El risc de rebrot continua creixent al Pallars malgrat la tendència contrària al conjunt del país

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, els contagis detectats, els PCR i tests d'antígens fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 23 i el 29 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

La situació del coronavirus comença a mostrar alguns brots verds a Catalunya. Encara no remet però sí que es nota un alentiment en la velocitat de propagació que es tradueix en una caiguda de la Rt i una estabilització en la ràtio setmanal de contagis i en el percentatge de positius, malgrat que això trigarà algunes setmanes a notar-se als hospitals, on el nombre d'ingressats segueix en augment.

D'aquesta manera, el risc de rebrot s'ha reduït lleugerament l'última setmana i, tot i que l'evolució és diferent arreu del país, a la majoria de comarques i ciutats també està més controlada la pandèmia. De fet, a les comarques pallareses el risc de rebrot ha augmentat respecte fa una setmana. Al Pallars Sobirà és on més s'ha incrementat, i ha passat de 809 a 957 en set dies degut als nombrosos contagis que s’han produït a la comarca. Al Jussà la pujada és menor, de 108 a 146.

Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).

Malgrat tot, la situació encara és greu i en 39 de les 42 comarques i en tots els municipis analitzats el risc de rebrot és molt alt, superior als 200 punts, i en dues comarques més, és alt, entre els 100 i els 200. Tot això amb dades del 29 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. En l'última setmana, la comarca que ha reduït més el risc de rebrot, com es pot veure en el mapa superior és el Moianès (-665 punts menys de l'índex EPG), seguida de la Garrotxa (-367), l'Alta Ribagorça (-360), el Pla de l'Estany (-341) i l'Alt Urgell (-314).

En total, el risc de rebrot ha caigut a 22 comarques i ha crescut a 19, mentre que una l'ha mantingut estable. Allà on més ha empitjorat és l'Alt Camp (+500), per davant de la Terra Alta (+483), la Ribera d'Ebre (+430), el Priorat (+419) i la Noguera (+322). En tot cas, hi ha fins a vuit comarques on el risc de rebrot supera els 1.000 punts -deu cops més que el llindar del risc alt-, especialment al Berguedà (1.817), però també a Osona (1.364), el Pla de l'Estany (1.333) i el Moianès (1.312).

De fet, l'Alta Ribagorça, on no s'ha detectat cap positiu l'última setmana, és l'única comarca amb el risc de rebrot baix, mentre que n'hi ha dues més de limítrofes amb un índex EPG entre 100 i 200, el Pallars Jussà (146) i l'Aran (190). Tota la resta es troben per damunt dels 400 punts, quadruplicant el llindar de risc alt, trobant-se en la franja baixa -dins la situació greu- el Pla d'Urgell (402), l'Alt Penedès (488) i la Cerdanya (550), tal com s'observa en el mapa inferior.
 
Si es posa el focus en els municipis, la situació és encara pitjor. En 19 dels 62 de més de 20.000 habitants, el risc de rebrot supera els 1.000 punts i, en dos, fins i tot els 2.000, a Palafrugell (2.032) i Vic (2.015). També és molt elevat a Amposta (1.638), Manlleu (1.549), Salt (1.473), Banyoles (1.373) i Reus (1.342), mentre que no n'hi ha cap amb un índex EPG per sota dels 200 punts i l'únic d'aquesta grandària per sota dels 400 és Lloret de Mar (218). El segueix Sant Vicenç dels Horts (420), el Vendrell (524), Sitges (574) i Cambrils (579).

Tot i això, en l'última setmana, el risc de rebrot ha caigut a 34 ciutats, ha crescut a 22 i s'ha mantingut a 6. El descens ha estat especialment notable a Montcada i Reixac (-1.015) i Martorell (-1.009), però també a Esplugues de Llobregat (-813), Mataró (-703), Sant Joan Despí o, amb una grandària menor, Vila-Seca (-1.082). Tot i això, ha seguit creixent força a municipis com Valls (+692) o, en menor mesura, Sant Adrià del Besòs (354), Igualada (333) o Premià de Mar (326), així com Balaguer (+799) de menor grandària.