Dijous, 1 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 20:44 
Aragonès assegura que el Govern defensarà l'escola en català i protegirà els directors dels centres educatius

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura en un fil de Twitter que el Govern continuarà defensant l'escola en català alhora que protegirà els directors dels centres educatius. "És l'hora de la màxima unitat per articular totes les eines per protegir el model lingüístic de les aules del país", ha escrit, apel·lant a la necessitat d'aprovar l'acord per la immersió lingüística. Criticant que sigui un tribunal qui decideix "com s'ha d'educar", Aragonès ha demanat parar de "judicialitzar l'educació".
   

 20:27 

 20:25 

 20:07 

 18:57 

 18:23 
La Comissió Europea es pronunciarà al juny sobre l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea

La Comissió Europea donarà la seva opinió al juny sobre la possible adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea. Així ho ha anunciat aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de seguir la reunió del G7 on també ha participat de forma virtual el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. En un missatge a les xarxes socials, Von der Leyen ha detallat que resta a l'espera de rebre el qüestionari d'adhesió a la UE per part d'Ucraïna i ha mostrat el seu compromís de continuar donant suport al país "en el seu camí europeu". El missatge de la Comissió arriba després que Ucraïna sol·licités formalment l'ingrés al bloc comunitari, un tràmit que va completar l'abril passat.

 17:30 
El Govern presentarà un recurs contra l'ordre del TSJC d'aplicar el 25%

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat que el Govern presentarà un recurs de reposició davant la interlocutòria del TSJC que obliga a impartir un 25% de castellà. Cambray ha titllat d'"aberració" l'ordre judicial perquè considera que s'extralimita de les seves funcions. El conseller ha assegurat que en les properes setmanes s'aprovarà el decret que donarà "cobertura jurídica" als centres, a qui ha transmès un missatge de "tranquil·litat". Cambray també ha assenyalat que hi ha dos vots particulars de cinc, fet que denota la controvèrsia de la interlocutòria. Sobre l'acord per modificar la llei de política lingüística que ha embarrancat al Parlament, el conseller ha fet una crida al "màxim consens polític, social i pedagògic" a totes les institucions. Informa Sara González.

 17:08 

 16:49 

 16:38 

 15:03 

 15:00 

 14:42 

 14:38 

 14:37 

 14:14 
El PSOE tanca files amb Robles i diu que s'assumiran responsabilitats "quan se sàpiga que ha passat"

El portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, ha expressat el "suport total" de la seva formació a la ministra de Defensa, Margarita Robles, davant els qui demanen la seva dimissió pel 'Catalangate', i ha apuntat que l'executiu assumirà, si cal, responsabilitats, un cop es conegui "que ha passat" i no abans. Segons Sicilia, la imatge de la conversa –de dos minuts i mig- entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president el govern espanyol, Pedro Sánchez, a les jornades del Cercle d'Economia demostra la "normalitat" i la "bona sintonia" que hi ha entre els dos governs, fet que contrasta, ha dit, amb la situació que hi havia quan governava el PP. "A Catalunya hi havia un problema d'entesa, i està resolt, perquè hi ha diàleg", ha dit.

 13:51 
El número de desempat de la preinscripció escolar és el 1013

El número de desempat per a la preinscripció escolar per al curs 2022-2023 és el 1013. El sorteig s'ha fet aquest matí a la seu del Departament d'Educació. Aquest número serveix per ordenar les sol·licituds que tenen la mateixa puntuació i així desempatar. El número d'ordre prioritari s'estableix a partir del número de desempat fins al final de la llista i quan la llista s'acaba es continua per l'1 fins al 1013.

 13:26 
El Teatre Poliorama estrena una nova versió de «Romeu i Julieta» produïda per La Brutal

El Teatre Poliorama estrenarà el 10 de juny Romeu i Julieta de la productora La Brutal. Es tracta d’una revisió del clàssics dirigit per David Selvas i amb dramatúrgia de Joan Yago. L’obra se centra en conceptes com la passió, la violència, l’amistat, la família i l’amor en una versió "contemporània" que va a la "recerca d’un nou paradigma". Els protagonistes, interpretats pels actors Nil Cardoner i Emma Arquillué, són dos joves que s’enamoren i posen les seves vides en perill, convertint el seu amor en un crit desesperat per deixar en evidència l’absurditat de l’odi que enfronta les seves famílies. Des de la bellesa de les paraules de Shakespeare, l’obra aposta per fer reviure la història més famosa d’una forma "poc romàtica". Entre el repartiment també hi ha Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet

 13:11 
ERC, sobre el cas Borràs: "La seva acusació està vinculada al paraigua de la corrupció, no és comparable a la dels represaliats per l'1-O"

ERC considera que la causa judicial que pesa sobre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, "no és comparable a la dels perseguits i represaliats" per organitzar l'1-O perquè és per "mala praxi" al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes i "vinculada al paraigua de la corrupció". Els republicans, però, encara no han decidit què faran al Parlament quan se li obri judici oral a la dirigent de Junts. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que, quan arribi el moment, analitzaran la situació i intentaran acordar un posicionament amb la resta de formacions independentistes. La dirigent republicana ha afegit que hi ha un "acarnissament" sobre Borràs "per ser qui és", però que davant d'una acusació "vinculada a la corrupció" el projecte col·lectiu "ha de passar per davant". Informa Sara González

 12:59 
ERC reclama, "com a mínim", la dimissió de Robles per reconduir la relació amb Sánchez

ERC no en tindria prou amb un eventual cessament de la directora del CNI, Paz Esteban. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha reclamat, "com a mínim", la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per reconduir la relació amb la Moncloa. Vilalta ha argumentat que la responsable política del CNI ha de plegar "pel que ha fet o pel que ha permès, però sobretot per les seves paraules justificant que un govern vulneri drets en nom del govern espanyol". Informa Sara González

 12:56 
Demòcrates s'oposa als Jocs Olímpics d'Hivern perquè els veu com "una operació de maquillatge" per amagar el conflicte català

Demòcrates s'oposa als Jocs Olímpics d'Hivern perquè els veu com "una operació de maquillatge" per amagar el conflicte català. Així ho ha anunciat aquest dilluns el partit independentista que es va integrar a la llista de Junts a les eleccions del 2021. D'aquesta manera, Demòcrates es desmarca de Junts, que defensa el projecte olímpic. En canvi, la formació liderada per Antoni Castellà veu "incompatible" organitzar uns Jocs Olímpics amb l'estat espanyol i, alhora, perseguir la independència de Catalunya. A més, considera que els jocs estan "pensats" per "oferir internacionalment una imatge de concòrdia i normalitat en les relacions entre Catalunya i l'Estat".

 11:57 
El PP defensa la directora del CNI i creu que destituir-la seria "injustificable"

El vicesecretari d'acció institucional del PP, Esteban González Pons, ha defensat aquest dilluns la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i ha avisat el govern espanyol que destituir-la seria "injustificable". Així s'ha pronunciat el dirigent del PP en plena crisi pel cas d'espionatge a dirigents independentistes, que demanen desclassificar l'autorització judicial del Tribunal Suprem que va permetre espiar Pere Aragonès quan era el vicepresident del Govern.

 11:50 
Vilalta, al govern espanyol: "La manca de resposta transmet que està disposat a carregar-se la democràcia per defensar la unitat d'Espanya"

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha lamentat que, tres setmanes després de l'esclat de l'escàndol d'espionatge, el govern espanyol no hagi assumit responsabilitats. "La manca de resposta transmet que està disposat a carregar-se la democràcia per defensar la unitat d'Espanya", ha assegurat tot argumentant que, "més que independentistes" la seva formació és demòcrata. "Menys secrets i més transparència", ha exigit Vilalta, que ha ubicat aquest episodi en la "repressió i la persecució" que pateix l'independentisme "per terra, mar i aire i per clavegueres". Informa Sara González
 

 11:48 

 11:48 
Els comuns urgeixen Sánchez a reunir-se amb Aragonès per reconduir les relacions

Els comuns defensen que un cop s'aclareixi l'espionatge amb Pegasus caldrà "depurar totes les responsabilitats polítiques": "Haurà de caure qui hagi de caure". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, confia que la compareixença al Congrés del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, suposi "una oportunitat per explicar la bretxa de seguretat". "Esperem que posi llum sobre un assumpte que cada dia genera més ombra", ha manifestat. Els comuns també han apressat la trobada que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha de mantenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I exigeixen que sigui "útil per poder acordar quins són els passos a seguir a partir d'ara".

 11:12 

 10:51 

 10:13 

 09:54 
Junts veu "impossible" que Sánchez no conegués l'espionatge i sosté que, si no en sabia res, hauria de dimitir

Jordi Sànchez, secretari general de Junts, ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a RAC1 que és "impossible" que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no conegués l'espionatge a dirigents independentistes, i ha apuntat que, si no en sabia res, hauria de dimitir. També ha defensat no trencar, per ara, el pacte entre Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona, perquè la presidenta de la institució, Núria Marín, "no està al darrere" de la vigilància telemàtica a més de 65 implicats en el procés.

 08:35 
La Moncloa va descartar eliminar la inviolabilitat del rei després de debatre-ho amb la Casa Reial i el PP

El govern espanyol va descartar una reforma legal que inclogués l'eliminació de la inviolabilitat del rei sense haver de modificar la Constitució. En el marc del debat sobre l'actualització de la Casa Reial -motivat per la situació judicial de Joan Carles I-, la Moncloa va evitar canvis de fons en la protecció del monarca, després de discutir-ho amb la mateixa Zarzuela i el PP. Tal com ha avançat El País, aquests contactes amb el principal partit de l'oposició i la Corona es van produir en diferents reunions entre el 2021 i principis del 2022.

 08:34 
Els partits de la coalició andalusa d'esquerres recorren davant la Junta Electoral per salvar la inclusió de Podem en la candidatura electoral

Els partits que van registrar la coalició Per Andalusia -IU, Més País, Equo i Iniciativa del Poble Andalús- han presentat un recurs davant la Junta Electoral per evitar que Podem quedi fora de la candidatura als comicis andalusos, després que la tramitació es fes fora del termini legal per problemes de documentació. D'aquesta manera, la coalició intenta evitar el desgavell que suposaria que la formació morada quedés al marge del projecte d'esquerres, una coalició gestada entre moltes dificultats. Tal com avança el diario.es, els partits de Per Andalusia ja han presentat un escrit davant l'ens electoral amb l'argument que es va produir un "error material en la documentació" que els va impedir registrar la candidatura amb tots els seus integrants a temps.

 08:08 

 07:46 

 07:17 
Les portades

El tenista Carlos Alcaraz monopolitza el recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:05 

 19:29 

 17:50 
Crítiques a Félix Bolaños per considerar que «l'Espanya que van somiar els exiliats és l'Espanya de la democràcia d'avui»

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat aquest diumenge que "l'Espanya que van somiar els exiliats és l'Espanya de la democràcia d'avui". Ho ha dit durant un acte d'homenatge a les víctimes de l'exili republicà espanyol en què ha també ha parlat de reparació i reconeixement als descendents de republicans que van haver de fugir del franquisme. "Quan veiem que Espanya és una democràcia plena, que és a l'avantguarda en drets i llibertats, estem veient la victòria dels compatriotes exiliats", ha detallat el ministre. Aquestes paraules li han costat la crítica d'entitats com l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que en un comunicat ha lamentat que Bolaños compari l'actual règim monàrquic amb el que anhelaven els republicans espanyols del segle XX. Segons el president de l'entitat, Emilio Silva, els exiliats "somiaven una Espanya que fos la continuïtat de la que estaven construint" i "no van defensar una constitució monàrquica" ni van reclamar "la impunitat dels crims de la dictadura". Silva ha posat èmfasi en que "no volien un país que té milers de demòcrates a les cunetes". A més, ha retret al govern espanyol que hagi fet coincidir l'acte d'avui amb el 8 de maig, el dia de la derrota de l'Alemanya nazi, ja que l'Estat espanyol no va participar a la Segona Guerra Mundial.
 

 17:32 

 17:31 

 16:26 

 16:25 

 12:38 
El PP proposarà Feijóo com a senador per designació autonòmica

El PP està ultimant els relleus al partit. El fins ara senador Juan Serrano presentarà aquest dilluns la seva renúncia a l'acta, segons fonts de la formació conservadora. El seu lloc l'ocuparà el president del PP, Alberto Núñez-Feijóo, que passarà a ser així diputat al Senat per designació autonòmica. Els pròxims dies també es formalitzarà la sortida de Feijóo de la Xunta de Galícia. D'altra banda, també es preveu que demà renunciï a la seva acta Elena Muñoz, que serà substituïda per Miguel Tellado.

 12:11 
El "territori alliberat" de Bàscara denuncia un "atac feixista": "No ens aturarem"

El "territori alliberat" de Bàscara, una iniciativa del grup d'activistes Desobediència Civil per defensar la República catalana, ha denunciat un "atac feixista" sobre les estructures que havia preparat aquest dissabte. "No ens aturarem, avui Bàscara respondrà més forta que mai. Fem una crida a l'autodefensa", han assegurat a través de Twitter.

 11:37 
Els talibans obliguen, de nou, les dones afganes a dur el rostre cobert «per evitar provocacions»

El ministeri per la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici talibà ha imposat a les dones afganes l'obligatorietat de dur el rostre tapat "per evitar provocacions" quan surten de casa i es troben un home que no és el seu "guardià", figura que habitualment representa el pare o un altre membre masculí de la família de la dona. Encara que l'ordre no especifica una peça de roba en concret, els talibans recomanen el burca. En cas de desobediència, s'han establert càstigs tant per la dona que comes la infracció -que es considera, de fet, un crim-, com pel seu guardià. Entre les penes, s'inclou l'entrada a presó. Amb aquesta decisió, els talibans recuperen una ordre que ja van implantar durant la seva anterior etapa al poder, entre 1996 i 2001. Un fet contradictori, ja que quan van reconquerir el país l'agost de l'any passat, van prometre a la comunitat internacional respectar els drets de les dones i no fer passes enrere. Ara, les aconsellen que "si no tenen res millor a fer, millor es quedin a casa"

 11:15 
Un bombardeig rus a una escola de Lugansk deixa una seixantena de morts, en el que seria l'atac més mortífer de la guerra

Un bombardeig rus a una escola de Belogorovka (Lugansk) hauria deixat, almenys, 62 morts, segons ha informat el governador civil-militar de la regió, Serhii Haidai, al seu canal de Telegram. L'atac s'hauria produït aquest dissabte, a les 16:37 hores, provocant un incendi al centre educatiu i a la Casa de Cultura de la localitat. Les flames s'haurien extingit quatre hores després, moment a partir del qual van començar a descobrir cossos entre les runes. Només hi ha set supervivents a hores d'ara i la xifra de morts pot anar pujant a mesura que avanci el dia. Segons Haidai, l'escola funcionava com a refugi antiaeri on es protegien nens, nenes i les seves famílies. En cas de confirmar-se el nombre total de morts, aquest seria l'atac més mortífer des que va començar el conflicte. Un atac que, apunten les autoritats ucraïneses, es produeix just unes hores abans que Rússia commemori el Dia de la Victòria, la gran festa nacional russa.

 10:40 
La coalició de l'esquerra andalusa, en perill: la Junta Electoral confirma que es va registrar fora de termini

La coalició de la majoria de partits de l'esquerra andalusa per a les eleccions està en perill de no poder-se conformar. La Junta Electoral de l'autonomia ha confirmat que la sol·licitud que incloïa sis formacions es va enviar passat el termini. Les peticions es van presentar a la matinada del dissabte, quan el temps màxim expirava divendres a les 12 de la nit. La candidatura, que agrupava Podem, Esquerra Unida, Més País, Equo, Aliança Verda i Iniciativa del Poble Andalús, haurà de ser avalada o definitivament denegada per la Junta Electoral Centrla.

 09:25 
Borràs: "El meu càrrec institucional és el de més rang a Junts. És just que tingui alguna cosa a dir"

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, considera "lògic" tenir un càrrec rellevant a Junts després del congrés: "És evident que tinc el segon càrrec institucional més important del país i el de major rang a Junts. La militància considera que és de justícia que els lideratges pels quals ha apostat tinguin alguna cosa a dir del projecte", ha afirmat en una entrevista a 'La Vanguardia', on no concreta si aspira a la presidència o a la secretaria general del partit. Borràs també vol "analitzar el grau de compliment" del pacte de Govern amb ERC, i veure si s'ha de treballar per complir-lo o si s'estableix que no es pot, "i, per tant, cal prendre altres decisions".

 22:30 
La marxa del 25 d'abril recorre Castelló per reivindicar la vertebració del territori i la llengua

La marxa per commemorar el 25 d'abril ha recorregut aquest dissabte els principals carrers del centre de Castelló per reivindicar la vertebració del territori i la llengua, en què han participat 2.000 persones, segons dades de la Policia Local. A més de commemorar-se la Diada del 25 d'abril, en la jornada d'avui se celebrava el 40è aniversari de l'Aplec de Castelló de 1982, quan Joan Fuster va fer el seu mític discurs "O ara o mai" davant de milers de persones que van acudir a la Plaça de Bous de Castelló per reivindicar el País Valencià i la llengua.

 19:45 
Evacuen totes les dones, nens i ancians de la planta metal·lúrgica de Mariúpol

La vice-primera ministra d'Ucraïna, Irina Vereixtxuk, ha anunciat aquest dissabte a la tarda que s'ha acabat l'evacuació de "totes les dones, nens i ancians" de la planta metal·lúrgica de Mariúpol que s'havia convertit en refugi de civils i un grup de militars. "Aquesta part de l'operació humanitària Mariúpol s'ha acabat", ha assegurat la dirigent ucraïnesa. La planta Azovstal s'ha convertit en l'últim reducte de la resistència davant de l'exèrcit rus, que ja domina pràcticament tota la ciutat després de setmanes d'un cru setge per terra i mar. El Kremlin s'havia compromès a no atacar directament Azovstal, però finalment les tropes russes l'ha seguit bombardejant tot i les crides internacionals a aturar les hostilitats per permetre evacuar els civils que hi havia. El que es desconeix, a hores d'ara, és què ha passat amb els membres de les tropes de Zelenski que hi resistien.

 18:33 
Mariano Rajoy considera que el govern espanyol «ja no se sosté»

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy ha criticat aquest dissabte que l'executiu de Sánchez sigui "una gàbia de grills" que "només és capaç de generar divisió i crear problemes". Ho ha dit a la celebració del XIII Congrés del PP local de Pontevedra, on ha criticat que el PSOE s'hagi convertit en "un partit frontissa", mentre el PP, ha assegurat, "no és crossa ni frontissa de res". En aquest sentit, ha reiterat que el seu és "un partit de govern i l'únic que és, és alternativa de veritat". Rajoy també ha volgut subratllar que comença "una bona etapa" per al PP a Espanya amb l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la presidència del partit. "Nosaltres som un partit de govern amb història, tradició i amb suports. Som el PP i això no és cap broma", ha apuntat.
 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar


​


​

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació