El Pallars Sobirà i el Jussà són les comarques on l'Església catòlica té més propietats apropiades indegudament. Així ho demostra el registre fet públic ahir pel Govern, segons el qual la institució religiosa ha inscrit 3.722 immobles al seu nom durant 70 anys, sense cap títol que n'acrediti la seva propietat.
Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte (50%) com ara ermites o cementiris, però també terrenys rústics, i edificis com rectories o palaus. Lleida és la demarcació més afectada, amb 2.100 immobles inscrits, mentre que les comarques que encapçalen el rànquing són el Pallars Sobirà, on s'han realitzat l'11,2% de les immatriculacions, el Jussà, amb un 7,9% i l'Alt Urgell amb un 7,7%.
L'Església va dur a terme aquestes immatriculacions emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015, que li permetia actuar com a notari. L'executiu català ha anunciat que crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, mentre que els afectats diuen que no hi ha res a parlar, ja que consideren que és "una il·legalitat i un robatori".
Per la seva banda, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives i Sicília, ha negat aquest dijous que l'Església hagi fet apropiacions indegudes de cap propietat. Vives considera "molt injust" que s'acusi l'Església d'això i ha recordat que quan al segle XIX es va crear el Registre de la Propietat es va "prohibir" a la institució posar al seu nom els edificis i terrenys que "tothom sabia i respectava" que eren seus.
Vives ha admès, però, que hi pot haver "alguna llinda" en litigi, i ha anunciat que aquests conflictes es resoldran "bé", però ha descartat que calgui més negociacions perquè el que s'ha fet, afirma "s'ha fet bé".
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
.jpg)
