La Diputació presenta un projecte per transformar la demarcació amb una inversió de 17,7 milions

La Diputació de Lleida promou l'anomenat Projecte estratègic per a la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 2020-2027. Es tracta d'una eina que pretén generar un nou model econòmic basat en l'economia verda, circular i digitalitzada, que s'ha de desplegar en els vuit anys vinents i que compta amb un pressupost inicial de 17,7 milions d'euros. Alguns dels principals objectius d'aquest projecte són assegurar la viabilitat econòmica, social i ambiental de la producció agrícola, ramadera i forestal com a sector estratègic i afavorir l'arrelament al territori creant ocupació de qualitat en sectors emergents.

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha exposat que aquest pla convertirà la demarcació de Lleida en "un lloc atractiu per viure i treballar". "Un territori que compti amb els suports europeus necessaris per projectar-se cap al futur i contribuir així a l'assoliment dels ambiciosos objectius globals, com els ODS o el Pacte Verd de la UE", ha afegit.

Talarn ha dibuixat així la visió de futur sobre el territori lleidatà, en la presentació del projecte, que s'ha dut a terme aquest octubre a la Diputació de Lleida i en el qual l'han acompanyat el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès; la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i la delegada del Govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, que hi ha intervingut des de Brussel·les.

El vicepresident del Govern ha valorat positivament la signatura del conveni, i ha assegurat que "afavoreix la col·laboració entre institucions, amb una clara voluntat de sortir d'aquesta crisi, no només recuperant l'activitat sinó transformant-la". En aquest sentit, ha posat de manifest que l'acord "ha de ser una iniciativa de referència per a altres territoris de Catalunya, per convertir aquesta situació de crisi en una oportunitat de canvi". "La voluntat del Govern és que les Terres de Lleida, del Pirineu i de l'Aran aprofitin al màxim totes les seves potencialitats", ha afegit Aragonès.

Es tracta d'un projecte estratègic a vuit anys vista, coordinat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació mitjançant l'Oficina Tècnica per la Transformació, òrgan que es va fer oficial el passat dijous amb la signatura del conveni entre la Diputació i la Generalitat. El projecte de transformació econòmica té com a punt de partida la unió institucional, representada per una coalició d'entitats, denominada Grup Promotor. Aquest grup està integrat inicialment per les entitats de suport a la promoció econòmica vinculades a la Diputació de Lleida (el mateix Patronat de Promoció Econòmica, Globalleida i el CEEI) juntament amb altres entitats com diversos ajuntaments de la demarcació o la Universitat de Lleida.

El mètode per desplegar-se preveu l'adhesió i participació progressiva de la ciutadania, el teixit empresarial, l'administració local i d'altres centres d'investigació i educatius del territori. La voluntat és ara buscar la complicitat de la ciutadania i les aliances estratègiques al territori per fer efectiu aquest desig de futur, ha exposat Talarn.

Un mètode pioner a Europa que té Lleida com a referent

El projecte compta amb una metodologia pionera per al seu desplegament anomenada Agenda Compartida, que compta amb el suport de la Generalitat i l'aval i finançament de la Unió Europea a través dels fons Feder. Aquesta metodologia implica la participació activa de tots els agents del territori i està destinada a articular els processos i les dinàmiques mitjançant un model de governança participativa. "No és la nostra intenció crear noves estructures sinó optimitzar les existents, i és en aquest sentit que el paper de Globalleida i els CEEI serà clau per fer de cadenes de transmissió al territori", ha assenyalat Talarn.

Fins a la data s'han identificat set prioritats de treball de l'Agenda Compartida, i que giren al voltant de sectors estratègics i de sectors emergents. En primer terme, la valorització de la matèria orgànica disponible a través d'un nou teixit industrial. En segon lloc, la millora de les cadenes alimentàries, per fer-les més resilients, competitives i eficients en l'ús dels recursos, atractives per al necessari relleu generacional del sector.

Una altra de les oportunitats passa per la valorització dels serveis mediambientals per reforçar un model turístic lligat a l'oci, el lleure i la cultura vinculat a la riquesa natural i alhora per fer emergir nous models de negoci vinculats a la preservació i recuperació de la biodiversitat, la preservació del sòl o la gestió de l'aigua. També la valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l'àmbit agroforestal, que alhora contribueixen a millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d'incendis. En cinquè lloc, una altra de les línies de treball se centra en la digitalització. L'ocupació verda, generar nous oficis i l'eficiència energètica i generació d'energies renovables són altres de les oportunitats detectades al territori.