On queden les persones amb diversitat funcional en aquesta crisi?

Senyor director,

El decret de l’estat d’alarma i l’obligació de quedar-nos a casa per frenar l’expansió de la Covid-19 ens ha obligat a modificar les nostres rutines quotidianes i a buscar alternatives educatives i d’oci. Aquesta situació que ja de per si és excepcional, resulta especialment difícil si ens la plantegem des del punt de vista d’una persona amb diversitat funcional. 

La situació d’aïllament social que ha generat aquesta crisi ha comportat també l’augment de les preocupacions d’aquest col·lectiu ja de per sí vulnerable. Els cuidadors, educadors i famílies que els acompanyen en les seves necessitats bàsiques i rutines diàries estan totalment desprotegits davant d’aquesta situació. La situació dels centres residencials i centres de dia on acudeix aquest col·lectiu estan desbordats i denuncien la manca d’equips de protecció individual i de professionals que els puguin atendre. Els domicilis tampoc s’escapen d’aquesta realitat, on aquells que tenen la sort de poder viure al seu ambient, no reben els suports adequats o si els reben s’exposen al contagi davant la manca d’equips de protecció de les persones que els atenen. 

Aquesta situació ens farà més forts o més vulnerables, no ho sabem, però sí que ens hauria de fer reflexionar sobre les retallades socials i sanitàries a les quals el nostre país ha estat sotmès en els darrers anys i la direcció que hem de prendre com a societat un cop hagi acabat aquest malson.

Maria Aura Barlabé
Infermera i estudiant del Grau d’Educació Social-UOC