| « Entrades més recents | |
| Meta, empresa propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, acomiadarà 11.000 treballadors Meta, l'empresa que té la propietat de Facebook, WhatsApp i Instagram, ha anunciat que acomiadarà 11.000 treballadors, el que representa el 13% de la seva plantilla. "Comunico un dels canvis més difícils que hem fet en la nostra història", ha explicat en un comunicat Mark Zuckerberg, en referència a aquest acomiadament massiu. El mateix fundador de Facebook ha detallat que es troba en una etapa de reducció de despeses i de congelació de noves contractacions. | |
| |
| Duran i Lleida creu que ERC "ho està fent bé": "Incorporen gent no independentista" Antoni Duran i Lleida creu que ERC "ho està fent bé" al capdavant del nou Govern que compon en solitari des de la sortida de Junts. Així ho ha assegurat al Cafè d'idees de RTVE aquest dimecres, en què ha volgut destacar com a positiu el fet que Pere Aragonès hagi incorporat a l'executiu a personalitats de fora del partit, i fins i tot perfils que "no són independentistes, com el Quim Nadal". En la mateixa conversa, l'exlíder d'Unió ha explicat que vota el PSC perquè se sent "orfe d'espai polític" i creu que no es pot descartar un tripartit entre republicans, socialistes i comuns. Més informació. | |
| Turull demana la dimissió de Robles i Marlaska per l'espionatge a l'independentisme El secretari general de Junt, Jordi Turull, ha constatat que Espanya ha triat que "l'estat de dret no existeix" en relació a l'informe del Parlament Europeu sobre el Catalangate. "Pel que fa a l'independentisme, és un estat que tira pel dret. Són dinàmiques que no són pròpies d'una democràcia consolidada. La gravetat és profunda i molt seriosa", ha remarcat el secretari general de Junts, que ha retret al govern espanyol que "xiuli" i ni tan sols hagi col·laborat en el document. Davant del fet que la Generalitat hagi assenyalat que no vol "soroll" amb la qüestió i que no altera la taula de diàleg, Turull ha reclamat les dimissions del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. | |
| Artur Mas valora el judici del 3% L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha donat explicacions sobre el cas del 3% en una entrevista a Els Matins de TV3. L'exlíder de Convergència Democràtica de Catalunya ha assegurat "que hi havia empreses que feien aportacions al partit", un fet que assegura que "no han negat mai". "Algú ha de demostrar que es van alterar les adjudicacions públiques. I això encara no s'ha demostrat", ha reblat Mas, que no ha defugit cap de les qüestions. "Els tresorers no podrien haver fet aixo pel seu compte", ha explicat l'expresident, sobre les suposades trames corruptes internes a CiU. "Les adjudicacions depenen de les meses de contractació", ha recordat. | |
| Michigan, Califòrnia i Vermont aproven establir l'avortament com a dret constitucional Els electors de Michigan, Califòrnia i Vermont han aprovat aquest dimarts una mesura electoral que estableix la llibertat reproductiva com un dret constitucional, convertint aquests estats en els primers dels Estats Units a fer que una prohibició de l'avortament sigui permanentment inaplicable des de la derogació de la llei Rose contra Wade per part del Tribunal Suprem. L'aprovació de la proposició invalida a Michigan una llei estatal de 1931 que prohibeix l'avortament sense excepció en cas de violació o incest, informa el canal nord-americà NBC | |
| |
Von der Leyen insta la Unió Europea i el sud global a «formar un equip» en matèria energètica en el marc de la COP27 | |
| Amnistia i Irídia reclamen un òrgan de control policial extern i aturar l'ús de projectils de foam Amnistia Internacional i Irídia han defensat la creació d’un òrgan extern de control de les actuacions policials i que es revisin els protocols d’ús de la força i de les armes policials, especialment dels projectils de foam. En concret, Amnistia ha proposat suspendre’n l’ús mentre s’avalua si poden complir els estàndards internacionals de drets humans, mentre que Irídia n'ha reclamat la retirada. Aquestes són algunes de les recomanacions que els dos organismes han presentat al Parlament en el marc de la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial. També han demanat que la Divisió d’Afers Interns dels Mossos tingui la capacitat d’iniciar investigacions d’ofici i que es faci una auditoria externa sobre el mecanisme de control intern del cos. | |
| La CUP demana a ERC que canviï la seva relació amb el govern espanyol després de l'informe sobre l'espionatge La diputada de la CUP al Parlament Laia Estrada ha demanat aquest dimarts a ERC que prengui decisions sobre la seva relació amb el govern espanyol després de l'informe de la comissió d'investigació del Parlament Europeu que constata que 65 independentistes van ser espiats per l'estat espanyol. "A ulls de ningú, l'estat no compleix els mínims requisits democràtics per abordar el conflicte. ERC ha de prendre decisions urgents en relació amb com s'ha de relacionar amb el govern espanyol. La seva via ha fracassat, s'han quedat tot sols defensant-la", ha dit en roda de premsa des del Parlament. Així mateix, ha demanat per un front comú per exigir la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska: "Hauria de ser una exigència de mínims del conjunt de les forces polítiques catalanes. El paper que han tingut és inadmissible". | |
| L’Audiència Nacional envia a judici els acusats pel 3% de Convergència El jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional ha acordat l'obertura del judici oral als acusats pel 3% del PDECat i Convergència, així com als extresorers d'aquesta, Germà Gordó, Daniel Osácar i Andreu Viloca. En la resolució, Pedraz cita un total de trenta persones físiques -polítics, empresaris i funcionaris- i 16 persones jurídiques, i decreta l'arxiu provisional parcial per a Juan Antonio Carpintero. La Fiscalia Anticorrupció ja va sol·licitar penes de més de 20 anys de presó per als acusats i una multa de 3 milions d'euros per al PDECat per l'"estratègia de finançament il·lícit" que s'hauria realitzat "sistemàticament" durant anys en la seva predecessora política, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en el marc del cas 3%. | |
| El Govern es persona en la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel TSJC contra la llei pel català a l'escola El Govern ha acordat personar-se en la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb el decret llei 6/2022, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i la llei 8/2022, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari. D’aquesta manera la Generalitat, a través dels Departaments d’Educació i de Cultura, podrà formular les al·legacions pertinents per defensar la constitucionalitat de les normes qüestionades. | |
| El Govern no posa terminis a la negociació pels pressupostos i diu que els vol tirar endavant amb Junts i els comuns La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que no es posen terminis a la negociació dels pressupostos i ha reiterat que el soci prioritari per tirar-los endavant és Junts i els comuns, i si es pot, la CUP. De tota manera, Plaja ha dit que encara no han rebut el decàleg de Junts per negociar els comptes. "Volem tirar els pressupostos endavant tan aviat com sigui possible", ha dit la portaveu. En els dies vinents s'intensificaran les trobades amb els grups parlamentaris per desencallar la negociació. "Ara com ara no estem en un escenari de pròrroga pressupostària", ha dit Plaja. | |
| El Govern aprova un nou decret per fomentar la promoció interna en la funció pública i agilitzar la cobertura de vacants El Govern ha aprovat un nou decret llei per fomentar la promoció interna en l’ocupació pública i agilitzar la cobertura de vacants. Amb l’objectiu de limitar al màxim el nomenament de personal interí, la norma preveu que les convocatòries de proves puguin incloure places addicionals per cobrir vacants. D’aquesta manera, es disposarà d'un llistat de persones que han aprovat un procés selectiu, però no han obtingut plaça. El decret llei també autoritza la convocatòria de processos selectius especials de promoció interna mitjançant el sistema de concurs oposició, de forma paral·lela i en els mateixos termes que els processos selectius de concurs oposició d’estabilització. | |
| Joan Josep Nuet serà el nou director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament El Govern ha nomenat Joan Josep Nuet com a nou director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que depèn del Departament de Presidència. Nuet va ser senador del 2006 al 2011 per designació del Parlament, i del 2011 al 2015 va ser diputat al Congrés per ICV. Del 2015 al 2019 va ser diputat al Parlament al grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, fins que se'l va suspendre de militància a Catalunya en Comú per discrepàncies ideològiques. El 2019 es va presentar com a candidat d'ERC al Congrés i va ser diputat del 2019 al 2021. A banda, Nuet va ser membre de la Mesa del Parlament del 2015 al 2017. | |
Els comuns s'oposen a les propostes que pugui fer Junts en els pressupostos: "Van en direcció contrària a les que plantegem nosaltres" | |
| Salut impulsarà un Centre Nacional de Teràpies Avançades El Govern ha encarregat aquest dimarts al Departament de Salut la creació del Centre Nacional de Teràpies Avançades. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha dit que això servirà per multiplicar els esforços al voltant d'unes noves teràpies que són "present i futur" per a malalties greus. Aquest centre, segons ha detallat Balcells, serà una "infraestructura clau" per garantir la connexió entre la generació de teràpies avançades en el marc dels sistemes públics de salut i de recerca i innovació. Està previst que s'hi destinin 60 milions d'euros en tres anys. Aquest pressupost, ha dit Balcells, és una "palanca" per accedir a altres fons i impulsar projectes de recerca en aquest àmbit. Suposarà la creació d'entre 15 i 20 llocs de treball "molt especialitzats". | |
| El Parlament aprova un increment salarial de l'1,5% per treballadors i funcionaris La mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts un increment salarial de l'1,5% pels funcionaris i treballadors de la cambra l'any 2022, i que s'aplicarà de forma retroactiva, d'acord amb el decret estatal que regula la pujada dels sous públics. Aquest increment no afecta els sous dels diputats del Parlament, han explicat fonts parlamentàries. | |
| Aragonès demana arribar "al fons" del cas Pegasus: "En una democràcia no s'espia l'adversari polític" "En una democràcia no s'espia l'adversari polític. Cal arribar al fons de la qüestió per justícia i dignitat política". És la reacció a Twitter del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per valorar l'informe de l'Eurocambra sobre Pegasus, que apunta al govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme. Aragonès ha recollit a la xarxa la notícia sobre l'Eurocambra, que aquest dimarts ha constatat que "65 independentistes vam ser espiats per l'Estat": "El motiu? Treballar per la llibertat del nostre país", ha afegit Aragonès. | |
| ERC presenta esmenes per evitar que el Parlament constati la "pèrdua de confiança" en Aragonès ERC ha presentat diverses esmenes a la moció impulsada per Junts, que proposa que el Parlament constati la "pèrdua de confiança" de la majoria de la cambra catalana en el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El text que proposen els republicans treu el concepte "pèrdua de confiança" i parla d'un "canvi en la configuració del Govern" després de "la decisió de Junts de sortir del Govern de coalició". Els republicans també aposten per introduir la "necessitat de treballar per construir acords" i subratllen que continuen vigents els resultats del 24-F amb el 52% de vots independentistes. Si Junts no accepta les esmenes d'ERC, el text proposat pels republicans no es votarà. | |
| El Parlament nomena Jové nou president de la comissió d'investigació del «Catalangate» El Parlament ha nomenat aquest dimarts al president d'ERC a la cambra, Josep Maria Jové, president de la comissió d'investigació sobre l'espionatge de líders independentistes. Ha estat escollit per vuit vots a favor i un en blanc, i substituirà a partir d'ara Meritxell Serret, que va ser designada presidenta de la comissió fins que va ser nomenada consellera d'Acció Exterior. Jové ha agraït la confiança, ha apostat per fer una feina "ràpida" en aquesta comissió, i ha anunciat que en els pròxims dies es posarà en contacte amb els grups parlamentaris per definir el pla de treball. Durant la sessió, el diputat de Vox Alberto Tarradas ha anunciat que la seva formació abandona la comissió perquè considera que l'estat té dret a espiar líders independentistes. Així, els ultres se sumen al PP i Cs, que tampoc participen en aquesta comissió. | |
| Alcarràs, primera pel·lícula en català nominada als Premis del Cinema Europeu La flamant òpera prima de Carla Simón, Alcarràs, ha aconseguit tres nominacions als Premis del Cinema Europeu, en la categoria de millor pel·lícula i millor guió juntament amb Arnau Vilaró. La cinta distingida amb l'Ós d'Or a Berlín, que es troba immersa en la cursa per passar el primer tall per als Òscars, no és l'única candidata catalana a la gala que tindrà lloc l'10 de desembre a Reykjavík. | |
| Aragonès encarrega als nous delegats territorials que treballin per "corregir les desigualtats" El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encarregat als nous delegats territorials que treballin cada dia per "corregir les desigualtats" pensant en la diversitat del país. I és que, segons ha assenyalat Aragonès, haver nascut en un determinat barri, poble o comarca "condiciona" les oportunitats de futur. "Això no ens ho podem permetre si volem ser un país avançat i cohesionat", ha afegit. Els quatre nous delegats territorials han pres possessió del seu càrrec en un acte al Palau de la Generalitat. Josep Castells com a delegat territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran; Montserrat Barniol, delegada a la Catalunya Central; Àngel Xifré, delegat a Tarragona i Joan Borràs, delegat a Barcelona. | |
| La Guàrdia Urbana de Barcelona incorpora al patrullatge 52 pales per detectar armes blanques La Guàrdia Urbana de Barcelona ha incorporat al patrullatge 52 pales per detectar armes blanques, segons ha avançat RTVE, ha publicat també ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts municipals. Aquesta eina resulta útil en els escorcolls de persones sospitoses al carrer, però també en altres supòsits, com ara en controls d’alcoholèmia. La Guàrdia Urbana ja tenia 10 d’aquestes pales que en el passat s’utilitzaven en les àrees de custòdia, ara en desús. Ara han adquirit 42 més i les han començat a utilitzar els agents al carrer. | |
| Junqueras ja no tanca la porta al PSC per aprovar els pressupostos: "Els socialistes han de fer passes per reconciliar-se amb el 80% de la societat catalana" El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3 que per aprovar els pressupostos amb el PSC cal que el partit "faci passes per reconciliar-se amb el 80% de la societat catalana". Així, ja no tanca la porta a negociar els pressupostos amb el principal partit de l'oposició tot i que, ara mateix, ha dit, no es dona la situació. Sobre la inclusió de Junts en els comptes, ha reiterat la importància de recordar a l'antic soci de Govern que hauria de pactar uns pressupostos "que ells han elaborat". | |
| Endesa augmenta els seus beneficis un 13% aquest setembre i obté un benefici net de 1.651 milions d'euros Endesa va obtenir un benefici net de 1.651 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, la qual cosa representa un increment del 13% pel que fa al mateix període del 2021, impulsat pels extraordinaris de la venda parcial del seu negoci de mobilitat elèctrica a la seva matriu Enel, va informar la companyia. Sense aquests extraordinaris, el benefici net ordinari de l'elèctrica, que és el que serveix de base per al repartiment del dividend, va créixer un 0,7% al setembre respecte a l'any anterior, fins a 1.469 milions d'euros, en un context de mercat més complex i volàtil que el del primer semestre. | |
| Serret marca les línies mestres de l'acció del Govern a l'exterior: "Credibilitat, reputació i utilitat" La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha marcat aquest dilluns les línies mestres que guiaran l'acció del Govern a l'exterior que pilota ella mateixa des de la sortida de Junts del Govern. Per Serret, l'estratègia passar per "donar un nou impuls" a l'acció exterior del conjunt de l'executiu, i fer-ho amb els principis de "credibilitat, reputació i utilitat". Ho ha dit durant la inauguració de la trobada de delegats de la Generalitat a l'estranger que té lloc aquesta setmana a Barcelona, on ha destacat que "ara és l'hora d'aprofundir en la consolidació del teixit d'una xarxa potent de delegacions" i treballar per "continuar influint i reforçant la relació" en els diferents països on el Govern té representació. | |
Llibertat amb càrrecs per les activistes contra el canvi climàtic que es van enganxar a les «Majas» del Prado El jutjat d'Instrucció número 29 de Madrid, en funció de guàrdia de detinguts, ha deixat aquest dilluns en llibertat amb càrrecs les activistes de Futur Vegetal que dissabte es van enganxar amb cola als marcs dels quadres de les "Majas" de Francisco de Goya al Museu del Prado, en senyal de protesta per l'emergència climàtica. A banda de les dues dones també es va detenir una altra dona i un home, que igualment han quedat en llibertat amb càrrecs. Tots quatre estan investigats per la presumpta comissió d'un delicte contra el patrimoni històricoartístic, segons informen fonts judicials. | |
| Taiwan denuncia el desplegament d'una seixantena d'avions i quatre buscs militars xinesos prop de l'illa Les forces armades de Taiwan han denunciat aquest dilluns el desplegament de 63 avions i quatre bucs de l'exèrcit xinès davant les costes de l'illa i han acusat Pequín de promoure mesures amb l'objectiu d'intimidar Taipei. Les forces de seguretat han assenyalat en un comunicat que 31 d'aquests avions han traspassat l'anomenada "línia mitjana" de l'estret de Taiwan. Les autoritats del país han desplegat els sistemes de defensa antiaèria arran de l'augment de la tensió amb la Xina i de la por d'una agressió militar. | |
Llibertat amb càrrecs per als dos detinguts per llançar pedres a la policia a la sortida de la discoteca Waka | |
| Entrades anteriors » | |
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
