La Covid-19 també va a la muntanya

Senyor director,

El Pallars Jussà, situat al nord de Lleida, és un indret idíl·lic. Segurament molts lectors el coneixeu pels seus paisatges, per l'aire pur i per la gent que el caracteritza. La realitat més desconeguda és la necessitat de personal sanitari que s'està vivint aquest últims dies amb la pandèmia i això es tradueix amb les llargues i ampliades jornades laborals a les quals han de sobreviure els sanitaris, afrontant el cansament i sense perdre la concentració, mentre segueixen al peu de la lletra cada un dels passos protocol·laris.

Això és el que escoltem a la TV o al anar a comprar el pa, però poc conscient és la societat dels sentiments que viuen aquests valents, que han de carregar cada dia amb aquesta motxilla. El desgast que suposa no sol és físic, també és psicològic i emocional amb el pànic a infectar-se o a infectar als seus propers, desencadenant por i distanciament en el seu entorn familiar i social.

Cada cop que surto al carrer se'm trenca el cor una i una altra vegada en veure que encara es produeixen concentracions de gent; persones que no utilitzen mascareta o cap tipus de protecció. Que han après aquestes persones des de març? Poc s'hauran plantejat la realitat que es viu a l'hospital i al geriàtric de Tremp on es busca personal (podeu contactar i enviar el vostre currículum) com a tants altres llocs.

Hem de ser conscients de què un petit detall com respectar la distancia o quedar amb una persona en lloc de 10 pot marcar la diferencia per moltíssima gent, no sol prevenint la dispersió del virus sinó també la salut física i mental dels nostres sanitaris. És d'ells de qui depenem tant tu, com jo o els teus pares. Si no hi ha sanitaris no hi ha solució a la Covid-19.

Gràcies mama, a tu i a tots els teus companys i companyes que esteu a primera linia, gràcies per ser tant forts i per lluitar ajudant a les persones que més ho necessiten en aquest moments, sou l'orgull de tots.

Laura Rabasa