El Govern demana l'estat d'alarma

L'estat d'alarma per poder decretar un toc de queda nocturn. Aquesta és la petició que ha fet el Govern de la Generalitat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per poder aplicar noves restriccions per contenir la segona onada de la pandèmia però amb "comandament únic" des de Catalunya. La voluntat de l'executiu és que entri en vigor de "forma immediata", un cop l'Estat ho autoritzi, i que la situació es pugui gestionar des de la Generalitat, la mateixa petició que han fet altres territoris com Euskadi. La previsió és que el govern espanyol celebri un consell de ministres d'urgència aquest mateix dissabte.

El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, ha informat després de la reunió extraordinària del Govern d'aquest divendres a la tarda que tant Sánchez com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, han respost de forma "positiva" a les exigències de la Generalitat. De moment, el tancament de bars i restaurants es manté vigent, per bé que Aragonès ha obert la porta a valorar canvis en la mesura la setmana que ve, un cop es compleixi el termini de quinze dies fixat la setmana passada.

El govern de Sánchez podria convocar un consell de ministres extraordinari per aprovar el mecanisme extraordinari. El Govern confia que així sigui i immediatament convocarà el Procicat per aprovar el toc de queda nocturn. L'horari en què no es podrà sortir al carrer no està clar. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha apuntat que "l'estàndard" dels tocs de queda aprovats en uns altres territoris "és de les onze de la nit a les sis del matí", però ha destacat que la decisió la prendrà el Procicat, segons les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Aragonès ha explicat que l'objectiu de demanar l'estat d'alarma i de decretar un toc de queda nocturn és "aplanar la corba" de contagis en un moment en què el risc de rebrot s'enfila fins a 635. En aquest sentit, Budó ha fet una crida a la ciutadania perquè eviti desplaçaments que no siguin imprescindibles aquest cap de setmana i s'evitin aglomeracions com va passar en l'anterior en alguns parcs naturals. 

Diverses fonts del Govern consultades per NacióDigital apunten que hi ha hagut consens i una "idea clara" al consell executiu per demanar l'estat d'alarma. L'executiu vol disposar de l'eina jurídica per decidir com actuar des de Catalunya, amb el toc de queda i les restriccions.

Una de les mesures que tindria capacitat de prendre el Govern quan s'aprovi l'estat d'alarma territorialitzat és la de decretar confinaments perimetrals de determinades zones de Catalunya o bé impedir la mobilitat entre àrees sanitàries, com ja va passar durant el confinament. Aragonès i Budó no han descartat aquesta mesura, però han remarcat que "en aquest moment" no està sobre la taula.


En les últimes hores alguns consellers de JxCat han vinculat l'aplicació del toc de queda amb una eventual reobertura de bars i restaurants. El titular d'Empresa, Ramon Tremosa, ha estat l'últim a verbalitzar-ho, amb la referència del model francès. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, també va apuntar aquesta possibilitat aquest dijous. Però la consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha advertit des del matí que el toc de queda i el tancament dels bars i restaurants podien "coexistir". 

El debat ha sobrevolat la reunió, però les diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital remarquen la unitat amb què s'han pres les mesures. "Tothom coneix la situació i tothom ha arribat a Govern amb la idea clara", apunten veus governamentals.
"Es tracta de tenir l'eina per modular la restricció de drets i que la Generalitat pugui decidir de quina forma gradual aplicar-les", assenyala una altra font del Govern.
 
Catalunya se suma així a les peticions d'altres autonomies al govern espanyol per aplicar l'estat d'alarma. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha sol·licitat que l'executiu de Sánchez decreti aquest mecanisme extraordinari i en cedeixi la gestió a les autonomies. Els governs d'Astúries i Extremadura també han fet anuncis similars.

Sánchez ha expressat aquest migdia que la Moncloa no descarta aplicar l'estat d'alarma, però que només quan una comunitat assoleixi un nivell d'alerta "extrema" podria requerir d'aquest mecanisme extraordinari. Ho ha afirmat en una compareixença en què ha advertit que "la situació és greu".


La declaració de l'estat d'alarma territorialitzat permetria a les comunitats prescindir de l'autorització judicial per aprovar mesures restrictives de drets fonamentals, com ara el toc de queda nocturn, que afecta al dret a la lliure circulació de les persones. La mesura ja ha estat decretada pel govern andalús per a Granada i la Generalitat Valenciana es prepara per aprovar-la en les pròximes hores per a tot el País Valencià.

L'estat d'alarma també permet realitzar confinaments perimetrals, si bé aquesta opció ara per ara no està sobre la taula a Catalunya, segons ha indicat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergès. El Govern va decretar a l'estiu un tancament de la comarca del Segrià, i va haver de rebre autorització del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un eventual nou tancament perimetral d'una zona no necessitaria l'aval de la Justícia si la Moncloa aprovés el mecanisme extraordinari.

L'únic cas en què el govern espanyol ha aplicat fins ara un estat d'alarma per a una comunitat ha estat a Madrid. Després de dies d'estira-i-arronsa amb el govern d'Isabel Díaz-Ayuso, l'executiu de Sánchez va decretar el tancament de la ciutat de Madrid durant quinze dies, un període que finalitza aquest dissabte al migdia. Llevat de canvis d'última hora, l'executiu de Sánchez no demanarà una pròrroga de l'estat d'alarma en aquesta comunitat, on també s'ha plantejat un toc de queda nocturn entre la mitjanit i les sis del matí. 

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha sostingut aquest divendres que no és necessari l'estat d'alarma perquè les comunitats decretin tocs de queda. Ara fa tres dies, va posar èmfasi en la necessitat que el PP aclareixi si estaria disposat a donar suport parlamentari a aquesta mesura, ja que per prorrogar l'estat d'alarma més de quinze dies cal que ho aprovi el Congrés dels Diputats.

El govern de Sánchez vol evitar el desgast polític a què es va veure sotmès en primavera quan va decretar l'estat d'alarma per aplicar un confinament domiciliari de tota la població i en cada pròrroga li va costar més trobar-hi suports parlamentaris. PP va donar suport a les primeres tres pròrrogues, però en la quarta es va abstenir i en les dues darreres va votar-hi en contra. 

Ciutadans, que llavors va salvar les darreres pròrrogues de l'estat d'alarma, ha ofert aquest divendres de nou els seus vots al govern de coalició si aplica el mecanisme extraordinari i li cal demanar possibles pròrrogues a la Cambra Baixa. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha argumentat que a parer seu cal una estratègia estatal per combatre la segona onada de la pandèmia i un "instrument jurídic que doni certesa”.