Les grans plantes solars, el futur del Jussà?

Senyor director,

Voldria compartir unes reflexions, amb voluntat de contribuir al debat públic, en relació a la pretensió, pública i notòria, de construir importants extensions de plaques solars en la nostra comarca del Pallars Jussà.

Dono per fet que no hi ha ningú mínimament preocupat pel nostre planeta, que discuteixi la necessitat de la transició cap a les energies renovables, per a tota l’activitat humana, especialment l’econòmica.

Però centrem-nos en la nostra comarca. És també públic i notori (tot se sap) que el preu que aquestes empreses ofereixen en concepte d’arrendament dels terrenys és superior al normal dels arrendaments rústics de finques similars. Per tant, des de la vessant econòmica, a curt termini no deixa de ser un bon negoci pel propietari, ja sigui particular o un ajuntament. Res a dir.

Ara bé, com a comarca (que som tots), cal que ens preguntem si grans extensions de terrenys dedicades a la instal·lació de plaques solars és el que convé a l’objectiu compartit del desenvolupament econòmic del territori, o bé si caldria establir alguna limitació més enllà de l’actual regulació indefinida i imprecisa. 

A aquesta legítima pregunta no se'ns pot respondre que un propietari pot fer el que vulgui amb el seu terreny, de la mateixa manera que qui té un solar edificable no pot construir el que vulgui per treure'n el màxim benefici econòmic. Tots els estats que es defineixen com a democràtics i socials limiten l’explotació de la propietat privada, d’acord amb la seva funció social i en benefici de la comunitat (article 33 de la constitució espanyola).

No defenso pas que calgui prohibir la construcció de parcs solars a la nostra comarca, en absolut. Però, segons la meva opinió, és necessari reflexionar i definir què volem ser de grans; és a dir, a quina o quines activitats econòmiques volem dedicar els nostres fantàstics recursos naturals, sempre amb mirada llarga i no amb la immediatesa de la moda.

Volem potenciar el sector primari com l’agricultura i la ramaderia, per exemple, amb l’execució de la concentració parcel·lària i el regadiu? Potser la indústria agroalimentària? Hi afegim el turisme tot aprofitant la recent creació del Geoparc, creant sinèrgies amb l’activitat agrícola i ramadera? Potser cal potenciar la creació de parcs solars, segurament més rendible pel propietari que l’agricultura? 

Però, també cal que ens preguntem: totes aquestes activitats són compatibles? I si és així, en quina mesura i sota quines condicions? Cal prioritzar les que creïn ocupació? Quines activitats econòmiques contribueixen a frenar el despoblament del Pallars? Quines contribueixen al tan repetit “equilibri territorial”?

Totes aquestes preguntes necessiten resposta, però amb perspectiva de futur. Trobar-les és responsabilitat dels partits polítics i de les institucions, evidentment, però també de tots nosaltres com a ciutadans d'una comarca que pateix una greu crisi demogràfica. És la nostra responsabilitat millorar el futur dels nostres fills.

Ara bé, no ens encantem, no fos cas que quan finalment tinguem les respostes, ja sigui massa tard.

Quim Delgado i Berengué
Advocat