Dijous, 1 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 13:29 
L'audiollibre no para de créixer: Audible (d'Amazon) acumula 15 milions d'hores escoltades a tot l'Estat i més de 500 títols en català

El mercat de l'audiollibre segueix creixent a tot l'Estat. Milers de novel·les, llibres i contes aterren en aquest format emergent, que cada vegada aglutina més públic a través de diverses plataformes. La líder del panorama estatal és Audible (propietat d'Amazon), que ja acumula 15 milions d'hores a tot l'Estat. Dissabte, en plena jornada de Sant Jordi, la multinacional va presentar les dades de consum en un esdeveniment a Barcelona. Només en el mes de març, Audible va sumar fins a 1,4 milions d'hores escoltades a tota la plataforma. Audible ofereix desenes de milers de títols (audillibres, podcasts i altres productes) amb 13.000 en llengua castellana. A pregunta de NacióDigital, la plataforma ofereix més de 500 títols en català, narrats per diverses de les veus més prestigioses de la interpretació o de la indústria del doblatge com Jordi Boixaderas, Jordi Brau, Olivia Vives, Michelle Jenner, Josep María Pou o Quim Gutiérrez. Tal com ha pogut saber aquest diari, la intenció de la multinacional és créixer a Catalunya i ampliar el catàleg de títols, podcasts i audiollibres en llengua catalana. 

 13:04 

 12:40 

 12:09 

 12:03 
Catalunya registra 8 ingressats més i 1 crític menys a l'UCI per Covid

El Departament de Salut ha declarat 8 ingressats més per Covid-19 (954) i 1 crític menys a l'UCI (32) respecte a l'últim balanç, divendres passat. S'han registrat 5.677 nous casos confirmats per PCR o TA i el global arriba a 2.459.143 des de l'inici de la pandèmia. El nombre de morts és 27.107, que són 15 defuncions més notificades en els últims dies. L'Rt s’enfila de 0,88 a 1,21, mentre que el risc de rebrot també puja 91 punts, fins a 274. El 15,33% de les proves han donat positiu l'última setmana. La incidència acumulada a 14 dies puja de 225 a 274 i la de 7 dies de 99,44 a 129,55. Salut comunica ara les dades dos cops per setmana i concentra les proves diagnòstiques en les persones més vulnerables o els pacients greus.

 11:49 
Marcel Vivet, a judici

Òmnium demana més "mobilització i intel·ligència col·lectiva" per fer front a la repressió. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat que el cas de Vivet és un atac als drets fonamentals de tothom. Antich ha reclamat solidaritat antirepressiva i ha dit que l’Estat vol provocar desmobilització. Òmnium ha denunciat també el Catalangate. "No ens faran renunciar, no hi ha ni un pas enrere", ha afirmat, i ha dit que davant de la repressió cal "més força, més intel·ligència col·lectiva i més mobilització".

 11:39 
Marcel Vivet, a judici

La CUP demana coherència al Govern i que doni suport als manifestants perseguits. El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha demanat "coherència" al Govern i que estigui al costat de la gent que es mobilitza i "que allò que es diu sigui allò que es fa". "Esperem que es faci justícia però ens preparem pel pitjor", ha dit Pellicer

 11:39 
L'ANC demana convertir la mobilització social en eina de lluita per la independència

Elisenda Paluzie i Arià Bayé, de l'ANC i espiats per Pegasus, han donat suport a Vivet. “Ens volen atemorir i ens troben forts”, ha dit Bayé. La presidenta de l’ANC ha expressat la solidaritat amb Vivet i ha demanat convertir la mobilització social en una eina de lluita per la independència.

 11:38 

 10:50 
Moldàvia convoca el consell de seguretat per les explosions al territori prorús de Transnístria

Les tensions a l'est d'Europa es traslladen fins a Moldàvia. El país ha convocat el consell de seguretat després d'informacions sobre diverses explosions al territori prorús de Transnístria. Segons informen alguns mitjans locals, s'hauria activat l'alerta vermella per terrorisme després d'explosions en edificis governamentals i infraestructures de comunicació. La regió podria ser rellevant per Putin en el seu objectiu de controlar tot el sud d'Ucraïna.

 10:43 
Rufián, sobre el decret de la guerra: "L'únic idioma que entén el PSOE es tombar-li l'agenda legislativa"

"L'únic idioma que entén el PSOE es tombar-li l'agenda legislativa". Aquesta és l'advertència que ha llançat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, sobre què farà el seu grup amb la votació del decret sobre mesures econòmiques per pal·liar l'impacte de la guerra a Ucraïna. El dirigent ha admès que votar en contra del decret "pot ser lesiu per a un partit d'esquerres", però "molt més lesiu és en democràcia espiar a qui no t'agrada". Rufián ha demanat que la pressió se centri en com respondrà el PSOE. "Si no els agradem, que ho diguin. Si són tan valents i tan xulos, que diguin que volen pactar i governar amb el PP", ha sentenciat. Informa Sara González

 08:43 
Junqueras emplaça el govern espanyol a forçar dimissions abans de dijous

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha emplaçat el govern espanyol a forçar dimissions pel cas d'espionatge polític a l'independentisme des d'aquest mateix dimarts. Així ho ha dit en una entrevista a TV3, on ha afirmat que avui Pedro Sánchez té "una ocasió excel·lent" per començar a assumir responsabilitats. "Qui ocupa la Moncloa o bé una part els ministres o bé han impulsat o han permès o no han evitat l'espionatge", ha afirmat, tot insistint que s'ha d'assumir responsabilitats abans de dijous.

 08:37 
Junqueras considera "igual de greu" que l'espionatge s'hagi fet amb autorització judicial

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, considera "igual de greu" que l'espionatge a líders independentistes i advocats s'hagi fet amb autorització judicial, segons explica El País. En tot cas, el dirigent republicà ha posat en dubte la "credibilitat" de la informació que es publica perquè considera que el CNI "ha espiat massivament" i no de forma puntual. "Si diu que han espiat poc, qui ha espiat tota la resta?", ha deixat caure en una entrevista a TV3. Junqueras ha argumentat que el govern espanyol ha d'assumir responsabilitats tant si va ordenar l'espionatge com si no va el va ordenar i el va permetre o bé "no controlen els seus serveis secrets". 

 08:20 

 08:09 

 07:48 

 07:24 

 07:24 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. 

 07:23 

 22:19 

 21:14 

 21:03 

 20:49 

 20:09 
Manel, Fangoria, The Tyets, Ginestà, El Petit de Cal Eril o Roba Estesa, plats forts de les Festes de Maig de Badalona

Manel, Fangoria, The Tyets, Ginestà, El Petit de Cal Eril o Roba Estesa són algunes de les propostes musicals de les Festes de Maig de Badalona, segons ha anunciat el consistori. El meteoròleg badaloní Tomàs Molina serà l'encarregat de llegir el pregó. El programa s'ha presentat aquest dilluns, en una edició que té l'objectiu de recuperar la normalitat després de dos anys marcats per la pandèmia. Així, els organitzadors tenen la voluntat que els carrers de la ciutat esdevinguin "un immens escenari" ple d'actes festius tradicionals, musicals, teatrals, culturals i esportius. Entre les activitats més destacades destaca el piromusical i la tradicional cremada del Dimoni, que aquest any critica els preus de la llum.

 19:36 
C. Tangana bat rècord d'assistència al Palau Sant Jordi

18.360 persones van assistir el passat dissabte al concert de C. Tangana al Palau Sant Jordi. Es tracta de la xifra més alta mai assolida al recinte de la capital catalana, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. "Es consolida com el recinte tancat per a esdeveniments més gran de l'Estat", ha anunciat el consistori alhora que ha comunicat que la pista del Palau hi podran entrar fins a 18.500 persones.

 19:32 

 19:19 

 18:28 
Eleccions anticipades a Andalusia per al mes de juny

El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, ha anunciat aquest dilluns que no esgotarà la legislatura i convocarà eleccions anticipades. De fet, el Moreno compareixerà en una declaració institucional aquest vespre per informar de la data dels comicis, que tot apunta ser el 19 de juny. Això no obstant, per ara també hi ha la possibilitat que se celebrin el 16 o el 24 del mateix mes. 

 18:18 

 17:50 

 17:26 

 16:59 

 16:16 

 15:45 

 15:13 

 14:19 
Acaba sense acord la trobada entre Catalunya, l'Aragó i el COE pels Jocs d'Hivern

La trobada entre Catalunya, l'Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol pels Jocs d'Hivern ha acabat sense acord, tal com ha confirmat el govern de Lambán. La trobada a tres s'ha produït a la seu d'aquest organisme a Madrid per abordar la candidatura conjunta després que l'Aragó presentés una proposta alternativa sobre el repartiment de les proves. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà –que ha delegat la seva presència a la trobada d'aquest dilluns en la secretària general de la conselleria de Presidència, Núria Cuenca- ja va advertir aquest diumenge que el Govern considera que ja existeix un acord tècnic tancat a l'última reunió, el dia 1 d'abril, a la qual no va assistir Aragó.

 13:51 

 13:45 
Renfe insisteix a la Generalitat en un nou contracte programa per poder renovar la flota de Rodalies

Renfe ha instat de nou a la Generalitat a signar el contracte programa de Rodalies per definir el futur del servei i poder renovar part dels combois. En una visita a la maqueta dels futurs trens, el president de la companyia, Isaías Táboas, ha avisat que els nous combois per a Catalunya "estan pensats i planificats", però ha matisat que "per comprar-los, cal un contracte que suporti la despesa i la inversió". Táboas ha apuntat que el contracte entre el Departament de Territori i Renfe està supeditat a un acord econòmic previ entre l'Estat i la Generalitat, i ha desitjat que les negociacions es resolguin "com més aviat possible". Els nous combois que està ultimant la companyia tindran capacitat per a 900 passatgers, endolls USB i senyal wifi.

 13:34 

 13:31 
Junts sosté que el debat sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona suposa "banalitzar" l'escàndol de l'espionatge massiu

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat que el debat sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona -que sectors del partit defensen trencar- suposa "banalitzar" l'escàndol de l'espionatge massiu contra dirigents independentistes. "El debat sobre la Diputació es farà en el marc del congrés. Qui vulgui fer creure que el Catalangate es resol en un ajuntament o diputació, equivoca enormement la dimensió del problema", ha assenyalat Sànchez. Informa Oriol March.
 

 13:33 
La Comunitat de Madrid vol que "li vagi millor" a Catalunya i es mostra "absolutament disposada" a col·laborar

La consellera de Cultura, Turisme i Esport de la Comunitat de Madrid, Marta Rivera de la Cruz, ha destacat aquest dilluns la importància d'estendre ponts culturals amb Catalunya i s'ha mostrat "absolutament disposada" a la col·laboració. Així ho ha traslladat en un esmorzar organitzat per Nueva Economía Fórum, en el qual ha subratllat que Madrid necessita que a Catalunya "li vagi millor", esperant que el 2030 es moguin pel món milions de turistes més dels que es mouen ara, especialment procedents de la Xina. "Si no som capaços de crear triangles sòlids és molt difícil que captem aquest tipus de turistes que no es mouran per conèixer només una ciutat", ha advertit. A més, ha insistit que el que cregui que Madrid anirà millor si a Barcelona li va pitjor "s'està equivocant". "Hem de tirar endavant tots", ha assenyalat.

 13:22 
Junts exigeix a ERC trencar amb el PSOE al Congrés fins que s'accepti la comissió d'investigació per esclarir el cas d'espionatge massiu

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha celebrat que ERC hagi decidit no participar en reunions bilaterals amb el govern espanyol i que hagi "aparcat" la taula de diàleg. "No participarem de manera clara en cap relació multilateral amb el govern espanyol fins que la comissió d'investigació no s'hagi posat en marxa i les garanties no siguin una realitat", ha apuntat Sànchez, que ha donat per suspesa també la comissió bilateral Estat-Generalitat. El secretari general de Junts ha demanat a ERC que deixi de donar suport parlamentari al PSOE fins que no hi hagi mostres de voler investigar els fets. "Fins que la majoria socialista i d'Unides Podem no assumeixin aquestes propostes, des de l'independentisme no es pot donar cap suport a aquest govern", ha indicat. Informa Oriol March.

 13:12 

 13:12 
Junts considera l'espionatge massiu de dirigents independentistes com un cas de "delinqüència organitzada" per part de l'Estat

"Per a Junts, el Catalangate és d'una manera molt clara l'evidència que, de forma sistemàtica, a l'Estat han fallat els principis democràtics dels quals se'n diu hereva. La fallida ha tingut destinataris molt clars, que són els independentistes. S'han escollit metges, professors universitaris, periodistes i representants polítics que han estat o encara som víctimes d'escoltes permanents", ha remarcat Jordi Sànchez, el secretari general de Junts, en la roda de premsa posterior a l'executiva. "No podem negligir en l'exigència d'una investigació exhaustiva a tots nivells per conèixer l'origen i l'abast de l'espionatge", ha destacat el secretari general de Junts, que ha lamentat que d'aquesta vigilància hi ha qui n'ha obtingut "avantatge". "Quan es tracta d'actuacions delictives, no hi pot haver equidistància ni una actitud tolerant", ha apuntat. La vulneració de drets, la "delinqüència organitzada" per part de l'Estat, ha quedat acreditada, i "només una comissió d'investigació" ho pot resoldre. Informa Oriol March.

 13:12 
Els investigats per la protesta durant el desnonament del Bloc Llavors no aniran a declarar

Els investigats per la protesta durant el desnonament del Bloc Llavors no aniran a declarar ni tampoc acudiran a les cites judicials. Ho han anunciat aquest dilluns en una compareixença al Parlament de Catalunya - acompanyats per la CUP - on han denunciat una repressió “gravíssima” per part dels Mossos d’Esquadra contra el moviment en defensa de l’habitatge. Alerta Solidària ha explicat que des del 2018 i fins l’actualitat s’han obert una cinquantena de causes amb més de 250 persones afectades. D’altra banda, ha assegurat, que més de mig miler han estat identificades i sancionades, amb una suma total que arriba als 300.000 euros. “Passem a l’ofensiva, no ens doblegarem”, han subratllat els assistents.

 12:17 

 12:10 
ERC avisa la Moncloa que decidirà el vot al decret de la guerra en funció de la seva resposta al 'Catalangate'

ERC avisa que decidirà què vota al decret del govern espanyol de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna en funció de quina sigui la resposta al cap d'espionatge massiu a l'independentisme. Així ho ha advertit la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha subratllat que la Moncloa "ha trencat les confiances" i que això ha afectat les relacions entre ambdues parts. La dirigent republicana també ha defensat que ERC treballa per ser "útil" a la ciutadania a totes les institucions en les quals té representació i que no renunciaran a la via negociada per abordar la resolució del conflicte polític. Informa Sara González


 

 12:07 
Marta Vilalta: "No tenim dubtes que el govern de l'Estat sabia que estàvem sent espiats"

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha lamentat que, una setmana després que l'escàndol d'espionatge massiu a l'independentisme s'hagi fet pública, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha dit res sobre l'assumpte. Les explicacions que s'han donat fins ara, ha dit, són "insuficients" i per això ha reclamat les "dimissions que facin falta". "No tenim dubtes que el govern de l'Estat sabia que estàvem sent espiats", ha dit Vilalta, que ha definit com a "minsa" la proposta d'investigació que va fer aquest diumenge el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Informa Sara González

 11:58 
Els comuns afirmen que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan acabin les investigacions sobre l'espionatge

"La gravetat del cas apunta que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan tinguem totes les investigacions concloses". Així s'ha expressat el portaveu dels comuns, Joan Mena, preguntat per si cal dimissions pel Catalangate. Els comuns han afirmat que estaran "al costat de totes les iniciatives que busquin conèixer la veritat" i han apuntat que la "col·laboració institucional és l'únic camí per poder resoldre tots els conflictes". Sobre la comissió d'investigació al Congrés, Mena ha assegurat que no s'imagina que els socialistes o Pedro Sánchez no hi donin la cara. D'altra banda, Mena ha advertit a ERC que seria "un error" que les conseqüències de l'espionatge les pagués la ciutadania i no els responsables. Els comuns també apunten que l'espionatge "va treballar en contra la coalició" entre el PSOE i Unides Podem, perquè Aragonès va ser espiat durant les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez. 

 11:41 
Díaz diu que el control intern del CNI pel «Catalangate» demostra «rigor i serietat​» de La Moncloa

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha assegurat que l'executiu "està treballant amb rigor i serietat" en relació amb el "Catalangate" i considera que les mesures anunciades a la Generalitat pel ministre de Presidència, Félix Bolaños,  són una demostració de la "preocupació" de La Moncloa. Díaz ha avalat la "investigació interna" del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i ha demanat a la Generalitat "continuar mantenint el diàleg".

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació