L'Alt Pirineu és el territori de Catalunya amb més coneixements de català i, juntament amb Ponent, un dels que utilitza més intensivament (molt o força) aquesta llengua, amb el 50% i el 60% de la població. Com passa al conjunt del país, la transmissió generacional és positiva per al català, sobretot a les comarques pirinenques, segons els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població.
Aquesta indica que a Ponent i a l'Alt Pirineu, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre (94,4% i 97,8%), saber parlar (84,4% i 95,2%), llegir (87,6% i 93,3%) i escriure el català (73% i 76,3%). Aquests percentatges se situen per sobre de la mitjana dels nivells de coneixement de Catalunya i, els de les comarques pirinenques, són els més alts de Catalunya.
En relació a la resta de territoris, els coneixements més alts de català (per sobre del 84% de saber parlar i 69% de saber escriure) també es donen a les comarques centrals, les Terres de l’Ebre, les comarques gironines i el Penedès. En segon terme, encara amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (81% saber parlar i 65% saber escriure) hi ha el Camp de Tarragona. Finalment, l'àmbit metropolità es situa per sota la mitjana (78,4% de saber parlar i 61,8% saber escriure).
Els percentatges de població amb coneixements de català augmenten, des de l'edició anterior de l'enquesta, en la major part del territori, especialment al Penedès, l'Alt Pirineu, les comarques gironines i el Camp de Tarragona. D'altra banda, disminueix l'habilitat de saber parlar a les Terres de l’Ebre i a Ponent. A la majoria de territoris augmenta la població que sap català en nombres absoluts, llevat dels que han tingut un decreixement demogràfic, sobretot les Terres de l'Ebre i Ponent (tot i que no disminueix l'habilitat d'escriure).
Impacte demogràfic
Catalunya presenta diferències sociolingüístiques segons l'àmbit territorial, arran de les diferents evolucions demogràfiques. Així, a l’Alt Pirineu, segons les dades del padró continu d'habitants de 2003 -quan es va fer la primera edició de l'enquesta-, la població nascuda a l'estranger representava un 8% (4.682 persones) sobre el conjunt de la població, mentre que el 2018 el percentatge arribava al 16,7% (10.331 persones).
A l'Alt Pirineu el 71% de la població és nascuda a Catalunya (7 punts més que a Catalunya). Per altra banda hi ha 5 punts menys de població nascuda a la resta de l'Estat que al conjunt de Catalunya i 1,5 punts menys de nascuts a l’estranger. A Catalunya el 48% de la població de 65 anys o més ha nascut a la resta de l'Estat. Aquest fenomen no es dona a Ponent i l'Alt Pirineu on aquest percentatge és inferior al 30%. Al Pirineu, els municipis amb percentatges més alts de població nascuda a l'estranger són Puigcerdà, Esterri d'Àneu i la Seu d'Urgell.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
