Senadors i diputats d'ERC acorden fer «front comú» amb alcaldes del Pirineu per tractar el futur de les centrals

Esquerra Republicana (ERC) ha acordat fer un "front comú" amb els alcaldes i portaveus municipals del Pirineu per tal de tractar el futur de les centrals hidroelèctriques de la zona. Així es va plantejar en una reunió telemàtica de les seccions regionals d'Esquerra Republicana de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, celebrada divendres passat, on també hi van participar els representants del partit al Senat i al Congrés, com ara els senadors Sara Bailac i Miquel Caminal o els diputats Inés Granollers o Xavier Eritja. 

En la trobada, on també hi eren presents alcaldes i caps de llista d'ERC dels ajuntaments de la zona, es va analitzar la situació actual de les concessions a empreses privades de les centrals hidroelèctriques del Pirineu. En aquest sentit, els representants dels ajuntaments van fer palesa la singularitat de cada realitat municipal, així com la seva opinió sobre com s'ha de tractar el cas i com projectar el futur de la gestió d'aquestes centrals. 


Després d'analitzar diversos plantejaments respecte a la seva futura gestió, com ara municipalitzacions, empreses públiques o concessions publico-privades, es va acordar demanar una revisió dels convenis de tots els ajuntaments afectats i lluitar al màxim pel "retorn del benefici al territori". L'estratègia del partit en aquest sentit, doncs, serà la de "presentar diverses mocions al respecte en els diferents espais que ocupen". 

En un comunicat, els republicans constaten que els convenis amb empreses privades per a la gestió de les hidroelèctriques es van signar fa molts anys, quan "el consum elèctric no era tan alt com l'actual i en conseqüència, els beneficis eren menors". Uns beneficis, declaren, "que acostumen a emportar-se grans empreses privades i que el territori que les produeix no es veu justament recompensat". 

Finalment, conclouen que "el territori ha de recuperar la veu sobre la gestió i ha d'aconseguir un retorn del benefici que generen els seus rius". A més, remarquen que "no pot ser que les grans empreses i gestores públiques prenguin decisions des d'espais inaccessibles i moltes vegades opacs i d'espatlles al territori".