ACN | Els accidents mortals o amb ferits greus a les carreteres catalanes han disminuït un 4% durant els darrers tres anys. La mobilitat també ho ha fet un 2,8%. Per això, l'estudi EuroRAP, que té en compte ambdues variables, ha estimat que el risc a patir un accident greu ha minvat en un 1,2%. A Barcelona, els trams que concentren un risc "elevat" o "molt elevat" han incrementat en un 3,4% i a Girona, un 0,9%. Per contra, a les demarcacions de Lleida i Tarragona, els quilòmetres de màxima perillositat han minvat un 3,8% i un 5,5%.
Lluís Puerto, responsable de seguretat vial del RACC, entitat que forma part de l'informe europeu, ha subratllat que el 35% dels sinistres els protagonitzen motocicletes.
EuroRAP indica el risc d'un conductor de patir un accident mortal o greu en un tram concret de carretera, analitzant la distribució de l'accidentalitat i tenint en compte la densitat de vehicles que circulen per la via. Això permet assenyalar a les carreteres catalanes els trams on hi ha una concentració més elevada de sinistralitat per quilòmetre.
En suma, durant els darrers tres anys, des de 2010 a 2012, en comparació amb el trieni anterior, de 2009 a 2011, els accidents mortals o greus han baixat a Catalunya un 4%. Però la disminució de la mobilitat ha estat d'un 2,8%. D'aquests percentatges, l'EuroRAP permet concloure que el risc d'accidentalitat a les carreteres catalanes ha minvat en un 1,2%.
Tarragona i Lleida més segures que Barcelona i Girona
A Barcelona i Girona els trams que comprenen quilòmetres considerats de risc "elevat" o "molt elevat" suposen un 15,2% del total de les vies de la primera demarcació i un 14,5% del total de la segona. Això vol dir que els punts negres augmenten en un 3,4% a Barcelona, en relació amb l'EuroRAP anterior, i en un 0,9% a Girona.
Per contra, a Lleida els quilòmetres considerats dins aquesta franja són un 13,4% del seu total, un descens del 3,8%, i a Tarragona, només un 4,7% pot rebre aquesta qualificació, un descens del 5,5%.
Els deu trams amb més risc d'accidentalitat
1. BV-2041, de Gavà fins a Begues, risc molt elevat.
2. BP-1417, de Barcelona a Sant Cugat, risc elevat.
3. N-145, de la Seu d'Urgell a la frontera, risc elevat.
4. N-260/N-152, d'Alp a la frontera, risc elevat.
5. B-502, de Vilassar de Mar a Argentona, risc elevat.
6. BV-5001, de Vilanova del Vallès a la Roca del Vallès, risc elevat.
7. C-16, de Berga a Bagà, risc elevat
8. BV-5108, de Cardedeu a Cànoves, risc elevat.
9. C-14, de Coll de Nargó a Adrall, risc mitjà.
10. C-12, de Tortosa a Xerta, risc mitjà.
Els motoristes, els més afectats
El responsable de seguretat vial del RACC, Lluís Puerto, ha subratllat que dels més de 700 accidents mortals o amb ferits greus comptabilitzats en aquest estudi, s'ha constatat que un 35% han estat protagonitzats per conductors de motocicletes o ciclomotors. Es tracta d'una "sobrerrepresentació" molt notable. En realitat, aquests vehicles de dos rodes només representen entre un 2 i un 4% del total del parc mòbil en vies interurbanes.
Anys complicats
El director de l'Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, ha assegurat que s'acosten uns anys que no seran fàcils per a la sinistralitat. Les dades de la "macroeconomia" ja indiquen que s'avança cap a un estadi "postcrisi". Això afectarà la mobilitat però "no a la renovació del parc mòbil" perquè presumiblement encara hauran de transcórrer més anys perquè les famílies s'animin a renovar els vehicles.
La suma d'aquests dos factors: vehicles cada cop més envellits amb un repunt de la mobilitat -cal recordar que les vies catalanes presenten una densitat de trànsit que triplica les mitjanes europees- fa témer a Isern que la sinistralitat pugui repuntar, després d'uns anys baixant.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
