| « Entrades més recents | |
| Junts es reuneix amb l'ANC en plena negociació amb ERC sobre el futur del Govern Tres dels principals dirigents de Junts -Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet- es reuniran aquest dijous a la tarda amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en plena negociació amb ERC sobre el futur del Govern. La cita arriba l'endemà de la trobada a nivell governamental i de partits que es va celebrar al Palau de Pedralbes i en la qual es van constatar les discrepàncies entre els dos socis. | |
| Argimon creu que cal esperar a veure com evoluciona la pandèmia durant el 2023 per donar-la per acabada Argimon creu que cal esperar a veure com evoluciona la pandèmia durant el 2023 per donar-la per acabada. En declaracions a RAC1, ha subratllat que el virus de la covid és com el de la grip, en el sentit que té el seu punt àlgid quan arriba el fred, a la tardor i l’hivern. En aquest punt, ha augurat una nova onada a la tardor, però ha dit que espera que sigui de poca gravetat, amb una variant que infecti molt però que no provoqui malaltia greu gràcies a la immunitat adquirida per haver passat la infecció i per la vacunació. Sobre això últim, Argimon ha indicat que la idea és vacunar amb la quarta dosi només els majors de 60 anys, començant pels de més de 80. | |
| La CUP avisa el Govern que està "molt lluny" d'aprovar els pressupostos i acusa Aragonès de tenir el PSC com a "soci preferent" El diputat de la CUP Carles Riera ha avisat el Govern que està "molt lluny" d'aprovar els pressupostos per a l'any que ve. "Difícilment podem aprovar uns pressupostos per avalar polítiques del Govern que van en contra de les prioritats del país", ha argumentat en una entrevista a Els Matins de TV3. Segons Riera, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, té el PSC com a "soci preferent" per aprovar les decisions importants del país. I, en aquest context, ha dit que "seria estrany" que pretengui que sigui la CUP qui aprovi els pressupostos del Govern. Riera també ha explicat que, de moment, no tenen data per a la reunió amb el conseller d'Economia, Jaume Giró. Entén que és el Govern qui s'ha de posar en contacte amb la CUP. | |
| |
| Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. | |
| |
| Trias no decidirà si es presenta com alcaldable de Junts fins el 15 d'octubre Xavier Trias no decidirà fins el 15 d'octubre si s'endinsa o no en la cursa municipal. Així ho ha anunciat l'exalcalde de Barcelona que sona per encapçalar la llista de Junts, després de la marxa d'Elsa Artadi per motius personals. L'exalcalde ha explicat en una entrevista a Betevè que prendrà la decisió un cop passat el debat de política general del Parlament i després també que el partit faci una sèrie d'enquestes per valorar si Trias està o no en condicions de guanyar les eleccions, ja que no es vol presentar si no és per guanyar. Si finalment decideix presentar-se, ha assegurat que no serà contra "algú": "Em puc entendre amb tothom, fins i tot amb la senyora Colau. M'hi puc entendre en coses puntuals, però no governar-hi". A més, ha avançat que si finalment decideix presentar-se, demanarà al portaveu del grup municipal, Jordi Martí, que estigui a la llista. | |
| Se suspenen les eleccions territorials de Junts per problemes en el sistema de votació Les eleccions internes de diferents seccions territorials de Junts per Catalunya s'han suspès el mateix dia que havien de començar. La decisió de qui liderarà cadascuna d'aquestes agrupacions, entre elles la federació de Barcelona, s'havia de resoldre amb un procés de votació digital entre aquest dimecres i dijous. Tanmateix, un problema en l'aplicació d'aquest sistema de vot, que permetia votar membre de les candidatures oposades, ha acabat provocant que es cancel·li el procediment. Ara, s'espera que la direcció de Junts per Catalunya convoqui una nova data. Mentrestant, part de la militància de la formació tem que aquest error pugui comportar un descens de la participació quan es faci la votació definitiva. | |
| Evo Morales participarà en un acte de Barcelona en Comú per videoconferència L'expresident de Bolívia, Evo Morales, participarà en un acte de Barcelona en Comú que està previst per aquest divendres i que debatrà sobre el futur polític de l'Amèrica Llatina. La seva intervenció serà digital, per videotrucada. Més enllà de Morales, la secció municipal dels comuns ha programat un acte que comptarà amb la presentació del diputat al Congrés Gerardo Pisarello i amb els parlaments d'Erika Ñanco, líder maputxe feminista i diputada a Xile, Martín Bazurco, cònsol bolivià a Barcelona, i altres activistes de l'assemblea Chile Despertó. El debat s'ha convocat amb el títol "Processos Constituents i el futur d'Amèrica Llatina". | |
Les impulsores de la ILP sobre la DUI desafien Junts i la CUP a defensar-la al Parlament Les sis dones que han impulsat la ILP sobre l'aixecament de la suspensió de la DUI han convidat Junts i la CUP a defensar-la al Parlament. Ho han fet a través d'un comunicat després d'assabentar-se que la mesa del Parlament no va admetre a tràmit la seva iniciativa: va rebre el vot favorable de Junts i la CUP, l'abstenció d'ERC i el vot contrari del PSC. Les impulsores han agraït el vot afirmatiu de Junts i la CUP, però han aprofitat per recordar a ambdues formacions que en "cap moment" s'han posat en contacte amb elles ni han contestat al seu correu electrònic on demanaven un "posicionament clar" sobre la iniciativa. A partir d'aquí, insten els dos partits a què es facin seva la iniciativa i la defensin en seu parlamentària: "Si realment hi ha voluntat real de donar suport a aquesta iniciativa, que facin un pas endavant. El poble serà al seu costat". Informa Carme Rocamora.
| |
| La CUP respon a l'ANC que "no hi ha cap recepta màgica per implementar la independència" La portaveu del secretariat de la CUP, Maria Sirvent, ha assegurat aquest dimecres respecte a la proposta de l'ANC d'aixecar la suspensió de la DUI al segon semestre del 2023 que "no hi ha receptes màgiques per implementar la independència", i que "en tot cas hem de parlar d'una estratègia que permeti exercir el nostre dret a l'autodeterminació". "Ara mateix sabem que un referèndum pactat no és possible, i que per tant hem de generar les condicions de conflicte necessàries per exercir el nostre dret a l'autodeterminació com a poble". | |
| L'AMI avisa que els terminis per arribar a la independència de Catalunya s'han de pactar "de forma consensuada" L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) defensa que "s'ha de trobar la manera, de forma consensuada entre els diferents actors, de teixir una estratègia que marqui els terminis" per arribar a la independència de Catalunya. En un comunicat per valorar la reunió de dimarts amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ANC i Òmnium, l'associació municipalista ha remarcat aquest dimecres que va conèixer la proposta de l'ANC per declarar la independència durant el segon semestre del 2023 "en el mateix moment" de la trobada. L'AMI es compromet a analitzar-la "en les properes setmanes", però ja avança que defensarà "propostes i accions que parteixin del consens i que busquin la unitat d'acció". | |
| Puigdemont retreu a Von der Leyen la manca de resposta europea al "Catalangate" i denuncia els incompliments judicials de l'Estat Els eurodiputats catalans han retret a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, la falta de resposta per part de l'executiu i la resta d'institucions europees en relació amb el Catalangate. Durant la seva intervenció en el debat sobre l'estat de la Unió Europea, celebrat aquest dimecres a Estrasburg, l'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha denunciat els incompliments judicials per part de l'Estat i ha lamentat que Von der Leyen hagi obviat algunes de les "amenaces internes" d'Europa. Per la seva banda, l'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, ha demanat "coratge" a la presidenta de la Comissió perquè a la Unió Europea es defensin drets fonamentals. | |
| El CIS situa Sánchez com a guanyador en el debat contra Feijóo al Senat Pedro Sánchez hauria guanyat el debat al Senat de la setmana passada contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, segons una enquesta del CIS feta pública aquest dimecres. Un 29% d'aquells que van seguir el debat o en van tenir algun informació creu que el president espanyol es va imposar, mentre que un 24% es decanta pel dirigent popular, per bé que un 26% creu que ningú va vèncer i un altre 20% no ho sap. En tot cas, només un 21% dels enquestats afirma que va seguir el debat i escassament un 5% ho va fer en la seva totalitat o quasi. | |
| Puigneró defensa que "escoltar" la proposta de l'ANC no vol dir que sigui "l'única vàlida" El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha defensat que "escoltar" la proposta de l'ANC no vol dir que sigui "l'única vàlida" per encarar la situació del 'procés'. Preguntat per la seva decisió de desmarcar-se del rebuig de la Presidència a la proposta de l'ANC de declarar la independència durant el segon semestre del 2023, Puigneró ha reivindicat aquest dimecres que el Govern té el deure "escoltar totes les propostes". Tanmateix, no ha concretat si dona suport a la plantejada per l'ANC. En aquest sentit, Puigneró veu "més necessari que mai" una direcció estratègica de l'independentisme, precisament, per valorar aquest tipus de propostes i per "definir el full de ruta" comú. | |
| Retards a l'R1 per una incidència en un tren entre Badalona i Sant Adrià del Besòs Nou dia de retards a la línia R1 de Rodalies per la incidència d'un tren entre Badalona i Sant Adrià del Besòs. Fa més de 30 minuts que un comboi està aturat a l'estació de Badalona.
| |
| La Fiscalia recorre contra l'internament psiquiàtric per a l'assetjador de Paula Bonet i torna a demanar presó La Fiscalia ha recorregut la pena de tres anys i tres mesos d'internament per a l'home que va assetjar l'artista Paula Bonet. Segons ha avançat eldiario.es i ha confirmat l'ACN, el ministeri públic diu en el seu recurs que la sentència va caure en un error en la valoració de la prova, en considerar que no es pot aplicar cap atenuant o eximent per alteració psíquica, ja que les pericials psiquiàtriques no ho avalen. La Fiscalia demanava inicialment tres anys de presó i l'acusació particular en demanava quatre, però amb indemnitzacions molt superiors. La sentència diu que l'home patia un trastorn mental erotomaníac. | |
| Marlaska nega l'existència de «persecució ideològica» a l'estat i defensa que les infiltracions busquen prevenir «delictes» El ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, nega que els casos d'infiltració policial a organitzacions juvenils vinculades al moviment independentista siguin "persecució ideològica". Durant la sessió de control al Congrés i responent una pregunta d'ERC, ha remarcat que les infiltracions policials que han transcendit en els últims mesos tenen per objectiu "garantir un entorn de seguretat impedint i prevenint la comissió de delictes". Aquestes breus respostes del responsable d'Interior van en la mateixa línia de l'informe d'Interior que es va conèixer al començament del mes de setembre, que sosté que és "legítim, idoni i oportú" que els serveis d'informació utilitzin agents d'intel·ligència per captar informació d'interès "per a l'ordre i la seguretat pública". | |
| L'executiva Òmnium analitzarà a partir d'avui "amb rigor i seriositat" la proposta de l'ANC El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha explicat que els òrgans de decisió de l'entitat no han tingut temps de valorar la proposta de l'ANC que fixa el segon semestre de l'any que ve com a termini per a la independència. Segons Antich, en l'executiva d'avui d'Òmnium es començarà a analitzar "amb rigor i seriositat". Ha explicat que van conèixer la data límit de l'Assemblea en la reunió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb les tres principals entitats independentistes i s'hi ha referit com "una proposta més de les que hi ha sobre la taula". També ha insistit en la necessitat d'obrir un "nou marc de reflexió estratègica" aquesta tardor afegint "noves veus". | |
| Renfe entrega 355.000 abonaments gratuïts de Rodalies des del 24 d’agost Renfe ha entregat 355.000 abonaments gratuïts per a Rodalies des del 24 d'agost, segons ha informat la companyia ferroviària. Del total, 280.000 corresponen al servei de rodalia de Barcelona, i la resta (56.000) a trens de Mitja Distància. D’aquests últims, un 32,5% dels quals a la demarcació de Girona (18.200) i un 32,3% a Tarragona (18.100). Les comarques barcelonines han concentrat el 30,7% del total (17.200). L'últim territori en abonaments adquirits de mitja distància és Ponent, amb un 4,5% del total (2.500). Quant als abonaments d’Avant, reduïts al 50%, se n’han venut 1.900 a Catalunya. Renfe ha informat que els desplaçaments amb abonaments bonificats evitaran l’emissió de 120.000 tones de CO₂ i l’estalvi de 39,5 milions de litres de benzina. | |
| Aragonès assegura que "cap" membre del Govern li ha transmès que doni suport a la proposta de l’ANC El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimecres que “cap” membre del Govern li ha transmès que “estigui en disposició de donar suport” a la proposta de l’ANC de declarar la independència el segon semestre de 2023. Una proposta, ha afegit, que “no és viable” i que comporta el perill de traslladar la sensació “d’improvisació” a la ciutadania en el camí cap a la independència. “Hem de traslladar que els projectes tenen viabilitat, que són segurs i que no sembli, amb tot el respecte, que s’hagin generat en 48 hores”, ha afegit. Aragonès ha insistit que actualment no es donen les condicions per aconseguir la independència i que cal seguir treballar en la línia actual. | |
| Colau lamenta que alguns discursos hagin volgut «magnificar les dades» d'una delinqüència «en descens» L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha valorat aquest matí les dades sobre delinqüència estival a Barcelona, que mostren un descens general dels fets delictius respecte a l'últim període similar prepandèmia. Davant la davallada d'un 12% dels delictes detectats, i d'un 22% menys de furts, en comparació amb 2019, Colau ha lamentat que alguns discursos alarmistes sobre Barcelona hagin optar per "magnificar unes dades i no unes altres" quan "totes les grans ciutats afronten fets delictius greus". Per evitar polemitzar en matèria de seguretat, Colau s'ha centrat en la reivindicació de la coordinació policial i en la posada en valor dels augments de plantilla de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana a Barcelona. Això ha afavorit "una tendència al descens claríssima", ha expressat. | |
| Vilagrà veu "estrany" que Puigneró es desmarqui perquè el Govern mai s'ha plantejat una independència "precipitada" La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha qualificat "d'estrany" que el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, es desmarqui de la valoració de la Presidència rebutjant la proposta de l'ANC de declarar la independència durant el segon semestre de l'any que ve. "Mai fins ara no s'ha fet dins del Govern cap plantejament d'aquest estil de declarar la independència de manera precipitada", ha afirmat en una entrevista a 'Ràdio 4 i La 2'. Vilagrà ha assenyalat que dins de Junts hi ha "diverses ànimes" i que el plantejament de marxar del Govern no és compartit pel conjunt de l'organització. "El seu problema és la divisió interna que pot afectar a vegades el Govern i això no és positiu pel país", ha afegit. | |
| Xavier Trias: «Tant de bo Junts s'assemblés a Convergència» L'exalcalde de Barcelona i membre de Junts a la capital catalana, Xavier Trias, ha abordat la situació política actual de la ciutat en una entrevista a El Temps i sobre la possibilitat de si es podria presentar, un altre cop, a l'alcaldia. Trias assegura que el seu temps "ja s'ha acabat", però que si el seu partit li demana col·laborar amb alguna cosa, ho farà. També ha volgut abordar en quina posició es troba la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull. "Junts per Catalunya és un partit nascut fa poc temps. Necessita madurar. A més, és un partit amb diferents tendències", ha dit al mitjà català. I ha volgut recordar temps millors: "No té sentit la gent que diu que cal evitar que Junts s’assembli a Convergència. Tant de bo s’assemblés a Convergència". | |
| Europa preveu recaptar més de 140.000 milions d'euros amb l'impost a les energètiques La Comissió Europea preveu que les mesures per limitar els beneficis extraordinaris de les empreses elèctriques i l'impost als extraordinaris de les companyies fòssils permetin recaptar més de 140.000 milions d'euros. Això és el que ha assegurat la presidenta de l'executiu europeu, Ursula von der Leyen, a l'Eurocambra en el discurs sobre l'estat de la Unió, que marca l'inici del nou curs polític. En la seva intervenció, Von der Leyen ha remarcat que aquests diners han de ser "compartits i canalitzats als que més ho necessiten". Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, la presidenta de la Comissió Europea ha subratllat que el bloc comunitari mantindrà el suport al país i ha remarcat que les sancions a Rússia "són aquí per quedar-se". | |
| Inditex guanya 1.794 milions al seu primer semestre, un 41% més que l'any passat Inditex va registrar un benefici net de 1.794 milions d'euros durant el primer semestre del seu exercici fiscal 2022-2023 (entre l'1 de febrer i el 31 de juliol), la qual cosa suposa un increment del 41% respecte al mateix període d'un any abans, segons ha informat aquest dimecres la companyia, que ha ressaltat que el seu model integrat va tenir un "fort" acompliment operatiu i que les vendes, resultat brut d'explotació (Ebitda) i benefici net han aconseguit un màxim històric. | |
| Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. | |
| Borràs presenta escrit de defensa al TSJC: nega el fraccionament i demana que testifiquin els exconsellers Mascarell, Vila i Puig La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha presentat aquest dimarts el seu escrit de defensa en la causa pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En l’escrit, avançat per eldiario.es i al qual ha tingut accés NacioDigital, Borràs nega el fraccionament i demana que testifiquin els exconsellers de Cultura Ferran Mascarell, Santi Vila i Lluís Puig, que van ostentar el càrrec mentre ella era a la ILC. La líder de Junts s’enfronta a una pena de sis anys de presó i 21 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental. | |
| Borrell avisa que cal mantenir l'ajuda a Ucraïna perquè la contraofensiva té «més èxit de l'esperat» L'alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, ha advertit aquest dimarts que "no és moment de defallir" en el suport a Ucraïna perquè la contraofensiva del seu exèrcit està tenint "més èxit de l'esperat". "Això demostra que l'estratègia que hem seguit des del principi és la bona i que cal seguir aplicant-la", ha dit Borrell en una sessió de preguntes a l'alt representant al ple de l'Eurocambra. "Qui podria haver pensat al principi de la guerra que l'exèrcit rus estaria a la defensiva i retrocedint?", ha afegit Borrell, que ha subratllat que cal seguir donant suport militar a Ucraïna. "Les guerres es guanyen amb armes", ha defensat. | |
| Entrades anteriors » | |
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
