Les obres de millora de la carretera C-1412b a Isona van deixar al descobert, l’any 2000, les restes de la vil·la romana de Llorís. Ara, vint anys després, s'ha iniciat una campanya arqueològica per tornar a fer visible el que ja es va documentar l'any 2001, obrir nous espais i fer-ho visitable.
L'excavació s'està fent a una hectàrea de superfície aproximadament i a més de la casa de camp de l'època romana els arqueòlegs esperen poder fer aflorar i documentar tot un seguit d'espais agraris com magatzems o camps de sitges. La potencialitat d'aquest jaciment ja s’ha evidenciat el primer dia d'excavació amb la localització d'un cap de marbre, possiblement d'una estàtua de la zona residencial.
Les actuacions que s'hi porten a terme, des del passat dilluns 21 de setembre, i que han d'estar finalitzades aquest any 2020, estan encaminades a conèixer millor el jaciment, consolidar els murs per evitar el deteriorament de les restes i finalment, apropar al públic l'interès d'aquest monument, mitjançant diferents recursos visuals.
La vil·la romana de Llorís està a molt pocs metres del poble d'Isona i és per aquest motiu que es condicionarà un camí que connectarà aquestes restes arqueològiques amb la població, on encara es pot veure el que queda de l'antiga ciutat romana. La connexió entre la ciutat romana d'Aeso i la vil·la romana de Llorís permetrà fer un relat històric molt important de l'època romana.
Aquesta actuació inclou la senyalització d'un itinerari fins al nucli d'Isona, l'ampliació de la part excavada a la vil·la, la consolidació dels murs, l'habilitació d'un recorregut a l'interior i l'elaboració de plafons informatius que inclouran una recreació en 3D de la vil·la.
Rosa Amorós, alcaldessa d'
Isona, ha dit que la vil·la romana de Llorís és un "diamant en brut" i que aquesta excavació farà aflorar molt material i informació sobre aquesta època. El president del
Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol, ha explicat que aquest projecte té com a objectiu "donar a conèixer el ric patrimoni de l'època romana del municipi d'Isona i Conca Dellà". És per aquest motiu que s'han unit diferents institucions per tirar endavant aquesta campanya que compta amb un pressupost de 120.000 euros finançats entre els fons FEDER, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona.
Restes de les parets de la casa residencial i al fons els arqueòlegs i representants polítics. Foto: ACN
El projecte no finalitzarà aquí, ja que continuarà amb la senyalització dels espais que quedin visibles de la vil·la romana. Les tasques es prolongaran en un futur gràcies a un projecte de recerca de la
Universitat de Barcelona que preveu fer-hi excavacions anualment. La cronologia d'aquesta vil·la és des de Romà Alt Imperi fins a Romà Baix Imperi.
Les dimensions i característiques del jaciment ja estaven en coneixement pels arqueòlegs donat que al descobrir el jaciment ara fa vint anys van fer prospeccions geofísiques. Aquestes actuacions permeten, sense haver d'excavar, obtenir dades de les restes sòlides que encara hi ha sota terra. Els murs de pedra, per exemple, es poden detectar perfectament i, amb l'ajut de la tecnologia, no és necessari haver d’excavar per constatar-ho.
Aquests dies, per fer visitable el jaciment hi estan treballant un equip d'arqueòlegs. Les tasques més de detall les fan manualment però les de treure vegetació i els primers 50-70 centímetres de terra fins a trobar parets de l'antiga vil·la romana ho fan amb maquinària pesant.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
