Localitzada a Farrera una planta vinculada als prats de dall mai confirmada abans a la península ibèrica

Una nova planta vinculada als prats de dall, que tot i que té una distribució àmplia a Europa no es pensava que podia arribar al Pirineu, ha estat localitzada al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al del Cadí-Moixeró Concretament, es tracta de Rhinanthus alectorolophus, una espècie mai citada abans a tota la península ibèrica. 

El botànic Pere Aymerich ha estat l'artífex de la descoberta, que s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Tanmateix, als anys 60 i en la seva tesi doctoral, Josep Vives ja va indicar-ne la seva presència als prats de Gósol, al Berguedà, concretament a la perifèria del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que la dada no va ser tinguda en compte en treballs botànics més moderns.

En un primer moment, la planta es va localitzar a diversos indrets de Farrera, dins dels treballs d'actualització sobre la situació dels prats de dall del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Unes setmanes després de trobar-la al Pallars, es va dur a terme una prospecció a la zona de Gósol per tal d'intentar verificar la indicació dels anys 60 en aquesta localitat. L'espècie es va trobar en aquest punt sense gaire esforç, així com a poblacions pròximes com Saldes i Josa de Cadí.

Els Rhinanthus -coneguts com a esquelleres, sorolles o fonollades, entre altres noms- són herbes semiparàsites de flors grogues que viuen als prats de muntanya. Fins ara a Catalunya se'n coneixien tres espècies: Rhinanthus pumilus i R. minor, més o menys comunes als Pirineus, i R. angustifolius, molt rara i protegida, inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya.

Els prats de dall són un tipus d'hàbitat semiartificial que cada dia es va fent més escàs. De fet, la seva regressió és general arreu d'Europa, motiu pel qual la UE va incloure aquests prats a l'anomenada Directiva d'Hàbitats, de 1992, com a hàbitats que cal conservar. Aquesta s'ha de fer, sobretot, per mitjà de la xarxa d'espais protegits Natura 2000, de la qual formen part els dos parcs naturals on ara s'ha localitzat aquesta planta. Els ajuts agroambientals són el principal instrument per a fer compatible la seva conservació i el desenvolupament de la ramaderia.