El risc de rebrot ja és inexistent al Pallars Sobirà, on s'acumulen nou dies sense nous positius

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 18 i el 24 de setembre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

Fins a 35 de les 42 comarques catalanes es troben en risc elevat de rebrot. Un 83,3% del total, amb dades del 18 al 24 de setembre. Una setmana més, per tant, el coronavirus segueix descontrolat a bona part del país, malgrat que, en termes globals, el risc de rebrot ha baixat lleugerament respecte la setmana anterior (de 182,03 a 172,35), així com el nombre de contagis detectats (de 6.725 a 6.098).

Aquesta és, de fet, la quarta setmana consecutiva amb descens dels positius. I no és l'única bona dada a destacar, ja que dos comarques han aconseguit mantenir-se netes de contagis: l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, on el risc de rebrot és ara mateix inexistent. De fet, al Pallars Sobirà s’acumulen nou dies sense nous casos i des del dia 11 de setembre només se n’ha registrat un. Al Pallars Jussà, en canvi, el risc de rebrot ha pujat més de 115 punts en tan sols una setmana i segueix alt (191,76) gràcies als set nous positius, detectats tots a Tremp.

Igualment, i tornant al conjunt de Catalunya, el percentatge de positius en els tests PCR és ja del 5,92%, caient quasi dos punts en una setmana i acostant-se molt al 5% que l'Organització Mundial del Comerç recomana, gràcies a fer quasi 110.000 proves setmanals. I malgrat tot, el risc de rebrot segueix alt a gran part de comarques.

Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).

D'aquesta manera, 35 comarques i 55 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i quatre comarques i sis municipis més, en risc moderat-alt. Una comarca i nou municipis tenen un risc moderat i tan sols dues comarques i un municipi, baix. Tot això amb dades del 24 de setembre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és la Cerdanya (índex EPG de 789,3), seguida del Priorat (512,9), Osona (424,6), la Noguera (393,2) i el Gironès (392,9), per bé que fins a 16 tenen un índex per sobre de 200.


En canvi, les comarques amb millor situació, a més de les dues que no han detectat cap positiu recent, són el Ripollès (índex EPG de 69,4), el Baix Penedès (74) i les Garrigues (74,3). I malgrat tot, la Cerdanya és la comarca que millora més la situació setmanal, caient 1.163,1 punts en una setmana. És encara la que es troba amb pitjors dades, però és que abans fregava els 2.000 punts, segurament a causa d'un cribratge massiu que va fer aflorar força casos de cop en un territori poc poblat.

Les altres comarques que redueixen més el risc de rebrot són l'Alta Ribagorça (de 225,5 a 0), el Ripollès (-189), les Garrigues (-120,9) i el Moianès (-72,3). Tal com s'observa al mapa inferior, en canvi, on creix més el risc és al Priorat (+274,3), el Solsonès (+229,6), el Baix Ebre (+223,8) i el Pla de l'Estany (+184).
 
Si es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, i per un marge molt escàs: Olesa de Montserrat, amb índex EPG de 29,5. És moderat, en canvi, al Vendrell (40,8), Lloret de Mar (40,9), Castellar del Vallès (41,4), Vilafant (45,5), les Franqueses del Vallès (51,5), Esparreguera (55,8), el Masnou (60,9), Molins de Rei (62,4) i Cerdanyola del Vallès (69,5). Per contra la situació és especialment complicada a Puigcerdà (1.319,1), Canet de Mar (944,9), Manlleu (864,4), Salt (817,6), Balaguer (775,6), Vic (541,8) o Tortosa (512,2)


Com en el cas de la Cerdanya, la seva capital és també el municipi que més ha millorat la situació tot i tenir encara el major risc de rebrot. Puigcerdà ha reduït l'índex EPG 1.653,8 punts en una setmana, seguit molt de lluny per Sitges (-368,8), Girona (-234,7) i Vilassar de Mar (-227,8). En canvi, Canet de Mar és el municipi analitzat que més augmenta el risc de rebrot (+633,5), per davant de Salt (+403,3), Balaguer (+351,5), Amposta (+303) i Tortosa (+292,3).