Els animalistes que posaven en perill els animals

Senyor director,

Ens trobem en un punt de la partida molt lluny de l’escac i mat que algú pretendria. És que si hi ha quelcom que es posa en qüestió des de fa temps és la producció d’animals per a la nostra alimentació. Ja s’ha escrit molt sobre l’evolució de la societat de transhumant a sedentària, de caçadors recol·lectors a pagesos... Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat. 

És evident que a poc a poc els hàbits de consum i la sensibilitat de la nostra societat evolucionen i que, cada cop més, el benestar animal es mira més enllà de l’òptica del productor i la producció pren més importància; com també pren protagonisme el fet de donar valor afegit a les nostres produccions amb aspectes com la proximitat i l’arrelament al territori, tot lligat a la millora de la qualitat.

Totes les idees es poden defensar des del respecte; i això reclamem des d’Unió de Pagesos: respecte a la nostra professió. Les irrupcions a granges per part de grups organitzats sota la bandera del moviment animalista és una agressió a la nostra activitat. Ja no només perquè vulneren la propietat privada sinó perquè amb la pretesa defensa del benestar dels animals el que realment posen en risc és la sanitat i la seguretat alimentària de tota la societat. 

Així, mentre els ramaders europeus ens atenem al que marca la normativa de sanitat i benestar animal (la més restrictiva a escala mundial), amb totes les proteccions i mesures establertes, uns intrusos vulneren en un obrir i tancar d’ulls aquestes condicions de seguretat i sanitat animal. I si porten alguna bactèria o virus a la sola de la sabata que es transmet per la granja, qui se’n farà càrrec del sanejament animal? Ells, no. Però sí que seran el responsables del sacrifici forçós de centenars o milers d’animals. Fixeu-vos en la contradicció que això els suposaria. 

Els ramaders catalans estem compromesos amb la nostra societat i una mostra d’això és l’esforç que fem per adaptar-nos a la nova normativa: ja no només el que marca la normativa sinó que en molts casos anem més enllà i de manera voluntària passem auditories de processos i certificacions de qualitat que són encara més exigents. Ho fem per compromís, perquè creiem que el futur és això i va molt més enllà de les exigències normatives.

Per acabar, com a Unió de Pagesos, insistim a les administracions que facin el que calgui per defensar la nostra activitat. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ens ha consultat una proposta de règim sancionador que regularà les responsabilitats derivades de les entrades d’aquests grups animalistes a les nostres granges. Esperem que ben aviat sigui d’aplicació i que els ramaders trobem el suport que reclamem de l’administració, que es puguin identificar els responsables i les responsabilitats que es puguin derivar de les seves accions, sobretot, pel bé dels animals que tan defensen.

Jordi Armengol
​Responsable de Sectors Ramaders d'Unió de Pagesos