Qui calla no sempre atorga

Senyor director,

Fa un temps que en un perfil anònim de Facebook autoproclamat Dones Pallareses es publiquen consideracions que podrien lesionar el dret a l’honor d’algunes persones. 

Això passa amb regularitat des de fa 16 mesos més o menys... des que Tremp té alcaldessa per primer cop a la història, recupera el fil republicà i al Consell Comarcal del Pallars Jussà es renova un acord independentista en línia amb els governs anteriors.

M’ha costat creure i em sap greu que el Josep sigui el Tácito trempolí, l’inquisidor que està al darrera d’una pàgina lícitament crítica però que transmet rancúnia i on aprecio una intolerable ironia, pel fet de ser dones, vers trempolines que fan política.

El perfil també pontifica sobre l’acció de l’Ajuntament de Tremp en temes variats que van des de l’Avinguda de l’Economia i la Indústria al Carrer de les Festes i llurs impulsors, amb dosis de menyspreu a qui li duu la contrària i la displicència dels que tenint pis a mar (on black) i muntanya, miren per sobre l’espatlla.

La pàgina també és un rosari de desqualificacions a la feina que faig. Tot i les limitacions, pocs consells comarcals presten tants serveis i assoleixen resultats com els d’aquí, gràcies a l’esforç de tot el personal i l’equip de govern.

Estic content del pas per la política local i d’haver obert via en èpoques difícils. Després va venir el relleu de la Maria Pilar Cases, a qui els partits llavors majoritaris havien sondejat. Ell que els ha rondat, ho sap.

Ara ja pot anar, sense careta, a veure als expresidents del Consell Comarcal pel que ha dit d’ells i de pas preguntar-los per la meva tasca.

Tota aquesta història és el reflex d’una frustració personal? 

Crec que continuar per aquest camí no porta enlloc. Netejar no es tan fàcil com embrutar.

Josep Ardanuy Tarrat