Dijous, 1 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 14:10 
La CEOE dona per acabades les negociacions per apujar els salaris

El president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), Antonio Garamendi, ha trencat les negociacions amb els sindicats per aconseguir un acord salarial perquè considera que "s'han enrocat" i no tenen en compte que les empreses també estan patint. Ho recull La Vanguardia, que ha recollit les seves declaracions a les jornades del Cercle d'Economia. La notícia arriba després de la reunió que han mantingut aquest matí ambdós actors. Davant d'aquesta situació, la patronal ha dit que emetrà les seves recomanacions d'alça salarial a les empreses al comitè executiu del dimarts que ve. Prèviament, es reuniran els secretaris generals de l'organització per analitzar la situació. 

 13:48 
L'Audiència Nacional declara secreta la causa per l'espionatge de Sánchez i Robles per evitar posar en risc la seguretat de l'Estat

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha decretat que la causa oberta per Pegasus serà secreta durant almenys un mes per evitar que es pugui comprometre "de manera greu" el resultat de la investigació. En la seva interlocutòria, Calama argumenta que d'aquesta manera es pot impedir la manipulació de proves o les interferències durant la investigació del cas d'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles, i recorda que en aquest cas és possible que existeixi informació "sensible que pot ser legalment classificada", que pot "comprometre la greument la seguretat de l'Estat" o perjudicar els interessos de persones alienes al procediment. Així mateix, el jutge ha ofert al president del govern espanyol i a la ministra de Defensa la possibilitat de personar-se en la causa com a perjudicats, tal com demanava la Fiscalia en el seu informe. Les diligències practicades durant el temps que la causa sigui secreta es podran conèixer posteriorment per evitar vulneracions del dret de defensa. 

 13:44 

 13:41 

 13:16 

 13:13 
Rufián diu que la directora del CNI reconeix l'espionatge i l'atribueix a un país estranger o a un organisme estatal

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha dit que la directora del CNI, Paz Esteban, ha reconegut l'espionatge del 'Catalangate', però que ha sostingut que "és a molta menys gent de la que s'havia publicat per Citizen Lab". "Ens ha dit exactament el mateix que ja s'havia filtrat. Reconeixen l'espionatge, però sostenen que a molta menys gent", ha dit Rufián en declaracions al Planta Baixa de TV3 aquest dijous després de la comissió de secrets oficials. Rufián ha relatat que Esteban ha apuntat a dues vies, o bé "una nació estrangera o organismes de l'Estat que espien per sobre de les seves possibilitats legals". Rufián ha criticat que no se'ls hagi explicat res que no s'hagi publicat ja per diversos mitjans.

 13:10 
Educació emplaça els sindicats a tornar a la taula i assegura que ja s’estan revertint les retallades 

La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha assegurat que el Departament ja ha començat a revertir les retallades i així consta als pressupostos de 2022 i ha demanat als sindicats que tornin a la taula de negociació. Un dels principals esculls a hores d’ara és el de les hores lectives. Els sindicats demanen reduir-les i el Departament, que tenia previst fer-ho a final de legislatura, ha proposat fer primer primària el curs vinent i d’aquí dos cursos, secundària. La proposta no ha estat acceptada i el Departament assegura que és tècnicament i pressupostàriament molt complicat reduir aquesta hora el curs vinent. “Necessitem que l’altra part s’assegui a la taula”, ha demanat Collell.

. Informa Bernat Surroca

 11:57 

 11:45 
L'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, sobre els espionatges comesos pel PP: «Són recurrents i han funcionat amb el consentiment d'una part de la Justícia»

L'expresident de la Comunitat de Madrid entre 2012 i 2015, Ignacio González, ha expressat, sense embuts, el que opina sobre els espionatges que comet el seu propi partit, el PP, i dels quals ell mateix en va ser víctima. Ho ha fet a la comissió d'investigació sobre el suposat espionatge a l'actual presidenta Isabel Díaz Ayuso. González ha considerat que aquesta mena de pràctiques són "absolutament menyspreables i mafioses". I ha anat més enllà en dir que "els espionatges no són aïllats, són recurrents i hi ha molta més gent implicada". També ha afegit que "han funcionat així amb el consentiment d'una part de la Justícia. Aquest funcionament fa un dany estrepitós a l'estat de dret".
 

 11:20 
Asens considera que Podem ha de qüestionar-se la continuïtat al govern si la Moncloa va ordenar l'espionatge

El portaveu de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha avisat que "s'hauria de debatre" la continuïtat del seu partit al govern de Pedro Sánchez si es demostra que l'executiu espanyol ha ordenat l'espionatge. En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, Asens ha afegit que "seria greu" i que el seu partit no ha demanat "de forma explícita" la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, tot i que la considera una ministra "més del PP que de la coalició". I s'ha mostrat convençut que el CNI està darrere la part de l'espionatge que té a veure amb l'independentisme. En cas que s'hagi fet sota autorització judicial considera que també seria "greu" i que pot haver un delicte de prevaricació.

 10:05 

 09:58 
Josep Piqué assegura que Occident ha actuat unit enfront Rússia, "però s'ha quedat sol"

L'exministre d'Exteriors Josep Piqué ha destacat la unió assolida dels països occidentals enfront Rússia davant la invasió d'Ucraïna, però ha alertat del fet que "s'ha quedat sol", en al·lusió a la gran quantitat d'estats, amb la Xina al davant, que no han condemnat la invasió. Piqué, que ha intervingut en les jornades del Cercle d'Economia, ha considerat irrellevants els països que, com Cuba, s'han posicionat nítidament al costat de Moscou, però ha subratllat el pes que tenen els molts països que "s'han posat de perfil". Un bloc de països que recorden la força que havia tingut els anys seixanta i setanta el Moviment dels No Alineats. Informa Pep Martí

 09:39 
Solana adverteix que Ucraïna s'està convertint en una "guerra d'aproximació" entre Rússia i els EUA

L'exsecretari general de l'OTAN i exalt representant per a la Política Exterior i la Seguretat de la UE Javier Solana ha advertit aquest dijous de l'extrema gravetat del conflicte a Ucraïna perquè el líder rus, Vladímir Putin, està començant a veure la guerra no com un xoc entre Rússia i Ucraïna sinó com una guerra entre Rússia i els Estats Units. Ho ha dit en una taula rodona a les jornades del Cercle d'Economia amb l'exministre d'Exteriors Josep Piqué i Anthony Gardner, exambaixador nord-americà davant la UE. Solana ha assegurat que la crisi a Ucraïna s'està convertint en el que s'anomena com a "proxy war", una guerra entre dos països en terra d'un altre i que les quantitats de diners que ha reclamat Joe Biden al Senat per ajudar Ucraïna "provoquen mareig i són pròpies d'una gran guerra internacional". Solana ha demanat la màxima accií diplomàtica per assolir un alto-el-foc i ha aconsellat que Occident dialogui amb el líder xinès, Xi Jinping, que pot ser crucial en el conflicte i que ara mateix afronta una greu crisi a Xangai pel coronavirus. Informa Pep Martí   

 07:48 

 07:24 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols, marcat per l'èpica victòria del Reial Madrid a la Champions.

 07:06 

 23:40 

 22:20 

 21:26 

 20:44 

 20:07 
Vicent Sanchis, nou director general del Grup Món

El periodista valencià Vicent Sanchis ha estat nomenat nou director general del Grup Món, segons ha publicat la mateixa capçalera digital. L'exdirector de TV3 ocupa, així, un càrrec de nova creació en dependència directa de l'editor, Salvador Cot. Sanchis s'ocuparà dels plans d'expansió d'un grup d'empreses que aplega fins al moment vuit capçaleres temàtiques i territorials, a banda d'altres "mitjans aliats". Abans de dirigir TV3, Sanchis ja havia estat al capdavant d'altres mitjans com el diari Avui, la revista El Temps o Barça TV, entre d'altres. També és professor de la Universitat Ramon Llull.

 19:59 

 19:32 

 19:30 

 18:59 

 17:52 
Teresa Ribera insisteix que el govern espanyol i el conjunt de la UE "no caurà en el xantatge" de pagar el gas rus en rubles

La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat que la Unió Europea hagi assolit un "consens ampli" en la resposta a Rússia sobre el conflicte energètic derivat de la guerra a Ucraïna. En un torn de preguntes en la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia, Ribera ha insistit que el govern espanyol -així com el conjunt dels estats membre- "no caurà en el xantatge" de pagar el gas rus en rubles, com havia exigit el Kremlin. La vicepresidenta espanyola ha xifrat en un 5% el total del gas que Espanya usa importat de Rússia mentre que el percentatge d'Alemanya, segons les dades manejades pel govern espanyol, se situa en el 60% del seu consum. Informen Sara González i Joan Serra Carné

 17:18 
Colau defensa el projecte de Barcelona davant l'empresariat català: "No s'ha de jutjar des dels prejudicis sinó des dels resultats"

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat un reconeixement pel projecte polític de l'Ajuntament de la capital catalana en les jornades del Cercle d'Economia. Colau ha defensat els indicadors en matèria d'atur i de recuperació econòmica de la ciutat, sensiblement millors als de Madrid, tal com ha recordat. "És un fet que el projecte de Barcelona funciona", ha afirmat l'alcaldessa davant l'empresariat català. "No s'ha de jutjar des dels prejudicis sinó des dels resultats", ha reblat Colau, que també ha definit com a "infantil i naïf" plantejar el dilema econòmic entre creixement i decreixement. Informen Sara González i Joan Serra Carné.

 17:03 
Colau emplaça els que van votar en contra de la reforma laboral a reconèixer que es van equivocar

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha emplaçat els partits que van votar en contra de la reforma laboral a reconèixer que es van equivocar. "Encara estan a temps, els que hi van votar en contra, tant els de dretes com forces progressistes, a reconèixer que beneficia la majoria social. Seria bo que fessin una reflexió i la compartissin públicament", ha assegurat tot subratllant les dades de contractació indefinida a l'alça. Colau ha defensat que la vicepresidenta Yolanda Díaz és "la millor ministra de Treball" que ha tingut l'Estat i ha subratllat des de la pujada del salari mínim a la reforma laboral. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 16:53 
El jutge de Barcelona que investiga el cas Pegasus demana a Torrent i Maragall que entreguin els seus mòbils

El jutge de Barcelona que investiga el cas Pegasus ha demanat al conseller i expresident del Parlament, Roger Torrent, i a l'exdiputat i regidor d'ERC, Ernest Maragall, que entreguin els seus telèfons mòbils per analitzar-los, segons ha avançat 'El País' i ha confirmat l'ACN. D'aquesta manera accepta la petició que va fer el ministeri fiscal a l'octubre del 2020, fa més d'un any i mig. El jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona va admetre a tràmit la querella presentada per Torrent i Maragall per haver estat espiats per Pegasus però fins ara no ha demanat als afectats que lliurin els seus aparells telefònics. Justament enmig del 'Catalangate' que ha revelat espionatge contra una seixantena d'independentistes amb el mateix programari.

 16:53 
Colau avisa els empresaris que apostar per la gran coalició PSOE-PP és un dels "majors errors" que es pot cometre

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha advertit durant la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia que abraçar la gran coalició del PSOE amb el PP és un dels "majora errors" que es pot cometre en un moment en què cal "diàleg, unitat i consens", afrontar la creixent desigualtat i canviar el sistema productiu i els àmbits de consum. "Combatre la desigualtat ha de ser una prioritat dels pactes que necessitem", ha defensat tot advertint que una coalició del PSOE amb el PP suposaria un "gran immobilisme" davant dels canvis necessaris. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 16:48 
Aragonès: "Té un punt frustrant fer una aposta sincera a favor d'un diàleg i que no sigui correspost"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que "té un punt frustrant fer una aposta sincera a favor d'un diàleg i que no sigui correspost", en referència a la resposta obtinguda per part del govern espanyol i la gestió que ha fet del cas d'espionatge. "Som prou dolents per ser espiats i prou bons per votar-ho tot", ha denunciat Aragonès en ser preguntat sobre si ERC continuarà garantint l'estabilitat de la Moncloa. El president de la Generalitat ha assegurat que ell està "compromès", però ha afegit que la pregunta és si ho està el president del govern espanyol. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 16:53 

 16:37 
Aragonès manté el tancament de les nuclears el 2030

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, manté la data del 2030 com l'any de referència pel tancament de les centrals nuclears. Així ho ha manifestat durant les jornades del Cercle d'Economia, on se li ha preguntat si es produiria una moratòria per la crisi energètica que es deriva da la guerra d'Ucraïna. "Hem d'evitar que hi hagi aquesta necessitat i és imprescindible accelerar la transició energètica". ha assegurat. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 16:18 

 16:15 
Aragonès emplaça els empresaris a reivindicar que l'aeroport del Prat sigui gestionat per la Generalitat

El president del Cercle d'Economia, Javier Faus, ha defensat l'ampliació de l'aeroport d'El Prat i ha emplaçat el Govern a tornar a la taula amb el govern espanyol per liderar aquest projecte. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha centrat la seva resposta, però, en advertir que hi ha "restriccions ambientals" i en defensar una gestió de "proximitat" de la infraestructura. "Això va sempre a favor de la competitivitat", ha assegurat tot recordant l'acte que va impulsar fa uns anys el Cercle d'Economia per reivindicar la gestió del Prat des de la Generalitat. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 16:07 
Aragonès reclama un augment del salari mínim i un pacte de rendes entre els agents socials

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat en la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia que la inflació disparada farà que sigui "imprescindible" afrontar un augment generalitzat de salaris i, també, del salari mínim. Els preus disparats per la guerra a Ucraïna, ha advertit, afecten especialment les rendes més baixes, motiu pel qual ha fet una crida a la "cooperació" entre empreses, sindicats i institucions per segellar un pacte de rendes. El president també ha deixat caure que el govern espanyol encara no ha donat resposta a la petició d'incrementar l'objectiu de dèficit per facilitar ajuts a empreses i treballadors. Informen Joan Serra Carné i Sara González

 15:54 
Aragonès acusa Sánchez de "dinamitar la via del diàleg" i exigeix un "punt d'inflexió" per no canviar "el rumb" de la legislatura

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha arrencat la seva intervenció al Cercle d'Economia amb una acusació al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per no actuar de forma contundent davant de l'escàndol de l'espionatge: "La gestió que està fent Sánchez està dinamitant la via del diàleg i la negociació que vam impulsar de forma decidida fa un any. El president ha explicat que fa aquesta afirmació "amb el dolor" de qui ha apostat pel diàleg, motiu pel qual ha exigit un "punt d'inflexió" en forma de depuració de responsabilitats si la Moncloa vol evitar un "canvi de rumb" en la legislatura. "Si creu en el diàleg, cal que es depurin responsabilitats", ha insistit Aragonès, que ha denunciat que "no pot ser que hi hagi un espionatge bo i justificable i un de dolent i injustificable", en referència als arguments que continua donant la ministra de Defensa, Margarita Robles. Informen Joan Serra Carné i Sara González

Més informació, aquí:


 

 15:46 
El Cercle d'Economia reclama a Aragonès "unitat, pragmatisme i 'real politik'"

El president del Cercle d'Economia, Javier Faus, ha demanat durant la inauguració de les seves jornades anuals, "unitat, pragmatisme i una bona dosi de real politik" al president de la Generalitat, Pere Aragonès. "De vegades falta pragmatisme i coratge davant les altíssimes resistències als canvis", ha assegurat tot advertint que un món de blocs i la fragmentació "posa a prova" el projecte europeu. Faus ha defensat que cal ser "autoexigents" i que això no és incompatible amb denunciar "dèficits, mancances i incompliments". Un nou finançament i l'ampliació de l'aeroport, ha assenyalat, són clau en aquest sentit. També ha reivindicat una "Catalunya del sí" que aposti pel creixement sostenible en base a la "qualitat i no a la quantitat" i no pel "decreixement"; i que lideri i prengui decisions encara que no agradin a tothom. Ha avançat que divendres avisaran el president del govern espanyo, Pedro Sánchez, que Espanya també està en risc d'"estancament". Informen Joan Serra Carné i Sara González

 14:33 
El president de la Comissió de Defensa frena dues intervencions de Mireia Vehí i prova d'evitar que es parli d'espionatge a la compareixença de Robles

El president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats, José António Bermúdez de Castro (PP), ha provat infructuosament d'evitar aquest dimecres que els portaveus dels grups facin referència al Catalangate i a l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Bermúdez de Castro ha tallat la intervenció de la diputada de la CUP Mireia Vehí quan aquesta ha qüestionat el paper del govern espanyol sobre l'espionatge. El govern espanyol havia situat la compareixença de Robles com un dels gestos per aportar "transparència" al voltant del cas d'espionatge.

 14:23 
La Llei d'Universitats contemplarà per primera vegada el dret de vaga dels estudiants

L'esborrany de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) en què treballa el ministre Joan Subirats inclou el reconeixement del dret a la vaga acadèmica, una reivindicació històrica de l'alumnat. La mesura no estava inclosa fins ara entre els drets dels estudiants, que la fan de totes maneres, sense recolzament legal i s'arrisquen a sancions dels centres que no la tenen reconeguda en la seva normativa interna. Ara, aquestes sancions estaran prohibides i es potenciarà la llibertat d'expressió i els drets de reunió i associació en l'àmbit universitari. El dret a la vaga haurà de complir, però, una sèrie de requisits, com ara que l'aturada sigui convocada per l'òrgan de representació estudiantil competent, amb preavís, formalitzant les reivindicacions, etc.
 

 13:23 
L'Acadèmia del Cinema Català crea un departament contra els abusos en el sector audiovisual i les arts escèniques

L'Acadèmia del Cinema Català ha presentat aquest dimecres el departament contra els abusos en el sector audiovisual i les arts escèniques, amb un servei d'atenció jurídica i psicològica a les víctimes, un protocol de bones praxis professionals i un observatori de les violències masclistes en el context laboral i formatiu. Aquesta pota de l'Acadèmia que presideix Judith Colell s'estrena després de la detecció de 150 casos d'assetjament o d’abusos comesos en institucions públiques i privades, només un 10% dels quals s'han denunciat. És el primer servei d’aquest tipus dins del sector a l’Estat, és pioner entre les acadèmies europees, i neix amb suport econòmic de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona i la col·laboració del Govern.

 13:08 

 12:56 

 12:42 

 12:06 
El Parlament constitueix una comissió per determinar "el deute històric de l'Estat" amb Catalunya

La comissió del Parlament sobre el "deute històric de l'Estat" amb Catalunya s'ha constituït aquest dimarts al matí amb els vots favorables d'ERC, Junts i la CUP i tindrà una durada de sis mesos. El Parlament ha elegit com a presidenta a la diputada de Junts Glòria Freixa, com a vicepresident el diputat d'ERC Jordi Butinyà i com a secretària la portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant. Segons la proposta de creació, la comissió es reunirà una vegada al mes per determinar el "deute de l'Estat fruit dels incompliments i les polítiques dutes a terme en les últimes dècades". Ara, els grups parlamentaris hauran de presentar per a la primera trobada de la comissió -del 24 de maig a les 9:30 hores- els seus plans de treball, la documentació que desitgen sol·licitar, i proposar compareixences.
 

 12:02 
El Grup Barnils considera inoportuna la destitució dels caps d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio i creu que respon a ingerències polítiques

El Grup de Periodistes Ramon Barnils celebra que el nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi publicat les bases per al concurs de nova direcció de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i que "ambicioni" una major transparència en la direcció dels mitjans. Malgrat això, consideren "inoportuna" la destitució dels caps d'informatius de la televisió i la ràdio públiques perquè aboca els mitjans a funcionar "sense aquestes figures durant cinc mesos". "És una decisió difícil d’entendre a nivell administratiu i que només pot respondre a ingerències polítiques que aquest nou procediment hauria de deixar definitivament fora de la redacció", assegura el col·lectiu en un comunicat.

 11:58 

 11:55 
L'independentime reclama una "cascada de dimissions" per l'espionatge en la comissió de Defensa del Congrés

La primera en preguntar ha estat Mireia Vehí, diputada de la CUP, a qui el president de la comissió de Defensa, ha alertat que s'havia de circumscriure al motiu de la compareixença de la ministra i que s'havien de bescantar les qüestions que s'hauran de tractar a finals d'aquesta setmana a la comissió de secrets oficials. Jon Inarritu, de Bildu, ha centrat tota la seva al·locució en l'espionatge -que ell ha patit en primera persona- sense que hi hagi hagut cap advertència en directe -sí posterior- de Bermúdez de Castro. Malgrat les crítiques, Inarritu ha elogiat que en el passat ajudés a "netejar les clavegueres de l'Estat", i ha demanat investigar tots els fets per esclarir-lo. Joseba Agirretxea, diputat del PNB, ha lamentat que s'hagi volgut "ocultar" el cas. "Això necessita un aclariment polític, i tenim dret a preguntar", ha apuntat el representant dels nacionalistes bascos, que ha insistit en la comissió d'investigació -tombada pel PSOE, PP i Vox- per solucionar el "desastre". Després d'Edmundo Bal, diputat de Ciutadans, que ha elogiat Robles per defensar els empleats públics, ha estat el torn de Josep Pagès, de Junts, que ha continuat amb la demanda d'explicacions i dimissions, com també ha fet Montse Bassa, diputada d'ERC. "Són responsables, per activa i per passiva. Hi hauria d'haver una cascada de cessaments i dimissions", ha dit.

 11:55 
L'Ajuntament de Barcelona permetrà que les escoles bressol municipals comencin el 12 de setembre, com era habitual

L'Ajuntament de Barcelona ha pactat amb els sindicats una moratòria de les escoles bressol municipals per implementar el canvi en el calendari escolar que ha establert la Generalitat per infantil i primària. Així doncs, a Barcelona, el curs 2022-2023 començarà, com era habitual, el 12 de setembre -i no el dia 5- i acabarà el 14 de juliol de 2023. L'objectiu és adaptar els canvis amb més marge i poder fer un millor balanç entre els drets dels treballadors i les necessitats de les famílies. L'acord s'ha fet a través de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), segons ha informat el consistori en un comunicat emès aquest dimecres. I s'ha tancat a les portes que s'obri el del període de preinscripció a les escoles bressol, que comença aquest dijous amb una oferta de 4.460 places en 103 centres. 

 11:11 
El president de la comissió de Defensa del Congrés prova d'intentar que els diputats no preguntin a Robles sobre l'escàndol d'espionatge

José Antonio Bermúdez de Castro, president de la comissió de Defensa del Congrés i diputat del PP, ha intentat aquest dimecres que els diputats no preguntin a la ministra del ram Margarita Robles, sobre l'escàndol de l'espionatge. En una intervenció poc després que arrenqués Mireia Vehí, de la CUP, Bermúdez de Castro ha dit que les paraules dels diputats s'han de cenyir al motiu de la compareixença -sobre el model de defensa europeu- i que, per altres qüestions -l'espionatge- ja hi ha la comissió de secrets oficials. Informa Oriol March.
 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació