Divendres, 26 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 08:23 
Aragonès insisteix en el Midcat com a via per promoure l'hidrogen verd i intensificar la relació amb Alemanya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, busca intensificar la cooperació amb Alemanya en l'àmbit de l'hidrogen verd i creu que el Midcat podria tenir "un rol destacat" per promoure aquest combustible generat amb l'excedent de les renovables. És una de les qüestions que Aragonès ha abordat en el sopar de treball a Nova York dels líders de l'Under 2 Coalition, una aliança de governs regionals que treballen per combatre el canvi climàtic. Entre els assistents hi havia la secretària d'Estat del govern federal d'Alemanya i enviada especial per a l'Acció Climàtica, Jennifer Morgan. "Catalunya vol continuar intensificant la cooperació amb les autoritats alemanyes en àmbits com l'hidrogen verd i la transició energètica justa", afirmen portaveus de Presidència. En la recepció de líders a l'Empire State Building, que s'il·luminarà de verd per la Setmana del Clima de Nova York, Aragonès també ha defensat "el rol i el possible lideratge de Catalunya" en l'aliança de governs regionals pel clima, especialment per fer "interlocució" amb les institucions europees. El president de la Generalitat assisteix aquest dilluns a la cerimònia inaugural de la Setmana del Clima de Nova York.

 07:34 
Aragonès insisteix en el Midcat com a via per promoure l'hidrogen verd i intensificar la relació amb Alemanya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, busca intensificar la cooperació amb Alemanya en l'àmbit de l'hidrogen verd i creu que el Midcat podria tenir "un rol destacat" per promoure aquest combustible generat amb l'excedent de les renovables. És una de les qüestions que Aragonès ha abordat en el sopar de treball dels líders de l'Under 2 Coalition, una aliança de governs regionals que treballen per combatre el canvi climàtic. Entre els assistents hi havia la secretària d'Estat del govern federal d'Alemanya i enviada especial per a l'Acció Climàtica, Jennifer Morgan, segons un comunicat de Presidència.

 07:34 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:06 

 07:02 

 20:27 
El reis d'Espanya i l'emèrit arriben per separat a la recepció de Carles III al Palau de Buckingham

El rei Carles III celebra aquest diumenge a la tarda al palau de Buckingham una recepció per als prop de 500 caps d'Estat, dignataris estrangers i membres de cases reials que s'han desplaçat a Londres per assistir demà dilluns al funeral de la reina Elisabet II. L'emèrit Joan Carles I ha aparegut acompanyat de Sofia de Grècia i ha arribat a la recepció uns vint minuts abans que els actuals reis d'Espanya, Felip VI i Letícia. Es tracta del primer acte públic en què coincideixen des que l'emèrit va fugir a Abu Dhabi l'agost del 2020. Prèviament, Felip VI i Letícia havien visitat la capella ardent d'Elisabet II al palau de Westminster per presentar els seus respectes a la monarca i han firmat al llibre de condolences del palau de Lancaster.

 16:06 
Ball de xifres monumental per a la manifestació de Barcelona contra la immersió lingüística

Gran distància entre les dues xifres d'assistència de la manifestació de Barcelona organitzada per l'entitat Escuela de Todos i el suport del tripartit de dretes: Ciutadans, PP i Vox. Segons la Guàrdia Urbana, han assistit unes 2.800 persones, una xifra que xoca de manera frontal amb les 200.000 persones que, segons Escuela de Todos, hi han participat.


 

 10:24 
Turull assegura que Junts ​està ara en la fase de demanar a ERC “que compleixi l’acord de govern” i demana no actuar "unilateralment"

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que el partit està ara en la fase de demanar a ERC “que compleixi l’acord de govern”. En una entrevista a El Punt Avui publicada aquest diumenge ha assegurat que "ara no som en el debat de si trenquem o no el govern” i segons ha explicat, quan hagi passat el debat de política general començarà “una altra dinàmica i un altre debat”. Aleshores, a partir de la valoració que es faci de la sessió i de les converses amb els republicans es prendrà una decisió. Segons Turull, Junts no va plantejar la situació “com un ultimàtum”, però sí que creu que cal “millorar coses o rectificar-ne per complir l’acord de govern", sobre el qual també ha demanat no actuar "unilateralment". 

 09:28 
La síndica de greuges critica la judicialització de la política i la llengua i veuria una "barbaritat" anul·lar els indults

La recentment nomenada síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha apostat fermament per la desjudicialització de tota mena de conflictes, siguin petits, com els veïnals, o més grans, com la immersió lingüística a les escoles o el procés sobiranista. "La judicialització sempre ha de ser l'últim recurs", ha assegurat. Per això, veuria una "barbaritat" que el Tribunal Suprem anul·lés els indults als polítics empresonats pel procés. En una entrevista a l'ACN, Giménez-Salinas, ha considerat que caldria apostar per la reforma del delicte de sedició per donar una sortida als exiliats. A banda d'això, ha admès que es preveu una "tardor molt difícil" i que la institució s'ha de preparar per abordar les problemàtiques socials que s'agreujaran.

 20:48 
Carles Puigdemont demana unitat a l'independentisme: «Ens necessitem tots, votem el que votem»

"Ens necessitem tots, votem el que votem". Així s'ha expressat el president del Consell per la República i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont en un acte a Canet de Rosselló on s'han oficialitzat 32 consells locals constituïts enguany arreu del territori. Durant la intervenció, Puigdemont ha apuntat també que el moviment independentista "no s'ha de fixar en les conviccions polítiques de cadascú", sinó treballar de forma unitària per culminar el procés independentista "legitimat fa cinc anys a les urnes" al referèndum de l'1 d'octubre. Per la seva banda, el vicepresident Toni Comín ha assegurat que la independència "no és qüestió de terminis, sinó de preparació".

 16:29 
Penélope Cruz rep emocionada el Premi Nacional de Cinematografia i dona els 30.000 euros de dotació a fins socials

L'actriu Penélope Cruz ha rebut aquest dissabte el Premi Nacional de Cinematografia de mans del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. Molt emocionada, ha dedicat el guardó a la seva família i ha anunciat que destinarà la seva dotació, 30.000 euros, a fins socials. Concretament, els diners aniran a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a una unitat contra el càncer de l'Hospital la Paz de Madrid, i al fons assistencial creat per Pilar Bardem per donar empara a professionals del cinema que "passen dificultats". "L'aventura d'aquest llarg viatge cap a Ítaca està sent molt més emocionant del que mai hagués pogut somiar", ha expressat Cruz. El jurat del Premi ha concedit per unanimitat el guardó a l'actriu madrilenya "pels èxits aconseguits el 2021, que s'uneixen a tots els aconseguits en una trajectòria excepcional".

 16:03 

 14:33 

 13:22 

 11:39 

 21:55 

 21:38 

 20:24 

 17:16 

 16:21 
El preu de la llum assolirà dissabte el valor més baix des de l'excepció ibèrica

El preu de la llum per als clients de la tarifa regulada baixarà fins als 177,46 euros/MWh aquest dissabte, de manera que marcarà l'import més baix des que va entrar en vigor l'excepció ibèrica, a mitjan juny. El cost de l'electricitat serà fins a 100 euros més barat que aquest divendres, que ha marcat 277,46 euros/MWh, segons l'Operador del Mercat Ibèric de l'Energia (OMIE). Es tracta d'un descens del 36,1%. El preu final és el resultat de sumar el preu mitjà de la subhasta al mercat majorista (61,68 euros/MWh) i la compensació que es pagarà per l'aplicació del topall del gas a les centrals de cicle combinat (115,78 euros/MWh). El descens del preu per aquest dissabte s'explica, en part, per l'increment de la generació d'energia eòlica.

 16:16 

 15:50 

 12:57 
Puigdemont es reuneix amb la presidenta de l'ANC a la Catalunya Nord en ple debat sobre el futur del Govern i del procés

Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, líder del Consell per la República i eurodiputat de Junts, s'ha reunit aquest divendres amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, a la Catalunya Nord. La cita arriba en plena disputa pel full de ruta entre els partits i les entitats independentistes. L'ANC va plantejar dimarts passat declarar la independència el segon semestre del 2023, proposta rebutjada per ERC i que Junts va "escoltar" malgrat no avalar-la.
 

 13:04 
La Comissió Europea proposa una llei per garantir la independència i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la UE

La Comissió Europea ha presentat aquest divendres una proposta per garantir la independència i el pluralisme dels mitjans a la Unió Europea, així com evitar interferències polítiques en les decisions editorials i protegir als periodistes i als seus familiars de l'espionatge. Batejada com a Llei Europea de Llibertat de Premsa, el text pretén donar continuïtat a la Llei de Servei Digitals i a la Llei dels Mercats Digitals i al Codi de Pràctiques contra la Desinformació. Per assegurar la correcta implementació de la norma, l'executiu europeu proposa la creació d'un Comitè Europeu de Mitjans que estarà format per les diferents autoritats nacionals en matèria de comunicació.

 12:57 
Alsina inicia dilluns un viatge de quatre dies a Israel i Palestina

La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, iniciarà el proper dilluns 19 de setembre un viatge de quatre dies a Israel i Palestina. L'objectiu, d'una banda, és "consolidar les relacions entre Catalunya i Israel". A Palestina, el propòsit és "conèixer algunes de les actuacions a les quals la cooperació catalana dona suport, tant a través d'agències de les Nacions Unides, com entitats catalanes i sòcies locals". Segons el Govern, la visita respon a la voluntat de "contribuir en la mesura del possible a la recerca d'una pau duradora a la regió". El secretari d'Acció Exterior, Gerard Figueras, acompanyarà la consellera.

 12:19 
El PSC reitera l'aposta per millorar l'autogovern: "A Catalunya fa falta que es gestionin totes les competències"

"Necessitem un Govern que cregui en l'Estatut i l'autogovern per poder-lo desenvolupar". Així s'ha expressat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, viceprimera secretària de l'àrea de millora de l'autogovern i de programes del PSC. En unes jornades del partit, aquest divendres al matí, el partit socialista ha reiterat la seva aposta per millorar l'autogovern. Batet ha afegit que "el que falta a Catalunya és que es governi" i que es gestionin "totes les competències, que són moltíssimes", tal com ha defensat. El primer secretari del partit, Salvador Illa, s'ha mostrat "defensor del gradualisme", en contra de les actuacions "maximalistes del tot o res".

 11:57 
Els dos blocs del CGPJ acorden reunir-se dimecres que ve amb una llista de candidats a magistrats del TC

El bloc conservador i el progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han acordat reunir-se dimecres que ve, 21 de setembre, a les 9.30 hores per abordar els nomenaments dels dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC). En una reunió mantinguda aquest divendres els interlocutors dels dos sectors han acordat donar preferència a membres del Tribunal Suprem per accedir al TC i han coincidit que els nomenaments s'han de fer per una àmplia majoria i estudiant de forma "minuciosa" els seus currículums. Els vocals progressistes s'han compromès a portar una llista amb nou noms a la trobada de la setmana vinent.

 11:52 
Els municipis reclamen al Parlament que els tingui en compte a l'hora de definir el nou model policial 

El vicepresident de l'ACM, Xavier Paz, ha ressaltat la importància de la "proximitat" del model policial i ha identificat la tasca que poden fer els municipis en aquest sentit. Paz ha dit que l'actual model està "obsolet". "Els riscos de la inseguretat s'han incrementat, ha aparegut la ciberdelinqüència i és obvi que el marc normatiu s'ha de modificar", ha dit. Segons una enquesta de l'ACM, la majoria de municipis veuen amb bons ulls "avançar en un model integral de seguretat". "El 80% dels ajuntaments volen mancomunar serveis i pràcticament tots els ajuntaments volen disposar d'un conveni col·lectiu únic i d'òrgans de coordinació conjunts", ha detallat Paz. Segons l'ACM, el cos de Mossos és insuficient per arribar a tot i que cal un sistema integral de policia que garanteixi l'autonomia local a nivell de policia i de governança local. Les entitats municipalistes han demanat que el Parlament els tingui en compte a l'hora de dissenyar un nou model policial.

 11:50 
Irrompen en un acte de la ministra Sánchez a Barcelona per demanar la regulació de lloguers

Una desena d'activistes del Sindicat de Llogateres ha irromput en un acte en què participava la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a l'estació de Sants per reclamar que es regulin els lloguers davant la crisi econòmica. Primer ha estat una veïna que ha interromput el parlament de Sánchez per explicar que li volen apujar el contracte un 40%, però quan tot just la ministra començava a respondre-li, un grup del sindicat pels drets de llogaters ha intentat entrar al recinte on es feia la roda de premsa reclamant que es regulessin els lloguers. Els Mossos d'Esquadra han fet suport al persona del seguretat, però finalment la protesta ha quedat fora. Sánchez, al seu torn, ha respost des de l'interior del recinte defensant que el govern espanyol "ja treballa" per intentar abordar "la crisi habitacional", però ho ha emmarcat en el treball d'una futura llei de l'habitatge, i ha evitat mencionar una regulació llampec dels lloguers.

 11:05 
La Federació de Municipis de Catalunya reclama més autoritat dels alcaldes en matèria de seguretat

La Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis també han comparegut en comissió per detallar la realitat municipal amb relació a la seguretat i model policial. La presidenta de la FMC, Olga Arnau, ha identificat diversos problemes que tenen els municipis, com la relació dels alcaldes i policies locals amb els Mossos, la percepció de seguretat o, el "gran problema" de l'organització, gestió i relacions laborals amb els policies. "Ens trobem amb absentisme, demandes sindicals constants... És una batalla constant que no podem guanyar des dels ajuntaments", ha dit Arnau. En aquest sentit, ha plantejat potenciar l'autoritat dels alcaldes en matèria de seguretat, avaluar el model dels Mossos perquè s'ajusti millor a la realitat municipal i revisar els convenis de col·laboració entre els Mossos i els municipis.

 11:07 
Dalmases redueix a una «discussió» la intimidació a una periodista del «FAQS»

El diputat i vicepresident de Junts Francesc de Dalmases ha reduït la intimidació a una periodista del FAQS -avançada per NacióDigital i Eldiario.es i confirmada pel director del programa i per un informe de la CCMA- a una "discussió". "Vaig tenir una discussió però no va existir cap amenaça", ha dit durant la seva compareixença a la sessió de control de la CCMA que se celebra aquest divendres al Parlament després de la polèmica per la seva actitud. Dalmases, segons es recull en l'informe, va agafar pel braç la periodista i la va cridar pel contingut de l'entrevista que es va fer a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pocs dies abans de ser suspesa. El diputat de Junts ha assegurat que "mai" ha negat que existís una "discussió", i ha justificat que es va produir pel "context" de tot el que va passar aquella setmana, en referència a la imminent suspensió de Borràs, molt propera al diputat de Junts. Informa Carme Rocamora.

 10:40 
L'advocada Laia Serra lamenta nul·la proactivitat de la Fiscalia en els casos de violència policial

La jurista també ha reclamat la creació d'un mecanisme de control extern sobre les actuacions dels Mossos perquè sovint les explicacions al Parlament són "puntuals". Serra també ha dit que l'actuació de Fiscalia en aquests casos és "inexistent" i la judicatura "no sap com funciona la policia". "Les víctimes carreguem sistemàticament tot el pes d'impulsar les investigacions", ha alertat. Serra també ha explicat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha començat a sentenciar que la utilització de la força no s'ha de mesurar en termes d'excés o proporció, sinó en termes de necessitat. "Si no és necessària, no és legítima", ha dit. En aquest sentit, la jurista ha detallat que Estrasburg ha començat a admetre que hi ha determinades intervencions d'ordre públic que tenen "vocació d'escarni públic" i ja es condemnen estats per patiment psicològic i mala planificació dels dispositius policials.

 10:35 
La jurista Laia Serra denuncia els "mètodes rudimentaris" de la policia per a la traçabilitat de les intervencions d'ordre públic

La comissió del model policial ha arrencat amb la compareixença de Laia Serra, advocada penalista i membre de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, que ha denunciat els mètodes "rudimentaris" que encara prevalen a l'hora de rendir comptes per intervencions d'ordre públic o a l'hora de veure la traçabilitat de furgonetes, projectils o cops de la defensa. "Això és inaudit amb el nivell de tecnologia que tenim", ha remarcat Serra, que ha criticat també que els protocols d'intervenció no són prou precisos ni defineixen conceptes importants com el "risc" o qui és el "responsable" d'utilitzar determinats mitjans. "L'aprovació de protocols no s'està emmirallant en els dictats internacionals. Tenim una visió localista d'ordre públic", ha dit Serra.
 

 10:29 
El director del «FAQS» confirma la «intimidació inacceptable» de Dalmases a una periodista

El director del FAQS, Pere Mas, ha descrit el comportament del diputat i vicepresident de Junts Francesc de Dalmases amb una periodista del seu programa com una "intimidació inaceptable". Mas ha comparegut aquest divendres a la comissió de control de la CCMA on s'està abordant, per segona vegada, la polèmica sobre el comportament de Dalmases que va avançar NacióDigital i Eldiario.es. "Possiblement es podria haver corregit l'endemà amb unes disculpes en lloc de persistir en desmentir els fets", ha afegit Mas, que ha explicat una vegada més que el programa no ho va denunciar inicialment perquè la periodista afectada així ho va voler. En el seu relat, Mas ha explicat que una persona de l'equip que va escoltar els crits de Dalmases el va avisar "tremolant" i "nerviosa". Informa Carme Rocamora.

 10:10 
El director de TV3, Sigfrid Gras, descriu la intimidació de Dalmases com un fet "absolutament aïllat"

El director de TV3, Sigfrid Gras, ha descrit la intimidació del diputat de Junts Francesc de Dalmases com un fet "absolutament aïllat". Ho ha dit en una compareixença a la comissió de control de la CCMMA, en la segona jornada per abordar la intimidació del vicepresident de Junts a una periodista del FAQS després d'una entrevista a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el 9 de juliol. "Són fets aïllats perquè no n'hem detectat més, hem parlat amb els directors dels programes, els hem preguntat si s'han trobat en situacions similars i ens han dit que no", ha afegit el director de TV3. En la seva compareixença ha assegurat que s'estan intentant incrementar els mecanismes a TV3 perquè aquests fets "no tornin a passar", amb iniciatives com fixar en els contractes amb productores externes l'obligació que compleixin amb el llibre d'estil de la casa. Informa Carme Rocamora.

 09:10 
Artur Mas afirma que Junts «ha de collar» però sense trencar el Govern amb ERC

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha considerat que Junts "hauria de collar" a ERC però sense trencar la unitat del Govern. En una entrevista a El País, l'exdirigent convergent ha reflexionat que "si no són capaços de fer o mantenir un govern independentista, com convencerem algú que donarem la independència?". Mas també ha recalcat que "no té sentit" que hi hagi una taula de diàleg que no s'hagi pactat prèviament amb les forces sobiranistes a Catalunya i, ha recordat, tampoc té sentit "que Junts no hi sigui". L'expresident del Govern també s'ha mostrat crític amb la falta de direcció estratègica de l'independentisme: "El moviment sobiranista català necessita una estratègia estratègica. La necessita com el pa que menja, i no en té. No és impossible d'aconseguir. La vam tenir".

 22:13 

El preu dels carburants continua caient i la gasolina se situa en 1,74 euros al litre, el nivell més baix en cinc mesos

El preu dels carburants ha continuat a la baixa aquesta setmana a les gasolineres espanyoles. La gasolina sense plom de 95 octans es paga a 1,74 euros el litre, als quals cal restar els 20 cèntims de bonificació del govern espanyol que s'allargarà fins a finals d'any. Així doncs, la gasolina es paga al preu més barat des de fa cinc mesos i s'allunya del màxim de 2,15 euros el litre del juny, punt àlgid de l'escalada de preus iniciada des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. Si es té en compte el descompte, se situaria en 1,54 euros al litre, un nivell similar al d'abans del conflicte bèl·lic. El gasoil també es modera, però no tant i se situa en 1,905 cèntims al litre; un nivell molt més pròxim al màxim de 2,1 euros el litre del juny.

 20:41 

 20:08 

 19:28 
Gairebé dues terceres parts dels refugiats ucraïnesos que van marxar a la UE han tornat al país

Gairebé dues terceres parts dels refugiats ucraïnesos que van marxar a la Unió Europea per la guerra ja han tornat al país. Així ho ha assenyalat aquest dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant una roda de premsa que ha donat a Kíiv juntament amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Durant la seva intervenció, la cap de l'executiu europeu ha indicat que, dels prop de vuit milions de refugiats que ha acollit la UE des de l'inici de la guerra, al voltant de cinc milions ja són a Ucraïna. "Això és el més important, [...] perquè demostra que els ucraïnesos volen tornar a casa per reconstruir l'economia i fer d'Ucraïna un país pròsper", ha assenyalat.

 19:20 
La contaminació de l'aire pot causar arrítmies en adolescents sans

Respirar partícules contaminants en suspensió pot desencadenar ritmes cardíacs irregulars en adolescents sans, segons una nova investigació publicada aquest dijous al "Journal of the American heart Association" i realitzada per experts de la Universitat de Pensilvània. Les arrítmies poden arribar a provocar la mort. El treball ha analitzat a 322 nens sans de 6 a 12 anys exposats a aquestes partícules. El 79% de la mostra va presentar un ritme cardíac irregular.

 18:49 

Gairebé dues terceres parts dels refugiats ucraïnesos que van marxar a la UE han tornat

Gairebé dues terceres parts dels refugiats ucraïnesos que van marxar a la Unió Europea per la guerra ja han tornat al país. Així ho ha assenyalat aquest dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant una roda de premsa que ha donat a Kíiv juntament amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. En la seva intervenció, la cap de l'executiu europeu ha indicat que, dels prop de vuit milions de refugiats que ha acollit la UE des de l'inici de la guerra, al voltant de cinc milions ja són a Ucraïna. "Això és el més important, perquè demostra que els ucraïnesos volen tornar a casa per reconstruir l'economia i fer d'Ucraïna un país pròsper", ha assenyalat.

 16:50 
Arrenca la reunió Junts-ANC per valorar la "situació política" després de la Diada
Junts per Catalunya i l'ANC estan reunides aquesta tarda per "valorar la situació política" després de la Diada. La reunió ha començat passades les 16.30 hores i es preveu que s'allargui poc menys d'una hora. Per part de Junts hi han assistit Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet, mentre que la delegació de l'ANC està conformada per Dolors Feliu, Jordi Pesarrodona i Josep Lluís Rodríguez. Informa Carme Rocamora.

 16:46 

El 28% dels espanyols es troben en risc de pobresa o exclusió social, la tercera pitjor dada de la Unió Europea

L'Estat presenta la tercera pitjor xifra dins la Unió Europea, superat només per Romania (34%) i Bulgària (32%) i empatat amb Grècia, mentre que els percentatges més baixos corresponen a la República Txeca (11%), Eslovènia (13%) i Finlàndia (14%). Al conjunt de la UE, fins a 95,4 milions de persones es troben en aquesta situació, una xifra que equival al 21,7% de la població. Això suposa un lleuger repunt respecte al 2020, quan el nombre de ciutadans de la UE en risc de pobresa o d'exclusió social era de 94,8 milions, el 21,6% de la població.

 16:38 
El Govern anuncia 30 milions per estabilitzar el professorat universitari

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha anunciat aquest dijous que el Govern impulsarà un pla de xoc dotat amb "com a mínim 30 milions d'euros" per estabilitzar el professorat universitari. També ha avançat que la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació vol contribuir als actes del centenari del naixement del bioquímic Joan Oró (Lleida 1923 - Barcelona 2004), pel qual crearà una convocatòria d'ajuts que portaran el seu nom.

 15:43 

 15:07 

 14:23 

 13:01 
Illa s'ofereix a ERC, Junts i la CUP per facilitar l'elecció d'una nova presidenta del Parlament

Salvador Illa, president del PSC al Parlament, ha enviat una carta aquest dijous als presidents dels grups parlamentaris d'ERC, Junts i la CUP oferint-se a facilitar l'elecció d'una nova presidenta del Parlament "amb plenitud de funcions". Després de la suspensió de Laura Borràs, el PSC lamenta que no s'hagi produït un relleu al capdavant de la cambra, que s'ha vist "abocada a un període d'interinitat gens convenient". Per Illa, no es pot ni s'ha d'allargar més aquesta situació, i insta els tres grups polítics a acordar una iniciativa per solucionar aquesta situació: "El Parlament es mereix una presidència amb funcions i facultats plenes", afegeix en l'escrit. La carta arriba el mateix dia que el PSC va situar com a límit perquè es trobés una solució a la presidència del Parlament. Com que aquesta no ha arribat, els socialistes emplacen els partits a solucionar-ho mitjançant un "acord polític". Informa Carme Rocamora.

 12:56 
Circulació interrompuda de l'R4 i l'R12 entre Sant Vicenç de Castellet i Calaf

La circulació de trens de l'R4 i l'R12 ha quedat interrompuda entre Sant Vicenç de Castellet i Calaf per una incidència en les instal·lacions de subministrament d'energia. Adif ha explicat que ja s'està treballant per resoldre-ho. Protecció Civil ha activat la prealerta del pla Ferrocat.
 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació