L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. És el cas de Castell-Platja d'Aro, Torredembarra, el Vendrell, Bolvir o l'Ametlla de Mar, segons dades facilitades per aquests municipis a l'ACN. Es tracta de veïns que ja hi tenien segones residències o que ja vivien a aquests municipis sense estar-hi empadronats.
El fenomen, però, no es produeix per igual a tots els municipis d'aquestes característiques. Salou o Vila-seca, per exemple, han registrat menys entrades al padró que en el mateix període de l'any anterior, i l'augment detectat a alguns municipis de la Cerdanya no es detecta en comarques com les del Pallars o l'Alt Urgell.
En el cas concret del Pallars, en municipis com Esterri d'Àneu no s'han detectat noves peticions d'empadronament i el seu alcalde, Pere Ticó, reconeix que li agradaria que es produís un augment en els pròxims quatre o cinc mesos perquè, explica, “això voldria dir que es repobla el Pirineu”. En el mateix sentit s'expressa el seu homòleg a Llavorsí, Josep Vidal, que apunta que veu “difícil” que s'aposti per aquesta opció mentre no es millorin qüestions cabdals com ara les comunicacions i l'accés a Internet.
Mentrestant, al Pallars Jussà, l'alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, assegura que tampoc s'ha produït cap increment en el cens i ha explicat que “molts dels segons residents dels pobles de la Vall Fosca ja estan empadronats al municipi”.
A la resta de l'Alt Pirineu, Bolvir (Cerdanya) és un dels municipis on s'ha produït un increment en el nombre de persones censades. El seu alcalde, Isidre Chia, apunta que aquestes superen la vintena i que aquest fet guanya importància si és te en compte que, amb elles, la població s'aproxima als 400 habitants. En aquest sentit, ha explicat que la majoria de nous empadronats corresponen a famílies que ja hi tenien una segona residència i que, en alguns casos, els fills dels propietaris d'aquestes cases han apostat per traslladar-se a viure a la zona.
La qualitat de vida que hi troben, més valorada arran del context de crisi sanitària de la Covid-19, és una de les seves principals motivacions per fer el canvi. Aquesta va lligada, a més, amb el fet que veuen possible poder teletreballar o gestionar les seves empreses des d'aquest punt, limitant-ne els desplaçaments cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana a un o dos cops per setmana.
Mentre, a Guils de Cerdanya, amb poc més de mig miler d'habitants, el cens ha crescut en gairebé una desena de persones, tot i que en aquest cas no s'ha pogut constatar el motiu pel qual s'han empadronat, segons ha comentat el seu alcalde, Josep Mendo.
En el cas de Josa i Tuixén (Alt Urgell), la seva alcaldessa, Marta Poch, diu que "tant de bo" hi hagués interès en venir a viure a la zona i reconeix que, de vegades, pot ser complicat fer aquest pas si no tens una feina. Finalment, l'alcaldessa de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Sònia Bruguera, també afirma que no s'han detectat moviments en el cens municipal.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
