Divendres, 2 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 18:06 
Almeida apunta a una persecució contra Madrid: "M'estranya que la Fiscalia només investigui l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid"

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha afirmat aquest divendres que veu "estrany" que la Fiscalia "només investigui l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid" i ha defensat que el govern municipal no va pagar cap import als dos comissionistes que es van endur un milió de dòlars per intercedir en la compra de mascaretes i material sanitari al març del 2020, Luis Medina i Alberto Luceño. En aquest sentit, ha manifestat que té una "tranquil·litat total i absoluta" respecte a la investigació i ha insistit que l'Ajuntament no va abonar "ni un sol euro" als dos investigats. A més, ha recordat que "després de 17 mesos d'investigació" el ministeri públic "exonera de qualsevol tipus d'irregularitat" a l'Ajuntament de Madrid.

 15:45 
373.900 vehicles surten de l'àrea metropolitana de Barcelona en l'operació sortida

Un total de 373.900 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest dijous a les 15.00 hores fins aquest divendres a la mateixa hora en el marc de l'operació sortida de Setmana Santa, segons ha informat el Servei Català del Trànsit. Es tracta d'un 1% més dels previstos. Si es compara amb operacions similars prèvies a la pandèmia, els valors són inferiors. Per exemple, un 5,2% menys que el 2018 o un 7,4% menys que el 2017. Els problemes circulatoris més destacats d'aquest divendres s'han registrat a diversos trams de l'AP-7, i també a la C-32. Segons Trànsit, hi ha hagut una distribució escalonada de destinacions cap a la muntanya i cap a la platja. El pic de retencions a tot Catalunya ha estat de 151 quilòmetres.

 13:39 
ERC vol que el govern espanyol traspassi a la Generalitat les competències per a l'acollida de refugiats ucraïnesos

ERC ha presentat una moció perquè el Parlament exigeixi a l'Estat els recursos i el traspàs de les competències per a l'acollida de refugiats ucraïnesos. Al text es reclama l'adopció de mecanismes efectius de codecisió en la gestió de l'arribada d'ucraïnesos. ERC també vol que s'insti el Govern a reclamar l'extensió de les proteccions de la Directiva Europea de Protecció Temporal als refugiats d'altres conflictes. A banda, aprofiten per insistir en reclamar la flexibilització del sostre de dèficit fins a l'1%. En un punt de la moció proposen que el Parlament "reafirmi el compromís i voluntat d'acollida" de refugiats i que constati que els principis democràtics i els drets humans són "la millor manera de combatre l'autoritarisme".

 13:08 
312.800 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona en l'operació sortida de Setmana Santa

312.800 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona des de les tres de la tarda d'aquest dijous i fins a les dotze del migdia d'aquest diumenge en l'operació sortida de la Setmana Santa, segons han informat el Servei Català del Trànsit. És el 85% dels 370.000 vehicles que es calcula que abandonin la zona fins a les tres de la tarda d'aquest divendres. La xifra representa un 5% menys que l'enregistrada en un èxode similar anterior a la pandèmia de la covid-19. Al migdia de divendres, l'AP-7 és la via que registra retencions o congestions més importants, amb 19 quilòmetres de retencions en sentit Tarragona i 14 en sentit Girona. També la C-32 registra retencions de 7 quilòmetres en sentit Girona i 6 en sentit Tarragona.

 11:31 
Salut declara 25 ingressats menys (871) i 13 crítics menys a l'UCI (40), amb 18 morts des de dimarts

El Departament de Salut ha declarat 25 ingressats menys per covid-19 (871) i 13 crítics menys a l'UCI (40) respecte l'últim balanç proporcionat el passat dimarts. S'han registrat 5.600 nous casos confirmats per PCR o TA, i el global arriba a 2.443.797 des de l'inici de la pandèmia. El nombre de morts és 27.024, que són 18 defuncions més notificades en els últims dies. L'Rt puja un 0,11, de l'1,07 a l'1,18, mentre que el risc de rebrot creix 23 punts, fins a 245. El 12,07% de les proves han donat positiu l'última setmana. La incidència acumulada a 14 dies puja de 225 a 227, i la de 7 dies de 112 a 122. Salut comunica ara les dades dos cops per setmana i concentra les proves diagnòstiques en els més vulnerables o greus.

 21:14 
Fins a 142.814 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona aquest dijous

142.814 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona des de les tres de la tarda d'aquest dijous en el que suposa la primera fase de l'operació sortida de Setmana Santa, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). És un 38% dels 370.000 que s'espera que abandonin la zona fins a les tres de la tarda d'aquest Divendres Sant. Alhora, la xifra representa un 9,5% menys que l'enregistrada en un èxode similar anterior a la pandèmia de la covid-19. Des de Trànsit es constata que l'operació sortida s'ha avançat, i que un gruix considerable de vehicles ja pot haver sortit entre aquest dimecres a la tarda i avui al matí. La tarda ha registrat pocs problemes a la xarxa viària catalana.

 18:15 

 18:15 
Europa es planteja el càstig més dur imposat fins ara per la Guerra d'Ucraïna: prohibir les importacions de petroli rus

Els líders europeus es plantegen prohibir les importacions de petroli rus, segons han explicat oficials i diplomàtics anònims al New York Times. Si es fes realitat, seria la sanció més dura imposada fins ara per Europa com a represàlia a la invasió russa d'Ucraïna.

El bloc s'havia resistit a imposar aquesta mesura per la més que probable pujada de preus que comportaria fer-ho i per les conseqüències que tindria per socis com Alemanya, al qual li donaran temps perquè busqui una alternativa. En aquesta línia, podria establir-se -diuen les fonts- un període de transició per adoptar la prohibició d'uns quatre mesos, tal com va passar amb la darrera decisió europea de prohibir el carbó rus. Les fonts, també revelen que la decisió, en cas de prendre's finalment, es posaria a debat després de la segona volta de les presidencials a França, per no donar ales a l'extrema dreta de Le Pen. Tot plegat, mentre Rússia es prepara per una renovada ofensiva a l'est del país de Volodímir Zelenski. 

 17:20 
Milers d'aficionats de l'Eintracht de Frankfurt s'apoderen del centre de Barcelona

El centre de Barcelona s'ha omplert aquest dijous de seguidors de l'Eintracht de Frankfurt. Milers d'aficionats alemanys -molts d'ells sense entrada- s'han desplaçat a la capital catalana per seguir el partit del Camp Nou en la tornada dels quarts de final de l'Europa League. L'ambient és festiu i de moment no s'han registrat aldarulls. Informa Lluís Girona.

 16:37 
Salut demana als hospitals que estiguin atents a possibles casos d'hepatitis en menors de 10 anys

El Departament de Salut ha demanat als hospitals catalans que estiguin "amatents a la possible aparició de casos" d'hepatitis en menors de deu 10 anys, després que se n'hagin detectat nombrosos episodis al Regne Unit i tres a la resta de l'Estat associats a una nova variant d'origen desconegut. El Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat (CCAES) ha avisat les comunitats autònomes d'aquesta alerta sanitària. En el marc dels sistemes habituals de coordinació i vigilància, Vigilància Epidemiològica de Salut Pública ha informat als centres hospitalaris perquè facin les actuacions oportunes. Fins al moment, no hi ha constància de cap cas confirmat a Catalunya, ha assegurat Salut en un comunicat.

 12:52 
Iceta confirma una nova reunió per abordar la candidatura dels Jocs d'Hivern el 25 d'abril

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha confirmat que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha convocat una reunió el 25 d'abril amb el govern espanyol, el català i l'aragonès per abordar la candidatura per als Jocs Olímpics d'hivern. Iceta ha demanat "una candidatura solvent des del punt de vista tècnic, consensuada des del punt de vista institucional i mantenint el lideratge del COE, que és qui ha de presentar la candidatura". Ha reclamat que no sigui un "escenari per la confrontació política o territorial" i ha dit que no s'imagina arribar a la presentació d'una candidatura que no compti amb el suport de totes les institucions. "Volem presentar candidatura per a guanyar", ha dit, en una atenció als mitjans abans de visitar el Teatre Lliure.

 12:44 

 12:26 
El Síndic suggereix al Govern que estudiï l'opció d'incloure el Barcelonès en la consulta sobre els Jocs d'Hivern

El Síndic de Greuges suggereix al Govern de la Generalitat que estudiï la possibilitat d'incloure el Barcelonès entre els territoris a consultar sobre la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern, ja que considera que la comarca també està implicada com a seu de les proves esportives de gel. Així ho recull un comunicat en el qual el Síndic també proposa revisar la data prevista per part del Govern per a les consultes, el 24 de juliol, per evitar que coincideixi amb el període de vacances d'estiu. A més, insta a publicar "sense demora" la informació actualitzada sobre el projecte de candidatura segons l'acord aprovat pel COE i, en concret, tota la informació referent a la proposta esportiva, com ara les disciplines, estadis esportius i intervencions i inversions necessàries previstes. A banda, també exigeix informació sobre l'impacte econòmic, en infraestructures i ambiental i social en el territori.

 11:38 
Romeva defensa que la despesa en acció exterior de la Generalitat era legítima: "No és un tema de quantitat"

L'exconseller Raül Romeva ha defensat que tota la despesa de la conselleria d'Acció Exterior que investiga el Tribunal de Comptes estava emparada per la llibertat ideològica. Hi ha dit després que la Fiscalia hagi rebaixat de 9,5 a 3,4 milions l'estimació de fons desviats per promoure l'1-O. "No és un tema de quantitat, és un tema de principis i de legitimitat democràtica", ha afirmat Romeva. "No és una qüestió de si són nou o tres milions. És que en cap cas no està justificada la intervenció del Tribunal de Comptes, com tampoc ho estan les acusacions que tenim en altres àmbits", ha criticat l'exconseller aquest dimecres en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press.

 11:30 

 11:21 
Barcelona redueix un 60% la població de coloms a les zones on s'ha administrat pinso anticonceptiu

L'Ajuntament de Barcelona ha reduït un 60% la població de coloms a les zones on s'ha administrat tractament amb pinso anticonceptiu. El sistema implantat consisteix a administrar blat de moro recobert de nicarbazina, un fàrmac veterinari anticonceptiu. A l'inici del tractament, el 2017, hi havia en aquestes zones 3.801 exemplars, mentre que el 2021 eren 1.523. És a dir, s'ha reduït la població en 2.278 exemplars. Amb aquestes dades, el consistori fa un balanç positiu del control ètic de la població de coloms per reduir la natalitat en les colònies de coloms sense necessitat de fer cap captura. Actualment la ciutat té 44 dispensadors, que cobreixen 36 colònies de coloms.

 10:41 
Trudeau dona suport a Biden i creu que és «absolutament correcte» descriure les accions russes a Ucraïna com un «genocidi»

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha considerat aquest dijous que és "absolutament correcte" descriure les accions dutes a terme per l'exèrcit rus a Ucraïna com un "genocidi", enmig de la controvèrsia generada per l'ús d'aquest terme en els últims dies. Trudeau ha matisat davant la premsa que "hi ha processos oficials" per determinar si s'ha perpetrat un genocidi, però creu que és "absolutament correcte que cada vegada més gent parli i utilitzi la paraula genocidi" per abordar el que passa a Ucraïna. El president dels Estats Units, Joe Biden, va parlar dimarts de "genocidi" rus a Ucraïna, la qual cosa ha desencadenat la controvèrsia. El president francès, per la seva banda, va apel·lar dimecres a la "cautela" amb els termes que es fan servir respecte a la invasió i va parlar de "crims de guerra".

 10:30 
Romeva, sobre la causa del Tribunal de Comptes: «Sembla que si et peguen una mica menys t'has de sentir alleugerit. Només faltaria, de cap de les maneres»

L'exconseller d'Acció Exterior Raül Romeva defensa que la causa del Tribunal de Comptes (TdC) per la política exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 "no és una qüestió de quantitat sinó de legitimitat i principis". Així s'ha expressat en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio' després que la fiscalia del TdC hagi rebaixat de 9 a 3,4 MEUR la responsabilitat dels ex alts càrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior. "Hem arribat a un moment de tal magnitud de repressió que sembla que si et peguen una mica menys t'has de sentir alleugerit. Només faltaria, de cap de les maneres", ha afegit per després avisar del risc de "banalitzar la repressió". I és que, segons Romeva, la causa al TdC "no està justificada".

 10:10 
Ucraïna anuncia l'obertura de nou corredors humanitaris

Les autoritats d'Ucraïna han anunciat aquest dijous l'obertura de nou corredors humanitaris per procedir a l'evacuació de civils, en el marc de la invasió russa. Segons ha detallat la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, a Telegram, els civils podran desplaçar-se des de Mariúpol, Berdiansk, Tokmak i Enerhodar fins a Zaporíjia en transport propi. A més, podran anar des de Severodonetsk, Lissitxansk, Popasna, Gorske i Rubijne fins a Bakhmut. El dimecres, les autoritats ucraïneses no van poder habilitar corredors humanitaris per evacuar civils davant el "nivell de perill" per la ciutadania. Des del començament de la invasió russa el 24 de febrer, més de 4,6 milions d'ucraïnesos han sortit del país fugint de la guerra.

 09:24 

 08:16 

 07:15 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:02 

 19:12 

 13:42 
Rafa Nadal no participarà en el Trofeu Comte de Godó

El tennista balear i número 4 del món, Rafael Nadal, no participarà al torneig Trofeu Comte de Godó organitzat pel Reial Club de Tennis Barcelona. No podrà defensar el títol -que ha guanyat fins a 12 vegades des del 2005- després que l'organització confirmés la seva baixa a causa dels problemes a les costelles que va patir durant la disputa del Masters 1000 d'Indian Wells. "Finalment, Rafa Nadal no disputarà el Barcelona Open Banc Sabadell 2022 en no poder recuperar-se a temps de la seva lesió a les costelles. El jugador va treballar al màxim per poder disputar el torneig per dissetena vegada i va ser dubte fins a l'últim moment, però ha tingut que renunciar" apunta el comunicat oficial.

 13:30 

 13:11 

 09:41 
Toni Comín carrega les «estratègies» que se segueixen a Catalunya que no són «coherents» amb l'objectiu de la independència

L'eurodiputat i exconseller a l'exili, Toni Comín, ha afirmat que "a Catalunya hi ha unes estratègies que no són conseqüents amb els objectius als quals diuen servir". En aquest sentit, considera que l'objectiu principal "és la independència". "La taula de diàleg no serveix per aquesta fita. No sé si és més un problema de lideratge o un problema de coherència", ha reconegut Comín. "No té sentit preparar negociacions amb l'Estat si no mantenim la línia de la confrontació pacífica", ha afirmat. "No es pot aconseguir culminar el procés d'independència trucant a la porta del govern espanyol i esperar que seguin a una taula de diàleg", ha afirmat. 

 09:41 

 09:28 
Toni Comín: «L'octubre no es va perdre. Vam guanyar. La batalla continua. El mandat de l’1-O segueix vigent»

L'eurodiputat i exconseller a l'exili, Toni Comín, ha valorat la situació que es va viure el 2017 a Catalunya en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio des de la Catalunya Nord. "L’octubre no es va perdre. Vam guanyar. La batalla continua. El mandat de l’1-O segueix vigent". Comín també ha volgut incidir en el fet que el govern del 2017 "estava preparat per a una independència pactada, però estava insuficientment preparada per a una nova pactada". En aquest escenari, afirma que "calia avisar els 2 milions de persones que van votar l’1-O que amb allò no hi havia prou". "Necessitàvem un 3 d’octubre indefinit", ha dit.

 08:52 

 08:14 
Zelenski proposa a Moscou intercanviar al líder prorús Medvedtxuk per presoners de guerra

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha proposat a Moscou intercanviar al líder del partit ucraïnès prorús Plataforma Opositora per la Vida, Víktor Medvedtxuk, per nenes i nens presoners de guerra, en captivitat russa. Zelenski ha explicat que Medvedtxuk, de qui ha publicat aquest dimarts a les seves xarxes socials una fotografia en la qual apareix emmanillat, va estar amagat durant més de 40 dies, i ha qualificat de "simbòlica" la seva captura.

 07:22 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:20 
Els Estats Units acusen Rússia de genocidi

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha acusat Vladimir Putin de cometre un genocidi a Ucraïna, un terme que fins ara l'administració nord-americana havia evitat.

 07:18 

 07:03 

 20:55 

 19:33 
El Govern demana suport als grups parlamentaris per forçar l'Estat a augmentar el marge de dèficit fins a l'1%

Missatge del Govern després de la cimera a Palau amb els grups parlamentaris -menys Vox i el PP- per analitzar la crisi a Ucraïna i encaminar mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra. L'executiu de Pere Aragonès ha demanat a les forces polítiques que sumin esforços amb la Generalitat per forçar l'Estat a augmentar el marge de dèficit del 0,6% a l'1%. Segons ha detallat la portaveu, Patrícia Plaja, aquesta mesura permetria al Govern disposar de més de 750 milions d'euros extra per prendre "mesures contundents" que atenguin les urgències derivades del conflicte bèl·lic. "Calen molts més recursos", ha afegit Plaja. La setmana passada, el Govern va xifrar en 1.000 milions els recursos addicionals que implicaria flexibilitzar el dèficit.

Més informació, aquí:

 19:14 
Els comuns consideren un "pas tímid" el pla de xoc del Govern per atendre les urgències de la crisi ucraïnesa

El portaveu dels comuns al Parlament, David Cid, ha reclamat més ambició al Govern a l'hora d'impulsar mesures per pal·liar la crisi provocada per la guerra a Ucraïna. Cid, que també ha demanat "agilitzar la resposta" davant aquesta emergència, ha qualificat de "pas tímid" el pla de xoc de 120 milions d'euros que va impulsar la Generalitat. Els comuns reclamen a l'executiu obrir el diàleg no només amb els grups parlamentaris sinó també amb els agents socials, patronal i sindicats. Cid ha insistit a aplicar una rebaixa del 50% a les tarifes del transport públic i un bo social per fer front a la pujada del preu de l'electricitat: "Necessitem mesures que arribin ràpidament i que arribin a les butxaques dels ciutadans de Catalunya, que notin l'impacte de les mesures que pren el Govern".

 19:13 
Junts demana al govern espanyol un fons extraordinari per atendre les conseqüències de la guerra a Ucraïna

El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, ha demanat aquest dimarts al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, un fons extraordinari per afrontar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, "Menys fotografies i més recursos. Menys promeses i més fets", ha expressat Batet després de la cimera del Govern amb grups parlamentaris a Palau. Batet ha acusat Sánchez d'incomplir promeses i no anar més enllà de les "fotografies", com al seu parer va fer a la segona reunió de la taula de diàleg i en la visita de divendres passat al centre d'acollida de refugiats a la Fira de Barcelona. El dirigent de Junts ha avançat que la seva formació registrarà al Congrés dels Diputats una modificació de la llei de l'ingrés mínim vital perquè inclogui els refugiats de conflictes bèl·lics, com passa ara amb Ucraïna. "Això és tenir sensibilitat i reclamar aquests recursos. Esperem que tots els grups s'hi acullin”, ha verbalitzat Batet.

 19:10 
El BCN Film Fest incorpora a la seva programació «Downton Abbey: una nueva era»

El BCN Film Fest 2022, que se celebrarà del 21 al 29 d'abril, ha incorporat a la seva programació la première espanyola de Downton Abbey: una nueva era, de Simon Curtis, i l'estrena d'El comensal, d'Ángeles González-Sinde, ha informat el festival aquest dimarts en un comunicat. Downton Abbey: una nueva era, que es podrà veure a la Zona Oberta del festival, suposa tornar a renuir el repartiment original per a aquesta segona pel·lícula, als quals se sumen Hugh Dancy, Laura Haddock, Nathalie Baye i Dominic West.

 18:45 
ERC demana al govern espanyol una coordinació "fluida" amb la Generalitat per atendre les urgències derivades de la guerra a Ucraïna

La portaveu d'ERC al Parlament, Meritxell Serret, ha demanat aquest dimarts al govern de Pedro Sánchez una coordinació "fluida" amb la Generalitat i concreció a les mesures per fer front a la crisi provocada per la guerra a Ucraïna. Després de la cimera amb el Govern i els grups parlamentaris a Palau, Serret ha insistit en la necessitat que Catalunya tingui més recursos per afrontar aquesta situació derivada del conflicte bèl·lic i ha recalcat la necessitat que l'executiu central flexibilitzi el marge de dèficit de Catalunya del 0,6% a l'1%, tal com va demanar dimarts passat el mateix Pere Aragonès.

 18:45 
Salvador Illa (PSC) demana al Govern replantejar el repartiment dels fons europeus davant l'impacte de la crisi derivada de la guerra a Ucraïna

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha instat aquest dimarts el Govern a replantejar el repartiment dels fons europeus davant dels efectes de la guerra a Ucraïna i ha reiterat la disposició del seu grup parlamentari a pactar modificacions pressupostàries davant de la crisi. Illa ha fet aquestes reflexions en la roda de premsa després de la reunió del Govern amb tots els grups parlamentaris, excepte Vox i el PP. Illa ha sostingut que és el moment d'"augmentar el ritme de desplegament de les renovables" a Catalunya i que el Govern ha de ser més ambiciós amb l'objectiu que s'ha fixat en aquest àmbit.

 18:15 
Alfonso Rueda substituirà Alberto Nuñez Feijóo a la presidència de la Xunta de Galicia

Alfonso Rueda serà el pròxim president de la Xunta de Galicia i el nou líder del PP a la mateixa comunitat autònoma. Rueda és l'actual vicepresident primer i mà dreta de Feijóo des de fa més d'una dècada i encapçalarà una llista de consens que serà elegida en el congrés extraordinari de la formació a Galícia, que se celebrarà el pròxim mes de maig.

 17:13 
En marxa la reunió d'Aragonès amb els grups parlamentaris per afrontar la crisi d'Ucraïna

El Palau de la Generalitat acull aquest dimarts a la tarda la segona reunió entre el Govern i els grups parlamentaris per analitzar la crisi a Ucraïna i encaminar mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra. La cimera, encapçalada pel president, Pere Aragonès, compta amb la participació de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina. Vox no hi ha estat convidat i el PP no hi ha assistit. A la reunió sí que hi han fet acte de presència Salvador Illa i Alícia Romero (PSC); Meritxell Serret i Alba Vergés (ERC); Albert Batet i Mònica Sales (Junts); Dolors Sabater i Eulàlia Reguant (CUP); Joan Carles Gallego i David Cid (comuns), i Nacho Martín Blanco (Cs).

 

 17:13 

 16:46 

 15:55 

 15:05 

 14:39 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació