Jo no ho oblidaré

Senyor director,

El passat 14 de març va morir el meu pare, després de lluitar nou mesos contra un càncer que finalment el va consumir. Al llarg d'aquest procés dolorós de pèrdua lenta i implacable he après. He après coses d'ell, de mi mateixa i de la gent que m'envolta.

Vull agrair a tots aquells que m'han acompanyat, escoltat i estimat durant aquest temps duríssim la seva presència, el seu escalf i el seu consol. En primer lloc vull recordar els amics i familiars que durant tot aquest temps m'heu sostingut, encoratjat i abraçat, amb els braços o amb paraules. Sou el meu tresor. Sou els amics de sempre, els companys inseparables, els que sempre heu estat allà i els que he trobat els últims temps. Els que des de la distància heu estat tant a prop i els que estan a prop m'heu fet saber que éreu al meu costat. Gràcies per ser-hi.

Vull donar les gràcies a tot l'equip del CAP de la Pobla de Segur i molt especialment a la Dra. Mireia Arqué i a la infermera Anna Batlles, per la seva atenció i sobretot pel seu afecte que està molt més enllà de la dedicació professional. A Teresa Montanuy i Marissa Riart, professionals del CAP de Tremp, però sobretot amigues, per cuidar-me sempre.

També a tots els treballadors de l'Hospital Comarcal del Pallars que ens han atès, en els diferents serveis, des del moment de la detecció de la malaltia i en totes les atencions a urgències. Molt especialment a l'equip del PADES i concretament a Meritxell Enrich i Carles Ibars, persones que estimen la seva feina i amb ella la gent que som darrere, acompanyant-nos en els moments més durs donant pau.

A l'equip del servei d'oncologia de l'Hospital Arnau de Vilanova i concretament al Dr. Felipe Córdoba per la seva lluita contra la malaltia i per transmetre les pitjors notícies de la millor manera possible i a la Dra. Vicen Carrizo per la seva humanitat i sinceritat que recordaré sempre.

El valor de tots aquests professionals no té preu. Podem posar-li, però no el té. En seré conscient i ho recordaré sempre, quan sigui usuària dels serveis i com a ciutadana.

Fins i tot dels pitjors moments en podem extreure coses bones, el que aprenem en forma part i jo no ho oblidaré.

Dolors Etxalar Rubió