MAPA: El risc de rebrot al Pirineu es manté baix malgrat augmenten els casos

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada regió sanitària, es desplega el seu nom, el nombre de positius en cadascuna de les 12 setmanes de coronavirus, el total acumulat, la ràtio per 1.000 habitants, l'índex EPG -risc de rebrot-, el número de reproducció bàsic instantani (Rt) -número promig de casos secundaris que cada subjecte infectat pot arribar a infectar en un període de temps determinat-, la densitat de població, els positius en residències, les altes, els morts totals i els morts en residències. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La regió sanitària de Lleida ha viscut un ensurt aquest dimarts, quan s'ha sabut que el Departament de Salut ha detectat a temps un brot -causat, en part, per una festa d'aniversari- i, per això, els seus municipis es mantindran per ara en la fase 1. És la regió on el nombre de positius ha crescut més la darrera setmana, però no és l'única on això ha passat, ja que a tres més també han augmentat. Tot i això, en menor mesura i sense significar per ara un risc de rebrot.

Aquest risc de rebrot es reflecteix en l'índex EPG, basat en base a diferents indicadors, com la descripció del territori, les seves dades epidemiològiques, les seves capacitats assistencials, el nivell de vigilància epidemiològica, la identificació de punts d'especial risc com poden ser les residències, les mesures de protecció col·lectiva, la incidència acumulada o l'índex de penetració del virus. En funció d'aquests, l'índex EPG i, per tant, el risc de rebrot és baix quan el seu valor és inferior a 30, és moderat si se situa entre 30 i 70, moderat-alt si es troba entre 70 i 100 i, finalment, alt si supera el 100.

És en base a aquest indicador que el Departament recomana el pas de fase a cadascuna de les regions sanitàries. A totes les regions, de fet, és inferior a 30 excepte a Lleida, on s'ha enlairat a 114,9 a causa d'aquest brot sobrevingut [mapa superior]. És especialment baix a les Terres de l'Ebre (0,4), seguit del Camp de Tarragona i la regió Metropolitana Nord (7,1 als dos llocs), malgrat que aquesta segona es mantindrà encara en fase 1 la setmana vinent. Els segueixen l'Alt Pirineu-Aran (10,4), la Metropolitana Sud (15,3), Girona (15,5), Barcelona ciutat (21,9) i la Catalunya Central (24,3).

L'elevada mobilitat i densitat de la capital i el seu entorn, de fet, provoca que una regió com aquesta darrera, amb major risc de rebrot -dins de la franja baixa-, passi per davant i segurament entri dilluns a la fase 2. I això que és una de les zones en què el nombre d'infectats ha crescut darrerament, tot i que molt poc. Agrupant els positius per grups de set dies -i no per setmanes naturals- fins a divendres passat -ja amb dades força definitives-, l'evolució en les 12 setmanes de pandèmia es pot consultar en la taula inferior.

A Lleida, de fet, el nombre de nous infectats va passar de 97 la setmana 11 a 213 la setmana 12, un augment considerable que va motivar el fre en el salt de fase. A Barcelona, el nombre de positius setmanals va ser la setmana passada superior en 43, mentre que a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran van haver-hi tan sols dos casos més que l'anterior setmana. Aquests, però, van caure a les regions metropolitanes Sud (-78) i Nord (-77), a Girona (-68) i al Camp de Tarragona (-10). A les Terres de l'Ebre, van repetir la quantitat -molt baixa- de nous casos.