Les piscines i el risc que impliquen en plena pandèmia s'han convertit en un dels grans interrogants de les últimes setmanes. Són, també, una de les qüestions principals que hauran d'afrontar els ajuntaments. Es podran obrir aquest estiu? La crisi sanitària del coronavirus ha generat incertesa en aquest àmbit, sobretot pel temor a nous contagis del virus, que podria trobar en els espais de piscines un camp abonat per propagar-se degut a l'afluència de gent.
La decisió d'obrir les instal·lacions anirà aparellada a la
situació del desconfinament i a les mesures de seguretat que es puguin garantir. Els experts resolen els dubtes: Xavier Abad, cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'IRTA-CReSA, assegura a
Pallars Digital que no s'ha de patir pel risc que el virus pugui venir de l'aigua, al contrari.
El clor amb el que es tracta les piscines actua com un escut que evita el contagi. "El virus pot arribar a l'aigua si una persona contagiada hi entra, però el risc d'infecció és gairebé nul perquè la cloració actua com un element inactivador. Per agafar el virus s'haurien de beure molts litres d'aigua", assegura Abad, que indica que els tractaments de cloració que s'apliquen (0,5 mg/l) són suficients per garantir la "salut" de l’aigua, tot i que assegura que encara hi ha marge per augmentar les dosis de clor.
En aquest sentit, la doctora Rosa Maria Pintó, del Departament de Microbilogia de la Universitat de Barcelona, aposta per reforçar la seguretat amb les màximes dosis que permeti el reglament, encara que recorda que “el risc zero no existeix”.
Tan Abad com Pintó alerten, però, que la possibilitat de contagi augmenta si els usuaris es relacionen entre ells. En resum: que no hi hagi risc a l’aigua no vol dir ni que les instal·lacions de les piscines siguin un espai lliure del perill del coronavirus ni que hi hagi total llibertat per interactuar amb altres persones dins de la piscina.
Pintó explica en aquest sentit que és recomanable mantenir les distàncies tot i la baixa probabilitat de contagi que garanteix el clor: "L’aigua no és perillosa, però sí ho pot ser l'activitat que es faci quan s'hi està dins" explica.
Una platja de la Costa Brava. Foto: Albert Alemany
Pel que fa al mar, Abad indica que la perillositat de contagiar-se és també molt baixa, i n’explica cinc motius: la gran quantitat d’aigua i l’onatge ja és un factor a tenir en compte atès que rebaixa les possibilitat d’infecció. A això se li ha de sumar la salinitat de l’aigua, la radiació solar sobre la seva superfície i la gran activitat microbiana del mar.
Aquests elements actuen com a agents que poden frenar el virus, encara que el perill torna a ser, igual que a les piscines, les relacions humanes que es tinguin fora de l’aigua. La temperatura pot ser un element que ajudi a frenar les infeccions degut a la davallada d'eficàcia de contagi que pateix el virus, per la qual cosa durant l'estiu és probable que el nombre de casos es redueixi notablement.
Desaconsellen el bany en aigua dolça
Per contra, un informe del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) destaca que la supervivència del virus en aigua dolça o no tractada "és superior" i, per tant, aquests són els mitjans aquàtics "més desaconsellables" durant la pandèmia de la Covid-19. Asseguren que és contraproduent, per tant, banyar-se en rius, llacs o gorgues d'aigua dolça.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
