Un article publicat a
Cretaceous Research per investigadors de l'
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el
Museu de la Conca Dellà descriu noves restes fòssils de
Pararhabdodon isonensis, un dinosaure lambeosaurí, també anomenat de bec d’ànec, que només es coneix per les troballes fetes en un jaciment de Sant Romà d'Abella. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d'altres espècies.
L'exemplar és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa, va viure fins fa 66 milions d'anys i és caracteritza per una prominent cresta òssia sobre el cap, que inclou una extensió dels conductes nassals. Aquest individu hauria assolit fins a vuit metres de llarg i unes tres tones de pes.
L'espècie
Pararhabdodon isonensis es va descriure l'any 1993 gràcies a la recerca de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l'escola catalana de paleontologia durant el segle XX. A partir de diverses restes fòssils excavades a Sant Romà d'Abella, Casanovas i els seus col·laboradors van descriure el que va ser la primera espècie de dinosaure lambeosaurí coneguda a Europa. Malgrat que les restes d'aquesta espècie són escasses, al llarg dels anys noves troballes han anat ampliant el coneixement sobre aquest dinosaure, que només s'ha identificat amb certesa en aquest jaciment del Pallars Jussà.
Ara, un equip format per investigadors de l'ICP i el Museu de la Conca Dellà descriuen a la revista
Cretaceous Research noves restes de
Pararhabdodon isonensis descobertes i excavades l'any 2018, que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d'una de les vèrtebres de la cua de l'animal. L'anàlisi confirma que es tracta una espècie amb notables diferències respecte altres lambeosaurins europeus.
"Hem constatat que el fèmur d'aquesta espècie presenta unes característiques úniques que el fan inconfusible", ha explicat Albert Prieto-Márquez, investigador de l'ICP i coautor de l'estudi. La recerca confirma també que, amb les dades actuals disponibles, aquesta espècie només va viure al que coneixem com la Formació de Talarn, l'àrea geològica que inclou Sant Romà d'Abella. "I és possible que totes les restes fòssils que tenim corresponguin a un únic individu", ha afegit l'investigador.
Fins ara, la posició de
Pararhabdodon isonensis dins del grup dels hadrosàurids era bastant ambigua a causa de les poques restes disponibles. L'estudi també aporta nova llum en aquest sentit. "Les noves dades donen suport a la hipòtesi que el lambeosaurí d'Isona està molt relacionat amb Tsintaosaurus spinorhinus, una espècie més antiga descrita a la Xina als anys 50", ha explicat Prieto-Márquez. Durant el Cretaci, els hadrosàurids estaven presents a tot Euràsia, Amèrica i l'Antàrtida.
Però l'estudi encara va més enllà. Els investigadors també han analitzat l'estructura interna dels ossos de
Pararhabdodon isonensis per intentar obtenir informació sobre les seves característiques biològiques. "Sabem que molts dels dinosaures que van viure en el que aleshores era l'arxipèlag europeu tendien a ser més petits que en altres regions del planeta, com ara Amèrica del Nord i Àsia", ha comentat Jesús Serrano, coautor de l'estudi. Aquesta característica és el que es coneix com la teoria d'illes (o
island rule, en anglès) i que provoca que els animals que evolucionen en l'espai limitat d'una illa assoleixin mides inferiors al que ho fan els seus homòlegs en grans masses continentals. "
Pararhabdodon isonensis, però, s'escapa d'aquesta norma i assoleix mides molt properes a les de les grans espècies nord-americanes i asiàtiques", ha comentat Serrano.
Gràcies a les anàlisis de l'estructura interna dels ossos, s’ha sabut que
Pararhabdodon isonensis creixia de forma relativament lenta. L'estudi constata que l'únic individu que es coneix encara no havia acabat el seu creixement, però que ja hauria assolit una longitud de vuit metres i almenys unes tres tones de pes.
L'excepcional registre fòssil dels Pirineus catalans
Fa més de 66 milions d'anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals hi destacaven espècies de dinosaures herbívors de diferents grups, com els sauròpodes (representats pels titanosaures, amb llargs colls i cues) i els hadrosàurids lambeosaurins i alguns teròpodes carnívors, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes que van conviure amb ells.
Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de deu anys, investigadors de l’ICP hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques que permeten reconstruir els ecosistemes de finals de l'era dels dinosaures, així com l'evolució d'aquests animals a Europa.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
