Homes i dones, contra la violència masclista, alceu la veu

Senyor director,

Fa 20 anys que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones. 20 anys! I quant hem avançat? Molt. Entre altres, hem guanyat visibilitat del problema que tenim com a societat. Avui totes les xarxes seran de color lila i homes i dones ens bolcarem a llençar un missatge en record a les assassinades i de suport a les víctimes. Positiu i necessari però, i què més?

Avui us convido a reflexionar. Què fem cadascun de nosaltres per aconseguir que algun dia aquest Dia només sigui història d’atrocitats passades?

Estem vivint una època on el feminisme ha agafat un paper rellevant al carrer i a la política. Avancem cap a la igualtat efectiva entre gèneres. Resulta preocupant que, coincidint amb aquesta embranzida feminista, aquells que neguen la violència envers les dones han irromput amb força a les institucions polítiques d’arreu. Allò que semblava aparcat i abolit, torna. Tenim feina. 

Avançar es resumeix en dues coses: EDUCACIÓ i lleis que PERSEGUEIXIN agressors i PROTEGEIXIN víctimes. Educació des del minut 0 a les llars i les escoles. Hem de ser capaços de no mostrar la desigualtat en què nosaltres, com a societat, hem estat educats. Passem pantalla! Mostrem als nostres fills i filles que cada persona neix lliure i ho ha de continuar sent sempre, i que la clau per estimar sempre és el respecte. Que ningú es propietat de ningú. Que tots i totes estem capacitats per arribar a on ens proposem amb independència del sexe o del gènere... Llibertat i respecte. Sembla elemental però sovint hi ha trets socials que no ho reflexen. 

La regulació legal s’ha anat adaptant, però encara queda molt per millorar. Les víctimes a l’hora de denunciar encara tenen por. No tenen la sensació que la Llei sigui prou ràpida, eficaç i que sobretot els hi garanteixi que, un cop interposada la denúncia, estan fora de perill. Cada cop són més les denúncies però les necessitem totes.

Allà on no arriba la llei, hi hem d’arribar nosaltres. Com? Escoltant, no normalitzant, no traient importància a qualsevol acte de violència per petit que sigui “vols dir que n’hi ha per tant?”, no dubtant “i si va confosa?”, no culpabilitzant “és que ella també te tela”, no protegint l’agressor “ell no sembla d’aquests”, no perpetuant “espera’t una mica a veure què passa”. Suport, suport i més suport a totes aquelles dones valentes que decideixen explicar la seva situació. La sensació de no estar sola és fonamental per les denúncies. 

I fins aquí. Un sentit record a totes les que malauradament ja no són amb nosaltres. A les víctimes que han patit i a les que pateixen, ànims i força. Alceu la veu. Abolir la violència masclista és feina de tots, homes i dones. Alcem la veu.

Jeannine Abella
Advocada i responsable de polítiques d’igualtat de Junts Pallars Jussà