Dijous, 1 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 14:47 

 14:15 
Aragonès reivindica una policia "més propera i avançada" i que s'assembli més a la societat catalana

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat una policia més "propera" a la ciutadania i més "avançada", i que s'assembli més a la societat a qui serveix. El president ha tancat l'acte del Dia de les Esquadres donant tot el suport del Govern als Mossos i agraint als agents la tasca que fan, i ha aplaudit l'autoexigència del propi cos per millorar davant les anàlisis "amb lupa" que es fan des de l'àmbit polític de les actuacions policials. El president ha refermat el compromís del Govern per ajudar als Mossos a fer una tasca "complexa".

 13:58 

 12:13 
Vilagrà i el conseller d'Esports de l'Aragó assistiran a la reunió amb el COE i el ministeri de Cultura de dilluns

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha convocat formalment una nova reunió dilluns que ve, 25 d'abril a les 12 hores, amb Catalunya i l'Aragó per abordar la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern de 2030. En un comunicat, el COE explica que la trobada comptarà amb la presència de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en representació del Govern i del conseller d'Educació, Cultura i Esports, Felipe Faci, per part de l'executiu aragonès. També hi seran el president del COE, Alejandro Blanco, i el secretari general del Ministeri de Cultura i Esport, Víctor Francos. La reunió serà a la seu del COE a Madrid.

 11:58 

 11:56 

 11:28 

 11:06 

 10:13 
Junts, ERC, la CUP, PDECat, Més País, BNG, EH Bildu i Compromís registren una sol·licitud de compareixença de càrrecs del govern espanyol al Congrés

Junts, ERC, la CUP, PDECat, Més País, BNG, EH Bildu i Compromís han registrat una sol·licitud de compareixença de càrrecs del govern espanyol al Congrés. Concretament, han demanat que Pedro Sánchez, cap de l'executiu; Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior; Margarita Robles, ministra de Defensa; Óscar López, director del Gabinet de Presidència del Govern; María Gámez, directora general de la Guàrdia Civil; Miguel Ángel Ballesteros, director general de Seguretat Nacional, i Paz Esteban, directora del CNI, compareguin a la cambra baixa espanyola per detallar les mesures que prendran després de ser destapat el Catalangate

 09:39 

 09:03 

 08:36 

 08:20 

 08:04 

 07:30 

 22:36 
La Fiscalia s'oposa de moment a arxivar la causa contra Núria Marín

De moment, la Fiscalia s'oposa a l'arxivament de la causa contra l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, per presumptes subvencions irregulars a través del Consell Esportiu de l'Hospitalet. Segons ha publicat El Periódico, el fiscal està pendent de l'informe pericial encarregat pel jutjat sobre les subvencions que l'Ajuntament va atorgar a aquesta entitat.

 20:54 
Espanya enviarà a Ucraïna un equip policial per investigar crims de guerra

El Ministeri de l'Interior enviarà a Ucraïna en els propers dies un equip policial per investigar crims de guerra. El grup estarà format per experts de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil de les unitats de Policia Científica Judicial i d'Investigació, així com especialistes en desactivació d'explosius i tècnics en incidents nuclears, radiològics, biològics i químics. L'equip estarà a disposició de la Cort Penal Internacional i comptarà amb un mínim de vuit especialistes, i ha estat creat mitjançant una instrucció signada pel secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Pérez. Un cop sobre el terreny, l'equip recollirà i analitzarà les proves necessàries per identificar les víctimes de possibles actuacions contràries al Dret Internacional.

 18:13 
El Parlament britànic investigarà Boris Johnson pel Partygate

La Cambra dels Comuns ha aprovat aquest dijous obrir una investigació al primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, per l'escàndol de les festes que ell i el seu executiu van organitzar en plena pandèmia. El motiu de la investigació és discernir si Johnson va mentir, o no, quan va assegurar que no tenia constància que les festes incomplissin la llei. 

La recerca ha estat autoritzada sense votació. La presidència dels Comuns ha preguntat a viva veu si algú s'oposava i, com que no hi ha hagut resposta, s'ha aprovat. També ha quedat establert que la investigació la farà el comitè de Privilegis de la Cambra.

Johnson, abans d'aprovar-se la mesura, ha dit que "no té res a amagar" i que no té cap dubte que serà el candidat conservador a les pròximes eleccions previstes pel 2024. Ell i, al voltant de 50 funcionals i treballadors del Govern més, ja han estat multats per les festes i, per això, l'oposició demana la seva renúncia immediata al càrrec. 

 18:19 
Les universitats catalanes oferiran prop de 600 places més d'Infermeria el curs que ve

El Govern i les universitats han acordat incrementar les places d'Infermeria per al curs que ve. N'hi haurà 561 de noves, que permetran assolir una oferta total de 2.745, un 25% més que ara. De les de nova creació, 435 places seran a preu públic. Amb aquest increment, l'oferta pública (1.380) superarà la privada (1.365) per primera vegada. Ara, la distribució és de 945 places a preu públic i 1.239 de titularitat privada, però el Departament de Recerca i Universitats ha volgut revertir la situació. Aquest augment respon a l'alta demanda dels estudis a Catalunya -l'any passat hi va haver prop de 4.500 sol·licituds- i al dèficit de personal, que la Covid ha evidenciat. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, han coincidit a destacar que l'increment projectat és "necessari, però no suficient".

 17:07 
La sinistralitat laboral segueix pels núvols

Els accidents de treball mortals han baixat prop d'un 15% després de l'increment extraordinari del 2020, però continuen en uns nivells elevats de la sèrie històrica, superant en un 6,15% els del 2019, segons l'informe anual de sinistralitat laboral que CCOO ha publicat aquest dijous. En el darrer any s'han produït 69 accidents mortals dins de la jornada de treball, 10 menys que el 2020 però 4 més que el 2019. Aquests índexs de sinistralitat mortal no es veien des del 2015, amb l'excepció del 2020.

 16:44 
El creador de Roja Directa accepta una condemna de 2 anys de presó i 500.000 euros de multa per pirateria

El creador de Rincón Roja Directa ha acceptat una condemna de 2 anys de presó, una inhabilitació de dos anys que l'impedeix treballar en qualsevol cosa relacionada amb pàgines web o informàtica, una indemnització de 500.000 euros i una multa de 18 mesos. Tot plegat per un delicte de pirateria sobre els ontinguts, entre d'altres, de LaLiga i Mediapro durant diverses temporades. La pena de dos anys de presó ha quedat suspesa gràcies a l'acord aconseguit per totes parts. L'acusació demanava fins a 6 anys de presó. El condemnat, Miguel T.G., no entrarà a presó per haver acceptat la condemna.

 16:14 
Fins a 300.000 persones a Catalunya tenen Covid persistent, segons professionals de la salut

Professionals de la salut estimen que unes 300.000 persones a Catalunya tenen Covid persistent. Així ho han explicat aquest dijous en el primer congrés a Barcelona dedicat a la problemàtica, de la qual han admès que encara hi ha "poca informació". "Com influiran les diferents variants o si la vacuna podrà o no protegir en més o menys mesura, són dubtes que ens falta resoldre i per això és molt important fer molta recerca", ha detallat la coordinadora de la unitat de covid persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Lourdes Mateu. En aquest sentit, ha assenyalat que, de moment, no han notat un empitjorament de l’estat dels pacients amb Covid persistent que s’han tornat a reinfectar del virus.

 15:38 
El TSJC obliga dues escoles més a aplicar el 25% de castellà a les aules

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a dues escoles que apliquin la sentència que obliga a impartir un 25% de l'horari en castellà a les aules de dos alumnes que ho han sol·licitat. Les resolucions són del febrer, van ser notificades al març i apliquen la sentència del mateix TSJC confirmada fa uns mesos pel Tribunal Suprem que ja va donar lloc a la polèmica en un centre de Canet de Mar. Les interlocutòries, avançades pel diari ABC i a les quals ha tingut accés l'ACN, donen un mes a l'escola per informar el tribunal sobre com s'aplica la decisió, que es pot recórrer.

 14:30 
La CUP presenta noves al·legacions contra el Hard Rock: "Pretén allargar la vida d'un model turístic que no va en lloc"

La CUP ha presentat noves al·legacions contra la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, que ha d'acollir el projecte del Hard Rock. Ho ha anunciat aquest dijous la diputada Laia Estrada, que ha criticat que el projecte pretén "salvar-li els mobles a La Caixa", propietària dels terrenys. "El projecte ja va néixer fallit", ha defensat Estrada. "Pretén allargar la vida d'un model turístic que no va enlloc", ha afegit. El document dels anticapitalistes es basa en el que va presentar dimarts la plataforma BCN World i hi afegeix quatre punts.

 14:02 
Desactivada l'alerta per risc d'inundacions a Catalunya

Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat aquest dijous l'alerta del pla Inuncat per risc d'inundacions. En un comunicat, Protecció Civil ha afegit que manté el pla Inuncat en fase de prealerta perquè es preveu que aquest dijous i divendres al matí hi hagi ones de més de 2,5 metres d'altura a l'Alt i el Baix Empordà (Girona). També es preveu que continuï plovent però sense superar els llindars de risc per intensitat ni acumulació d'aigua. El telèfon d'emergències 112 ha rebut 108 trucades per aquest episodi de pluja i vent, la majoria a la província de Tarragona.

 13:36 

 12:42 

 12:32 
Mercabarna-flor preveu un Sant Jordi amb xifres pròximes a la prepandèmia i que es venguin uns sis milions de roses

Mercabarna-flor preveu que aquest Sant Jordi es comercialitzin uns sis milions de roses a Catalunya, un 43% més que l’any passat, de les que uns dos milions es distribuiran des del mercat central. Per acostar-se el màxim possible als set milions que es van vendre el 2019, els majoristes conviden a començar a comprar roses aquest divendres per “compensar” el fet que la festivitat caigui enguany en dissabte, quan molts centres de treball estan tancats. Un any mes, la varietat Freedom, d’origen colombià i equatorià, serà la gran protagonista acaparant el 85% de les vendes de rosa vermella. Pel que fa als preus, tot i l’encariment del preu del transport i la revaluació del dòlar, es mantindran estables a partir dels quatre euros.

 12:04 

 11:34 
El PSOE insta la resta de grups a constituir la comissió de secrets oficials al Congrés per "donar explicacions" del "Catalangate"

La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, ha instat la resta de grups parlamentaris a desbloquejar la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés, que es reuneix a porta tancada, per "donar totes les explicacions" sobre el Catalangate. En una entrevista aquest dijous al matí a SER Catalunya, Granados ha denunciat el "bloqueig" de la comissió i ha defensat que "hi siguin tots" els partits, inclosos els independentistes. "El que hauríem d'estar és intentant pressionar perquè es constitueixi", ha dit Granados, que ha remarcat que el retard no és culpa dels socialistes ni del govern espanyol.

 11:04 
Puigneró, sobre el "Catalangate": "Volem saber si Pedro Sánchez és la 'X' de Pegasus"

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha criticat que el govern espanyol "s'excusi" del Catalangate en la "seguretat nacional". "Se'ns estaria equiparant amb terroristes", ha subratllat Puigneró en una entrevista a El Món a RAC1. Així, el vicepresident del Govern ha carregat contra les explicacions de la portaveu de l'executiu de l'Estat, Isabel Rodríguez, que va evitar pronunciar-se sobre si el CNI utilitzava el programa Pegasus perquè, segons va dir, hi havia temes de "seguretat nacional" que no podia tractar "per llei". Puingeró ha recalcat que cal una investigació "seriosa i formal" sobre tot plegat. "Si no hi ha una investigació les relacions quedaran absolutament malmeses i s'hauran de prendre decisions", ha avisat. També ha indicat que vol saber si Pedro Sánchez és la "X" del cas Pegasus, una referència a l'etapa dels GAL amb Felipe González com a president espanyol.

 11:03 

 10:55 
Mercabarna-flor preveu la venda de dos milions de roses per Sant Jordi

Mercabarna-flor preveu que aquest Sant Jordi es comercialitzin uns 6 milions de roses a Catalunya, un 43% més que l’any passat, de les que uns 2 milions es distribuiran des del mercat central. Per acostar-se el màxim possible als 7 milions que es van vendre el 2019, els majoristes conviden a començar a comprar roses aquest divendres per "compensar" el fet que la festivitat caigui enguany en dissabte, quan molts centres de treball estan tancats.

 10:51 

 09:38 
Sánchez, a Kíiv per reunir-se amb Zelenski

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha arribat aquest dijous a Kíiv per mantenir una trobada amb el seu homòleg ucraïnès, Volodimir Zelenski, per traslladar-li el suport i la solidaritat d'Espanya amb Ucraïna. Al costat del soclialista viatja també la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen. A la finalització de la trobada, els tres mandataris faran una compareixença conjunta davant dels mitjans de comunicació.

 08:48 
Sánchez ja és a Kíiv per reunir-se amb el president Zelenski

El president espanyol, Pedro Sánchez, ja és a la capital ucraïnesa, Kíiv, on aquest dijous té previst mantenir una trobada amb el president del país, Volodímir Zelenski. Sánchez viatja juntament amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen. Cap al migdia, després de la trobada, tots tres mandataris faran una compareixença conjunta.

 08:00 
Interrompuda la circulació a l'R1 i l'RG1 per una avaria entre Vilassar i Sant Adrià del Besòs

La circulació de trens a l'R1 i l'RG1 es troba interrompuda des de les 6.15 hores d'aquest dijous per una avaria entre Vilassar i Sant Adrià del Besòs, segons informa Renfe. A les 5.30 l'avaria, que afecta el sistema d'electrificació, ha començat a provocar alteracions en la circulació de trens i a les 6.15 hores ha obligat a tallar la circulació en aquest trajecte. A les 6.45 hores tècnics d'Adif han informat que necessiten un tall de dues hores per reparar l'avaria. Renfe recomana l'ús d'altres mitjans de transport als viatgers de les línies afectades.

 07:33 

 07:59 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:02 

 22:20 
La justícia britànica demana formalment l'extradició d'Assange als Estats Units

La justícia britànica ha demanat formalment l'extradició de Julian Assange als EUA, segons ha informat a través de Twitter la plataforma Wikileaks, fundada per l'activista australià. L'entitat que va difondre milers de documents secrets dels serveis d'intel·ligència nord-americans afirma que Assange afrontaria als Estats Units penes de fins a 175 anys de presó per haver revelat, precisament, aquesta informació. La decisió passa ara a mans de la ministra d'Interior britànica, Priti Patel. La defensa d'Assange tindria, en cas que Patel ordeni l'extradició, la possibilitat de presentar recurs davant del Tribunal Suprem anglès.

 20:59 
Imputen aixecament de béns a un dels comissionistes de les mascaretes a Madrid per no dipositar la fiança que se li demanava

El jutge que investiga les presumptes comissions milionàries de contractes per material sanitari de l'Ajuntament de Madrid ha imputat un dels investigats, Luis Medina, per un delicte d'aixecament de béns, per no dipositar la fiança d'un milió d'euros que li demanava. Fonts de l'Audiència Provincial de Madrid han confirmat que el magistrat Adolfo Carretero ha donat tres dies perquè el germà del duc de Feria entregui els diners que falten després que se li embarguessin els 274 euros que se li van trobar al compte i el iot que va comprar amb els diners de les comissions. El magistrat li atribueix aixecament de béns en considerar que va amagar patrimoni per evitar l'embargament.

 20:20 
Puigdemont planteja que l'Estat ofereixi atenció a les víctimes de l'espionatge

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha avisat aquest dimecres que l'espionatge a dirigents independentistes ha fet caure la confiança en el sistema, i ha defensat que "una manera de començar a revertir aquesta fractura seria que l'Estat oferís atenció a les víctimes". Puigdemont ha assegurat que no compta que el govern espanyol faci cap "aproximació" cap als afectats, tampoc per demanar-los la informació de què disposen. L'expresident ho ha afirmat en una entrevista amb Pablo Iglesias al seu podcast "La Base" de Público, en què també han participat Oriol Junqueras, Arnaldo Otegi i Albert Botran.

 19:33 

 19:09 

 18:22 
La Cambra de Barcelona també demana explicacions a l'Estat pel ​«Catalangate»

L'entitat catalana demana "explicacions públiques i immediates" del presumpte espionatge a polítics, activistes i advocats catalans. Consideren que és un "escàndol que atempta contra els drets fonamentals" dels afectats i  demanen depurar responsabilitats.  En un comunicat emès aquest dimecres també han dit que un dels seus membres, que prefereix quedar en l'anonimat, ha estat afectat pel software israelià Pegasus. La Cambra s'alinea amb el govern i veu "forts indicis" que vinculen l'escàndol amb el govern espanyol. Expliquen que el cas "no pot quedar impune" i que és "il·lícit" i "desproporcionat".

 17:06 
Elena diu que els Mossos investigaran les denúncies que rebin sobre el Catalangate

Joan Ignasi Elena diu que els Mossos investigaran el cas d'espionatge amb Pegasus Catalangate a partir de les denúncies que vagin arribant dels afectats. També ha explicat, en declaracions a la premsa a Salt, que "quan arriba una denúncia, sempre s'investiga". A partir d'aquí, Elena ha dit que tot quedarà en mans dels jutges, que decidiran si les denúncies s'agrupen en una sola causa o no. El conseller assegura que estem davant d'un "fet gravíssim, de la persecució de persones i de la vulneració dels seus drets".

 

 16:49 
L'Acord Social per a l'Autodeterminació i l'Amnistia es presenta a la Llotja de Mar

L'Acord Social per a l'Autodeterminació i l'Amnistia s'ha presentat aquest dimecres a la Llotja de Mar. L'acte ha comptat amb la participació de representants de tots els partits sobiranistes i algunes de les principals entitats del país, com Òmnium o l'ANC. Entre els impulsors de l'Acord hi ha David Fernàndez, Carme Forcadell, Quim Forn i Marina Llansana, i treballaran fins el dia 1 d'octubre per aconseguir suports en favor de l'amnistia i l'autodeterminació. Les conclusions de la seva feina es traslladaran al Govern i al Parlament, entre d'altres institucions, amb l'objectiu d'evidenciar que la majoria de la societat catalana opta per la fi de la repressió i l'exercici del dret a l'autodeterminació com a via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat.

 16:42 
Wimbledon expulsa de la competició els tenistes russos i bielorussos

Wimbledon ha decidit no permetre la participació dels tenistes de Rússia i Bielorússia a la competició d'aquest any, com a resposta a la invasió russa d'Ucraïna. Així, el número dos del món, el rus Daniïl Medvédev, queda fora del torneig, que se celebrarà entre el 27 de juny i el 10 de juliol a les pistes de Londres.

 16:38 
L'Audiència Nacional rebutja reobrir la investigació de la Kitchen i manté fora de la causa a de Cospedal

La sala penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat reobrir la investigació de l'operació Kitchen i ha decidit mantenir l'arxivament de la causa per a l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i el seu marit Ignacio López del Hierro. L'AN ha desestimat tots els recursos contra la decisió del magistrat Manuel García Castellón de tancar la instrucción i la proposta de jutjar onze persones. Entre les persones que García Castellón considera que han de ser jutjades està l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de seguretat Francisco Martínez o l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació