El Pirineu manté una tendència estable de nous casos de coronavirus

Lleida és la regió sanitària catalana amb més brots de coronavirus i, de fet, el conjunt de la província és la que presenta una ràtio més elevada de contagis detectats de tot l'Estat. La tendència hi és clarament diferent a la resta del país, on els casos van a la baixa, fins al punt que dimarts va ser el dia amb més positius de la regió des de l'inici de la pandèmia, com es visualitza en el següent gràfic.



El Departament de Salut ja comptabilitza 94 positius a la regió de Lleida només el 30 de juny, empatant amb els de divendres de la setmana passada. Amb tota seguretat, però, aquesta xifra augmentarà els propers dies, ja que els resultats triguen uns dies a arribar al recompte central, cosa que obliga a esmenar retrospectivament les dades més recents. Un estudi afirma que els sis darrers dies són poc fiables a Catalunya, en el sentit que la xifra de positius està infravalorada fins que no es consolida posteriorment.

Per tant, la dada de dimarts quedarà segurament força per damunt de la que fins fa pocs dies era la més elevada de tota la pandèmia a la regió de Lleida, el 9 d'abril, amb 83 positius aquell dia, poc després de superar-se el pic a nivell català. D'entre les sis comarques implicades, la majoria de contagis detectats des del 22 de juny són del Segrià (365), també la més poblada, seguida de la Segarra (29), el Pla d'Urgell (23), l'Urgell (11), la Noguera (8) i les Garrigues, amb només dos.

A nivell local, Lleida és també el municipi més poblat i amb més positius recents (253), seguit de dos municipis més del Segrià, Alcarràs (46) i Aitona (22). Just darrere hi ha Guissona (19), de la Segarra; Alpicat (10), del Segrià; Cervera (9), de la Segarra; Mollerussa (8), del Pla d'Urgell; i Soses (8) i Torres del Segre (8), tots dos del Segrià. 33 municipis més de la regió també han tingut cinc o menys positius nous.



A nivell català, la tendència també ha virat lleugerament els darrers dies, però més lleument. En un primer moment de la pandèmia, els casos setmanals van créixer de cop fins que, a principis d'abril, van retrocedir també molt ràpidament. En el pas al maig, a partir del moment en què els casos setmanals van caure prop dels 2.000, la reducció de posterior es va alentir -amb una setmana amb lleuger repunt-, però la setmana passada es van detectar més contagis que les dues anteriors, amb un salt de 517 a 663 respecte la prèvia, com es pot veure en el gràfic inferior.

Cal tenir en compte, però, que el seguiment de contactes és més acurat que abans i el nombre de proves que es fan és força superior en relació als possibles casos, cosa que implica que segurament la proporció de contagis no detectats deu ser inferior a la dels moments més complicats de la pandèmia. Això, però, és vàlid pel que fa a les comparacions amb els mesos de març o abril, però no entre les setmanes més recents.



En tot cas, el lleuger repunt a nivell català es deu bàsicament als brots a la regió de Lleida. Tal com s'observa en el gràfic inferior, els altres territoris mantenen la tendència a la baixa o sense pràcticament nous positius -com les Terres de l'Ebre, Tarragona o l'Alt Pirineu-Aran-. Respecte la setmana anterior, a més de Lleida, només no milloren xifres Barcelona ciutat i la regió metropolitana nord, que pràcticament repeteixen la quantitat de contagis -pocs-, mentre que a la metropolitana sud augmenten una mica, de 64 a 87.



Tot i això, els efectes de la fi de les limitacions de trajectes, des del 17 de juny, s'estarien començant a notar ara, dues setmanes després, però no es podran fer anàlisis acurats fins d'aquí uns dies sobre si ha comportat un augment de contagis. La possibilitat de moure's entre regions va provocar un repunt notable de la mobilitat interna sobretot a Girona i Tarragona, amb els riscos corresponents, i ara per ara la mobilitat a aquestes demarcacions ja és equiparable o fins i tot superior a la prèvia a l'estat d'alarma.