Dijous, 1 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 18:46 
La CUP votarà contra el decret de mesures anticrisi i busca arrossegar al "no" la resta de forces independentistes

Els dos diputats de la CUP al Congrés, Mireia Vehí i Albert Botran, votaran "no" a la convalidació del decret del govern espanyol per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna. Segons fonts de la CUP, és la resposta a la decisió del govern espanyol de no assumir responsabilitats pel Catalangate, i el moviment busca també arrossegar cap al 'no' la resta de forces independentistes. ERC i Junts decidiran en les pròximes hores el sentit del seu vot, mentre que el PDeCAT ja ha anunciat el "sí" dels seus quatre diputats. L'aritmètica pot deixar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a mercè del suport d'altres formacions o fins i tot d'una eventual abstenció o vot a favor del PP.

 18:22 

 18:04 
Sánchez posposa un viatge a Polònia i Moldàvia per estar demà al Congrés i fer front a la votació del decret econòmic de la guerra a Ucraïna

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anul·lat el viatge que tenia previst per dijous i divendres a Polònia i Moldàvia per fer front a l'aprovació del decret econòmic de la guerra entre Ucraïna i Rússia. La votació tindrà lloc demà dijous al Congrés dels Diputats i, arran del Catalangate, no és segur que tiri endavant. 

 

 17:29 
Carmen Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, sobre el propietari de Casa Orsola: "Ollé ha aprofitat la pujada dels preus de la gasolina i del gas per apujar els preus dels lloguers"

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carmen Arcarazo, ha criticat la gestió del propietari de Casa Orsola. "Ollé ha aprofitat la pujada dels preus de la gasolina i del gas per apujar els preus dels lloguers", ha dit Arcarazo. A més, la portaveu ha apel·lat directament Ollé: "Si vostè no és un voltor, vingui aquí vostè i expliqui'ns què és el que vol fer amb Casa Orsola". Alcarazo ha titllat Ollé de voler "maquillar" la seva cara amb una "suposada responsabilitat social" i ha recordat que "l'Eixample ha de ser per les veïnes". "Lioness Inversiones encara no ha cedit a negociar", avisa Arcarazo

 17:07 
El Parlament crea la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església

El ple del Parlament ha aprovat aquesta tarda la creació de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església. Ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, ERC, Junts, la CUP, els comuns i Ciutadans, i amb el vot contrari de Vox i PP. Només hi ha hagut una abstenció: la del diputat d'Units per Avançar, integrat al grup socialista, Ramon Espadaler. La comissió té per saber quins abusos s'han comès, assumir i depurar-ne les responsabilitats, i obrir un procés de reparació per a totes les víctimes de les violències sexuals. Ha estat impulsada per ERC, CUP i els comuns.
 

 16:58 
Carmen Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres: "És necessari regular el mal ús dels lloguers de temporada"

La portaveu de sindicat de Llogateres, Carmen Arcazo, dona explicacions a la premsa: "És necessari regular el mal ús dels lloguers de temporada". Arcazo ho ha dit aquest dimarts a la tarda durant la convocatòria que el sindicat ha fet a la seu de l'empresa propietària de Casa Orsola, Lioness Inversiones. "És brutal que hagin expulsat les veïnes a través d'un burofax, que és una cosa que fa temps que no vèiem", ha denunciat la portaveu, alhora que ha criticat que la propietat "no ha intentat fer una reunió de veïns explicant el seu model de negoci, simplement ha enviat cartes". Informa Pau Lobato.

 16:47 
El Suprem admet a tràmit el recurs de Pérez de los Cobos contra el seu cessament com a cap de la Guàrdia Civil a Madrid

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació interposat pel coronel Diego Pérez de los Cobos contra la sentència de l'Audiència Nacional del setembre passat, que va concloure que la destitució com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid s'ajustava a dret. El contingut de la interlocutòria d'admissió es coneixerà en els propers dies. Pérez de los Cobos -que va ser el coordinador del dispositiu policial contra l'1-O- va ser cessat el maig del 2020 per "pèrdua de confiança" del Ministeri de l'Interior després que es filtrés als mitjans de comunicació una investigació sobre la manifestació del 8-M d'aquell any i el suposat paper que hauria tingut en els contagis de la covid-19.

 16:43 
El Sindicat de Llogateres exigeix la renovació dels contractes dels veïns de Casa Orsola afectats per la pujada dels preus del lloguer

El Sindicat de Llogateres exigeix la renovació dels contractes dels veïns de Casa Orsola afectats per la pujada dels preus del lloguer. Els assistents a la convocatòria es mantenen a l'edifici on la propietat, Lioness Inversiones, té la seu central a l'espera d'una negociació. Mentrestant, una dona del bloc de Casa Orsola agraeix l'assistència i el suport dels assistents a la convocatòria. Informa Pau Lobato.
 

 16:40 

 16:39 
Llorach, reubicada com a secretària general del CAC

Núria Llorach, que entre 2018 i 2022 va ser presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha estat reubicada com a secretària general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Llorach ocuparà el càrrec a l'ens regulador a proposta de Junts, partit que també va promoure l'actual president del CAC, el periodista Xevi Xirgo. Junts va aconseguir el suport del PSC al nomenament de Llorach i, després d'algunes reticències inicials, també hi han donat suport els dos consellers d'ERC afegint-se així als dos proposats pel PSC i al president.
 

Núria Llorach Foto: CCMA

 16:16 
Els manifestants reclamen a la propietat negociar davant l'augment d'un 90% del preu del lloguer a Casa Orsola

Els manifestants segueixen amb l'acció a l'espera d'una negociació amb la propietat que satisfaci les dues llogateres afectades per la pujada d'un 90% del seu contracte de lloguer a Casa Orsola. A més, han repartit cartells entre els assistents i persisteixen amb l'acció a l'interior de la seu de Lioness Inversiones, tot i la negativa de la propietat a negociar. Informa Pau Lobato.

 16:14 
El Sindicat de Llogateres entra a la seu de Lioness Inversiones per denunciar la situació de la pujada de lloguers a Casa Orsola

El Sindicat de Llogateres entra a la seu de Lioness Inversiones per denunciar la situació de la pujada de lloguers a Casa Orsola. Els manifestants criden els càntics "gent sense casa, casa sense gent" i "no estàs sola, Casa Orsola". De fet, amb aquesta acció han exigit una negociació amb la propietat. Per la seva part, els propietaris han titllat l'acció d'inapropiada i han dit que una acció d'aquesta magnitud "no es pot fer". Informa Pau Lobato.

 15:51 

 14:19 
Brussel·les proposa eliminar durant un any els aranzels a productes d'Ucraïna

La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres eliminar durant un any els aranzels a les importacions de productes d'Ucraïna. En un nou gest amb Kíiv en plena invasió russa, Brussel·les planteja aquesta mesura per "impulsar les exportacions d'Ucraïna a la Unió Europea" i "ajudar a alleugerir la difícil situació als productors ucraïnesos i exportadors davant la invasió militar de Rússia". "Des de l'inici de l'agressió de Rússia, la Unió Europea ha prioritzat la importància de mantenir funcionat l'economia d'Ucraïna, el que és crucial per ajudar a que guanyi la guerra i tornar a posar-se en peu després de la guerra", ha dit en un comunicat el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.

 13:54 
El 53.894, primer premi de la Grossa de Sant Jordi

El número 53.894 és el primer premi de la Grossa de Sant Jordi. Els afortunats guanyen 50.000 euros per butlleta, que puja a dos milions d'euros per als bitllets d'aquest número de la sèrie 18. El segon premi -20.000 euros per bitllet- és el 24.125, mentre el 53.347 és el tercer premi -10.000 euros per butlleta-. Pots comprovar la resta de premis aquí.

 13:29 

 12:45 
Colau: «Ens sorprèn que l'Audiència reobri un cas que ni un jutge ni un fiscal han vist per enlloc»

L'alcaldessa Ada Colau s'ha mostrat aquest dimecres sorpresa pel fet que l'Audiència  de Barcelona hagi obligat a reobrir una investigació contra ella i dos regidors pels expedients sancionadors oberts per part de l'Ajuntament a un fons d'inversió. "Ens sorprèn que l'Audiència reobri un cas que ni un jutge ni un fiscal han vist per enlloc", ha dit Colau en resposta a preguntes dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, l'alcaldessa ha expressat la "màxima confiança" en el compliment de la legalitat per part del consistori i ha reivindicat "amb orgull" les polítiques municipals d'habitatge.

 12:20 
El documental sobre la persecució de l'opositor rus Navalny obrirà el festival DocsBarcelona

El festival DocsBarcelona celebrarà la 25a edició del 18 al 29 de maig a les seves seus habituals: els cinemes Aribau, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, i la finestra virtual de Filmin, i torna així a la presencialitat després de dos anys de pandèmia. La mostra s'inaugurarà amb Navalny, crònica de la persecució de l’opositor de Vladímir Putin. L'actualitat serà ben present al festival amb altres produccions, com el curt de Laura Poitras (Citizen Four) Terror Contagion, sobre el programa Pegasus, a través del qual s'ha espiat el moviment independentista català. Un total de 6 llargmetratges de producció catalana competeixen a les seccions Latitud i Panorama, entre les quals Robin Bank, sobre el cas de l'activista Enric Duran.

 12:05 

 10:24 
El conseller Cambray confirma que el curs escolar començarà el 5 de setembre després de trencar les negociacions amb els sindicats

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha confirmat aquest dimecres al Parlament que el pròxim curs escolar començarà el 5 de setembre -el dia 7, en el cas de Secundària- després que el seu departament hagi trencat les negociacions amb els sindicats. El Govern i els representants sindicals no han arribat a cap acord, tampoc en la rebaixa de les hores lectives del professorat. Cambray ha confirmat els plans d'Educació arran d'una pregunta del grup parlamentari del PSC: "No podem posposar una bona mesura per l'alumnat". "Els sindicats prefereixen la confrontació a l'acord", ha reblat el conseller. Informa Joan Serra Carné

 09:37 
Sánchez té un lapsus amb Rufián i el confon amb Abascal: «Disculpi'm, sé que és imperdonable»

Moment de distensió al Congrés dels Diputats en la sessió de control d'aquesta setmana al govern espanyol. El president Pedro Sánchez, en resposta a una pregunta del diputat d'ERC, Gabriel Rufián, ha començat la seva intervenció interpel·lant el republicà com a "senyor Abascal", un fet que ha despertat les rialles de tot l'hemicicle. "Disculpi'm, senyor Rufián. Hi ha lapsus que són imperdonables i aquest ho és", ha admès, somrient, Sánchez. En la resposta posterior, Rufián també ha tirat d'ironia: "Que m'espiïn vale, però que em digui Abascal...".

 09:33 

 09:18 

 09:12 
Sánchez demana a Rufián "reconstruir la confiança" i "reforçar el diàleg"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que es volen "esclarir els fets" sobre el Catalangate amb rendiment de comptes i claredat, i d'acord a la legalitat. Sánchez ha reiterat el compromís amb el diàleg i per superar la crisi catalana. "Li demano reconstruir la confiança i reforçar el que està fent possible el retrobament entre la societat catalana, que és el diàleg", ha dit al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El dirigent republicà ha donat per fet que hi va haver espionatge i ha preguntat si va ser una "ordre" del govern espanyol. "Això seria terriblement greu, però si no ho van ordenar és encara més greu perquè vol dir que no han netejat les seves clavegueres", ha advertit Rufián. Ha insistit que la seva aposta pel "diàleg i la negociació" és "granítica", perquè és la ideologia "dels normals". Sánchez ha dit que es treballarà amb "transparència" i "objectivitat", i per això ha recordat que s'han obert una investigació interna al CNI i es farà una investigació del Defensor del Poble, i es desbloquejarà la comissió de secrets oficials. "Tot el que ha fet el CNI és d'acord a la llei", ha deixat clar.

 09:07 
PP i Vox retreuen a Sánchez que vulgui incloure ERC i Bildu a la comissió de secrets oficials

El PP i Vox han retret al govern espanyol que vulgui incloure ERC i Bildu -"aquells que volen debilitar l'Estat"- a la comissió de secrets oficials per abordar el Catalangate. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, que ha centrat la seva intervenció en la qüestió econòmica, ha aprofitat la pregunta per llançar un dard a Pedro Sánchez i ha criticat que tingui "temps" per reunir-se amb els partits espiats i també els vulgui deixar participar de la comissió que controla l'actuació del CNI i els fons reservats. El líder de Vox, Santiago Abascal, ha dit que el govern espanyol "un dia espia" els partits independentistes i l'endemà els deixa accedir als secrets de l'Estat. Sánchez donarà avui les primeres explicacions sobre el cas, quan ja fa més d'una setmana que va esclatar.

 09:01 
Sánchez demana el suport del PP a les mesures per fer front a la guerra d'Ucraïna

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat el seu paquet de mesures contra la crisi d'Ucraïna, que inclouen rebaixes fiscals "selectives" i ajudes directes. A preguntes de la portaveu del PP, Cuca Gamarra, sobre la situació econòmica i les propostes d'Alberto Núñez Feijóo en aquest àmbit, entre les quals s'inclou una rebaixa de l'IVA de la llum i el gas. "Li queden 24 hores", ha advertit Gamarra, que ha retret a Sánchez que inclogui aquells que volen "debilitar l'estat" a la comissió de secrets oficials. El president espanyol, davant les crítiques pel fet que no ha demanat el suport del principal partit de l'oposició, Sánchez ha demanat el sport del PP i de tota la cambra a les seves mesures contra la crisi d'Ucraïna.

 08:14 
Puigneró assenyala les "contradiccions" entre el CNI i el Suprem pel "Catalangate": "A qui ens hem de creure?"

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, veu "contradictori" que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) admeti que va espiar independentistes amb aval judicial, però que el Tribunal Suprem ho negui, segons va informar El Español. "Això és un desgavell, a qui ens hem de creure? És evident que aquests dos organismes foscos no seran cap garantia per esclarir els fets de ciberespionatge massiu", ha dit en una atenció als mitjans a Nova York. Precisament, el conseller de Polítiques Digitals i Territori es reunirà amb entitats pro-drets humans com Electronic Frontier Foundation, Acces Now o el Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals a la ciutat nord-americana per "augmentar la pressió" sobre el govern de Pedro Sánchez.

 07:20 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:02 

 22:56 

 22:07 

 21:40 

 21:38 

 21:31 

 21:23 

 20:20 

 20:11 

 19:26 

 18:28 

 18:23 
Batet convoca els diputats presumptament espiats amb Pegasus per revisar els seus mòbils

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha convocat els diputats presumptament espiats amb el programa israelià que només es ven a estats, Pegasus, per fer proves als seus telèfons mòbils, en el marc de l'anomenat Catalangate. Fonts parlamentàries han explicat que la trobada tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de dotze del matí. Batet respon així a la petició que li han fet aquest matí Junts, BNG, PDECat, Més País, Compromís, ERC, EH-Bildu, CUP i Unides Podem-En Comú Podem-Galícia en Comú. A la petició, els grups li sol·licitaven una reunió per "abordar les qüestions relacionades amb l'espionatge i intromissió a través del 'malware' Pegasus i Candiru a representants polítics, membres del Congrés dels Diputats".

 18:15 

 17:37 

 16:23 
Sánchez reclama el suport del PP al decret de mesures per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat aquest dimarts el suport del PP al decret de mesures per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna. Ho ha fet en la sessió de control al Senat, en la qual ha vist com Javier Maroto, cap de files del PP a la cambra baixa, li exigia una baixada d'impostos. Sánchez li ha retret que aquesta petició arribi després que, en l'última etapa a la Moncloa, els populars pugessin els impostos i "retallessin" en polítiques socials. Informa Oriol March.
 

 16:13 
Els senadors de Junts exhibeixen una pancarta sobre el "Catalangate" durant el ple a la cambra baixa

Els cinc senadors de Junts -Jami Matamala, Josep Lluís Cleries, Assumpció Castellví, Mayte Rivero i Josep Maria Cervera- han exhibit aquest dimarts una pancarta sobre el Catalangate a l'inici del ple a la cambra baixa. Cleries és l'encarregat de preguntar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre la qüestió.
 

 15:47 
El Parlament homenatja les víctimes del franquisme: "En moments tan complexos, l'acte és un toc d'atenció generalitzat"

El Parlament ha celebrat aquest dimarts un acte institucional d'homenatge a les víctimes del franquisme. "En moments tan complexos, l'acte és un toc d'atenció generalitzat", ha dit la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha encapçalat l'homenatge. "Recuperar la memòria històrica és la millor manera per no incórrer en els mateixos errors del passat", ha afegit. L'acte s'ha celebrat al pati de la biblioteca del Parlament i ha comptat amb la tradicional ofrena a l'escultura La pietat. També hi ha participat el president de l'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Pere Fortuny, entitat que va fer donació de l'escultura a la cambra catalana el 1983.

 15:05 
Dolors Feliu, Jordi Pesarrodona i Uriel Bertran, entre els candidats al secretariat de l'ANC

La jurista Dolors Feliu, l'exregidor d'ERC Jordi Pesarrodona, l'exdirigent de Solidaritat Uriel Bertran i l'exdiputat de la CUP Julià de Jodar han presentat candidatura a les eleccions al secretariat nacional de l'1-O. Són només quatre dels 17 noms que han presentat candidatura en aquest òrgan, format per 77 membres, d'entre els quals en sortirà el substitut d'Elisenda Paluzie com a presidenta de l'ANC. Dissabte es farà pública la llista definitiva i a partir de diumenge començarà la "campanya". Del 10 al 14 hi haurà les eleccions, i el mateix dia 14 es faran públics els resultats provisionals. Feliu és un dels noms que sona amb força per rellevar Paluzie al capdavant de l'ANC.

 14:24 

 14:02 

 13:54 
L'AMB invertirà 172 milions d'euros en un pla per rehabilitar 13.650 habitatges fins al 2026

L’AMB, a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge, ha posat en marxa un pla per rehabilitar en quatre anys 13.650 habitatges construïts abans de l’any 1981. Es finançarà amb 100 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i 72 que aportaran els propietaris. L’actuació, que beneficiarà uns 35.000 ciutadans i generarà 4.000 llocs de feina, vol millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Així, promourà la renovació de les façanes i cobertes, la construcció de nous ascensors i l’actualització d’instal·lacions comunitàries, entre d’altres. En funció de l’eficiència energètica que s’obtingui amb la rehabilitació, les subvencions arribaran fins al 80%, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge.

 13:26 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació