| « Entrades més recents | |
| Junqueras acusa Junts de despenjar-se de l'acord pel català per raons "partidistes" i crida a "recuperar consensos" El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha lamentat que JxCat es despengi de la modificació de la llei de política lingüística per raons "partidistes" i ha defensat que davant això, treballaran per "recuperar consensos". "La nostra voluntat és intentar trobar acords positius amb tothom que sigui possible", ha expressat Junqueras, en el marc del Fórum Europa Tribuna Catalunya. "Demanem a tothom que actuï amb responsabilitat, generositat i que posi el país per davant dels interessos de partit", ha afegit. També s'ha queixat que "perquè algú cregui que li convé la conflictivitat, decideixi desdir-se d'allò que ha signat", en referència a l'acord inicial al qual havien arribat PSC, ERC, JxCat i comuns per blindar el català a les escoles. | |
| La Unió Europea anuncia un nou paquet d'ajudes militars a Ucraïna per 500 milions d'euros La Unió Europea ha anunciat aquest divendres l'entrega d'un nou paquet d'ajudes militars a Ucraïna per valor de 500 milions d'euros. Aquesta injecció de recursos es traduirà en el lliurament de tancs, artilleria pesant i munició, tal com ha assenyalat l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, minuts abans d'assistir a la trobada dels ministres del G7 que s'està celebrant a Weissenhaus (Alemanya). Sumant aquesta partida, el club comunitari ja ha destinat vora 2.000 milions d'euros en suport militar a Ucraïna des de l'inici de la guerra. A banda de les ajudes, Borrell ha subratllat que la UE continuarà treballant en "l'aïllament de Rússia" i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus. | |
| Zelenski afirma que les tropes russes han destruït 570 instal·lacions sanitàries i 101 hospitals El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat que, des que va començar la invasió russa al país, les tropes russes han destruït almenys 570 instal·lacions sanitàries i 101 hospitals han estat completament destruïts. "Què és? Això no té sentit", ha assenyalat el mandatari ucraïnès, assegurant que durant la nit d'aquest dijous han atacat escoles a la regió de Txerníhiv, així com edificis residencials a la regió de Zaporíjia i s'han registrat atacs, també, en Poltava i Krementxuk. "La derrota estratègica de Rússia ja és òbvia per tothom i fins i tot per aquells que encara continuen comunicant-se amb ells. Rússia simplement no té el coratge per admetre-ho fins ara. Són covards. I estan intentant ocultar la veritat darrere dels atacs amb míssils, aire i artilleria", ha assenyalat. | |
| |
| Edicions 62 celebra el seixantè aniversari amb 6.000 títols publicats en llengua catalana Edicions 62 està d'aniversari aquest 2022, quan es compleixen seixanta anys de la fundació d'un dels segells editorials més veterans de les lletres catalanes. Des del 1962 i fins avui la marca que van fundar Max Cahner i Ramon Bastardes ha publicat 6.000 títols, "una fita excepcional en el món de l’edició en llengua catalana", com ho expressa la mateixa editorial. Entre el fundacional 'Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, i la nova edició de 'L'òpera quotidiana', de Montserrat Roig (l'últim títol que arriba al seu catàleg), han passat sis dècades, incomptables autors, noves col·leccions, reconeixements i diversos canvis d'escala, com la constitució del Grup 62 (1996) i la integració definitiva al Grup Planeta, l'any 2013. | |
| El Barça ven Coutinho a l'Aston Villa El Futbol Club Barcelona ha fet oficial el traspàs de Phillipe Coutinho a l'Aston Villa. El club anglès pagarà vint milions d'euros per al jugador brasiler. A més, el Barça es quedarà el 50% d'una futura venda a un altre entitat. Coutinho, el fitxatge més car de la història blaugrana -va costar 120 milions més variables- se'n va per la porta de darrere quatre anys més tard. En total, ha sumat 106 partits i ha marcat 26 gols amb la samarreta del Barça. | |
| Barcelona impulsa la creació de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat i proposa ser la primera seu el 2023 Barcelona impulsa la creació de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat i proposa ser la primera ciutat que l'aculli el 2023. Barcelona Comerç, en nom de l'associació europea 'Vitrines d'Europe', ha presentat la proposta de la mà de responsables del Govern, l'Ajuntament, i d'eurodiputats dijous a la seu de les institucions europees a Barcelona. Inspirada en la Capitalitat Europea de la Cultura, la iniciativa busca que anualment una ciutat diferent albergui accions divulgatives per reivindicar la importància d'aquesta activitat. L'objectiu de la capitalitat és preservar la identitat europea, allunyar la "desertització comercial" i els "impactes negatius de les grans plataformes", ha dit el president de l'entitat, Salva Vendrell. | |
| |
| PSOE, PP, VOX i Ciutadans tomben una moció d'ERC sobre qualitat democràtica al Congrés Els 267 vots en contra de PSOE, PP, VOX i Ciutadans tomben una moció d'ERC sobre qualitat democràtica a l'Estat espanyol. Unides Podem i la resta de partits independentistes han fet costat als republicans, que havien presentat un text que instava el govern espanyol a implementar les recomanacions que el Consell d'Europa va fer arribar a l'executiu de Sánchez el juny de l'any passat. A l'informe, Europa convidava Espanya a respectar la llibertat d'expressió i manifestació i instava l'executiu a reformar els tipus penals de rebel·lió i sedició, retirar els processos penals relacionats amb l'1-O i mantenir un diàleg amb l'independentisme. Amb només 69 vots a favor, la proposta no ha progressat i la diputada d'ERC Montse Bassa ha avisat l'executiu espanyol que "fins que no acceptin que Espanya no és una democràcia plena no arribaran a ser-ho". El diputat del PSOE Arnau Ramírez li ha contestat que l'informe europeu es basa en un "argument fals", ja que "a Espanya ningú és processat per les seves idees" i ha defensat que "moltes" de les recomanacions "són ja una realitat". Ramírez ha defensat que "no hi ha motius per posar en dubte la democràcia del nostre país" i ha alertat que fer-ho "alimenta els ultres". "O s'està amb les dretes o amb la majoria progressista. Escullin", ha instat. | |
| Les fronteres de Ceuta i Melilla es reobriran el 17 de maig després de dos anys tancades El ministeri de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat aquest dijous la data de reobertura de les fronteres de Ceuta i Melilla: serà el pròxim dimarts 17 de maig. Justament el dia en què farà un any de la crisi entre Espanya i el Marroc que va desencadenar en l'arribada de 10.000 immigrants a la zona fronterera. El ministre ho ha anunciat just després de tancar l'acord amb el Marroc. | |
| Inspecció del Treball actuarà fins a 1.500 vegades per discriminació el 2022 Inspecció de Treball de Catalunya arribarà a les 1.500 actuacions per discriminació a finals d'any, en el marc dels plans d'igualtat. Així ho ha previst la seva coordinadora d'ocupació, Fanny Saurina, en un acte organitzat per CCOO. El cos s'està centrant en empreses de més de 100 empleats i es troba amb la "sorpresa" que "moltes ni tan sols han començat". Entre les "moltes excuses" que els posen, destaquen que han hagut de presentar un ERTO o que no s'han pogut reunir amb els comitès. "Ens expliquen de tot", lamenta el cap de la Inspecció de Barcelona, Pedro Checa. | |
| Barcelona, Munic i Boston, les tres ciutats escollides per acollir els nous centres d'innovació d'Universal Robots L'empresa danesa Universal Robots ha decidit instal·lar a Barcelona un dels seus tres nous centres mundials "d'excel·lència". Els altres se situaran a Munic i Boston. Segons ha explicat la firma, la delegació catalana s'especialitzarà en el disseny d'usos pel sector de l'empaquetatge i la logística. L'objectiu és que les empreses puguin accedir així millor a l'automatització que facilita la robotització. Universal Robots té previst contractar a diversos enginyers que adaptaran els robots, fabricats a Dinamarca, a les necessitats de cada client. "Preveiem que final d'any serem quaranta treballadors molt especialitzats en software i mecànica robòtica", ha explicat aquest dijous el director de l'empresa a Espanya i Portugal, Jordi Pelegrí. | |
| Catalunya necessita multiplicar per dos o per tres la construcció anual d'habitatges, segons els promotors Catalunya necessita urgentment construir més habitatge per donar resposta a l'alta demanda existent al mercat. És la principal conclusió d'un estudi elaborat per la càtedra Habitatge i Futur de la UPF i l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que fixa aquesta necessitat una forquilla d'entre 21.000 i 30.000 nous pisos anuals, mentre que la producció actual d'habitatges oscil·la al voltant dels 11.000. Per demarcacions, la de major demanda és Barcelona (entre 7.000 i 13.000 habitatges), seguida de Girona (entre 6.000 i 11.000) i Tarragona (entre 3.000 i 9.000). En el cas de Lleida, la part baixa de la forquilla estima una caiguda de la demanda de 500 habitatges, mentre que per la part alta podrien fer falta fins a 1.500 nous pisos. | |
| L'aeroport del Prat registra 3,5 milions de passatgers a l'abril, un 22,1% menys que al 2019 L'aeroport del Prat va registrar 3,5 milions de passatgers a l'abril, mes que enguany ha coincidit amb la Setmana Santa, segons ha informat aquest dijous Aena. Es tracta d'una xifra un 22,1% inferior al mateix mes del 2019, quan encara no hi havia pandèmia, de manera que el Prat ha recuperat pràcticament el 78% de l'activitat. En canvi, si es compara amb l'abril 2021, quan la mobilitat estava més restringida i alguns dels dies de vacances de Setmana Santa eren al març, va representar un increment del 631,2%. L'aeroport barceloní va ser el segon amb més activitat, per darrera l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, que va sumar 4,04 milions de viatgers, un 20% menys que a l'abril del 2019 i un 309,7% més que al 2021. | |
| Nacionalistes i Podem demanen una comissió d'investigació sobre les «clavegueres de l'Estat» al Congrés Fins a vuit grups parlamentaris estan a favor d'una comissió d'investigació sobre les "clavegueres de l'Estat" al Congrés dels Diputats. Són Podem, ERC, Bildu, ERC, Junts, PDeCAT, BNG i Compromís. Entre els temes a tractar-hi, volen esclarir la relació de l'excomissari José Manuel Villarejo amb la policia, les mesures que ha pres el ministeri de l'Interior sobre les suposades irregularitats de Villarejo, la possible existència d'una trama parapolicial al marge de la legislació i posar mesures per evitar "trames d'espionatge irregulars", com el Catalangate. En l'escrit del registre, presentat aquest dijous, els grups reclamen que s'investigui la "vinculació de diversos estaments oficials de l'Estat i un entramat mediàtic, empresarial i "parapolicial" suposadament sufragat amb fons reservats" en tots aquests afers. En declaracions als mitjans, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha argumentat la necessitat d'una comissió d'aquestes característiques per, a més a més, "saber si encara segueix havent cossos policials que estan espiant gent per les seves idees". | |
| Les benzineres denuncien que no cobren els 20 cèntims de la bonificació i que estan «prop del tancament» La Confederació Espanyola d'Empresaris d'Estacions de Servei (CEEES) i l'Agrupació Espanyola de Venedors minoristes de Carburants i Combustibles (Aevecar) han denunciat aquest dijous que no reben els 20 cèntims de la bonificació per avançat que havia promès el govern espanyol i, per això, han lamentat que estan "prop del tancament". Ambdues patronals també han criticat la falta de resposta de l'Agència Tributària. Amb tot, les entitats han considerat que la mesura és "ben intencionada" però les està creant una situació d'"asfíxia econòmica, caos administratiu i inseguretat jurídica". Concretament, també han parlat de "mal disseny i pitjor execució". En un comunicat, han advertit que aquesta situació afecta les companyies de totes les mides, especialment les petites, que "estan abocades al tancament si no cobren de forma imminent". També han carregat contra les acusacions de pujades de preu per neutralitzar la subvenció estatal al carburant. De fet, han afegit que s'han vist obligades a demanar crèdits per poder avançar la bonificació i fer front a les despeses per adaptar l'emissió de les factures i de personal per atendre la demanda creada. Per això, han demanat "respecte" per als empresaris. | |
| Els usuaris del metro de Barcelona creixen un 49% el març i s'apropen als nivells prepandèmia El nombre de viatgers del metro de Barcelona va créixer un 49% al març, fins als 32,6 milions de persones, segons les dades de l'Estadística de Transports de Viatgers de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dades són un 13% inferiors al mateix mes de 2019, just abans de l'esclat de la pandèmia de Covid-19. Pel que fa al bus urbà a la capital catalana, va sumar 17,7 milions de viatgers, un 28,6% més l'any anterior, però un 17% per sota dels nivells prepandèmia. En paral·lel, el transport urbà amb autobús al conjunt de Catalunya va registrar 23,4 milions de viatgers, un 27,6% més que el març de 2020, però un 16% menys que el 2019. | |
| Un manifestant independentista s'enfronta a sis anys de presó per les protestes pel consell de ministres de 2018 a Barcelona L'activista Brian Bartés s'enfronta aquest dijous al judici per les protestes pel consell de ministres que es va fer a Barcelona l'any 2018. La Fiscalia li demana sis anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i maltractament d'obra. Segons el fiscal, l'acusat va participar a la concentració contra el consell de ministres juntament amb altres persones no identificades i va clavar una puntada de peu a un agent i intentar treure-li la defensa. | |
| |
| Pablo Iglesias: «La monarquia és un límit a la supervivència de la democràcia espanyola» L'exlíder i fundador de Podem, Pablo Iglesias, ha considerat que la Casa Reial espanyola no permet avançar tant com podria el nivell de democràcia de l'Estat espanyol. Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dijous. Iglesias, també ha parlat sobre el procés independentista català, sobre el qual, ha cregut, "no m'he posat mai de costat". Com a exemple, ha posat les visites que va fer als presos a Soto del Real i Lledoners. "Jo sempre he defensat el dret a l'autodeterminació, m'encantaria que a Catalunya es pogués fer el mateix que a Escòcia, però soc conscient de l'estat en què visc i la legalitat no ho permet", ha argumentat. Pablo Iglesias també ha recordat un sopar que va tenir amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, el director general de Mediapro, Jaume Roures i l'exdiputat dels Comuns al Parlament, Xavier Domènech, en el qual va dir a Junqueras que "acabaria a la presó" i ell, aleshores, no s'ho va creure. Si pogués tornar enrere, Iglesias ha explicat que aconsellaria al moviment independentista "redefinir altres maneres d'assolir objectius polítics en funció de la correlació de forces i no de la legitimitat". Sobre Yolanda Díaz, el fundador de Podem ha dit que la tornaria a escollir com la seva successora, "sense dubtar-ho" perquè és "la que millors resultats electorals pot donar". | |
| El Senat frena un projecte de llei demòcrata per protegir el dret a l'avortament als Estats Units La Llei de Protecció de la Salut de la Dona, que busca reforçar la salut reproductiva, no ha tirat endavant després d'una votació amb 49 vots a favor i 51 en contra, un recompte molt per sota dels 60 senadors necessaris per trencar la regla de l'obstruccionisme, establerta el 1970 al Senat. El demòcrata moderat, el senador Joe Manchin per Virginia Occidental, s'ha unit així als republicans per votar en contra de la mesura i evitar que avanci al mig, a més, dels temors que Roe versus Wade sigui anul·lat, tal com com ha informat la cadena CNN. El líder de la majoria del Senat, Chuck Schumer, del Partit Demòcrata per Nova York, ha dit que ha estat "una de les votacions més importants" que s'ha realitzat en dècades i ha afegit que "per als republicans es tracta de fer que l'avortament sigui il·legal a tot arreu”, segons ha recollit la cadena NBC News. | |
| Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. | |
| Ciuró defensa la necessitat de mantenir els jutges de pau a Catalunya La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha defensat aquest dimecres al Parlament la necessitat de mantenir els jutges de pau a Catalunya. Davant de l'aprovació de la llei orgànica estatal d'eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia, que busca suprimir aquesta figura, Ciuró ha avançat que el Departament ha encarregat un informe als serveis jurídics centrals. El Departament considera que suposa "un buidatge de competències" reconegudes a l'Estatut d'Autonomia i reivindica mantenir els jutges de pau. Segons ha advertit Ciuró en resposta a una pregunta oral al Parlament, suprimir aquesta figura allunyarà la justícia de la ciutadania, l'encarirà i augmentarà la "conflictivitat" als jutjats. "Hi perdrem molt", ha lamentat. | |
| El projecte de llei del pla estadístic de Catalunya supera el debat a la totalitat i continua els tràmits parlamentaris El projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028 ha superat el debat a la totalitat al ple del Parlament d’aquest dimecres. Durant el debat parlamentari, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha destacat la importància de les dades estadístiques per dissenyar polítiques públiques. "Són les dades les que ens diuen on tenim un problema, i si les polítiques que hem dissenyat per tal de corregir aquest problema funcionen", ha dit. La norma vol convertir l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en un organisme de recerca i avaluació de polítiques públiques. Giró l'ha valorat com a un "servei públic de primera necessitat per una qüestió de transparència amb la ciutadania i una fiscalització de l'acció de govern". | |
| Torna la presencialitat al Dia Internacional dels Museus amb 233 activitats en 120 equipaments catalans El Dia Internacional dels Museus torna en una edició totalment presencial dos anys després amb 233 activitats en 120 equipaments del país amb les Nits del Museus, que se celebrarà aquest dissabte, com un dels plats forts. La cita arriba en un any en el qual s’estan recuperant el nombre de visitants als centres. Magda Gassó, cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles, ha indicat que augmenten els visitants aquest 2022, però no creu que arribin als 30 milions del 2019: “Pot ser necessitarem dos o tres anys per arribar a les xifres del 19”, ha assegurat. Per altra banda, entre el 2018 i el 2022, el Departament de Cultura ha invertit 17,5 milions d’euros en el programa per a la renovació museogràfica i d’infraestructures dels museus. | |
| Entrades anteriors » | |
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
