El ballarí Roberto Olivan inaugurarà el 29è festival Dansàneu

El ballarí i coreògraf Roberto Olivan, Premi EFFE 2019-2020 a la creació del festival Deltebre Dansa i Premi Nacional de Cultura, inaugurarà el 29è Dansàneu amb l'espectacle Inferno V.I.P. L'organització del certamen, que ha presentat aquest dilluns la programació al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va comunicar fa unes setmanes el canvi de dates de l'edició d'aquest 2020, la qual tindrà lloc del 23 al 30 d'agost a les Valls d'Àneu. 

La directora del Dansàneu, Rut Martínez, ha assegurat que tenint a Roberto Olivan com a cap de cartell s'aconsegueix fer "una mirada de nord a sud" del país tant en termes territorials com específicament en el món de la dansa. Pel que fa a l'actuació de Cesc Gelabert, que inicialment havia d'inaugurar el certamen, s'ha acordat que serà l'encarregat d'obrir la 30a edició per tal de poder tirar endavant la seva proposta de "diàleg" amb el públic.

Per la seva banda, la directora general de Cultura Popular, Maria Àngels Blasco, ha destacat l'esforç que s'ha fet per adaptar el festival a l'actual context sanitari, "amb actitud ferma i complicitat", ha afirmat. També ha assegurat que l'edició d'enguany serà especial pel fet d'haver de conviure amb la pandèmia. Mentre, el president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, Ferran Rella, ha definit el Dansàneu com un festival de "resistència vital" i que difon la cultura "en tota la dimensió de la paraula".

El Dansàneu barreja les propostes de nova creació i/o contemporànies amb la dansa i la música d'arrel i situa el patrimoni tant natural com arquitectònic de les Valls d'Àneu en el centre de la seva proposta artística. Com a conseqüència de la Covid-19, el festival d'aquest 2020 potenciarà els espectacles programats a l'aire lliure i que contemplin aforaments amplis per tal de facilitar l'accés del públic a les propostes.

Espais de gran format com el recinte firal d'Esterri d'Àneu es recuperen en aquesta 29a edició, en la qual també se n'incorporen de nous com el Castell de València d'Àneu, el Jardí de Gallimó o l'església de Sant Víctor a Saurí, al municipi de Sort i en plena Vall d'Àssua. Sobre aquesta darrera ubicació, la directora del Dansàneu ha destacat que oferirà "una experiència brutal" de cara al públic, el qual serà d'un màxim de trenta localitats en cadascun dels dos passis previstos. Una altra de les novetats és l'inici d'un cicle dedicat al cinema etnològic, amb l'estrena absoluta de dos documentals produïts pel Consell Cultural de les Valls d'Àneu, la qual tindrà lloc al batedor de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

A més, el Dansàneu se suma a la celebració de l'Any Palmira Jaquetti (commemoració oficial de la Generalitat en el 125è aniversari del seu naixement) amb diverses activitats. També destaca en aquesta edició la inclusió de propostes literàries i de natura que enllacen amb la pròpia activitat del Consell Cultural, com ara una ruta poètica que s'ha encarregat a l'escriptor Jordi Lara, inspirant-se en el seu programa de TV3 Il·luminats. A més, el festival ha entrat per primera vegada en el programa Parelles de ball de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya gràcies a un acord de col·laboració subscrit amb l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu.

Programació

El Dansàneu proposa als artistes actuacions fetes especialment per al festival i/o que incloguin alguna adaptació o singularitat en la seva representació a les Valls d'Àneu. Enguany, més enllà de la creació de Roberto Olivan que treballarà a Santa Maria uns dies abans de l'estrena, també destaca la proposta de Les Impuxibles 'Des-espera', en què la compositora i pianista Clara Peya farà créixer juntament amb Ariadna Peya i Marc Soler l'espectacle precedent de només 15 minuts i articulat a partir del seu disc 'AA' (Analogia de l'A-mort, 2019, Satélite K).

També es podrà veure una versió diferent de l'espectacle Ovidi 25, una producció del festival Barnasants en l'any del seu 25 aniversari i en record al primer quart de segle de la mort d'Ovidi Montllor. D'aquesta manera, el Dansàneu proposa singularitzar-lo amb la incorporació de la dansa en diversos temes a càrrec de la companyia d'arrel Factoria Mascaró. També s'ha programat l'actuació de la ballarina Montserrat Selma amb la música d'El Petit de Cal Eril, en una de les propostes ja avançades el desembre de 2019 i que esdevindran un dels "plats forts" del certamen segons Martínez.


Entre altres propostes, també destaca l'acompanyament a la companyia de circ contemporani NILAK, que estrenarà una proposta plantejada en format de residència artística al costat del músic pirinenc Arnau Obiols. Aquesta es durà a terme al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son, un centre de natura que fa quatre anys que s'ha incorporat com a subseu del festival.

En aquesta línia de treball en xarxa també hi ha la producció de la companyia Factoria Mascaró, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra -fundador i ànima del Dansàneu fins a la seva mort-, al costat del grup de polifonia vocal masculina La Nova Euterpe. En aquesta ocasió, els artistes estrenaran un projecte amb voluntat de rodatge (es podrà veure també a la Fira Mediterrània de Manresa) que parteix de la recuperació d'algunes peces litúrgiques populars arranjades específicament per Jaume Ayats. 

El dibuix d'acompanyament artístic als creadors finalitzarà amb l'espectacle de cloenda que anirà a càrrec de Júlia Farrero. Així, l'artista lleidatana presentarà la seva proposta Teia, basada en la tradició fallaire del Pirineu a la plaça de l'església de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A banda d'aquestes propostes, el Dansàneu també ha programat el duet Criatures de Marçal Ramon i Ivó Jordà, les Marala Trio, el duet de música tradicional Daura, l’Orquestrina Trama i la mescla de música tradicional i dansa contemporània que signa la ballarina basca Nerea Martínez amb l'espectacle Biraka.

Coincidint amb la presentació de la programació, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, entitat organitzadora del Dansàneu, ha posat a la venda les entrades de tots els espectacles a partir d'aquest dilluns. En total, són prop de 2.000 les localitats de pagament que, en cap cas, superen el 50% de la capacitat de cada recinte. Tot i això, no es descarta ampliar-lo més endavant si la situació sanitària així ho permet.