Dimarts, 10 de setembre de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 17:15 

 14:49 
La Fiscalia cita a declarar sis tuitaires que van criticar la família de Canet que va demanar escola en castellà

La Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona ha citat a declarar a sis persones que van fer tuits contra la família de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar que va demanar més hores en castellà. La investigació de la fiscalia es va iniciar, segons Plataforma per la Llengua, arran de denúncies de Vox, Movimiento contra la Intolerancia i Asamblea por una Escuela Bilingüe per delictes d'odi i amenaces. L'entitat de defensa del català porta la defensa jurídica d'un dels investigats.

 14:39 

 14:08 

 14:06 

 13:38 

 13:08 

 11:38 

 11:31 
Rússia torna a amenaçar amb la guerra nuclear

El cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, ha assegurat que els dirigents occidentals pensaven en una guerra nuclear quan van començar el conflicte amb Rússia arran de la invasió d'Ucraïna. "Tot el món sap que una tercera guerra mundial només pot ser nuclear, però els crido l'atenció sobre el fet que això està en la ment dels polítics occidentals, no en la dels russos", ha dit en una conferència de premsa en línia.

 11:23 
Ucraïna reclama "corredors humanitaris" per l'evacuació de nens i l'arribada de medicines i serveis d'emergència

Ucraïna ha reclamat a la comunitat internacional que ajudi a crear "corredors humanitaris" per contribuir a l'evacuació de nens, permetre el pas d'ambulàncies i altres serveis d'emergència, i l'enviament de medicines. En un missatge a Twitter, l'assessor presidencial Mykhailo Podoliak ha assegurat que "els pobles i ciutats on hi ha columnes de tropes russes esdevenen llocs de pillatge, robatoris i assassinats". "Esperem suport actiu de les organitzacions internacionals, inclosa l'OCDE. Prou paraules!", ha reclamat. Mentrestant, els atacs russos segueixen a Kíev, mentre que l'alcalde de Kherson ja ha confirmat la caiguda de la ciutat portuària, al sud, i creix el setge a Mariúpol.

 11:21 
El jutjat ordena la detenció de 14 investigats pel tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera, segons Alerta Solidària

El jutjat de Figueres ha ordenat la detenció de 14 investigats pel tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera del novembre del 2019, segons informa Alerta Solidària. Són els encausats que havien desobeït i no van comparèixer a les citacions per declarar davant del jutge en la macrocausa que suma uns 200 investigats. Alerta Solidària ha exposat que a hores d'ara ja han arrestat dos dels investigats i convoca concentracions de suport als jutjats de Ripoll i de Puigcerdà. Entre els encausats que no havien comparegut al jutjat hi ha veïns d'Amposta, Caldes de Malavella, Campdevànol, l'Escala, Manresa, Montmelús, Navarcles, Sant Pere de Riudebitlles i Valls.

 10:39 
Netflix atura tota l'activitat de producció i compra de continguts a Rússia

​Netflix paralitzarà tota l'activitat de producció i adquisició de continguts a Rússia per la invasió d'Ucraïna. La companyia tenia en marxa quatre projectes originals en rus, inclosa l'esperada sèrie Anna K, basada en la novel·la Anna Karenina de Tolstoi, i Zato, una producció ambientada en la caiguda de la Unió Soviètica. A principis d'aquesta setmana, el gegant televisiu va avançar que no complirà amb la nova llei audiovisual de Rússia, que obligaria la plataforma a incloure una vintena de canals públics per a poder operar al país.

 10:35 
Rússia i Bielorússia, excloses dels Jocs Paralímpics d'Hivern per la invasió d'Ucraïna

Els atletes russos i bielorussos no podran competir en els Jocs Paralímpics d'Hivern a Pequín, segons ha anunciat aquest dijous el Comitè Paralímpic Internacional (IPC) per la invasió d'Ucraïna. “Després de reunir-se, la Junta de Govern de l'IPC ha decidit rebutjar la participació d'atletes de Rússia i Bielorússia en els Jocs Paralímpics d'Hivern de Pequín 2022”, resa el comunicat.

 10:28 

 10:28 

 09:52 
Suècia denuncia que quatre avions de combat russos van violar el seu espai aeri

Les Forces Armades de Suècia denuncien que dimecres passat quatre avions de combat russos van ingressar en el seu espai aeri a l'est de l'illa de Gotland, al Mar Bàltic. L'acció seria una violació del seu espai aeri. El cap de la Força Aèria sueca, Carl Johan Edstrom, adverteix que "aquesta és una acció poc professional i irresponsable per part de Rússia". Diumenge passat Suècia va anunciar l'enviament d'ajuda militar a Ucraïna per la invasió russa, un carregament que inclou 5.000 armes antitancs. És la primera vegada des de 1939 que Suècia envia armes a un país en guerra. El Ministeri d'Exteriors rus, va avisar la setmana passada que aquest país i Finlàndia es jugaven "grans conseqüències militars i polítiques" en cas d'adherir-se a l'OTAN.

 09:37 

 09:16 

 08:56 
L'ONU assegura que un milió de refugiats han fugit d'Ucraïna en la primera setmana de guerra

L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha informat que almenys un milió de refugiats han fugit d'Ucraïna quan fa ja una setmana des que dijous passat el president rus, Vladímir Putin, anunciés una operació militar al país. "En només set dies hem estat testimonis de l'èxode d'un milió de refugiats d'Ucraïna als països veïns", ha assegurat en el seu compte de Twitter l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi.

 08:54 

 08:46 

 07:58 

 07:25 
Les portades

Ucraïna, Feijóo i el rei emèrit comparteixen protagonisme al recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. 

 07:01 

 06:24 

 21:51 
Geòrgia, com ja ha fet Ucraïna, presentarà la sol·licitud per entrar a la Unió Europea

Geòrgia també s'apunta a la Unió Europa. Com ja ha fet Ucraïna, el país presentarà en els pròxims dies la sol·licitud per a l'entrada immediata a l'organització europea. "Amb el context polític comú -amb Ucraïna- i tenint en compte la nova situació, demanarem accelerar la nostra entrada a la UE", ha explicat el president del partit que governa a Geòrgia, Irakli Kobajidze.

 21:42 
La delegació ucraïnesa viatja per reunir-se amb Rússia en territori bielorús

Una delegació ucraïnesa viatja per reunir-se amb la seva homòloga russa en territori bielorús, concretament a Belovezhskaya Pushcha, segons ha confirmat l'oficina del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Serà la segona reunió dels dos països per intentar pactar una treva o un alto el foc en la invasió russa d'Ucraïna. En principi la trobada s'havia de celebrar aquest dimecres, però sembla que per problemes logístics de la delegació ucraïnesa no s'ha pogut fer. Les últimes informacions indiquen que la reunió ha de tenir lloc entre aquest dimecres a la nit i aquest dijous al matí. Tot plegat mentre els atacs no s'aturen i hi ha constància de grans explosions en punts estratègics d'Ucraïna, com ara a la vora de l'estació de trens de Kíev.

 20:42 
La soprano russa Anna Netbrenko no cantarà al concert del 175è aniversari del Liceu

El Gran Teatre del Liceu ha confirmat que la soprano russa Anna Netbrenko no cantarà al concert del 175è aniversari de l'entitat, després que ahir l'artista anunciés en un comunicat que s'allunyava dels escenaris "temporalment" com a resposta a la invasió russa d'Ucraïna. L'esdeveniment segueix programat per al 3 d'abril i la direcció del teatre afirma que treballa "intensament en la millor alternativa". D'altra banda, l'entitat anuncia que un violoncel·lista de l'Orquestra del Liceu interpretarà "El cant dels ocells" abans d'iniciar les funcions de "Pelléas et Mélisande" i "El monstre al laberint" per "homenatjar totes les víctimes en el conflicte". El Liceu ha expressat el "compromís a favor de la pau i el rebuig a la guerra" i ha condemnat "qualsevol expressió de violència". Alhora ha reclamat que s'abordi el conflicte "des del respecte i la paraula".

 19:37 
Twitter "veta" els comptes de Russia Today a tota la Unió Europea

Els comptes de Russia Today ja no estan disponibles als 27 països que formen part de la Unió Europea. En entrar en algun dels perfils de l'emissora prorussa, apareix un missatge que diu "compte vetat" i mostra tots els països on això passa, justificant-ho com a "resposta" a una "demanda legal". Així, la plataforma s'uneix a Facebook, Instagram i YouTube, i en resposta a la decisió de la UE de prohibir aquests canals.

 19:01 
L'Assemblea General de l'ONU condemna la invasió russa d'Ucraïna amb 141 vots a favor i cinc en contra

L'Assemblea General de l'ONU condemna la invasió russa d'Ucraïna i demana a Moscou aturar l'atac militar. La resolució, votada en una sessió extraordinària, ha rebut el suport de 141 dels 193 estats que formen part de l'organització. Rússia, Bielorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea han votat en contra del text i 35 països s'han abstingut, entre els quals hi ha la Xina, l'Índia, Nicaragua, Cuba, Iraq i Iran, entre d'altres. La resolució és una mostra d'unitat de la major part dels països de l'ONU per mostrar l'aïllament internacional de Rússia, però no és vinculant.

 18:38 
Centenars de persones es manifesten a Barcelona contra la guerra

Centenars de persones es manifesten durant la tarda d'aquest dimecres a la plaça de Catalunya de Barcelona contra la guerra a Ucraïna. Les intervencions, entre les quals hi havia David Fernàndez, han demanat desmilitaritzar les institucions nacionals i europees, a part d'apel·lar a Vladímir Putin perquè posi fi al conflicte bèl·lic. En aquest sentit, l'acte ha començat amb un paral·lelisme de la invasió d'Iraq el 2004 i han reivindicat el cessament del conflicte a Ucraïna i a tots els països en guerra.

 17:42 

 17:26 
L'OMS confirma un atac rus a un hospital d'Ucraïna que ha deixat quatre morts i una desena de ferits

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat aquest dimecres tenir coneixement d'un atac rus a un hospital d'Ucraïna que ha deixat quatre morts i una desena de ferits. El director general de l'OMS, Tedros Adhanom, ha denunciat que els atacs al sistema sanitari són una "violació" del dret internacional humanitari, i ha demanat que es protegeixi la "neutralitat" de l'atenció sanitària i es "respecti" el dret d'accés a aquesta. Tedros Adhanom ha fet aquest anunci en una conferència a la seu de l'organització a Ginebra on també ha comunicat que l'organització enviarà un primer paquet de sis tones de subministrament mèdic a Polònia per la crisi a Ucraïna.

 16:49 
Les tropes russes rodegen Zaporizhzhia, la ciutat amb la central nuclear més gran d'Ucraïna

Rússia ha informat l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) que les seves forces militars han pres el control de la zona que envolta Zaporizhzhia, la ciutat on hi ha la central nuclear més gran d'Ucraïna, amb sis dels 15 reactors d'energia nuclear que hi ha al país. De moment, segons les informacions rebudes per l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), els sis reactors estan "segurs" i el personal de la planta continua treballant "per proporcionar seguretat nuclear i controlar la radiació". Les tropes russes continuen avançant i han destruït una escola a Kharviv, la segona ciutat més poblada d'Ucraïna. El servei d'emergències ha elevat a més de 2.000 els civils morts des de l'inici de la invasió russa.

 16:47 
Rússia manté la borsa tancada per tercer dia consecutiu i el ruble cau a mínims històrics

Rússia ja està notant els efectes de les sancions d'Occident per la invasió a Ucraïna. El país afronta el tercer dia consecutiu amb la borsa tancada davant el temor a un enfonsament dels principals valors. La decisió es va prendre el 28 de febrer, un cop anunciada la intenció de la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà, entre d'altes, de desconnectar alguns bancs russos del sistema internacional de comunicació financera SWIFT. Una altra de les conseqüències és la caiguda del ruble a mínims històrics. Ha caigut un 6% respecte al dòlar aquest dimecres i en els darrers dies ha registrat descensos no vistos en gairebé els últims 30 anys.

 14:54 

 14:49 

 14:34 

 14:21 

 13:34 

 13:39 
Roman Abramóvitx posa en venda el Chelsea

El propietari rus del Chelsea, Roman Abramóvitx, ha posat el club de Londres en venda. El magnat, que va adquirir l'entitat el 2003, fa aquest moviment pel conflicte de Rússia i Ucraïna. Fa una setmana, ja va renunciar aquest dissabte a la gestió del Chelsea i la va deixar en mans de la fundació benèfica del club anglès.

 13:24 

 13:17 

 12:55 

 12:47 

 12:45 
Un 19% dels investigats per delictes d'odi el 2021 a Catalunya eren menors

Un 19% dels investigats per delictes d'odi a Catalunya durant el 2021 eren menors d'edat, segons el balanç de la lluita contra els delictes d'odi dels Mossos d'Esquadra presentat aquest dimecres. Per pal·liar aquesta situació els Mossos han engegat un programa per formar 190 alumnes d'ESO de 37 escoles de Catalunya perquè els facin d'enllaç entre els alumnes assetjats i l'Oficina de Delictes d'Odi. En global, els delictes d'odi investigats el 2021 van baixar lleument respecte a les xifres d'abans de la pandèmia: van ser 496 el 2021 per 524 el 2019. Per segon any consecutiu, el tipus de delicte d'odi més freqüent va ser la LGTBI-fòbia, amb un 44% dels fets investigats, seguit pels atacs racistes (28%) i els de motivació política (21%).

 12:20 
El Govern considera que és "aviat" atribuir l'augment "significatiu" de la contractació indefinida a la reforma laboral

El secretari de Treball, Enric Vinaixa, ha celebrat la millora en les dades de l'atur registrat del mes de febrer i ha considerat que demostren que el mercat de treball "es comença a normalitzar" després de dos anys de pandèmia. En aquesta línia, ha apuntat que es constata una "consolidació" de la recuperació econòmica. En relació amb l'augment "significatiu" dels contractes indefinits, Vinaixa ha opinat que és "aviat" atribuir-ho a la reforma laboral. D'altra banda, el secretari de Treball ha advertit que caldrà "vigilar" la inflació i el conflicte d'Ucraïna, factors "externs" que poden "afectar" al mercat de treball "en els pròxims mesos". "Haurem d'estar a l'aguait", ha avisat Vinaixa.

 12:05 

 11:54 

 11:28 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació