Arquitectura hidroelèctrica

 

L'any 1914 es va posar en marxa la central hidroelèctrica de Cabdella per iniciativa d'un empresari i polític del Pallars, Emili Riu, fundador de l'Energia Elèctrica de Catalunya, empresa amb la qual competia amb la totpoderosa 'Barcelona Traction, Light & Power', la Canadenca, en la cursa iniciada tres anys abans per electrificar el Pirineu tan aviat com fos possible i aconseguir el pastís del subministrament elèctric a gran escala a Catalunya, on hi havia una de les grans àrees industrials d'Europa encara fumejant carbó, esperant els electrons per fer el gran salt cap al segle XX.

 

Des del 2012 s'han engegat una sèrie d'iniciatives per recordar el centenari de les primeres centrals hidroelèctriques (el 1912 es van començar a construir la de Cabdella, al Pirineu pallarès, i la de Seròs, a la plana, al Segrià): documentals, estudis universitaris, conferències i exposicions. Des del mes de desembre al Museu de l'Aigua de Lleida hi ha l'exposició El Pallars il·lumina Catalunya, que ha passat ja per diverses ciutats (incloent-hi Sort, Tremp i Barcelona) i que ara romandrà a Lleida fins al 28 de febrer.

 

L'exposició és una oportunitat excel·lent per conèixer com va canviar l'economia, la demografia i el paisatge d'un Pirineu que just abans de l'arribada havia entrat en un greu declivi, perdent un terç de la seva població entre els anys 1900 i 1914 precisament per l'atracció de la indústria a la regió de Barcelona. Aquell procés també va disseminar pel territori del Pirineu i de Ponent, seguint el curs del riu, diverses construccions que avui són petites joies d'arquitectura industrial en un territori que no va fer, almenys d'una manera directa, cap revolució industrial. El mateix Museu de l'Aigua es troba en una antiga colònia obrera dels treballadors que van participar en la construcció de la presa de Seròs.

 

Seria una autèntica llàstima que en el futur aquests edificis acabessin en l'oblit i el desús com ha passat amb bona part de les estacions del tren de la Pobla. El centenari podria ser una bona oportunitat per protegir i donar valor al patrimoni arquitectònic de les hidroelèctriques pirinenques.