Dissabte, 3 d'agost de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 11:08 
Els síndics reben múltiples queixes per la ubicació d'un centre per a persones addictes al Guinardó

El Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies de l'escola Mas Casanovas en relació amb la instal·lació d'un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància. En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta. En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l'afectació que pot tenir en la demanda social de l'escola.

 11:03 

 10:36 

 09:20 

 09:20 

 07:55 
Zelenski insta els ciutadans de tot el món a protestar aquest dijous contra la invasió russa

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha instat a última hora d'aquest dimecres els milions de persones de tot el món a protestar contra la invasió russa a Ucraïna, un mes després que el president rus, Vladímir Putin, anunciés una "operació militar especial" al país. "Mostreu la vostra postura! Sortiu de les oficines, les cases, les escoles i universitats. Sortiu en nom de la pau. Veniu amb símbols ucraïnesos per fer costat a Ucraïna, per donar suport a la llibertat, per donar suport a la vida", ha reclamat Zelenski en un discurs.

 07:43 

 07:42 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:02 

 23:03 

 22:24 
Renault abandona Moscou sota la pressió d'Ucraïna

L'empresa automobilística francesa Renault ha anunciat aquest dimarts al vespre que suspèn la seva activitat a la fàbrica de Moscou. Així ho ha anunciat l'agència Associated France Press, que durant la tarda havia comunicat que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha enviat una carta al parlament francès per demanar les companyies del país que seguien treballant a Rússia que "aturessin la propaganda" sobre l'agressió del Kremlin al seu país. Així, sota la pressió d'Ucraïna, Renault se suma a les multinacionals que cessen l'activitat a Rússia des que va esclatar la guerra.

 22:09 

 20:45 

 20:19 

 20:12 
Mor Madeleine Albright, la primera dona que va liderar la diplomàcia nord-americana

Als 84 anys, ha mort madeleine Albright, diplomàtica destacada que va ser la primera dona a dirigir la secretaria d'Estat dels Estats Units (1997-2001), durant la presidència de Bill Clinton. Amb anterioritat havia estat ambaixadora davant les Nacions Unides. Nascuda a Praga en el si d'una família jueva que va fugir dels nazis, Albright pertanyia al Partit Demòcrata i va ser coneguda com una dirigent enèrgica que va propugnar amb entusiasme l'ampliació de l'OTAN als països de l'est.  

 20:04 

 19:42 
El Parlament rebutja les propostes per crear una comissió per investigar els canvis a la cúpula dels Mossos

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres les propostes de resolució per crear una comissió d'investigació a la cambra catalana sobre els canvis a la cúpula dels Mossos d'Esquadra, que van generar crítiques de l'oposició al Govern. Les iniciatives -presentades per Vox, Cs i el PP conjuntament, i per separat pel PSC- no han prosperat. La primera proposta s'ha rebutjat després d'obtenir només els vots favorables dels grups que la plantejaven (Vox, Cs i PP) mentre que la del PSC s'ha tombat amb el 'no' d'ERC, Junts i CUP, i l'abstenció dels comuns.

 19:30 

 19:12 

 18:51 

 18:48 
El Parlament tramita en lectura única la reforma de tres lleis per reduir els mandats del Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i l'Oficina Antifrau

El Parlament ha acordat tramitar per lectura única les proposicions de llei per reduir de nou a sis anys els mandats del Síndic de Greuges, dels membres del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Les tres iniciatives, presentades conjuntament pel PSC, ERC i Junts pel procediment d'urgència extraordinària, ha rebut els vots a favor dels mateixos tres grups (96 vots). La CUP i els comuns s'han abstingut (16), i la resta -Vox, Cs i PPC- (14) ho ha fet en contra. Ara s'obre un termini perquè els grups hi puguin presentar esmenes, i el següent ple -previst per a principis d'abril- celebrarà els debats i les votacions finals de les tres proposicions i de les esmenes dels grups.

 18:14 

 18:13 

 17:25 

 17:05 
El Parlament avala el decret per fer la consulta dels Jocs d'Hivern, però es manté en l'aire les comarques que hi votaran

El Parlament ha avalat amb els vots d'ERC, Junts i la CUP el decret del Govern per modificar la llei de consultes no referendàries del 2014 per poder convocar la consulta sobre els Jocs d'Hivern del 2030. Concretament, s'afegeix un punt a l'article 4 per tal que el president de la Generalitat pugui convocar consultes en més d'un municipi, d'una comarca o d'una vegueria sobre assumptes relacionats amb les competències o interessos de la Generalitat. Es manté en l'aire les comarques que podran votar a la consulta. La CUP, Junts i els comuns reclamen que s'hi inclogui el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, una posició no compartida per ERC. En canvi, PSC, Vox i PP estan en contra d'una consulta sobre els Jocs d'Hivern.

Més informació, aquí:

 17:04 

 16:46 
El ministre d'Exteriors anuncia la reobertura de totes les connexions amb el Marroc

Davant la comissió d'Exteriors del Congrés, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha explicat el canvi de posició d'Espanya respecte al Sàhara. Albares ha definit el Marroc com un "aliat imprescindible" i s'ha referit a la necessitat de posar fi per sempre als conflictes entre tots dos estats. "Cal construir una nova relació i l'abstenció de tota decisió unilateral", ha dit el ministre. Ha anunciat que viatjarà a Rabat el proper 1 d'abril i que és imminent la reobertura de totes les connexions terrestres, marítimes i aèries amb el Marroc, inclosa l'operació Pas de l'estret. Informa Pep Martí

 16:17 
Si la UE vol gas rus... l'haurà de pagar amb rubles

Rússia només vendrà gas a la Unió Europea si el paga amb rubles. "He decidit implementar com més aviat millor una sèrie de mesures per transferir els pagaments pel nostre gas natural dels anomenats països hospitals en rubles", ja dit el president de Rússia, Vladímir Putin, aquest dimarts. Amb aquesta mesura, que s'aprofita de l'alta dependència europea del gas rus, Putin vol enfortir la moneda russa després que aquesta s'hagi devaluat fortament a causa de les sancions que la UE, els Estats Units i el Regne Unit li han imposat per la invasió d'Ucraïna. 

 15:52 

 14:50 

 13:53 

 13:38 
La Unió Europea proposa limitar el preu de l'electricitat

La Comissió Europea ha oferit aquest dimecres limitar els preus en el mercat majorista d'electricitat, mitjançant compensacions als operadors elèctrics o intervenint directament per fixar un sostre amb preus de referència, com una de les opcions per fer front a l'alça dels preus. El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovkis, ha confirmat que Brussel·les portarà la proposta a la cimera de líders de la Unió de dijous i divendres. L'opció es planteja entre altres alternatives assignar una compensació econòmica a les empreses generadores d'electricitat pels alts preus dels combustibles fòssils, perquè puguin cobrir la diferència entre els costos de generació i els preus de referència.

 13:12 

 13:08 

 12:14 
La CUP constata que al PSC no li preocupen els canvis als Mossos, sinó que no es facin les seves polítiques a Interior

El portaveu de la CUP, Xavier Pellicer, ha insistit que és més important el què que no pas el qui, i ha constatat que el PSC no li importa el qui sinó que no s'apliquin les polítiques que ells volen. Pellicer ha dit que cal avançar en posar "la població al centre" de les polítiques de seguretat, i posar com a objectiu la defensa dels drets civils i fonamentals. "No es pot col·laborar dels dels cossos de seguretat en incrementar les desigualtats o en els desnonaments, això s'ha de canviar d'arrel", ha remarcat Pellicer. El diputat de la CUP ha dit que cal aplicar la "doctrina Trapero" en els desnonaments, és a dir, la manera de fer que els Mossos van seguir l'1-O. 

 12:08 

 12:08 

 12:02 
Vox diu que el Govern no dona eines als Mossos per combatre la delinqüència

El líder de Vox, Ignacio Garriga, ha definit les modificacions al cos com un "nou moviment del separatisme" per controlar les institucions. "El que és immoral és el seu comportament i com ha post persones afins al cos de Mossos", ha retret a Aragonès, i ha assegurat que tot plegat porta el "segell" de la CUP. El portaveu ultra ha assegurat que les decisions als Mossos són per "rebaixar les tensions" entre socis de govern i ha dit que el Govern és "una màfia" que instrumentalitza els cossos policials. Vox ha demanat que els Mossos tinguin els mitjans necessaris per "garantir l'ordre i la llei" i ha retret al Govern que sigui "dèbil" amb els delinquents. "Vol ser dur per imposar societats multiculturals, l'islamisme i la immigració il·legal, i dèbil amb els Mossos a l'hora de donar-los eines contra la delinqüència", ha afirmat.

 11:55 
Illa acusa el Govern de "desconfiar" dels Mossos i lamenta que Elena estigui "lligat de mans" per l'acord d'ERC amb la CUP

El líder del PSC, Salvador Illa, ha admès "preocupació" pels canvis i per com s'han fet. Illa ha lamentat que s'hagin situat els Mossos a l'arena política i com a "moneda de canvi" per a acords d'investidura, com el de la CUP amb ERC. "El conseller d'Interior està lligat de mans per aquest acord", ha afirmat. Aquest "intercanvi polític" ha portat una sèrie de decisions que han afectat els Mossos, com la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants, els dubtes sobre el model policial i l'ordre públic o la comissaria general d'Informació o la no aplicació de la llei mordassa. "El denominador comú de tots aquests canvis és la desconfiança i el recel del Govern respecte els Mossos. Pel Govern, els Mossos estan sota sospita permanent", ha dit. En aquet context, Illa ha situat els canvis a la cúpula del cos i ha lamentat que no s'hagin explicat. "Són inexplicables", ha afirmat, i ha enviat un missatge de suport al major Trapero. "Els canvis són un avís i no responen als criteris que s'han explica. Com volen que no parlem de purga?", ha insistit.

 11:39 

 11:09 

 11:02 

 11:02 

 11:02 

 11:00 

 10:51 
Aragonès demana "rigor" a Junts i no barrejar "carpetes" com els drets del poble saharaui i la taula de diàleg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat "rigor" a Junts i no barrejar "carpetes" després que el portaveu del grup, Albert Batet, hagi preguntat si es pot confiar en el govern espanyol per resoldre el conflicte polític després del canvi de criteri respecte els drets del poble saharaui. Aragonès ha reiterat el suport al Sàhara i ha expressat "preocupació" pel moviment del govern espanyol sobre el Marroc i els efectes que això pot tenir sobre el preu de l'energia que prové d'Algèria. De tota manera, Aragonès ha reiterat que defensarà el dret a l'autodeterminació de Catalunya i l'amnistia pels represaliats en tots els espais que calgui, i faci el que faci el govern espanyol. 

 10:45 
La CUP demana a Aragonès que destitueixi Cambray

La CUP ha demanat aquest dimecres la destitució del conseller d'Educació Josep Gonzàlez Cambray si no se'n surt en la negociació amb el comitè de vaga d'educació. Aragonès ha demanat diferenciar entre les decisions que ha pres el Govern -com l'avançament del calendari escolar- i altres reivindicacions que venen des de fa anys i "que s'han començat a revertir". "Hem començat a augmentar personal, a reduir ràtios i a fer canvis en els criteris de substitució", ha dit. En tot cas, Aragonès ha deixat clar que no cessarà Cambray. "Ha assumit la responsabilitat i no serà cessat. Hi mantinc la confiança", ha afirmat.

 10:40 
Aragonès, als comuns: "Si els Jocs d'Hivern són tan dolents, com és que continuen al govern espanyol, que hi dona suport?"

Aragonès ha dit que el Govern està "en converses" amb el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès per determinar si votaran en al consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern. La diputada Jéssica Albiach ha retret al president que els grups hauran de votar "a cegues" la qüestió, perquè no està clar encara qui podrà votar en aquesta consulta. "Una vegada més, hi ha un desgavell en la consulta i per la manca d'informació sobre els JJOO, que no tenen sentit", ha dit. "És una macroprojecte que neix fracassat", ha afegit. Aragonès ha dit a la portaveu dels comuns que no els importen els territoris de la consulta, sinó que estan en contra del projecte. "Els és relativament igual els territoris que hi participin", ha afirmat, i ha defensat que el projecte dels Jocs Olímpics és "important". "El govern espanyol està a favor dels Jocs, com és que vostès continuen formant-ne part?", ha preguntat. El Govern vol donar veu a les principals comarques afectades pel projecte.

 10:35 
Aragonès retreu a Ciutadans que vulgui "dividir la comunitat educativa per raó de llengua"

Aragonès ha remarcat, tal com va anunciar ahir el conseller Cambray, que el Govern prepara un decret per reforçar la immersió lingüística davant l'ofensiva judicial contra el model d'escola catalana. A preguntes de Ciutadans, que ha defensat el "trilingüisme", Aragonès ha exigit a la formació espanyolista que deixin d'atacar els projectes lingüístics dels centres. "Han volgut tombar el model d'escola catalana, però no se'n sortiran", ha assegurat el president, que ha retret a Carlos Carrizosa que el seu partit va néixer per atacar la llengua i el model d'escola. Aragonès ha assegurat que el Govern està impulsant "transformacions" en l'àmbit educatiu i les vol fer en diàleg amb la comunitat educativa i posant els alumnes al centre. "No volem dividir la comunitat educativa per raó de llengua, que és el que vostès intenten fer", ha reblat.

 10:30 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació