Aquest divendres acaba el curs 2019-2020, que serà recordat com el curs del coronavirus, i el gran dubte ara és com serà l'escola després de l'estiu. Ningú s'imaginava a mitjans de setembre de l'any passat que en els nou mesos posteriors caldria fer front a una pandèmia i al confinament de l'educació. La Covid-19 ha condicionat enormement l'últim trimestre i impactarà de ple també de cara al setembre, quan res fa pensar que s'hagi aconseguit un tractament efectiu o una vacuna contra la malaltia. Només s'han definit les línies mestres de com haurà de ser el curs vinent i el Departament d'Educació, hermètic durant la crisi i criticat quan ha fet propostes, no té previst donar més informació fins mitjans de juliol.
La crisi de la coronavirus ha obligat a replantejar-ho tot. Tot, menys el calendari lectiu.
El curs acaba aquest divendres, 19 de juny, tal com estava previst des de bon principi malgrat que l'exercici ha estat inèdit. El nou curs, que també es preveu complex, començarà el 14 de setembre i la conselleria vol que sigui presencial i amb les mesures de seguretat pertinents per no afavorir un rebrot de la malaltia, que molts epidemiòlegs veuen probable de cara a la tardor. El curs acaba després de tres setmanes en què les escoles han hagut reobrir les seves portes -
no sense crítiques entre la comunitat educativa, amb intervenció fins i tot dels tribunals- per oferir tutories personalitzades o en petits grups i acompanyament emocional per a aquells alumnes amb més necessitat.
És difícil fer un balanç general d'aquestes tres setmanes de reobertura.
El pla que va plantejar Josep Bargalló va ser rebut amb malestar per part de la comunitat educativa, que va criticar el poc diàleg del Departament amb els diversos actors implicats.
Equips directius consultats per NacióDigital admetien fa uns dies les complicacions de reobrir les escoles abans del final de curs i eren crítics amb la gestió d'Educació durant la crisi. La proposta de Bargalló deixava en mans de cada centre el disseny de la reobertura, una autonomia de centre que en alguns casos no ha estat aprofitada per part de les escoles,
tal com denunciava el Síndic de Greuges.
"La reobertura ha estat una temeritat, més que un pla de reobertura ha estat un pla de tancament. Nosaltres demanàvem que com a molt es fes la selectivitat i algunes recuperacions", valora, en declaracions a aquest diari, Ramon Font, portaveu d'USTEC. El sindicat, el majoritari en el sector, ha estat un dels actors més bel·ligerants contra la proposta del Govern i, de fet,
va intentar bloquejar-la, sense èxit, als tribunals. "La nostra responsabilitat era preservar la salut laboral i pública", apunta Font.
La resta de sindicats no van donar suport a la via judicial impulsada per USTEC.
Altres veus de la comunitat educativa consultades per
NacióDigital, com són la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) o l'Associació Rosa Sensat, també fan un balanç crític d'aquesta reobertura. Belén Tascón, presidenta de la FAPAC, apunta que la reobertura "no ha complert les expectatives" i que hi ha hagut molta diferència entre centres a l'hora d'atendre l'alumnat abans d'acabar el curs. Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat, va en la mateixa línia i admet "frustració" per com s'ha desenvolupat el retorn a les escoles. "No ha estat una tornada real, ningú ha quedat content", apunta, i lamenta que hi ha hagut un distanciament entre les famílies i les escoles per la gestió de l'educació durant la crisi.
El repte de l'estiu: oferta adaptada i més beques
L'estiu adquireix enguany més importància que mai. Després de tres mesos tancats a casa, els casals, les colònies i els campaments d'aquestes properes setmanes seran una oportunitat pels nens per retrobar-se amb amics i fer activitats de lleure. A mitjans d'abril, quan es va anunciar que hi hauria casals, la comunitat educativa va reclamar més oferta d'activitats, millorar-ne la planificació i augmentar les beques, o fer-les gratuïtes, per garantir que tothom hi pugui accedir. El conseller Bargalló també es va pronunciar en aquest sentit, tot i que les competències en aquest àmbit són del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que pilota Chakir el Homrani.
En relació a les activitats de lleure,
el Govern va aprovar a principis de juny un pressupost de sis milions d'euros destinat, entre d'altres, a augmentar la cobertura de beques per garantir l'accés de famílies vulnerables o afectades per la Covid-19. Així, segons fonts del Departament de Treball, 40.000 infants podran beneficiar-se d'aquestes beques, que seran de 80 euros per nen per als casals i 100 per a les colònies. L'any passat uns 485.000 infants van participar en activitats de lleure a Catalunya. La conselleria també es destinarà un milió d'euros a la compra de material de protecció per a les activitats de lleure -mascaretes, guants, gels hidroalcohòlics, entre d'altres- i es reforçarà la contractació de professionals de reforç durant sis mesos per a la campanya d'estiu i la planificació del curs vinent.
En aquesta "nova normalitat" provocada pel coronavirus, les entitats i associacions que ofereixen activitats de lleure s'han vist obligades a adaptar l'oferta d'activitats. En declaracions a
NacióDigital, Xavier Nus, president dels Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, detalla que han plantejat les activitats amb "grups de convivència" de fins a deu infants per poder controlar la propagació del virus. Es comprovaran els símptomes cada matí i s'incrementaran les mesures d'higiene. "Hem d'aprendre a relacionar-nos amb els altres mantenint un distanciament físic que no ha de ser un distanciament social", remarca. Alhora, s'han hagut de revisar instal·lacions i, en alguns casos, limitar-ne la capacitat. "Si fèiem colònies per a 100 infants, potser ara hauran de ser de 50 amb dos torns", planteja Nus.
El setembre: conviure amb la incertesa
Amb el curs tancat, tots els esforços es destinaran a partir d'ara al nou curs que ha de començar al setembre i, si res no canvia, haurà de conviure amb el virus, que continuarà present. Educació ha demanat als centres que facin un inventari d'espais disponibles i de professorat necessari per al curs vinent. Ara com ara, no està clar com serà el nou curs i queden incògnites per resoldre. El Departament vol que sigui presencial,
amb el 100% dels estudiants a les aules, amb grups "estables" de 18 alumnes a primària i 20 a secundària i ampliant espais per a l'activitat educativa, però
no ha aclarit encara si contractarà nous docents, tal com demanen els sindicats i com va avançar el mateix president Quim Torra.
A l'espera dels detalls,
USTEC ha fet la seva proposta que passa per la presencialitat dels alumnes als centres però en jornada compactada, grups reduïts, amb 44.500 nous docents i extremant les mesures de seguretat. "L'escola no serà un lloc segur", deia Ramon Font aquest dilluns. Des del sindicat també reclamen que es contempli la possibilitat d'un nou confinament que impliqui un ensenyament per via telemàtica, i en aquest sentit reclamen a l'administració proveir de dispositius electrònics, especialment a les famílies més vulnerables, més castigades durant l'emergència sanitària. Pares, mares i docents ja s'han mobilitzat per exigir al Govern
un equilibri raonable entre educació i salut.
Sigui com sigui,
el nou curs estarà marcat per la incertesa i s'haurà de conviure amb el risc. La comunitat educativa reclama que les coses es facin millor al setembre que en aquest més de juny. Això passa, en part, per millorar la comunicació amb el Departament, que no té previst pronunciar-se sobre el curs 2020/2021 fins a mitjans de juliol.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi