Pau i bé? Potser caldria revisar el lema de la Fundació Fiella

Senyor director,

Ha mort el meu veí, aquell que ens donava mel i sempre tenia una somriure als llavis. Ha mort aquella dona que deambulava pel passeig i podia estar hores i hores asseguda veient la gent passar. Ha mort aquella noia que fregava l’escala de casa meva, no tan noia ja, però no tan gran per morir. Ha mort aquell senyor que vivia prop del garatge on guardàvem les bicicletes que fèiem servir per córrer les nits d’estiu. Ha mort la senyora que tenia una petita botiga de comestibles on hi anàvem a comprar una mica de tot.

Totes aquestes persones han mort en menys d’un mes a la Fundació Fiella de Tremp. Totes aquestes persones eren part de la nostra història, totes aquestes persones necessiten ser homenatjades en un moment tant complicat com aquest.

Entenc que la Fundació Fiella no pretenia que passés un desastre humanitari de tal magnitud. El que no entenc és el SILENCI. El que no entenc és que es tingui la barra de dir que “la nostra residència ha estat modèlica”, als Matins de la Herèdia, quan hi han mort SEIXANTA-UNA persones humanes, amb noms i cognoms. El que no entenc és que al poble de Tremp no s’hagi decretat dol ni tant sols d’un dia, ni s’hagi penjat un llaç negre a la façana d’algun edifici. El que no entenc és que la ni la directora, ni els metges, ni les religioses no surtin a donar explicacions. Els membres del Patronat ja hem sentit el que han dit: “tot s’ha fet com tocava”. Si el “com tocava” és la mort de la nostra memòria històrica, no ho entenc.

Tanta opacitat, tanta por, tant esperar a què tot passi i tanta creença que la gent poderosa és immune a tot... em fa posar malalta!

Crec que els familiars han de passar el seu dol, difícil i més complicat que en circumstàncies habituals, però ells han de donar veu a aquells que han desaparegut per aquest forat negre que parla Pol Pareja en el seu article al Diario.es.

Gràcies Albert Om, gràcies Iu Forn per donar la vostra versió objectiva de la situació, que us esgarrifa estant tant lluny del Pallars i que aquí sembla no esgarrifar ningú.

Pau i Bé és el lema del Sant Hospital de Tremp–Fundació Fiella. Doncs reviseu-lo. Pau segur, perquè aquelles persones que han mort a la vostra residència o a l’Hospital Comarcal del Pallars entenc que descansen en PAU. El BÉ, perdoneu... no el veig per enlloc.

Una lectora del diari