​Dotze entitats propietàries de terrenys al Parc de l'Alt Pirineu denuncien que s'han quedat sense ajuts de Territori

Un total de cinc ajuntaments i set Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) que formen part del Parc Natural de l'Alt Pirineu han denunciat que no han rebut l'ajut que han sol·licitat en la convocatòria de subvencions destinades als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies per a l'any 2020. Asseguren que ha estat en benefici d'altres entitats i col·lectius privats que rebran 227.106,50 euros en ajuts dins d'aquesta mateixa convocatòria.

Aquestes entitats han argumentat que aporten més de 35.000 hectàrees al Parc Natural, que té una superfície total de 79.317,21 hectàrees. Per aquest motiu algunes de les entitats es plantegen abandonar l'òrgan, ja que les expectatives que durant anys s'hi han dipositat han quedat totalment qüestionades, asseguren. Les dotze entitats, segons asseguren en un comunicat, quedarien sense rebre cap ajut durant tres anys consecutius. 

Les entitats municipals perjudicades per aquesta decisió, són els ajuntaments de Farrera, Soriguera, Rialp, Vall de Cardós i Tírvia i les EMD de Civís, Baiasca, Sorpe, Ainet de Besan, Arestui, Montenartró, Vila i Vall de Castellbò. Totes elles no entenen com propietaris de terrenys del Parc “es poden quedar sense rebre cap ajut i que hagin d'esperar a la propera convocatòria per intentar tirar endavant els seus projectes”, alguns d'ells adreçats al manteniment de l'activitat ramadera en el seu municipi.

D’altra banda, fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat han assegurat a Pallars Digital que la suma de totes les sol·licituds demanades puja a un import de dos milions d’euros, quan la convocatòria d’enguany era de 700.000 euros. Puntualitzen que els 12 ens locals sense ajut sumen unes 23.000 hectàrees i no 35.000 com afirmen i que la darrera convocatòria va ser l’any 2018. Les mateixes fonts asseguren que al Parc hi ha 30 ens locals i que la majoria han obtingut ajut.

Aquest nou conflicte entre ens locals pallaresos i el Departament de Territori i Sostenibilitat se suma a un altre dels fronts oberts que la conselleria té actualment, com és el de la creació de l’Agència de la Natura. Una proposta que també ha comptat amb l’oposició d’alguns ajuntaments i institucions no només del Pallars, sinó d’arreu de Catalunya.