Dimecres, 24 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 07:02 

 22:15 
Boris Johnson renuncia a presentar-se de nou a primer ministre del Regne Unit

Boris Johnson ha posat fi a les especulacions i rumors sobre el seu retorn a la política com a primer ministre del Regne Unit i líder del Partit Conservador. L'expremier ha assegurat que ha recollit fins a 102 suports, però que els altres dos aspirants no tenen la voluntat de treballar amb ell, motiu pel qual renúncia assegurant que "no es pot governar si no es té un partit unit". Així doncs, els dos únics aspirants són ara Rishi Sunak i Penny Mordaunt.

 15:30 
Albiach reclama a Aragonès un impost a les rendes altes i que no es deixi "marcar el pas" per Junts

La presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, demana al president de la Generalitat, Pere Aragonès, un impost de solidaritat a les rendes més altes i que no es deixi "marcar el pas" per Junts en els pressupostos catalans. Durant l'acte de presentació de la candidata a l'alcaldia de Montcada i Reixac, Laura Campos, Albiach ha demanat a ERC que demostri que "vol fer aquí el mateix que exigeixen a Madrid" i que inclogui aquest tribut, que només afectaria el 0,5% dels catalans, als comptes del 2023. "El que no tindria cap mena de sentit és que ara que Junts està a l'oposició, continués marcant el pas d'aquest govern d'ERC en solitari", ha valorat.

 13:01 
El jutge deixa en llibertat el líder i activista islàmic Amarouch Azbir amb compareixences tres cops per setmana

El jutjat d'instrucció 5 de Vilanova i la Geltrú ha denegat l'ingrés al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona a l'activista Amarouch Azbir. El jutge l'ha deixat en llibertat, però l'obliga a comparèixer tres cops per setmana com a mesura cautelar. El cas es diferencia així del de l'altre activista de la comunitat islàmica Mohamed Said Badaoui, a qui el jutjat de guàrdia de Reus va enviar al CIE divendres. Sobre tots dos hi ha una ordre d'expulsió pendent des de l'estiu. El seu origen es remunta a una denúncia de la Comissaria General d'Informació per "radicalisme ideològic, difusió de postulats radicals progihadistes" i per ser "un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox".

 13:01 
​​

 13:01 
​

 13:00 

 13:00 

 11:00 

 11:00 

 10:59 

 10:58 
El govern espanyol descarta el gasoducte entre Barcelona i Livorno un cop acordat el BarMar

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, ha descartat la construcció d'un gasoducte entre Barcelona i Livorono un cop s'ha arribat a un acord per al BarMar, el gasoducte entre la capital catalana i Marsella que ha de substituir el Midcat. "No té molt sentit fer una altra conducció submarina. La connexió amb Marsella és més curta i més barata", ha comentat la ministra en una entrevista a La Vanguardia. La ministra també ha garantit que l'acord entre els presidents espanyol, portuguès i francès d'aquesta setmana té "solidesa" i n'ha defensat el seu "esperit europeista. "França ha vist que no pot perdre de vista l'interès general europeu i és per això que crec que ha fet un pas molt positiu", ha celebrat.

 10:09 
ERC demana la compareixença del Sindicat de Llogateres i diversos experts per parlar de la llei de lloguers

ERC ha registrat quatre sol·licituds perquè el Sindicat de Llogateres i diversos experts compareguin al Parlament per parlar de la llei de lloguers. Els republicans han proposat que expliquin les conclusions de l'informe de la Comissió de seguiment i avaluació, que deriva de la llei de limitació de lloguers, recorreguda i suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). A banda del sindicat, ERC vol que compareguin a la Comissió de Justícia representants de la direcció general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, i els autors de dos estudis universitaris de la UPF i de la UB. Les peticions es votaran el dijous a la mateixa comissió.

 09:36 
El preu de la llum d'aquest diumenge cau fins als 72 euros/MWh, el nivell més baix des d'agost del 2021

El preu mitjà de la llum per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat majorista caurà aquest diumenge un 30,56% respecte a dissabte, fins als 72,84 euros per megabit hora (MWh), el nivell més baix des del 7 d'agost de 2021, quan es va situar en 65 euros. Amb aquestes dades provisionals, difoses per l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE), aquest diumenge serà el quart dia consecutiu en què es queda sense aplicació la denominada excepció ibèrica, en vigor des de mitjans de juny. El preu màxim es registrarà entre les 21.00 i les 22.00 de la nit, amb un preu de 138,22 euros/MWh, mentre que el mínim per a la jornada, de 4,11 euros/MWh, serà entre les 15.00 i les 17.00 de la tarda.

 09:36 

 08:58 
Maragall considera que les municipals a Barcelona estaran entre ERC i PSC: "Els comuns ja no poden afegir valor a la ciutat"

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha considerat que el debat de fons de les pròximes municipals es produirà entre ERC i el PSC i tem que els comuns "ja han esgotat la seva capacitat d'afegir valor a la ciutat". Així ho ha afirmat en una entrevista amb l'ACN en què ha criticat que el govern d'Ada Colau amb el PSC és "una suma d'interessos" més que una coalició i els ha acusat de no tenir projecte conjunt de ciutat. De fet, ha opinat que els comuns han "dimitit" en àmbits com el turisme. Maragall ha avisat que si guanya, fugirà de pactes postelectorals "de repartiment" com els que veu entre Colau i el socialista Jaume Collboni. En relació amb els comptes municipals del 2023, ha defensat que la ciutat necessita enguany especialment uns pressupostos "capacitats".

 08:58 

 08:57 

 22:28 
Elena, sobre els Mossos: "Si em constés que hi ha comandaments que aturen investigacions, actuaria"

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat no tenir coneixement d'investigacions aturades dins del cos de Mossos d'Esquadra per motius polítics. "Si em constés que hi ha comandaments que aturen investigacions, actuaria", ha dit entrevistat pel diari 'Ara' després que l'exconseller Miquel Sàmper apuntés que el nou comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, hauria frenat investigacions policials en el passat. "Qualsevol persona que passi la frontera de la legalitat sortirà en globus", ha advertit Elena, que ha defensat els canvis a la policia catalana tot i lamentar el cessament de Josep Maria Estela com a comissari en cap.

 21:38 

 20:15 
Illa assegura que el govern espanyol complirà amb la reforma de la sedició

Salvador Illa creu que el govern de Pedro Sánchez complirà amb la reforma de la sedició. Així ho ha assegurat el cap de l'oposició a Catalunya en una entrevista a El Periódico en què també ha explicat que no valora presentar una moció de censura. El dirigent del PSC també creu que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha de dimitir arran de la inestabilitat als Mossos i l'ha acusat d'"utilitzar la feminització del cos com a coartada" per justificar el cessament de Josep Maria Estela.

 16:54 
Boris Johnson torna de les vacances al Carib i fa créixer els rumors sobre el seu retorn polític

L'ex-primer ministre britànic Boris Johnson ha tornat aquest dissabte al país després d'unes vacances familiars a República Dominicana i amb les especulacions sobre una possible candidatura a liderar el govern i el Partit Conservador. Johnson torna just després de la dimissió de Liz Truss com a primera ministra dijous passat i enmig d'un procés exprés del partit tory per triar el seu successor en el termini d'una setmana.

 11:59 

 11:06 
El PSC adverteix que no "sostindrà" el Govern d'Aragonès perquè no hi confia

La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha reiterat la voluntat del seu partit de negociar els pressupostos de la Generalitat per al 2023 encara que ha assegurat que no donaran suport al Govern: "No sostindrem el Govern d'Aragonès perquè no hi confiem". En una entrevista al diari El Nacional publicada aquest dissabte, ha destacat que ara el més important és que el Govern i el PSC negociïn els comptes catalans i ha advertit a Aragonès: "Que no es pensi que el PSC li donarà els vots gratuïtament". Romero també ha assegurat que se li fa difícil pensar que el nou Govern pugui durar tenint en compte el primer ple del Parlament d'aquesta setmana, i que si Aragonès vol una legislatura estable, "només té una opció: asseure's, dialogar i negociar".

 11:04 
Trilla alerta d'un augment "més significatiu" de casos de Covid en les pròximes setmanes 

L'epidemiòleg de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha explicat aquest dissabte que és "possible" que en les pròximes dues o tres setmanes es detecti un augment "més significatiu" dels casos diagnosticats de Covid a Catalunya. Així i tot, ha dit que espera que es mantingui el mateix patró de fins ara, és a dir, que hi hagi més positius, però menys ingressos hospitalaris. De moment, es tractaria d'un increment més lent que d'altres estats europeus com França, Itàlia o Alemanya, països on hi ha un grau diferent d'immunització o bé tenen temperatures més baixes i ja fan més vida en espais tancats. En una entrevista al 3/24, Trilla s'ha mostrat partidari de mantenir l'obligatorietat de la mascareta al transport públic i ha defensat que seria la "decisió més prudent".

 10:56 
Meloni jura el càrrec com a primera ministra del nou govern d'Itàlia

La líder dels Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha jurat aquest dissabte el seu nou càrrec com a primera ministra del país davant del president Sergio Mattarella al començament de la presa de possessió del nou govern, celebrada al palau del Quirinal. Meloni abandera el govern més dretà a Itàlia des de la postguerra, confeccionat amb els suports de La Lliga i Forza Itàlia, la formació de Silvio Berlusconi, i que suposa el retorn del líder de La Lliga, l'exministre de l'Interior Matteo Salvini, a una cartera de govern, ara al capdavant d'Infraestructures. La dirigent ultradretana va anunciar divendres la composició del seu nou executiu, en el qual tant Salvini com el número dos de Forza Itàlia i flamant ministre d'Exteriors, Antonio Tajani, exerciran també com viceprimers ministres.

 10:56 
​​​​

 10:56 
​​​

 10:55 
​​

 10:55 
​

 10:55 

 10:55 

 22:35 

 22:15 

 21:35 

 20:59 

La xarxa d'homes contra les violències masclistes es concentra a Barcelona: «No volem ser còmplices»

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha estat l'escenari aquest divendres a la tarda d'una concentració convocada per la xarxa d'homes contra les violències masclistes, la Xarxa 21 d'Octubre, que té una trentena d'entitats adherides i va constituir-se el juny passat. Amb l'eslògan 'Homes contra les violències masclistes: volem cuidar la vida', els impulsors de la concentració esperen "conscienciar" sobre la xacra de la violència de gènere i ser cada vegada més per trencar el silenci. "No volem ser còmplices d'aquesta xacra social", resa el manifest llegit a Sant Jaume. La trobada, de prop de 300 persones segons la Guàrdia Urbana, ha comptat amb una actuació de La Fura dels Baus per ajudar a reflexionar sobre els lemes de la concentració.

 20:24 

 19:31 

 18:51 
El Govern actualitzarà el salari mínim de referència a més de 1.300 euros mensuals

La Generalitat està preparant una actualització del salari mínim de referència català (SMR) a més de 1.300 euros mensuals, davant la proposta de 1.239,5 euros presentada el desembre del 2019. El departament d'Economia i Hisenda va elaborar l'SMR quan el Salari Mínim Interprofessional (SMI) estava a 900 euros i representava un 39% del salari mitjà català. La idea, com va explicar el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, era que aquesta proposta fos l'inici d'un procés que havia de passar per l'anàlisi dels agents econòmics i socials per després pactar-hi.

 18:35 

 17:53 
El president d'Itàlia encarrega a Meloni la formació del govern

El president italià, Sergio Mattarella, ha encarregat a la líder dels Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, que formi govern, hores després que el tripartit de dretes del país la proclamés com a candidata per unanimitat. Els Germans d'Itàlia, la Liga i Forza Itàlia han arribat junts a la reunió amb Matarella, que tot just ha finalitzat la ronda de consultes amb els partits que van obtenir representació parlamentària a les eleccions del 25 de setembre.

 17:22 

Steve Bannon, sentenciat a quatre mesos de presó per incomplir una citació sobre l'assalt al Capitoli

Steve Bannon, qui va ser assessor ideològic de l'expresident dels Estats Units Donald Trump, ha estat sentenciat aquest divendres per un tribunal de Washington DC a quatre mesos de presó i 6.500 dòlars -6.600 euros- de multa per desacatament, segons ha informat la CNN. Bannon va ser condemnat a l'estiu per negar-se a complir amb una citació davant un comitè del Congrés que investigava l'assalt al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener del 2021. Ara, el plec de càrrecs de la Fiscalia l'assenyalen per "exacerbar", amb el seu rebuig a comparèixer, l'esperit d'agressió a l'estat de dret que va representar la insurrecció.

 17:18 

 16:26 
Els responsables de Defensa de Rússia i els EUA mantenen la primera conversa des de maig

El ministre de Defensa de Rússia, Sergei Shoigu, i el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, han mantingut aquest divendres una conversa telefònica per discutir la situació de la guerra a Ucraïna, segons ha confirmat el Kremlin en un comunicat. Les converses han girat entorn "temes d'actualitat de la seguretat internacional i, sobretot, de la guerra d'Ucraïna". El Pentàgon, que ha traslladat el seu suport inviolable a Ucraïna, ha explicat que Austin ha exigit "l'alto el foc immediat".

 13:56 
Aerolínies i agències de viatges reclamen eliminar l'ús de la mascareta a l'avió: "És injustificat i incongruent"

Les companyies aèries i les agències de viatges han reclamat al Ministeri de Sanitat l'eliminació de l'ús obligatori de la màscara a l'interior de l'avió, "com han fet la resta de països de la UE" i "tenint en compte que s'ha superat la fase aguda de la pandèmia". En un comunicat conjunt, l'Associació de Línies Aèries (ALA) i la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (CEAV) han assegurat que "no té sentit mantenir l'ús de la màscara de forma obligatòria a l'avió" i han exigit equiparar la normativa espanyol a la resta d'Europa. Així mateix, han reclamat al ministeri que eliminin els controls sanitaris davant del covid-19 als aeroports a tots els viatgers, ja que a partir d'ara no s'exigiran requisits als turistes extracomunitaris.

 13:53 

 11:54 

 11:40 
Aragonès evita concretar si ERC presentarà esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha evitat aquest divendres concretar des de Brussel·les si ERC presentarà -o no- una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat. En una atenció als mitjans després de reunir-se amb el comissari de Mercat Interior, Therry Breton, s'ha limitat a dir que d'aquí a unes hores -el termini expira a les 14- es coneixerà la decisió. Informa Oriol March des de Brussel·les.

 11:06 

 09:09 
Ubasart: «Aragonès té una idea molt clara de cap on ha d'anar el país i vull contribuir-hi»

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha assegurat que al Govern que presideix Pere Aragonès "li calen totes les mans possibles per arribar a acords amplis". Ubasart, una de les noves conselleres de l'executiu català arran de la marxa dels consellers de Junts, ha relatat a Els Matins de TV3 com Aragonès li va trucar per incorporar-se al seu govern. "Aragonès té una idea molt clara de cap on ha d'anar el país i vull contribuir-hi", ha destacat. Ubasart ha afirmat que una de les intencions del seu departament i també del Govern és la de recuperar la comissaria de Via Laietana com un espai de memòria. "Ara és el moment", ha reblat.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar


​


​

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació