Dimarts, 10 de setembre de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 11:25 

 11:18 

 11:04 

 10:41 
Els sindicats convoquen vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març contra l'avançament del curs escolar

Els sindicats de l'educació han convocat vaga a les escoles i instituts els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març per protestar contra l'avançament del curs escolar, que a partir del curs vinent començarà el 5 de setembre. Els sindicats ja havien anunciat feia dies que farien vaga cinc dies al març davant la mesura anunciada pel conseller Josep Gonzàlez Cambray. També hi ha prevista una aturada el 23 de març, en aquest cas contra la sentència del 25% de castellà a les aules. 

Hi haurà ampliació de la informació en pocs minuts.

 10:16 

 10:13 
L'atur baixa en 142 persones al febrer i es redueix un 27,45% respecte fa un any, amb un total de 371.660 aturats

L'atur registrat a Catalunya baixa al febrer i cau en 142 persones, un 0,4% menys que al gener, segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri de Treball i Economia Social. En total, hi ha 371.660 catalans desocupats, una reducció del 27,45% respecte del febrer del 2021. De fet, la xifra d'atur registrat és la més baixa en el mes de febrer des del 2008. Per altra banda, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social puja en 21.247 persones i s'han creat 144.521 feines més que fa un any (4,3%). Al conjunt de l'Estat l'atur ha baixat en 11.394 persones i ha assolit el rècord d'un 22% de contractes indefinits.

 10:04 
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, defensa la presència de Pujol en un acte "unitari" sobre el rol de la presidència de la Generalitat a Europa

La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha defensat que es convidés l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en un acte organitzat pel seu Departament sobre Europa. En una entrevista a RTVE, Alsina ha explicat que era un "acte unitari" que posava en valor el rol de la presidència de la Generalitat en la interlocució europea, i que l'objectiu era que els diferents presidents expliquessin com havien viscut Europa i quines aportacions s'havien fet des de Catalunya. "Un acte d'aquest tipus havia de tenir a la taula el president Pujol", ha defensat. Davant les crítiques d'ERC, Alsina ha respost que no se'n penedeix i que tornaria a convidar Pujol.

 09:32 

 09:28 

 08:57 

 08:18 

 08:13 

 07:22 

 07:21 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols, amb la guerra d'Ucraïna com a protagonista.

 07:01 

 22:05 
El Regne Unit imposa sancions a Bielorússia pel "paper" a la invasió russa d'Ucraïna

El Regne Unit ha anunciat sancions a Bielorússia pel "paper que juga" el règim d'Aleksandr Lukaixenko en la invasió russa d'Ucraïna, inclosa la "facilitació de la invasió des de les seves fronteres", segons ha anunciat la secretària d'Afers Exteriors britànica, Liz Truss. El primer tram de mesures afecta quatre alts funcionaris de defensa i dues empreses militars, incloses en el règim de sancions que ja s'imposa a Rússia. Els sancionats són el cap de l'Estat Major, el cap de logística de les Forces Armades, el cap d'armament i el viceministre de Defensa. Les dues empreses són estatals, una fabrica semiconductors i l'altre fa manteniment a la base aèria de Baranovichi, des de la qual "va operar avions russos com a part de la invasió". En el marc d'aquestes sancions, els afectats no podran viatjar al Regne Unit i qualsevol actiu que tinguin en terra britànica quedarà congelat.

 21:03 

 20:24 
Sánchez convoca la conferència de presidents autonòmics el 13 de març a l'illa de la Palma

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha convocat la vint-i-quatrena conferència de presidents el diumenge 13 de març a l'illa canària de la Palma, després que s'ajornés el 24 de febrer passat per la invasió russa d'Ucraïna. Les comunitats i les ciutats autònomes han estat informades de la nova data aquest dimarts per la ministra de Política Territorial i portaveu de l'executiu estatal, Isabel Rodríguez. En concret, la trobada se celebrarà al Museu Arqueològic Benahoarita de la localitat de los Llanos de Aridane. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja havia manifestat la intenció de no assistir a la trobada que finalment va haver de ser posposada.

 20:13 

 19:45 
Rússia mantindrà la seva ofensiva a Ucraïna fins que Occident deixi de ser una "amenaça"

El ministre rus de Defensa, Sergei Shoigu, ha remarcat aquest dimarts que les ofensives militars de Moscou sobre Ucraïna continuaran fins a assolir els objectius marcats al principi de la invasió, entre els quals està protegir-se de l'"amenaça militar" que suposa Occident per a la regió . "Les Forces Armades russes estan duent a terme una operació militar especial per protegir la població del Donbass, desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna", ha insistit una vegada més des del Kremlin.

 19:35 
La Federació Internacional de Tennis expulsa Rússia i Bielorússia de la Copa Davis

Més sancions a Rússia en el món de l'esport. La Federació Internacional de Tennis ha expulsat Rússia i Bielorússia de la Copa Davis. Per ara, però, els esportistes d'aquestes nacionalitats sí que poden seguir competint sota la bandera dels territoris. La decisió se suma a les que durant els últims dies ja ha pres el món del futbol, del bàsquet i del motor.

 19:27 
El TSJC rebutja quatre recursos de l'antiga mesa del Parlament en la causa per desobediència al TC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els recursos d'apel·lació presentats per Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado contra dues interlocutòries dictades per la magistrada instructora que transforma les diligències prèvies en procediment abreujat en el marc de la causa per desobediència contra l'antiga mesa del Parlament. Les defenses han denunciat vulneracions de drets i neguen que es pugui qualificar de delicte la conducta de la mesa, que va permetre el debat i votació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia. La sala d'apel·lacions apunta que tot plegat no es pot abordar en aquest moment procesal, rebutja les impugnacions i ratifica les interlocutòries dictades per la magistrada els dies 10 de novembre i 13 de desembre de 2021. La Fiscalia els demana una pena d'inhabilitació per als quatre acusats.

 18:44 

 18:17 
Zelenski manté una trucada amb Biden i li demana "aturar l'agressor com més aviat millor"

El president ucraïnès, Volodomir Zelenski, ha mantingut una trucada amb el seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, en què li ha trasmès la necessitat d'"aturar l'agressor com més aviat millor". Segons Zelenski, que ha agraït el suport de Biden, també s'ha discutit el lideratge nord-americà sobre les sancions a Rússia i l'assistència que donaran en defensa a Ucraïna.

 17:25 
Espanya enviarà 150 militars a Letònia per reforçar la frontera amb Rússia

Espanya enviarà 150 efectius a Letònia per reforçar la frontera de l'OTAN amb Rússia arran de l'atac militar perpetrat a Ucraïna, segons ha informat el Ministeri de Defensa aquest dimarts en un comunicat. Actualment, les forces armades espanyoles ja tenen 350 membres en la missió de l'aliança atlàntica al país bàltic. Aquesta decisió forma part dels acords del Consell de Ministres "sobre missions de pau a l'exterior". Els 150 efectius s'uniran "pròximament" al grup desplegat a Letònia en el marc dels "plans de resposta per preservar la pau i la seguretat" arran de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Els militars que s'hi enviaran són una unitat d'artilleria de campanya, una d'enginyers i capacitats de suport logístic.

 17:18 
El moment de l'atac rus a la torre de telecomunicacions de Kíev, enregistrat per mitjans locals
   

 17:22 
Mèxic descarta sancionar Rússia perquè vol tenir "bones relacions amb tothom"

El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha descartat aquest dimarts que Mèxic prengui represàlies econòmiques contra Rússia per la invasió d'Ucraïna perquè busca "mantenir bones relacions amb tots els governs del món". "Nosaltres no prendrem cap represàlia econòmica perquè volem mantenir bones relacions amb tots els governs del món i volem estar en condicions de parlar amb les parts en conflicte", ha assegurat a la seva roda de premsa diària.

 16:58 

 16:30 
Estrasburg demana a Rússia que aturi els atacs militars contra civils a Ucraïna

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha demanat a Rússia que aturi els atacs militars contra civils a Ucraïna. Dilluns el govern ucraïnès va reclamar al tribunal amb seu a Estrasburg mesures cautelars contra Moscou per "violacions massives de drets humans per part de les tropes russes". El TEDH ha considerat que les accions militars russes suposen "un greu risc continuat" de violacions de drets humans i ha acceptat aquest dimarts les mesures cautelars. Aquestes consisteixen a demanar al Kremlin que pari la invasió. "Demanem al govern de Rússia que s'abstingui d'atacs militars contra civils i objectius civils, inclosos locals residencials, vehicles d'emergència i altres objectius civils especialment protegits, com ara escoles i hospitals, i que garanteixi immediatament la seguretat dels establiments mèdics, el personal i els vehicles d'emergència dins del territori atacat o assetjat per les tropes russes", diu un comunicat del TEDH.

 15:57 
Andorra trenca també la neutralitat i aplicarà sancions a Rússia

El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, ha informat que l'executiu ha arribat a un acord per poder adoptar les mesures i sancions proposades per la Unió Europea contra empreses i particulars que es considera que donen suport a "l'esforç de guerra rus". Així, el país dels Pirineus trenca també la seva històrica neutralitat, com ja va anunciar Suïssa, i se suma a les mesures proposades per la comunitat internacional sent aquest el primer cop que Andorra s'implica en un conflicte bèl·lic. Segons Espot, les restriccions poden afectar al voltant de 700 persones físiques i 50 de jurídiques. 

 15:35 
Rússia demana als ciutadans fugir de Kíev i anuncia un atac d'"alta precisió" contra la capital

Rússia prepara un atac "d'alta precisió" contra Kíev, i per això, demana als ciutadans de la capital que fugin immediatament. Segons el ministeri de Defensa de Vladímir Putin, l'atac es produirà contra instal·lacions de la intel·ligència ucraïnesa per haver realitzat "atacs de propaganda" contra Rússia. Tot plegat el mateix dia que Ucraïna ha denunciat atacs russos "bàrbars" a les portes d'una segona reunió amb Rússia.

 14:57 

 14:08 
El govern espanyol aprova un projecte estratègic perquè la intel·ligència artificial "pensi en espanyol"

El govern espanyol ha aprovat el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) adreçat a la nova economia de la llengua, amb l'objectiu que la intel·ligència artificial "pensi en espanyol". El pla vol impulsar l'economia del coneixement en el context de digitalització, posant en valor el "gran actiu" que suposa la llengua espanyola. Calviño també ha especificat que es destinarà un capítol pressupostari de 30 milions d'euros per impulsar projectes vinculats a les llengües cooficials. La vicepresdienta havia anunciat l'aprovació del PERTE en la seva intervenció en el congrés del Mobile.  

 14:07 
El govern espanyol mostra el compromís amb el poble ucraïnès enfront la "guerra de Putin" 

El govern espanyol ha mostrat aquest dimarts el seu "compromís inquebrantable en donar suport al poble ucraïnès" i ha assegurat que s'alinearà amb la Unió Europea en totes les decisions que adopti pel que fa a la protecció temporal de les persones que es vegin obligades a marxar del seu país. La portaveu, Isabel Rodríguez, ha expressat després del consell de ministres el "rebuig absolut" per "l'acció bèl·lica de Rússia", a la qual ha definit com la "guerra de Putin".

 13:44 
El Govern farà una nova jornada de treball i planificació a finals de març

El Govern es reunirà en una nova jornada de treball intern a finals del mes de març. Tal i com ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, el president, Pere Aragonès, el vicepresident, Jordi Puigneró, i els consellers es tancaran tot un cap de setmana –previsiblement el darrer del mes de març- en algun espai de convivència allunyat del Palau d ela Generalitat i els departaments per a conviure durant uns dies i poder planificar i preparar els propers mesos d'acció de govern. Aquesta serà la segona vegada que ho facin i està previst que es repeteixi cada mig any aproximadament.

 13:10 

 12:59 

 12:59 

 12:39 
Carme Junyent presidirà el Consell Lingüístic Assessor del Govern

La filòloga Carme Junyent serà la presidenta del Consell Lingüístic Assessor que posa en marxa el Govern. Aquest Consell definirà les estratègies necessàries perquè es garanteixin els objectius d'acord amb els principis del règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, segons ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. L'organisme també incorpora figures com Màrius Serra o Pol Gisé en tant que divulgadors. Informa Oriol March des del Palau de la Generalitat.

 12:36 
Casado expressa la seva "fidelitat" a Feijóo

El president del PP, Pablo Casado, ha expressat la seva "fidelitat" a Alberto Núñez Feijóo. Ho ha fet en el transcurs de la junta directiva nacional, el màxim òrgan del partit conservador entre congressos. Casado, davant d'un auditori format per prop de 400 dirigents de la formació, ha elogiat a Feijóo, de qui ha dit que sempre li ha brindat la seva "fidelitat i amistat", que seran el que el líder gallec rebrà d'ell "pel que decideixi fer en el futur". La junta directiva convocarà el congrés extraordinari que se celebrarà el 2 i 3 d'abril i pel qual totes les mirades del PP estan fixades en Núñez Feijóo.

 12:37 
El Govern fa costat a totes les sancions contra Rússia i es prepara per acollir refugiats ucraïnesos

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha reiterat aquest dimarts que la Generalitat fa costat a totes les sancions contra Rússia i es prepara per acollir refugiats ucraïnesos després de l'invasió promoguda per Vladímir Putin. "Donem suport a totes les accions sancionadores contra Putin i les mesures per minimitzar les conseqüències d'una guerra que s'hauria d'haver evitat", ha indicat Plaja. La portaveu de l'executiu ha situat com a prioritat l'ajuda humanitària i ha insistit que "res val més" que una vida humana. Informa Oriol March des del Palau de la Generalitat.
 

 12:03 
ACNUR eleva a 660.000 els ucraïnesos que han abandonat el país per la invasió russa

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, ha elevat aquest dimarts la xifra de desplaçats per la invasió russa d'Ucraïna: fins a 660.000 ciutadans ja han abandonat el país. El degoteig incessant de refugiats que travessen la frontera -especialment la de Polònia- ha motivat una resposta humanitària que intenta atendre la demanda. Malgrat els recursos que s'hi han abocat, els ucraïnesos que fugen de la guerra pateixen cues llargues als corredors fronterers, que s'afegeixen a les aglomeracions en els mitjans de transport i la duresa de les baixes temperatures, tal com ha recalcat ACNUR, que treballa sobre el terreny.

 12:05 

 11:55 

 11:50 
El Suprem admet un "error en la tramitació" de la causa de Reguant i suspèn el judici

El Tribunal Suprem ha acceptat una de les qüestions prèvies plantejades per la defensa de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant i ha suspès el judici. La sala ha admès un "error en la tramitació" de la causa en el moment que havia de passar dels jutjats ordinaris de Madrid al Suprem, quan Reguant es va convertir en diputada al Parlament i per tant en aforada. La sala, doncs, ha acordat que les actuacions retrocedeixin fins al moment de presentació d'escrit d'acusació i obertura de judici oral, però el judici ha quedat suspès i Reguant no ha hagut de declarar.

 11:22 
Òmnium i ANC denuncien que el poder judicial "s'arrengla" al costat de l'extrema dreta

Òmnium i ANC han denunciat que el poder judicial "s'arrengla" al costat de l'extrema dreta i permet que Vox l'utilitzi com un "instrument de propaganda electoral". En declaracions als mitjans abans de l'inici del judici al Tribunal Suprem contra la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha qualificat la situació "d'anomalia insòlita en un estat democràtic". I, per la seva banda, el tresorer de l'ANC Carles Xavier Gómez ha dit que és una "perversió total del sistema" que Vox faci servir el sistema judicial per "promocionar-se" exercint d'acusació particular. Reguant s'enfronta a quatre mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per haver-se negat a respondre a Vox durant el judici del procés.

 10:28 

 10:28 

 10:11 

 09:35 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació