MAPES: El Pallars Jussà és la comarca amb la ràtio més alta de casos confirmats o sospitosos de coronavirus

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la comarca a què pertany, el nombre de casos positius i sospitosos no confirmats de coronavirus totals, els casos per a dones i per a homes, la població, la ràtio de casos positius per cada 1.000 habitants, la ràtio del 15 de maig i l'augment d'aquesta, en termes absoluts i relatius. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 27 de maig.

Només 134 dels 947 municipis catalans estan nets de casos de coronavirus. De fet, malgrat que la pandèmia dista molt de trobar-se en el punt de màxima expansió, la quantitat de positius segueix creixent pràcticament a tot arreu. De fet, segons les dades del Departament de Salut, 185 municipis han augmentat la quantitat acumulada de casos certificats o sospitosos en un 50% en menys de dues setmanes, entre el 15 i el 27 de maig, tal com es pot observar en el mapa superior. De fet, la regió sanitària de Lleida no passarà encara a fase 2 per un brot la setmana passada.

En la majoria dels casos, es tracta de pobles petits on l'increment percentual es deu a pocs casos detectats, però també hi ha municipis mitjans o capitals de comarca, com Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Mollerussa, Mont-roig del Camp, la Seu d'Urgell, Calonge i Sant Antoni, la Biscal d'Empordà o Castell-Platja d'Aro. Tots ells amb més de 10.000 habitants i un augment del 50% dels casos acumulats en pocs dies.

A nivell de comarques, ocorre el mateix en sis i fins i tot en dues d'elles s'han duplicat els casos des del 15 de maig. Es tracta de l'Alta Ribagorça (+138,7%) i el Pallars Sobirà (+133,1%), mentre que l'increment és també notable al Solsonès (64,9%), l'Alt Urgell (56,7%), l'Urgell (56,7%) i el Pla d'Urgell (54,2%), tal com s'observa en el mapa inferior. En canvi, l'augment és limitat al Berguedà (17,6%), l'Anoia (18,1%), la Ribera d'Ebre (18,2%) o el Maresme (19,7%).
 
En ocasions, però, cal tenir en compte que un increment relatiu baix es pot deure a que la quantitat acumulada de casos ja era molt elevada i, per això, els augments posteriors no són tan significatius. Ocorre, per exemple, al Berguedà o l'Anoia, dues de les comarques abans citades d'entre les que els casos han crescut menys, però que igualment són la segona i la quarta amb més casos acumulats (62,2 i 53,5 per cada 1.000 habitants, respectivament).

En tot cas, la comarca amb una major ràtio de casos fins ara, tal com es reflecteix en el mapa inferior, és el Pallars Jussà (68 per cada 1.000 habitants), i en tercer lloc, el Bages (55,3). Per contra, on n'hi ha hagut menys és al Priorat (21,4), la Cerdanya (21,4), el Montsià (21,8), el Pla d'Urgell (23,9) o les Garrigues (25,4).
 
Una altra forma d'analitzar l'evolució de casos les darreres setmanes seria observar, en termes absoluts, com ha crescut la ràtio entre el 15 i el 27 de maig. Encapçala el rànquing el Pallars Sobirà, on hi ha augmentat dels 15,7 casos per 1.000 habitants fins a 36,6 (+20,9), seguit de prop per l'Alta Ribagorça, que ha passat de 15 a 35,8 (+20,8). Al Pallars Jussà s'ha incrementat 16,3 punts i al Solsonès, 14,4. Per la franja baixa, en canvi, la ràtio s'ha incrementat en tan sols 5 casos per 1.000 habitants al Priorat, el Montsià, el Baix Penedès i la Conca de Barberà, i molt poc també a la Ribera d'Ebre (5,1) i la Cerdanya (5,2).
 
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjats. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius i sospitosos, en funció de l'evolució absoluta o relativa des del 15 de maig o pel que fa al nombre de casos per sexe, entre d'altres.