Quants professors més hi haurà? Caldrà mascareta? Guia per entendre com serà el curs que ve

Feia setmanes que s'esperaven concrecions sobre el curs 2020-21. N'estaven pendents les direccions dels centres, els professors, els sindicats i també les famílies, àvides de respostes per encarar un exercici marcat per l'amenaça del coronavirus. Amb el lema "Escoles obertes, escoles segures", el Govern ha intentat enviar dos missatges aquest dilluns: que hi hauran més recursos per atendre les necessitats de la comunitat educativa aquest setembre, i que el curs començarà de forma presencial a les escoles i instituts, amb totes les garanties de seguretat per a docents i alumnes. Aquestes són les qüestions clau per entendre com serà el curs que ve.

1. Quants professors arribaran als centres per reforçar les plantilles? No hi ha hagut un missatge unívoc per part del Govern, tot i haver convocat una roda de premsa amb aquesta finalitat. El vicepresident, Pere Aragonès -amb els consellers d'Educació i Salut, Josep Bargalló i Alba Vergés-, ha anunciat una inversió de 370 milions per al curs que ve i la contractació d'un mínim de 5.000 professionals, docents i no docents, que se sumarien als 700 que ja estaven previstos.


Ara bé, la xifra avançada pel vicepresident i els consellers -tots tres d'ERC- s'ha modificat a l'alça poc després. Qui ho ha fet? El president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat d'una inversió de 450 milions i la contractació d'entre 6.000 i 10.000 professors més per al nou exercici en un acte a Cerdanyola del Vallès. Torra sí que ha parlat de professors i no de professionals, com havien fet abans Aragonès i Bargalló. El conseller d'Educació ha posat d'exemple que no tots els centres requeriran de mestres sinó que, en alguns casos, faran falta pedagogs, psicòlegs o altres professionals de l'àmbit educatiu.


Fonts governamentals consultades per NacióDigital exposen que els 80 milions de diferència entre un i altre anunci són els recursos invertits pel Govern fins ara a l'escola catalana per atendre les necessitats vinculades a la pandèmia. Sobre la divergència en la xifra de contractacions, fonts de l'entorn del vicepresident apunten que l'anunci de 5.000 incorporacions respon a la voluntat d'actuar amb "prudència" i "precisió". Consideren "probable" que puguin ser més, un cop s'hagin conegut les necessitats dels centres i s'hagin completat les negociacions amb els sindicats.

2. Quan sabran les escoles de quins professionals podran disposar? El personal de reforç que s'incorporarà a cada centre començarà a treballar l'1 de setembre, per preparar el curs escolar, que arrencarà el dia 14 del mateix mes, tal com estava previst en el calendari lectiu previ a la pandèmia. Ara bé, el conseller d'Educació s'ha compromès a definir aquest juliol els recursos humans dels quals disposaran escoles i instituts. Bargalló ha dit que es traslladarà la proposta d'Educació a les direccions dels centres perquè puguin dissenyar els seus propis plans d'organització. El Govern preveu que el 23 de juliol es disposi de tots els plans d'organització. El conseller també ha especificat que, a partir del setembre, totes les baixes es cobriran per substitució des del primer dia.

3. Com serà l'activitat a l'aula? Les aules s'organitzaran en grups estables. Dins d'aquests grups s'actuarà com si fossin famílies. Els alumnes no caldrà que mantinguin la distància de seguretat d'un metre i mig ni tampoc hauran de portar mascareta. D'aquesta manera, Educació vol poder controlar la transmissibilitat del virus i, en cas que sigui necessari, posar en quarantena només un grup i no haver de tancar tota l'escola. Dins de l'aula, doncs, es podrà fer classe "normal", amb contacte directe, extremant les mesures d'higiene.


Cada grup de convivència -que no necessàriament serà el grup-classe habitual- tindrà uns docents habituals, que tampoc hauran de dur mascareta. En el cas dels professionals no habituals que es relacionin amb el grup, sí que n'hauran de dur si no es pot mantenir la distància amb els infants. D'aquesta manera, Educació descarta fixar ràtios concretes, una de les opcions que havia estat sobre la taula. En bona part dels centres, els grups de convivència seran de menys alumnes que els grups-classe d'anys anteriors i, en aquests casos, la ràtio ja es reduirà.

4. Caldrà mascareta en algun moment? La mascareta només serà obligatòria fora dels grups estables de convivència, quan no es pugui mantenir la distància de seguretat. N'hauran de dur també aquells docents o professionals educatius que interactuïn amb els grups estables d'alumnes de manera puntual i quan no puguin mantenir la distància física. Mascareta, higiene de mans i distància de seguretat seran les tres mesures clau per controlar la propagació del virus a les aules. En cas que hi hagi un cas positiu, els grups estables han de permetre controlar la transmissió del virus i posar en quarantena només aquells infants del grup de convivència o, si hi ha més d'un cas en grups diferents, els infants de tot un nivell. Es vol evitar un escenari d'haver de tornar a tancar escoles.

5. Es planteja alternar classes presencials i telemàtiques? No és la intenció del Govern. De fet, tant el vicepresident Aragonès com el conseller Bargalló han posat èmfasi en la idea que les classes seran presencials a tots els centres. "Al setembre tots els centres educatius obriran amb normalitat", ha exposat Aragonès. "Començarem el curs amb normalitat, amb tots els alumnes al seu centre, de manera presencial i cada dia", ha remarcat Bargalló. La idea que es podrien dividir els alumnes en classes presencials i telemàtiques està descartada. Si es produeix un rebrot el virus, el Govern preveu prendre les decisions oportunes en funció de la gravetat. Això sí, Educació es prepara per resoldre els dèficits en matèria de connectivitat. El pla d'educació digital per a la transformació de l'escola catalana davant de possibles rebrots tindrà una inversió de 103 milions, inclosos en la partida de 370 milions anunciada quest dilluns per Aragonès.


6. S'habilitaran espais al marge de les escoles per fer classe? El conseller d'Educació ha admès aquest dimarts que, de manera extraordinària, potser caldrà utilitzar algun espai fora d'escoles i instituts. Segons Bargalló, aquests espais ja estan localitzats. No ha volgut xifrar quants recintes s'han reclamat als ajuntaments, ja siguin pavellons o centres cívics. Quan la conselleria va presentar el pla per a la reobertura d'escoles per completar el curs 2019-2020, el mateix Bargalló havia exposat que es treballava per fer inventari de tots els espais externs als centres educatius que fossin necessaris de cara al setembre.

7. Què hi diuen els sindicats? La proposta d'Educació no ha acabat de convèncer els sindicats, amb qui encara no s'ha negociat. De fet, les converses comencen aquest dimarts. En declaracions a NacióDigital, Ramon Font, portaveu d'USTEC, ha dit que el pla de Bargalló ha estat "decebedor". "Nosaltres esperàvem 44.500 docents estructurals i n'hi posen 5.000. Volíem fer un salt endavant i el Govern proposa llançar una moneda a l'aire i, si els nens encomanen, improvisar", apunta Font. USTEC lamenta que no s'hagin variat ràtios ni planificat els espais, i esperava que de cara al setembre s'invertís en educació per "posar-se al dia".

"Pedagògicament, hi perdrem i els grups estables són qüestionables, perquè molts infants tenen germans a altres grups", sosté el portaveu. USTEC va fer una proposta per al setembre que implicava, a part de la contractació de molts més docents, la jornada compacta, extremar la seguretat a les aules i grups reduïts.

Des de la Intersindical es mostren "indignats" per com la consellera està gestionant el retorn a les escoles de cara al curs vinent. Marina Sureda, portaveu del sindicat, lamenta la manca de negociació amb la comunitat educativa i critica que no se'ls ha tingut en compte abans de l'anunci. "Fa setmanes que demanen seure a parlar d'aquests temes i ens diuen que avui es comença a negociar", denuncia Sureda. "És un despropòsit que ens haguem d'assabentar per la premsa d'aquestes qüestions", afegeix. Quant al contingut del pla, la Intersindical considera que 5.000 nous professionals són pocs i lamenta el "desgavell" intern al Govern.