El dossier de la candidatura dels raiers per a ser declarats Patrimoni Immaterial de la Unesco es lliurarà, previsiblement, durant el mes de març de 2021, amb l'objectiu que el comitè d'experts de la Comissió Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el pugui avaluar i que la qüestió segueixi el seu tràmit final l'any 2022.
Aquest pas arriba després que les associacions culturals dedicades a l'antic ofici del transport fluvial de fusta mitjançant rais de la Noguera Pallaresa i del Segre hagin entrat oficialment a formar part de la candidatura, que és de caire internacional i està promoguda per l'Associació Internacional de Raiers, creada l'any 1989 sota la tutela del
Departament de Cultura. Totes dos entitats
han fet aquesta setmana una crida a institucions, entitats culturals i ciutadania del territori perquè els donin suport i els facin valedors de la certificació.
La candidatura del transport fluvial de fusta mitjançant rais, denominada internacionalment amb els termes en anglès de
timber rafting, s'ha estat desenvolupant durant els darrers mesos. L'opció d'aquesta activitat a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte per qüestions d'estratègia, segons han explicat des del Departament de Cultura en un comunicat.
La iniciativa està promoguda per l'Associació Internacional de Raiers, amb seu a la Pobla de Segur i creada l'any 1989 sota la tutela de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Actualment en formen part quaranta entitats d'onze països europeus i, en el cas de l'Estat, n'hi ha de Navarra, Aragó, Castella-la Manxa (riu Tajo i dos afluents). A banda, també hi són presents d'altres d'Alemanya, Àustria, República Txeca o Letònia.
Atès que les opcions a Patrimoni de la Humanitat han de ser presentades per estats, en el cas de l'espanyol la tramitació la coordina directament el Ministeri de Cultura. Actualment, el Departament de Cultura negocia aquesta qüestió amb el Ministeri el qual, al seu torn, també es coordina amb l'estat que lidera la candidatura, Polònia. Així, total la documentació recopilada s'inclourà al dossier multiestatal per tal que pugui ser inclosa en la Llista representativa de la Unesco el desembre del 2022.
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural està en contacte permanent amb les dues associacions catalanes de raiers per tal de recollir consentiments, suports i tota la informació i documentació que requereix una candidatura d'aquestes característiques. Tant la festa dels Raiers de La Pobla de Segur i el Pont de Claverol com la baixada de raiers del Coll de Nargó estan incloses a l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya. La primera, a més, consta al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.
L'ofici de raier, documentat des del segle XIV
El tràfic de rais o aumedines, com es coneix a les Terres de l'Ebre, està documentat des del segle XIV, però aquesta forma de transport de fusta es remunta a molts segles enrere arreu del mon. A l'antiga Mesopotàmia ja es feien servir, com ho testimonien alguns relleus assiris. Del segle XIV, època d'esplendor de la navegació de la Corona d'Aragó a la Mediterrània, han quedat tant a Catalunya com a l'Aragó molts documents que testimonien l'existència del transport dels troncs mitjançant rais, els quals eren utilitats a les drassanes reials.
Els raiers pirinencs els conduïen des de les muntanyes al mar fins a la dècades de 1930-1940. A principis dels 30 del segle XX deixen de baixar rais pel Segre, substituïts pel transport terrestre mitjançant camions . En canvi, les
almadías o
navatas aragoneses o fins i tot potser navarreses van continuar baixant fins a Tortosa fins ben entrada la dècada dels 50. Entre 1940 i 1970 els troncs, lligats en rais, van deixar de navegar per tots els rius europeus.
Imatge d’arxiu de la festa dels raiers de la Pobla de Segur. Foto: raiers.cat
Els rais o aumedines baixaven majoritàriament des de finals d'abril fins a finals de juny, aprofitant l'època del desgel. Històricament, o almenys tenint en compte els aspectes sobre els quals se'n té constància tant documental com per memòria oral, els rais que baixaven pels afluents catalans es solien quedar a Lleida, mentre que els que arribaven a Tortosa eren majoritàriament aragonesos. El desplaçament d'un
almadiero navarrès o aragonès, comptant la baixada i la tornada en tren, en tartana o a peu podia durar entre tres setmanes i un mes.
L'activitat s'ha conservat força inalterada tècnicament des dels seus inicis i és una pràctica sostenible des d'un punt de vista ecològic, ja que en el procés de construcció dels rais només es feien servir materials locals extrets del propi entorn. En el cas català, els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll estovades prèviament a l'aigua. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes més gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes.
Normalment, en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els més experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els obstacles naturals.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
