​Mesuren els nivells de so a la vall de Bonabé per declarar-la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica

El Departament de Territori i Sostenibilitat està mesurant el grau de contaminació acústica que hi ha a la vall de Bonabé, concretament als termes d'Isil i Alós, tots dos pertanyents al municipi d'Alt Àneu, per comprovar si aquest entorn es pot declarar com a Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA).

Això permetria establir un límit de decibels i regular activitats que puguin ser massa sorolloses, com ara la circulació amb quad o les iniciatives de prospecció minera. De fet, en aquesta zona hi ha una de les entrades més concorregudes del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que aquest estiu ha assolit un "rècord" de visitants. Així, alguns aparcaments han quedat saturats i ara es planteja si cal controlar-ne l'accés.

El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, ha explicat que la limitació de l'impacte acústic d'activitats sorolloses d'origen artificial repercuteix positivament en la fauna de l'entorn, la qual pot reproduir-se d'una forma més tranquil·la. En aquest sentit, ha recordat que la zona de la vall de Bonabé és una de les més ben conservades de Catalunya i compta amb la presència de moltes espècies protegides, com ara el gall fer, la perdiu blanca i l'os bru, entre d'altres.

Pel que fa a la declaració com a Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, Garriga ha explicat que aquest procés es voluntari i que va acompanyat d'un pla d'acció. També ha volgut deixar clar que activitats tradicionals com ara l'ús de maquinària agrícola, la realització d'obres o la celebració de festes majors quedarien fora de la limitació i, per tant, es podrien continuar duent a terme.

Els sonòmetres s'han col·locat al Refugi del Fornet i dins els nuclis d'Isil i Alós i estaran fent mesuraments dels nivells de so fins a finals de mes. Després, aquests s'analitzaran per veure quin és el volum de decibels que s'hi ha detectat i si cal establir mesures correctores per poder complir amb els requeriments d'una Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica.

Un estiu amb "rècord" de visitants

D'altra banda, el director del Parc Natural de l'Alt Pirineu ha dit que aquest estiu ha estat "excepcional", ja que s'ha assolit un "rècord" de visitants a l'espai. Així, ha destacat el contrast que hi ha hagut respecte al període de confinament, sobretot en zones d'alta muntanya com la Pica d'Estats o els estanys que hi ha en aquesta àrea protegida.

Garriga també ha explicat s'han agreujat els problemes de saturació d'aparcaments com el de la Molinassa o el situat a la vall de Bonabé i que creu que cal plantejar l'adopció de mesures de control per regular aquests accessos. Sense anar més lluny, aquest passat cap de setmana s’han vist cues per fer el cim de la Pica d’Estats, un fet que portarà el Parc Natural a regular l’accés als visitants.


De fet, a falta d'acabar de tancar les dades del mes anterior, pels diferents accessos de l'espai natural hi han passat prop de 200.000 persones entre el juliol i l'agost, xifra que al 2019 va arribar gairebé a les 160.000 en aquest mateix període. Un dels punts més concorreguts, el Refugi del Fornet, ha congregat 40.558 persones aquest agost i 18.576 al juliol, quan l'estiu passat va sumar 30.945 al mes d'agost i 13.581 al juliol. 

Mentre, en l'accés per Tavascan, l'afluència ha estat de 21.547 persones durant l'agost, quan en el mateix mes de 2019 va ser de 16.679. A més, al juliol d'enguany es va arribar a les 11.023 persones, quan l'any passat eren 8.503. En el cas de Tor, la xifra de l'agost és de 12.942 (11.053 al 2019) i de 7.430 al juliol (7.186 fa un any). També queda per sobre de les 10.000 persones, concretament 10.566, l'afluència registrada a la Farga el mes passat, superant les dades de 2019, quan van ser 8.012 persones. Mentre, al juliol d'enguany van ser 5.856 i 4.347 al de l'any passat.
 
A banda del turisme familiar, el director del parc ha explicat que s'ha detectat un increment de perfils de visitant que abans no anaven a la muntanya i que estan menys adaptats a aquest entorn. A més, ha explicat que s'han trobat amb diverses conductes incíviques, com ara persones banyant-se als estanys, acampant fora de l'horari permès, deixant brossa o anar amb el gos sense lligar. Per tot plegat, es vol incrementar la senyalització i fer campanyes específiques per fer pedagogia sobre les pautes de comportament.