Dimecres, 27 de novembre de 2024

Un nou despreniment de terra posa en perill les ruïnes de Puigcercós vell

Pallars Digital 4 de gener de 2014 a les 09:36

 
REDACCIÓ | Fa unes setmanes, a mitjans del desembre passat, es va produir un nou despreniment de terra al puig que sustenta les ruïnes de Puigcercós vell, al terme municipal de Tremp, on s'hi conserva la torre de l'antiga esglèsia parroquial romànica de Sant Martí i les restes d'un parell de cases. 
 
Es tracta d'un turó de terra argilosa que quan plou absorbeix l'aigua sense problema, però quan es resseca s'esquerda i cau gradualment. Tot i que es tracta d'una zona que ha sofert despreniments de terra des de mitjans del segle XIX, aquesta és l'esllavissada més important i vistosa que s'ha produït darrerament. 
 
La despresa de terra té més importància pels moviments terrestres que es produeixen a la zona que no pas pel valor cultural de les ruïnes de Puigcercós. De fet, la Universitat de Barcelona (UB) està efectuant un estudi per un doctorat amb un escàner làser terrestre (TLS) per tal d'avaluar i registrar els moviments previs als despreniments.
 
Un problema històric
 
Puigcercós vell és l'antic emplaçament de l'actual poble de Puigcercós. Està situat dalt del turó, mig enfonsat pel costat sud-occidental, que hi ha al damunt i a ponent del poble actual.
 
El Puigcercós actual es va construir a partir de l'any 1863, quan una primera esllavissada va posar en perill l'antic poble. Una segona esllavissada molt més gran, el 13 de gener de 1881, va fer caure muntanya avall la major part del poble vell que ja estava deshabitat del tot. 
 
Actualment es poden veure les restes de l'església parroquial romànica de Sant Martí de Puigcercós damunt d'un esvoranc d'uns 50 metres d'alçada i 200 de longitud que continua actiu, i es va menjant a poc a poc les darreres edificacions que hi queden.
 
Aquests fets van commoure fortament l'opinió pública de l'època, i els habitants de Puigcercós reberen ajudes de diversos llocs, des del govern del moment fins el fruit de recaptes públics, per exemple, el de Barcelona, que contribuïren de manera important a la construcció del nou poble. El 1892 ja hi havia fetes 36 cases noves, i el bisbe d'Urgell hi contribuí amb l'erecció de la nova església de Sant Martí.
 

 

Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.

Subscriu-t'hi

Etiquetes:
Arxiu