Dilluns, 25 de novembre de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 09:01 
Vilagrà obre la porta perquè consellers de Junts continuïn com a independents: "És possible"

"ERC sempre ha tingut independents en les seves files", ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista a Catalunya Ràdio. No ha volgut precisar noms perquè, ha explicat, "aquest cap de setmana estem treballant intensament en la nova configuració del Govern", però sí que ha obert la porta a sumar-s'hi a "qui vulgui treballar pel país". Vilgarà també ha detallat que ja han rebut algunes renúncies dels consellers de Junts, però no totes.  
 

 08:59 
Vilagrà reitera que "en aquests moments" ERC no es planteja negociar el Govern amb altres partits

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha reiterat que, en aquests moments, no es plantegen obrir el Govern per negociar-lo amb altres partits. En una entrevista a Rac 1, Vilagrà ha confirmat així la voluntat de configurar un nou executiu monocolor d'ERC. També ha avançat que "probablement" a principis de la setmana que ve hi haurà el nou executiu configurat i que es treballa amb l'objectiu que dimarts ja hi pugui haver la primera reunió. Vilagrà ha acusat Junts de prioritzar no trencar el partit en comptes de posar per davant el país i ha dit que anar a eleccions "no seria una solució".

 21:44 
Liverpool serà la seu del Festival d'Eurovisió de 2023

La ciutat britànica de Liverpool acollirà el Festival d'Eurovisió de 2023, que celebrarà la seva final el 13 de maig a l'estadi "M&S Bank Arena", al costat del riu Mersey. Així ho ha explicat aquest divendres la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Serà la BBC qui organitzarà el certamen musical, de la mà de la televisió pública ucraïnesa. Ucraïna és la vigent campiona, però la guerra amb Rússia no permet que esdevingui la nova seu.

 21:19 

 20:40 

 19:45 

 19:16 
Ucraïna aprova una llei per facilitar l'allistament militar de les dones

El parlament ucraïnès ha aprovat aquest divendres una llei que simplifica les condicions perquè les dones es puguin allistar de manera voluntària a l'exèrcit, mentre s'intensifiquen les operacions militars després que Rússia anunciés la mobilització de 300.000 reservistes. La proposta ha estat aprovada per consens, amb 297 vots a favor, ja que el partit opositor va ser suspès en ser catalogat com a "prorús".

 18:55 

 18:11 

Macron, Sánchez i Costa es reuniran la setmana vinent per parlar del Midcat

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest divendres que la setmana que ve es reunirà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre portuguès, Antonio Costa, per parlar sobre el Midcat. Després que hagués insistit aquest dijous en el 'no' a la infraestructura, el president francès ha anunciat aquesta trobada amb els líders de l'Estat i Portugal, dos països que aposten per tirar endavant el projecte d'interconnexió, juntament amb Alemanya. Macron ha dit que la intenció de la reunió és trobar una "solució pragmàtica".

 18:08 
Els líders europeus no arriben a un acord per limitar el preu del gas

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea s'encallen en el debat sobre la proposta de fixar un límit al preu al gas per abaratir la factura de la llum. Els líders europeus han marxat de la cimera de Praga sense cap acord i mantenint les divisions sobre la mesura. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha detallat en la roda de premsa posterior a la trobada que presentaran propostes concretes en aquest sentit en les pròximes setmanes. Si bé és cert que els líders no podien tancar cap acord en aquesta trobada perquè era informal, sí que era possible arribar a un pacte polític que es formalitzés més endavant, cosa que no ha passat.

 17:36 
Sanitat no retirarà les mascaretes al transport públic pel lleuger ascens dels casos

La ministra de Sanitat, Carlonia Darias, ha comunicat aquest divendres que no ha tractat amb les comunitats autònomes la retirada de l'obligatorietat de les mascaretes al transport públic per la recomanació dels experts i pel lleuger increment dels casos de Covid-19. "Hem acordat que siguin els experts qui continuïn assessorant-nos en la presa de decisions", ha explicat Darias a la sortida de la reunió del Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).
 

 17:31 

 17:31 

 17:05 
L'ONU avala investigar per primer cop possibles abusos contra llibertats i drets a Rússia

El Consell de Drets Humans de l'ONU ha autoritzat aquest divendres una investigació sobre els presumptes abusos contra les llibertats i drets que s'estarien cometent a Rússia, en una decisió inèdita. La resolució ha estat impulsada per 26 dels 27 països europeus, tots menys Hongria, amb el suport de 17 delegacions i l'abstenció d'unes altres 24. Han votat en contra Bolívia, la Xina, Cuba, Eritrea, Kazakhstan i Veneçuela.

 16:55 

 16:08 
Més de 25.000 joves demanen el bo jove al lloguer de la Generalitat

La conselleria de Drets Socials del a Generalitat ha informat que el període de sol·licituds per al bo jove d'ajudes al lloguer impulsat pel govern català, després que la proposta estatal deixés fora la majoria dels candidats, ha rebut 25.733 peticions. Des del departament reivindiquen que, a diferència de la proposta de l'Estat, aquestes ajudes "arribaran als joves que més ho necesiten i no als qui han entrat abans la sol·licitud". La convocatòria també contempla que les ajudes siguin d'entre 20 i 250 euros, segons les necessitats dels peticionaris, amb un pressupost màxim de 29 milions d'euros. El 72,3% de les peticions han estat fetes a la demarcació de Barcelona, mentre que els percentatges han estat similars a Girona (10,5%) i Tarragona (11,6%), mentre que a Lleida s'han donat un 5,4% de les sol·licituds.

 15:50 

 15:30 
Giró: "Un conseller ha de ser previsor. Aniré a comprar una d'aquestes capses de cartró per si de cas"

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, manté que si la militància de Junts decideix sortir del Govern, recollirà "les coses" i "marxarà cap a casa". "Un conseller ha de ser previsor", ha explicat en la clausura de l'assemblea de l'ACM a Molins de Rei tot detallant que quan acabi l'acte anirà "a comprar una capsa de cartró per si de cas" ha de recollir les seves coses del despatx. Giró ha lamentat que s'hagi dit que una de les raons per mantenir-se al Govern és la por dels consellers de perdre el sou. "Llegir aquests missatges m'entristeix", ha declarat tot criticant que això "desvirtua la política" i que són "discursos falsos". "Es pot viure per la política i viure en part o del tot de la política", ha conclòs.

 13:40 
El Suprem condemna Eulàlia Reguant a una multa de 13.500 euros per negar-se a respondre Vox al judici del procés

El Tribunal Suprem ha condemnat Eulàlia Reguant a pagar una multa de 13.500 euros per negar-se a respondre les preguntes de l'extrema dreta de Vox al judici contra els líders del procés independentista. L'alt tribunal considera que la diputada de la CUP ha comès un delicte de desobediència greu a l'autoritat, però finalment no li ha atribuït cap condemna d'inhabilitació. Informa Lluís Girona.

 13:14 
Barcelona vol mantenir els descomptes al transport públic el 2023 i demana finançament al Govern

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha demanat aquest divendres a la Generalitat que assumeixi el finançament dels descomptes del transport públic de Barcelona pel 2023 si l’Estat no ho fa. Sanz ha precisat que desitgen que el govern espanyol mantingui la seva aportació actual del 30% als descomptes de la T-Jove i la T-Usual però diu que si al final això no es dona, posaran “exigència màxima” a la Generalitat perquè assumeixi aquest cost amb recursos propis, argumentant que el transport urbà és competència seva. La tinenta ha assegurat que el consistori aportarà “el que sigui necessari” però ho farà en funció del seu pressupost i la seva representativitat a l’Autoritat del Transport Metropolità. Janet Sanz ha recordat en declaracions als mitjans de comunicació que l’objectiu del consistori és que de cara al 2023 el descompte del 50% de la T-Usual i la T-Jove es mantingui. "Creiem que en el context actual d’inflació i tenint en compte que la situació no sembla que hagi de millorar, no s’entendria que no allarguéssim el descompte", ha manifestat Sanz.

 13:00 
L'Ajuntament de Barcelona instal·larà una planta fotovoltaica d'autoconsum de 360.000 metres quadrats al polígon de Mercabarna

L'Ajuntament de Barcelona i Mercabarna han acordat la instal·lació d'una planta fotovoltaica d'autoconsum en coberta de 360.000 metres quadrats. Es tracta d'un projecte de col·laboració publicoprivada entre l'Ajuntament i l'empresa que s'emmarca dins el programa MESBarcelona, impulsat pel consistori, i que consta d'una inversió de 12 milions d'euros. La iniciativa ha de suposar un estalvi de 6.000 tones d'emissions de CO2 anuals, i s'espera que quedi executat el 2025. Per tirar endavant el projecte, Mercabarna ha acordat reduir l'IPC en els contractes d'arrendament del 2022 i 2023 per als majoristes que cedeixin les seves cobertes per a la instal·lació de plaques. La potència instal·lada serà de 18 MWp, dels quals ja n'hi ha instal·lats 5.

 12:19 
Raquel Sánchez creu que la inversió reduirà les incidències a Rodalies: "Per art de màgia no desapareixeran"

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha demanat disculpes per les incidències a Rodalies i ha admès que no es va invertir prou a la xarxa ferroviària "i es nota". Alhora, ha assegurat que el ministeri "està invertint com mai" a Catalunya i ha lamentat que no s'informi tant dels problemes que també afecten Ferrocarrils de la Generalitat. En aquest sentit, ha afegit que les incidències a Rodalies es reduiran per la inversió i no pel traspàs a la Generalitat, que fa mesos que es negocia sense avenços clars. "El que aconseguirà que es redueixin les incidències serà la inversió: per art de màgia no desapareixeran", ha dit.

 11:53 
Rovira (ERC) defensa "reconstruir" la confiança amb Junts continuïn o no al Govern
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha defensat aquest divendres "reconstruir" la confiança amb Junts sigui quin sigui el resultat de la consulta interna sobre la continuïtat al Govern. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha assegurat que estan preparats per "tots els escenaris" i ha dit que si es trenca el govern de coalició "no serà un fracàs de res". Segons la dirigent d'ERC, el seu partit ha fet "tot el que ha pogut i més" amb relació a Junts.

 11:03 
El Nobel de la Pau 2022 premia l'activisme civil a Bielorúsia, Rússia i Ucraïna

L'activista bielorús Ales Bialiatski, l'ONG russa Memorial i el Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna han estat reconeguts amb el Premi Nobel de la Pau d'enguany pel Comitè Noruec. Aquests tres actors recullen el testimoni dels periodistes Maria Ressa i Dimitri Muratov, premiats en l'edició de 2021 i rebran al desembre a Oslo un reconeixement acompanyat de 10 milions de corones sueques (el que equival a més de 917.000 euros). Per a l'edició de 2022, s'havien presentat 342 candidatures, de les quals 251 corresponen a persones i 92 a organitzacions. La llista, que es va tancar a finals de gener, és la segona més llarga de la història dels premis, només per darrere del rècord de 376 aconseguit el 2016.

 10:59 
Rigoberta Bandini llança La Emperatriz, el seu àlbum debut

La cantant barcelonina Rigoberta Bandini ha debutat aquest divendres amb el seu primer disc La emperatriz. El treball conté vuit singles entre els quals destaca Ay mamá o Perra, així com quatre cançons inèdites. Bandini ha anunciat una gira de presentació del nou disc abans d’agafar-se una temporada indefinida de descans. La gira per l’Estat comptarà amb un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona el pròxim 24 de novembre. Segons ha explicat, el nou àlbum és “fidel” a ella mateixa i al seu univers sonor, carregat “d’emotivitat femenina”. En aquests nous temes hi “conflueix” el pop, l’indie i l’electrònica amb “amor”, “calidesa” i “tendresa”.

 10:58 
Campdepadrós assegura que li "ofèn" l'acusació de desobediència durant el judici contra la mesa del Parlament
L'exprimer secretari de la mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha sostingut aquest divendres durant el judici contra la mesa que li "ofèn" l'acusació per desobediència. Ha assegurat que quan estava a la mesa va actuar en tot moment tenint en compte el "dret parlamentari", i ha sostingut que totes les decisions que va prendre estaven guiades per l'objectiu de preservar els drets dels diputats, protegir el pluralisme polític, el lliure debat i la llibertat d'expressió. 

 10:34 
El TSJC torna a demanar a Costa que comparegui al judici per exercir el seu dret de defensa
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a demanar a l'exvicepresident primer del Parlament Josep Costa que comparegui al judici contra l'antiga mesa del Parlament per exercir el seu dret de defensa. Costa va decidir plantar el tribunal en ple judici, però el tribunal va rebutjar suspendre la sessió malgrat la seva absència. Aquest divendres se celebra l'última sessió amb la declaració dels acusats per desobediència. En una resolució, el TSJC ha reiterat que Costa pot comparèixer a la sessió del dia d'avui per fer ús del seu dret de defensa. "Així ho acorden els magistrats i signa el president", recull la resolució que es notificarà al Fiscal i a les parts comparegudes. Informa Bernat Surroca.

 10:30 
Delgado assegura que no va voler desobeir el TC ni la Constitució: "Vaig defensar els drets fonamentals que la Constitució recull"
L'exsecretària quarta del Parlament Adriana Delgado ha defensat durant el judici a l'antiga mesa del Parlament per desobediència al Constitucional que no va voler desobeir el TC ni tampoc la Constitució, sinó que va actuar per defensar els drets que recull la carta magna: "Vaig defensar els drets fonamentals que la Constitució recull". Ha explicat que quan es prenien decisions a la mesa no tenien capacitat per definir el contingut de les iniciatives parlamentàries, i ha recordat que des dels anys 80 s'han aprovat resolucions de recusació de la monarquia o defensant el dret a l'autodeterminació en altres parlaments de l'Estat.

 10:19 

Torrent defensa que el TC “no pot prohibir cap debat parlamentari” durant el judici a la mesa
L’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha defensat aquest divendres durant el judici contra l’antiga mesa del Parlament que no es pot “prohibir” cap debat i que “paralitzar” una tramitació d’una iniciativa parlamentària “seria incompatible amb l’essència del parlamentarisme”. Així ho ha dit en l’última jornada del judici a la Mesa, on ha sostingut que el TC “no pot prohibir cap debat parlamentari”. L'actual conseller només ha contestat les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, i ha rebutjat respondre a les preguntes del fiscal. La Fiscalia demana per ell i per altres exmembres de la mesa penes d'inhabilitació de fins a 20 mesos per tramitar propostes de resolució relacionades amb el procés i que reprovaven la monarquia. 

 09:16 
Giró considera que la Moncloa "ja preveu" que s'executaran un "39% d'inversions pressupostades" a Catalunya

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha valorat els nous pressupostos estatals i ha considerat que "falta veure l'execució que prometen", però ja "suposa la meitat de les inversions de l'Estat". En aquest sentit, ha opinat que Catalunya "tornarà a tenir un dèficit en els pressupostos" i que "quan això passa 25 anys no és casualitat". Sobre les dades publicades a NacióDigital, el conseller ha precisat que, segons els seus càlculs, Renfe i Adif executaran enguany el 39% d'inversions pressupostades, no el 33%, quelcom que "ja preveu" la Moncloa. "Els comptes estatals són un joc de mans", ha resumit.

 08:56 
Giró: "Crec que s'imposarà continuar al Govern per tot el que suposa renunciar-hi"

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha considerat que en el resultat de la consulta de Junts que es coneixerà aquesta tarda s'imposarà el sí a la continuïtat al Govern "per tot el que suposa renunciar-hi". En aquest sentit, en una entrevista a Els Matins de TV3 Giró ha volgut empènyer als militants que encara no han votat al fet que "mirin pel partit" i deixin de banda les "diferències" amb ERC. "El que està en joc és la pròpia essència del partit", ha assegurat el conseller, que creu que aquest dijous és un dia "transcendental" per a la formació i per a la política catalana.

 07:43 

 07:16 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:03 

 22:48 
Desmantellen un punt de venda de droga a Ciutat Vella

Els Mossos d'Esquadra han intervingut aquest dijous un punt de venda de drogues en un pis al districte de Ciutat Vella de Barcelona. S'ha detingut una persona i s'han intervingut substàncies estupefaents. També s'han requisat dues balances i diverses eines per manipular les substàncies. La propietat ha estat recuperada i s'ha retornat al seu propietari.

 21:57 

El documental «La Gemma té un pla», d'Arantza Diez, premi Montserrat Roig

El documental "La Gemma té un pla", d'Arantza Diez, ha estat reconegut aquest dijous amb el premi Montserrat Roig al periodisme i la comunicació social que atorga l'Ajuntament de Barcelona. Al costat d'aquesta producció també s'ha premiat dos projectes d'investigació sobre la propietat de l'habitatge i el tractament de la mort. També s'ha premiat la feina de l'associació Publicitarios implicados. Alhora, el premi especial del jurat ha estat atorgat a la revista 5W pel "compromís social" i el "màxim rigor" en les publicacions. Es tracta del cinquè any que els premis s'entreguen amb aquest nom, tot i que aquesta és la 29a edició consecutiva des que van ser creats pel Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).

 21:56 

 19:32 

 19:05 

 19:05 

 18:55 
Cassolada a una finca rebel de l'Eixample en què volen expulsar llogaters

Veïns de la coneguda com a Casa Orola, una finca situada a l'Eixample barceloní, han sortit a protestar contra l'especulació immobiliària. Després que les mobilitzacions de veïns prèvies, amb suport de col·lectius com el Sindicat de Llogateres, s'hagi trobat amb denúncies per la via penal contra activistes i peticions de desnonament contra llogaters que han finalitzat contracte, ara els habitants d'aquest bloc reclamen una nova postura de la propietat, Lioness Inversiones. Per insistir-hi, veïns i manifestants han tallat la circulació del carrer Calàbria i han fet una cassolada, també amb suport d'altres edificis del voltant. Informa David Cobo.

 18:23 

 17:53 
El Parlament torna a rebutjar que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança 
La majoria del Parlament ha rebutjat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se sotmeti a una qüestió de confiança abans que s'acabi aquest any, una petició presentada per la CUP i que ha rebut el vot en contra del PSC, ERC, comuns i PP. Junts s'ha abstingut, com també ho ha fet Vox i Cs. Aquesta votació arriba una setmana després que Junts amenacés el president amb la petició d'una qüestió de confiança, i el mateix dia en què s'ha iniciat la consulta de Junts als seus afiliats. Mònica Sales, portaveu de Junts al Parlament, ha argumentat la seva abstenció perquè la moció "té relació directa" amb la consulta interna del partit. La setmana passada el PP va presentar una iniciativa similar on demanava una qüestió de confiança, i en aquella ocasió Junts, PSC, ERC, CUP i comuns van votar en contra, mentre que Vox i Cs es van abstenir. Informa Carme Rocamora.

 17:25 

 16:06 

 14:40 

 14:15 
Els eurodiputats catalans espiats amb Pegasus lamenten els intents de l'Estat de desacreditar-los

Els eurodiputats catalans espiats amb Pegasus i altres programes han lamentat els intents per part de les autoritats espanyoles de desacreditar la seva figura i les investigacions de Citizen Lab, l'organització que va destapar el Catalangate. En el seu torn d'intervencions, els polítics catalans han reiterat que el cas és "un escàndol" i han denunciat novament el bloqueig de la missió a Espanya per investigar l'ús de software d'espionatge.

 13:44 
ERC i Junts voten diferent en dues mocions de comuns i PSC sobre fiscalitat als pressupostos

ERC i Junts han votat de manera diferent cinc vegades en dues mocions de comuns i PSC sobre els pressupostos. ERC ha votat a favor i Junts en contra el punt d'En Comú Podem que aposta per uns comptes "clarament expansiu" i "reforçar la progressivitat" fiscal per millorar la redistribució de la riquesa. I, al mateix temps, rebutjar les "dinàmiques de rebaixes i dúmping fiscal". El diputat de Junts Jordi Munell ha argumentat que l'aposta del seu partit és "treballar per revertir els increments fiscals". En canvi, el diputat d'ERC Juli Fernández ha dit que "no és moment de fer rebaixes fiscals als més rics". També han votat diferent en un text del PSC que diu que cal "evitar" pujar impostos. ERC s'hi ha abstingut i Junts hi ha votat a favor.

 13:17 
L'escriptora francesa Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura 2022

L'escriptora francesa Annie Ernaux ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2022, tal com ha anunciat l'acadèmia sueca. El jurat destaca que Ernaux, autora de més de trenta obres, examina de manera consistent i des de diferents angles “una vida marcada per fortes disparitats quant a gènere, idioma i classe”. El guanyador del 2021 va ser l'escriptor Abdulrazak Gurnah, nascut a Tanzània i resident al Regne Unit, i se li va atorgar el Premi Nobel pel seu "interès en els efectes del colonialisme i el destí dels refugiats i la relació amb cultures i continents".

 12:20 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació