Moncloa i Govern inauguren el pols pel com i el qui del desconfinament

Sortir de casa. Obrir el negoci. Anar a l'escola. Trobar-se de nou amb la família. Són alguns dels desideràtums de milions de ciutadans en aquests moments, quan ja acumulen cinc setmanes de confinament i distanciament social per la crisi sanitària del coronavirus. Amb un tràgic balanç de més de 20.400 morts arreu de l'Estat -segons les dades del Ministeri de Sanitat- i la corba de contagis iniciant la fase de descens, els governs malden ara per liderar el desconfinament. En disputa està, però, el com es fa i qui gestiona la transició cap a l'anomenada "nova normalitat", que tothom coincideix en diagnosticar que no serà la que teníem fins abans del 14 de març. 

"Aquesta vegada, Sánchez ha estat més prudent i més caut. Ha escoltat", ha assegurat el president del Govern, Quim Torra, just després de la reunió dels presidents autonòmics amb la Moncloa d'aquest diumenge. Des del primer moment, la Generalitat ha reclamat que ha de ser ella qui gestioni la desescalada. I, acabada la trobada, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha parlat de "col·laboració", però ha deixat clar que serà el govern espanyol qui tindrà l'última paraula de cada mesura i decisió que es prengui.

Tot plegat, l'avantsala d'un nou xoc que es preveu d'intensitat gradual, com el propi desconfinament, i que pot tenir ressò tant en la tercera pròrroga de l'estat d'alarma fins al 10 de maig que s'ha d'aprovar aquesta setmana al Congrés, com en la taula per a la reconstrucció que Sánchez pretén posar en marxa aquesta mateixa setmana.  

L'estira-i-arronsa ja va començar quan el Govern es va avançar aquest divendres a l'anunci de permetre que els nens puguin sortir al carrer acompanyats d'un adult a partir del 27 d'abril. Dissabte va ser el president espanyol, Pedro Sánchez, qui deixava clar que era ell qui autoritzava aquesta qüestió malgrat que des de la Generalitat s'hagi fet un plantejament de franges horàries. Exactament el mateix passa ara amb el pla de desescalada. El president Torra ja ha avançat els eixos del full de ruta català que l'epidemiòleg Oriol Mitjà presentarà aquest dilluns, però aquest pla no es podrà posar en marxa sense el vistiplau de la Moncloa.  

Territorialització, però no descentralització

En la compareixença del dissabte, va ser el propi Sánchez qui va obrir la porta a un desconfinament adaptat a cada territori en funció de l'afectació de l'epidèmia. El plantejament no deixa de ser paradoxal tenint en compte que, fins ara, el president del govern espanyol ha defensat que el virus "no entén de territoris" quan des d'autonomies com Catalunya es demanava el confinament total. Però que s'obri la porta a un desconfinament territorialitzat no és sinònim de que siguin les autonomies les que prenguin les decisions. Així almenys ho ha subratllat el ministre Illa aquest diumenge, que ha puntualitzat també que l'atenció primària serà "clau" en la detecció precoç dels contagis i que per això caldrà reforçar-la. 


Tot i això, el Govern pensa seguir el seu calendari. Mitjà presentarà el full de ruta del desconfinament català elaborat, ha precisat Torra, amb "estreta col·laboració" amb els experts del departament de Salut. Aquest pla serà aprovat pel Procicat, màxim òrgan de gestió de la crisi sanitària a Catalunya i, en els pròxims dies, pel consell executiu. Es dona per fet que aquesta desescalada haurà de ser desigual també entre territoris a Catalunya, on el nivell d'afectació dista molt d'una zona a una altra. 

L'esbós del pla català: gradualitat, cribratges massius i carnet d'immunitat

La desescalada esbossada pivota en la gradualitat -l'últim que s'obriran seran les escoles i els actes amb un aforament superior de 30 persones-, el cribratge massiu -1,5 milions de PCR en les pròximes 16 setmanes i 6 milions de tests serològics-, l'obligatorietat de l'ús de mascaretes i mesures de control de la població.

Aquesta darrera carpeta, que no estarà exempta de polèmica, contempla, per exemple, la possibilitat de crear un "passaport d'immunitat", un certificat digital vinculat al carnet de vacunació que inclogui l'estat immunològic de cada persona i que també plantegen països com el Regne Unit o Alemanya. La monitorització de la mobilitat a través dels telèfons mòbils és una altra de les apostes. De fet, es recomana mantenir-la per sota del 65% fins que la taxa de nous ingressos a les UCI se situï per sota del 20%.


El que no gosa fixar el Govern és cap calendari per desenvolupar el desconfinament. Tot queda supeditat a l'evolució de l'epidèmia i a les decisions d'una unitat d'intel·ligència epidemiològica de nou encuny per orientar la resposta més adequada en cada moment en funció de la situació dels contagis, la capacitat del sistema sanitari i la capacitat de control de la infecció.


Tampoc el govern espanyol vol quedar atrapat en terminis fixes. De fet, malgrat que Sánchez ha anunciat el desconfinament dels nens el 27 d'abril, el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries ha demanat prudència amb les dates. Sobre la taula tenen també la possibilitat de permetre que es pugui sortir a fer esport de forma individualitzada i que la gent gran pugui sortir a passejar.  

Aquest diumenge s'ha registrat la xifra diària de mortalitat més baixa dels darrers 28 dies -410 a nivell estatal-, i tot i que els diferents sistemes de recomptes segueixen portant cua i els números no acaben de quadrar, els experts coincideixen amb què s'està iniciant el descens de la corba de contagis. Això sí, amb el risc de rebrots sempre present. És per aquest motiu que tots els governs avisen que es podrà fer marxa enrere en les mesures de relaxació en cas de necessitat. La situació serà intermitent fins que no es disposi d'una vacuna.

El desacord per la factura de la crisi

Si el desconfinament amenaça de ser un nou xoc entre governs com ja ho va ser la reclamació del confinament total, el pla econòmic per sortir de la crisi ja dona símptomes de seguir el mateix camí. En la reunió amb els presidents autonòmics, Sánchez ha anunciat a bombo i platerets el traspàs de 14.000 milions d'euros a les comunitats per fer front a la crisi derivada del coronavirus. Torra, però, ja ha replicat que aquests no són diners extra, sinó que ja estaven previstos pel model de finançament. El Govern reclama "transferències directes" extraordinàries perquè la factura del combat contra el coronavirus no es tradueixi en més deute de les autonomies. 

Aquesta és una de les qüestions que sacsejarà l'acord de reconstrucció que busca Sánchez tant amb els partits de l'oposició com amb els presidents autonòmics i els alcaldes. Si difícil és resoldre la pugna del qui i del com del deconfinament, espinós també és quina butxaca paga què i a quin preu.