El Parlament insta a fer modificacions legislatives al Congrés contra les ocupacions amb el suport del PSC, Junts, Vox, Cs i PPEl ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de Junts per donar suport a modificacions legislatives per combatre l'ocupació d'immobles, una cartera en tràmit al Congrés. La cambra també s'ha posicionat a favor de donar eines jurídiques als ajuntaments i comunitats de veïns per facilitar que 'puguin actuar contra les ocupacions delinqüencials d'habitatges'. Aquests dos punts, el segon amb esmenes del PSC incorporades, han tirat endavant amb el vot dels socialistes, Junts, Vox, Cs i PP. La CUP i els comuns han votat en contra i ERC s'ha abstingut. La moció arriba dos dies després de la polèmica a l'Ajuntament de Premià de Dalt, on el consistori conduït per PSC i Junts ha contractat l'empresa Desokupa -amb vincles directes amb l'extrema dreta- com a assessors en matèria de 'recuperació de la possessió de béns immobles ocupats de forma mafiosa o delinqüencial'. Informa Carme Rocamora.

El Parlament declara 'el fracàs' de la gestió de Teresa Jordà davant la crisi energèticaTots els grups parlamentaris excepte ERC i el PP han aprovat un punt d'una moció proposada pels comuns perquè el Parlament declari 'el fracàs' de la gestió de la conselleria d'Acció Climàtica encapçalada per Teresa Jordà en la gestió de la crisi energètica. Lucas Ferro, diputat dels comuns que ha presentat la proposta, ha lamentat que en 10 anys no s'hagi fet 'res' per abordar la crisi energètica a Catalunya, i ha reclamat una resposta més ambiciosa. A més, també s'ha aprovat un punt per demanar la compareixença de la consellera del Departament, Teresa Jordà, a la Comissió d'Acció Climàtica per fer balanç de la implantació d'energies renovables l'any 2022. Per part d'ERC ha intervingut el diputat Eugeni Villalbí, que ha assegurat que aquest punt s'ha presentat arran del 'context polític' actual, en referència al trencament del Govern i el consegüent executiu d'ERC en solitari. Informa Carme Rocamora.

El judici per les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont començarà el 22 de novembreL'Audiència de Barcelona jutjarà els encausats per les protestes de la investidura fallida de Carles Puigdemont -coneguts com 'Els 7 del 30G'- els dies 22, 23, 29 i 30 de novembre pels incidents que hi va haver al Parc de la Ciutadella el 30 de gener de 2018. Així ho ha anunciat avui el grup de suport als acusats en una acció davant del despatx de l'advocat José María Fuster-Fabra, que exerceix l'acusació particular de diversos agents dels Mossos d'Esquadra. La Generalitat va exercir com a acusació particular abans de retirar-se just en el moment que començava el judici, que finalment es va suspendre el novembre de l'any passat. 'Recriminem al Govern haver donat credibilitat als Mossos que ens van colpejar i detenir', han denunciat aquesta tarda en una roda de premsa. En total hi ha set encausats que s'enfronten a penes d'entre dos i quatre anys de presó, i des d'Alerta Solidària es preparen concentracions de cara al judici. Informa Bernat Surroca.

L'Ajuntament de Barcelona inicia la construcció de 277 habitatges industrialitzats que s'oferiran en règim de lloguer públicL’Ajuntament de Barcelona incorporarà al parc públic de la ciutat 277 habitatges industrialitzats construïts majoritàriament amb fusta, en diverses obres que ha iniciat aquesta setmana. Aquesta fórmula que suposa nombrosos avantatges ambientals i en sostenibilitat ja s’ha dut a terme en construccions d’habitatge públic i cooperatiu àmpliament guardonades, com l’edifici de La Borda i els pisos de lloguer públic per persones joves de Fabra i Coats. En concret, els nous edificis industrialitzats de fusta estan situats entre Sant Martí i Sant Andreu. Els de Sant Martí es troben entre el carrer Pallars (amb 42 pisos); Binèfar (amb 24 pisos) i Dolores Iturbe (amb 40). A Sant Andreu, es tracta de dues promocions situades a Casernes, de 70 i 56 pisos. Dels 277 nous pisos industrialitzats, només un dels projectes industrialitzats, ubicat al Carrer Marroc, recupera el formigó a través d’un mòdul tridimensional de 45 pisos.

Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46

Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner

Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863.

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.

Eleccions 14-F

Per franges i sense tocar el DNI: el protocol per votar el 14-F

Les cues es faran fora del col·legi electoral i existeix una franja horària recomanada per a persones vulnerables

Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats.

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.

El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació

Mapes: eleccions 14-f

On se situen els col·legis electorals del 14-F al Pallars?

En alguns municipis s’han habilitat espais més grans per evitar aglomeracions i garantir les mesures sanitàries

El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

Actualitza

« Entrades més recents
08:51	Detenen a Sant Andreu de la Barca dues dones per estafar clients al club nocturn on treballaven Els Mossos van detenir dijous passat a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) les encarregades d'un club nocturn per estafar clients. Se les acusa de quatre delictes d'estafa i un contra la salut pública, per utilitzar substàncies perilloses que poden causar greu dany a la salut. A més, van detenir una tercera dona per delicte contra la salut pública ja que portava 10 grams de cocaïna a sobre. La investigació es va iniciar a finals de setembre, quan els mossos van tenir coneixement que s'havien presentat quatre denúncies per estafa on totes les víctimes denunciaven càrrecs fraudulents als seus comptes els dies i franges horàries en què havien estat client al club. Les quanties estafades van dels 150 als gairebé 3.000 euros .
08:05
07:21	Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols, marcat per la dimissió de Liz Truss.

07:21	Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols, marcat per la dimissió de Liz Truss.
07:02
21:35
20:58	Obre «El Convent de Barcelona Activa», obre un nou equipament d'acompanyament laboral per a joves L'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha obert un nou equipament d'acompanyament laboral i de formació per a joves al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí, a la plaça de Pons i Clerch. El Convent de Barcelona Activa ofereix un servei que s'adreça a menors de 30 anys i que pretén oferir el suport necessari perquè aquest col·lectiu es pugui inserir al mercat de treball o millorar en l'àmbit professional. L'equipament ocupa prop de 1.000 metres quadrats i té capacitat per a 300 persones. El primer tinent d'alcaldia d'Economia, Treball, Competivititat i Hisenda, i president de Barcelona Activa, Jaume Collboni, ha indicat que "Barcelona vol ser el lloc on els joves puguin donar forma als seus projectes de vida".
20:20	Tornen les protestes contra la fira immobiliària The District, ara blindada policialment Més d'un centenar de persones s'han concentrat aquest vespre al barri del Poble-sec de Barcelona per protestar contra la fira del sector immobiliari The District, que se celebra aquesta setmana amb diversos actes al voltant de la Fira. Després d'una jornada inaugural amb protestes que van acabar amb un detingut i desenes de denunciats, avui els manifestants han volgut boicotejar la gala de premis que se celebra a l'hotel Intercontinental amb una proposta "pacífica, però amb molt de soroll", ha resumit la portaveu dels concentrats, Llum Oliver. De camí a l'entorn de l'hotel, però, s'han trobat uns carrers blindats per antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Els mobilitzats, igualment, anuncien que mantindran la marxa i reclamaran que el congrés dels agents immobiliaris no es repeteixi a Barcelona.

19:54
19:23
19:06	Junts i la CUP es queden sols al Parlament rebutjant "l’agenda del retrobament" El ple del Parlament ha rebutjat aquest dijous instar el Govern a rebutjar "l'agenda del retrobament" proposada pel govern espanyol i encetar "un nou cicle polític de conflicte i ruptura amb l'Estat". Ha estat en el marc d'una moció presentada per la CUP i que només ha rebut el suport de Junts. Els anticapitalistes sí que han aconseguit el suport suficient amb els vots a favor d'ERC, Junts i En Comú Podem per "demanar responsabilitats per l'espionatge d'estat" contra l'independentisme. També s'ha aprovat el punt de la moció que demana "continuar reclamant a nivell internacional una solució democràtica del conflicte polític amb l'Estat espanyol".
18:57	El Parlament insta a fer modificacions legislatives al Congrés contra les ocupacions amb el suport del PSC, Junts, Vox, Cs i PP El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de Junts per donar suport a modificacions legislatives per combatre l'ocupació d'immobles, una cartera en tràmit al Congrés. La cambra també s'ha posicionat a favor de donar eines jurídiques als ajuntaments i comunitats de veïns per facilitar que "puguin actuar contra les ocupacions delinqüencials d'habitatges". Aquests dos punts, el segon amb esmenes del PSC incorporades, han tirat endavant amb el vot dels socialistes, Junts, Vox, Cs i PP. La CUP i els comuns han votat en contra i ERC s'ha abstingut. La moció arriba dos dies després de la polèmica a l'Ajuntament de Premià de Dalt, on el consistori conduït per PSC i Junts ha contractat l'empresa Desokupa -amb vincles directes amb l'extrema dreta- com a assessors en matèria de "recuperació de la possessió de béns immobles ocupats de forma mafiosa o delinqüencial". Informa Carme Rocamora.
17:25	Mor un motorista en xocar amb la tanca de la C-32 a Gavà El conductor i únic ocupant d'una motocicleta ha mort aquest dijous després de xocar amb la tanca de la via C-32 a Gavà per causes que ara s'investiguen. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 09:28 hores i la víctima ha estat traslladada a l'Hospital de Bellvitge, on ha mort hores després, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Amb aquesta, de 22 anys i veí de Viladecans, ja són 130 les persones que han perdut la vida en un accident de trànsit a la xarxa viària interurbana el 2023, segons dades provisionals de Trànsit.

17:10
16:47
16:06	Acord inèdit a l'Estat entre Can Ruti i l'Institut Guttmann per tractar lesions medul·lars i obesitat mòrbida L'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona -Can Ruti- i l'Institut Guttmann han donat el tret de sortida aquest dimarts a una col·laboració per realitzar cirurgia bariàtrica a pacients amb lesions medul·lars i obesitat mòrbida. És el primer acord entre organitzacions sanitàries de l'estat espanyol per garantir l'accessibilitat regular a pacients que necessitin intervencions com aquesta.
15:56	SAP-FEPOL creu que Elena no ha de dimitir pel relleu d’Estela i insta a prendre mesures legals contra Sàmper Toni Castejón, portaveu del sindicat de Mossos SAP-FEPOL, ha opinat aquest dijous que el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, no ha de dimitir pel relleu de Josep Maria Estela com a comissari en cap, com sí que ha opinat el líder del PSC, Salvador Illa. En declaracions a Catalunya Ràdio, Castejón ha remarcat que “no és un tema del conseller, és un tema de gestió interna del cos”. Ara bé, sí que ha instat la prefectura a actuar legalment contra l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper si no pot demostrar les afirmacions que va fer assegurant que hi havia comandaments policials que obstruïen investigacions en curs. El portaveu de SAP-FEPOL ha titllat aquestes declaracions de “gravíssimes”: “L’honor del cos ha quedat tocat”.
14:52	Circulació interrompuda de l'R15, R16 i R17 per l'atropellament d'una persona Les línies R15, R16, R17 de Rodalies tenen la circulació interrompuda per l'atropellament d'una persona entre les estacions de Torredembarra i Sant Vicenç de Calders. Ara, segons ha informat Rodalies, s'està a l'espera de l'arribada dels serveis mèdics. 📢#ATENCIÓ 🚆🔴 R15, R16 i R17: Circulació interrompuda entre Torredembarra i Sant Vicenç de Calders, derivat d'atropellament d'una persona, a l'espera dels serveis mèdics. — Rodalies Catalunya (@rodalies) October 20, 2022
14:35	Liz Truss dimiteix com a primera ministra britànica Lizz Truss, primera ministra britànica, ha presentat la seva dimissió del càrrec davant el rei Carles III. Així ho ha comunicat la dirigent conservadora en una roda de premsa aquest dijous des de Downing Street. Truss va arribar al càrrec fa només 44 dies, però el seu breu mandat -el més curt de la història del Regne Unit- ha estat constantment envoltat de polèmica pel seu fracassat pla de reforma fiscal.
14:03	El Parlament declara "el fracàs" de la gestió de Teresa Jordà davant la crisi energètica Tots els grups parlamentaris excepte ERC i el PP han aprovat un punt d'una moció proposada pels comuns perquè el Parlament declari "el fracàs" de la gestió de la conselleria d'Acció Climàtica encapçalada per Teresa Jordà en la gestió de la crisi energètica. Lucas Ferro, diputat dels comuns que ha presentat la proposta, ha lamentat que en 10 anys no s'hagi fet "res" per abordar la crisi energètica a Catalunya, i ha reclamat una resposta més ambiciosa. A més, també s'ha aprovat un punt per demanar la compareixença de la consellera del Departament, Teresa Jordà, a la Comissió d'Acció Climàtica per fer balanç de la implantació d'energies renovables l'any 2022. Per part d'ERC ha intervingut el diputat Eugeni Villalbí, que ha assegurat que aquest punt s'ha presentat arran del "context polític" actual, en referència al trencament del Govern i el consegüent executiu d'ERC en solitari. Informa Carme Rocamora.
14:02
12:58	Els sindicats d'educació anuncien mobilitzacions imminents per denunciar que la negociació amb el Departament no avança Els sindicats de l'educació preparen mobilitzacions a partir de la setmana vinent per denunciar que la negociació sobre la recuperació de retallades que plantejaven no avança, segons ha explicat en roda de premsa USTEC-STEs. Aquestes mobilitzacions seran unitàries i ja n'hi haurà la setmana vinent, tot i que USTEC no les ha avançat perquè es farà un anunci unitari. El motiu és que la negociació és "inexistent", en paraules de la coordinadora d'acció sindical d'USTEC, Eli Pericas. Reclamen que es concreti el retorn de retallades en el pressupost del 2023 i que s'avanci en allò sense cost econòmic. Sobre la recuperació de l'hora lectiva, denuncien que el càlcul de docents s'ha fet a la baixa i reclamen recursos per cobrir totes les hores.
12:55
12:36	L'acusat d'agredir els Mossos en una manifestació antifeixista a Girona nega haver tirat cap pedra L'acusat d'agredir amb una pedra els Mossos d'Esquadra durant una manifestació el 6 de desembre del 2018 a Girona nega haver llençat cap objecte, tret d'un globus amb pintura. Ricard Llorente ha declarat aquest dijous a l'Audiència de Girona, acusat d'un delicte de desordres públics i un altre d'atemptat contra l'autoritat. L'agent que el va detenir ha confirmat que no hi havia imatges d'ell llançant la pedra, però assegura que el va veure quan ho feia. Després de les declaracions dels testimonis, el fiscal ha reduït la petició de pena de presó de vuit anys i mig a sis. Abans d'entrar, un centenar de persones ha donat suport al jove a les portes de l'Audiència amb pancartes en contra de la repressió i demanant-ne l'absolució.
12:32	Junts presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat i insta ERC a donar-hi suport Junts ha decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat de 2023. Ho ha anunciat aquest dijous en una roda de premsa a Barcelona la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que ha instat la resta de partits catalans a la cambra baixa a donar-hi suport. Nogueras ha defensat que cal "dir prou" perquè "no es pot normalitzar que el govern espanyol no pagui mai". La portaveu de Junts al Congrés ha criticat que el nivell d'execució pressupostària és una "presa de pèl" i ha afirmat, en referència a ERC, que "no es pot continuar donant estabilitat, i menys a canvi de res, a qui no compleix mai amb Catalunya".
12:03	L'Audiència Nacional rebutja suspendre cautelarment l'expulsió de l'activista Mohamed Said Badaoui La sala contenciosa de l'Audiència Nacional ha rebutjat suspendre cautelarment l'expulsió dels activistes Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir. Tots dos van interposar recursos contra la decisió del secretari d'estat de seguretat, que acorda la seva expulsió d'Espanya perquè s'hauria radicalitzat i participaria d'activitats "contràries a la seguretat nacional", l'ordre públic o les relacions d'Espanya amb altres països. La sala rebutja suspendre per ara aquesta expulsió perquè manté que en la valoració dels interessos en conflicte ha de prevaldre els de caràcter general per davant de les circumstàncies personals dels recurrents.
12:12
11:54	Ignasi Centelles serà el nou delegat de la Generalitat davant la UE La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, anuncia que Ignasi Centelles serà el nou delegat de la Generalitat davant la UE. És l’únic que no es nomena a través de concurs públic. Substituirà Gorka Knörr, nomenat a proposta de Junts a l’inici de legislatura. Informa Oriol March, enviat especial a Brussel·les amb motiu del viatge institucional de Pere Aragonès.
11:34	Dos exadvocats de la FIFA diuen que DIS no tenia dret a cobrar el 40% de la prima de fitxatge del Barça a Neymar Dos exadvocats de la FIFA han assegurat aquest dijous que el pagament de 40 milions d'euros per part del Barça a Neymar Jr. era part del salari per avançat al futbolista brasiler i era plenament legal, ja que el Santos havia autoritzat el jugador a fitxar per altres clubs a partir del 2014. En la quarta sessió del judici a l'Audiència de Barcelona contra els Neymar, els dos clubs i exdirectius, els dos pèrits de la família Neymar han afirmat que els contactes entre el club català i el futbolista van ser legals, perquè estaven autoritzats pel Santos. A més, DIS no tenia dret a cobrar la part del salari avançada al jugador que es considera com a prima de fitxatge.
11:34	Llop desvincula els pressupostos de la reforma de la sedició i sosté que van per camins diferents La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha desvinculat els pressupostos generals de l'Estat de 2023 de la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. "Els pressupostos van per la seva banda i la reforma de la sedició va pel seu camí", ha dit aquest dijous al matí en un esmorzar informatiu quan ERC reclama avenços en l'agenda antirepressiva en la negociació dels comptes públics. Llop ha afirmat que la feina sobre la reforma de la sedició feta al Ministeri de Justícia és "tècnica" i prèvia a la seva arribada. La titular de Justícia ha defensat que cal revisar el delicte perquè té penes "desproporcionades" i cal "homologar-lo a altres països europeus", però ha evitat posar terminis.
10:54	Illa insta Elena a plegar: "Hauria preferit que se n'anés el conseller i no Estela" El primer secretari del PSC i cap de l'oposició al Parlament, Salvador Illa, ha convidat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a "marxar a casa seva" i ha considerat que "hauria de plegar". "Hauria preferit que se n'anés Elena i no Estela. Més clar no ho puc dir", ha sostingut en una entrevista a TV3, on ha considerat que el conseller d'Interior "ho ha fet fatal" i l'ha acusat de practicar "ingerències polítiques" al cos dels Mossos. El líder del PSC creu que el cos policial està format per professionals "de primer nivell" i ha demanat que "no s'hi posin més les mans". Aquest matí en el marc del ple del Parlament el PSC porta a votació una moció per reclamar que no hi hagi cap "ingerència de naturalesa política" en el cos de Mossos.
08:18
07:22
07:21	Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.
07:20
23:02
22:24	Jordi Turull: «Avui s’ha demostrat que el Govern del 80% no existeix» El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha volgut aprofitar la seva entrevista al Més324 de TV3 per recordar al president Pere Aragonès, que "el Govern del 80% no existeix". "Avui s'ha demostrat", ha dit en referència a l’abstenció de Junts que ha impedit aprovar la llei del pla estadístic, impulsada per l’exconseller Jaume Giró, en el Ple del Parlament d’aquest dimecres. "Potser el problema no el té Junts", ha afegit. En aquesta direcció, Turull ha deixat a l’aire el suport de Junts a la moció del PSC que ha de reprovar o destituir dimecres el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, per la inestabilitat al cos dels Mossos d’Esquadra. Sobre si Junts mantindrà aquesta tendència amb els pressupostos de la Generalitat, ha defensat que "la llei de pressupostos ja no és la de Jaume Giró".
21:26
20:54
20:49
19:02
18:59
18:51	El judici per les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont començarà el 22 de novembre L'Audiència de Barcelona jutjarà els encausats per les protestes de la investidura fallida de Carles Puigdemont -coneguts com "Els 7 del 30G"- els dies 22, 23, 29 i 30 de novembre pels incidents que hi va haver al Parc de la Ciutadella el 30 de gener de 2018. Així ho ha anunciat avui el grup de suport als acusats en una acció davant del despatx de l'advocat José María Fuster-Fabra, que exerceix l'acusació particular de diversos agents dels Mossos d'Esquadra. La Generalitat va exercir com a acusació particular abans de retirar-se just en el moment que començava el judici, que finalment es va suspendre el novembre de l'any passat. "Recriminem al Govern haver donat credibilitat als Mossos que ens van colpejar i detenir", han denunciat aquesta tarda en una roda de premsa. En total hi ha set encausats que s'enfronten a penes d'entre dos i quatre anys de presó, i des d'Alerta Solidària es preparen concentracions de cara al judici. Informa Bernat Surroca.
18:38	L'Ajuntament de Barcelona inicia la construcció de 277 habitatges industrialitzats que s'oferiran en règim de lloguer públic L’Ajuntament de Barcelona incorporarà al parc públic de la ciutat 277 habitatges industrialitzats construïts majoritàriament amb fusta, en diverses obres que ha iniciat aquesta setmana. Aquesta fórmula que suposa nombrosos avantatges ambientals i en sostenibilitat ja s’ha dut a terme en construccions d’habitatge públic i cooperatiu àmpliament guardonades, com l’edifici de La Borda i els pisos de lloguer públic per persones joves de Fabra i Coats. En concret, els nous edificis industrialitzats de fusta estan situats entre Sant Martí i Sant Andreu. Els de Sant Martí es troben entre el carrer Pallars (amb 42 pisos); Binèfar (amb 24 pisos) i Dolores Iturbe (amb 40). A Sant Andreu, es tracta de dues promocions situades a Casernes, de 70 i 56 pisos. Dels 277 nous pisos industrialitzats, només un dels projectes industrialitzats, ubicat al Carrer Marroc, recupera el formigó a través d’un mòdul tridimensional de 45 pisos.
18:31	El Govern multa Ryanair amb 40.000 euros per dificultar el reemborsament de les cancel·lacions per Covid L'Agència Catalana de Consum (ACC) ha imposat una multa de 40.000 euros a l'aerolínia Ryanair per posar traves al reemborsament dels diners dels vols que van ser cancel·lats per culpa de la pandèmia del coronavirus. Facua va presentar una denúncia, a partir de la qual es va iniciar el procés. L'organisme ha detectat pràctiques comercials deslleials contràries a la legislació europea, que obliga a retornar els diners en set dies, mentre que Ryanair va informar que podien trigar fins a 28 dies.
18:30	La UE ultima sancions a l'Iran per l'ús dels seus drons en atacs russos a Ucraïna La UE està ultimant sancions a l'Iran per subministrar drons a Rússia que s'han utilitzat per atacar Ucraïna. Segons han confirmat fonts comunitàries i diplomàtiques, les restriccions s'ampliaran a Teheran, aquest cop per subministrar drons a Rússia, i pot ser qüestió d'hores. "Estem en un procés de sancions contra l'Iran i idealment hi haurà alguna cosa abans de l'inici del Consell Europeu", han apuntat les mateixes fonts en referència a la reunió de caps d'estat i de govern europeus que se comença aquest dijous a la tarda. Els ministres d'Exteriors ja van abordar la qüestió en la trobada d'aquest dilluns, però no van prendre cap decisió al respecte perquè la UE encara deia estar recopilant proves per confirmar que eren drons iranians.
18:12
17:52	Dimiteix la ministra d'Interior del Regne Unit La ministra de l'Interior del Regne Unit, Suella Braverman, ha presentat aquest dimecres la dimissió a la primera ministra del país, Liz Truss, en un context especialment delicat pel govern britànic per la fallida política econòmica, que ja va provocar la setmana passada la sortida del titular de Finances. Braverman, antiga fiscal general, va assumir el càrrec actual amb l'ascens de Truss al poder, fa una mica més d'un mes.
17:29	Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat, doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona Els cantautors Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat han estat distingits aquest dimecres doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona. El Consell de Govern de la institució universitària ho ha aprovat en la sessió que ha celebrat avui a la Facultat d'Educació. En la mateixa reunió s'ha concedit el mateix títol al biofísic James Fraser, la recerca del qual està centrada en l'estructura macromolecular i la dinàmica de les proteïnes; al lingüista José Antonio Pascual Rodríguez, expert en lexicografia i divulgador de l'estudi de la llengua, i a la química Roberta Sessoli, que investiga el magnetisme molecular.
17:27	El poble ucraïnès, premi Sàkharov 2022 a la llibertat de consciència del Parlament Europeu El Parlament Europeu ha concedit aquest dimecres el premi Sàkharov 2022 a la llibertat de consciència al poble ucraïnès, representat pel seu president, Volodímir Zelenski, líders electes i la societat civil. La decisió l'han pres els líders dels grups europarlamentaris i l'ha anunciat en el ple la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. "Aquest és un premi pels ucraïnesos que lluiten sobre el terreny. Pels que s'han vist obligats a fugir. Pels que han perdut familiars i amics. Per tots els que s'han aixecat i lluiten pel que creuen", ha dit Metsola. La cerimònia d'entrega es farà el 14 de desembre a Estrasburg.
Entrades anteriors »