Costa torna a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa contra l’antiga Mesa del ParlamentL’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha tornat a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa oberta contra l’antiga Mesa del Parlament per permetre debats sobre el rei i sobre l’autodeterminació desobeint el Tribunal Constitucional. Costa subratlla a través de Twitter que el propi TEDH defensa que la inviolabilitat parlamentària és “absoluta” i “no permet cap excepció ni admet cap mesura d’investigació” sobre els parlamentaris tot i que hagin acabat el seu mandat. En l’escrit que ha presentat denuncia que l’any 2019 es va veure “sotmès a una persistent coacció per part del govern espanyol i el TC, que pretenien imposar la prohibició de qualsevol parlamentari sobre l’actuació del rei d’Espanya en la seva condició de cap d’Estat i sobre l’autodeterminació de Catalunya”. Costa ha presentat aquesta tercera demanda contra Espanya, diu, per “defensar la sobirania del Parlament”.

Alejandro Fernández replica la 'proposta àmplia' d'autodeterminació d'Aragonès per 'seduir' els comuns: 'No és cap novetat'El president del PP català, Alejandro Fernández, ha considerat que la 'proposta àmplia' d'autodeterminació més enllà de l'independentisme que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol plantejar al debat de política general 'no és cap novetat' i pretén 'aconseguir la complicitat dels comuns'. Entrevistat a Catalunya Ràdio aquest dimarts, el dirigent popular ha considerat que el plantejament 'és el que fa temps que està traslladant' Aragonès i que la solució al conflicte polític ha d'ajustar-se a la Constitució. Per això, Fernàndez ha rebutjat un mecanisme com la taula de diàleg, que no apareix a la Carta Magna i que 'al final és una presa de pèl', ha afirmat. 'Ha donat algun resultat tangible aquesta taula de diàleg? La veritat és que no i no és que ho digui jo: ho diuen els mateixos participants, alguns amb uns termes d'una severitat extraordinària', ha argumentat.

Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46

Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner

Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863.

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.

Eleccions 14-F

Per franges i sense tocar el DNI: el protocol per votar el 14-F

Les cues es faran fora del col·legi electoral i existeix una franja horària recomanada per a persones vulnerables

Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats.

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.

El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació

Mapes: eleccions 14-f

On se situen els col·legis electorals del 14-F al Pallars?

En alguns municipis s’han habilitat espais més grans per evitar aglomeracions i garantir les mesures sanitàries

El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

Actualitza

« Entrades més recents
13:35
11:59	Tallada la circulació de trens de l'R3 entre Mollet i Montcada per una fuita de gas La circulació de trens de l'R3 de Rodalies entre Mollet del Vallès i Montcada i Reixac ha quedat tallada per una fuita de gas prop de les vies, i en la qual estan intervenint els Bombers. Protecció Civil ha activat la prealerta del Pla Ferrocat per la incidència. Prealerta #FERROCAT Tallada la circulació de trens de la @rod3cat entre Mollet Santa Rosa i Montcada Ripollet a petició de @bomberscat que treballen en una fuita de gas propera a les vies — Protecció civil (@emergenciescat) August 24, 2022
11:52

10:49
10:25	Quatre vols cancel·lats i cinc retards a l'aeroport del Prat fins a les nou del matí per la vaga de Ryanair La vaga dels tripulants de cabina de Ryanair ha començat aquest dimecres amb quatre vols cancel·lats i cinc retards a l'aeroport del Prat fins a les nou del matí. En concret, s'han suspès els vols de primera hora d'anada i tornada a Milà i Brussel·les, segons ha informat USO, un dels sindicats convocants de l'aturada. De fet, a l'estat tots els vols que s'han suspès arran de l'aturada han sigut amb origen o destí a l'aeroport barceloní. Pel que fa als retards a l'aeroport del Prat, tres han estat en les sortides i dos en les arribades. A Girona, en canvi, l'aturada dels tripulants de cabina de la companyia irlandesa no ha tingut afectació. Amb tot, al conjunt de l'Estat la vaga ha provocat 26 retards i quatre cancel·lacions.
10:09	La ministra Morant confia que la nova llei de la ciència es validarà dijous sense les esmenes del PP La nova llei de la ciència pujarà aquest dijous l'últim esglaó abans de poder entrar en vigor. La llei que ha d'acabar amb la temporalitat i la precarietat laboral del sector ja ha estat aprovada pel Congrés i pel Senat, tot i que haurà de tornar a la cambra baixa després que s'hagi incorporat una esmena del PP. Una esmena que la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, considera que empitjora el text. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, ha demanat als partits que la van recolzar, com ERC i Junts, que canviin la seva postura. La nova llei persegueix estimular l'atracció de talent, la mobilitat professional, un major reconeixement del sector, reduir la càrrega administrativa dels professionals i fomentar la igualtat de gènere.
10:12	Almenys dos ferits greus en l'incendi d'un pis a Badalona Un incendi en un pis al carrer Quevedo de Badalona ha deixat almenys dues persones ferides que s'haurien precipitat de l'immoble en veure l'avenç de les flames. Els Bombers treballen amb vuit dotacions al lloc dels fets i han aconseguit tallar la propagació del foc. Els veïns propers a l'habitatge han estat desallotjats o confinats. 🔴Incendi greu al carrer Quevedo, al barri de la Salut. De moment, dos ferits greus. Hi estan treballant @bomberscat, @Badalona_GUB, @mossos i @semgencat. Com a alcalde, posem a l'abast tots els serveis municipals a la família i veïns afectats #Badalona pic.twitter.com/8FEf0b2bzt — Rubén Guijarro (@guijarroruben) August 24, 2022
09:46	La ministra Morant fa una crida a ERC perquè doni suport al decret d'estalvi energètic La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha aprofitat una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio per instar a ERC a donar suport al decret d'estalvi energètic a la votació d'aquest dijous al Congrés. "No és moment per generar incertesa", ha avisat. El govern central no en té encara garantits els suports necessaris, més enllà dels del seu soci, Unides Podem. "Tot i governar en minoria en un govern de coalició, sempre hem pogut treure les majories necessàries i confio que demà també ho farem", ha assegurat. El dia que tot just fa mig any de l'inici de la guerra a Ucraïna, la ministra ha tret pit per les iniciatives aplicades fins al moment i ha apuntat que "gràcies a les mesures frívoles per estalviar energia que tant denuncia el PP, ja podríem apagar una central nuclear a Espanya".

09:09
08:43
08:36
07:46
07:31

07:10	Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.
21:17
20:46	Costa torna a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa contra l’antiga Mesa del Parlament L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha tornat a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa oberta contra l’antiga Mesa del Parlament per permetre debats sobre el rei i sobre l’autodeterminació desobeint el Tribunal Constitucional. Costa subratlla a través de Twitter que el propi TEDH defensa que la inviolabilitat parlamentària és “absoluta” i “no permet cap excepció ni admet cap mesura d’investigació” sobre els parlamentaris tot i que hagin acabat el seu mandat. En l’escrit que ha presentat denuncia que l’any 2019 es va veure “sotmès a una persistent coacció per part del govern espanyol i el TC, que pretenien imposar la prohibició de qualsevol parlamentari sobre l’actuació del rei d’Espanya en la seva condició de cap d’Estat i sobre l’autodeterminació de Catalunya”. Costa ha presentat aquesta tercera demanda contra Espanya, diu, per “defensar la sobirania del Parlament”.
19:40	L'ANC demana la recusació del jutge que ha d'estudiar la querella pel Catalangate L'ANC ha presentat un escrit per reclamar la recusació del jutge que ha d'estudiar la querella dels cinc afectats de l'entitat per l'espionatge amb Pegasus en què argumenta possible falta d'imparcialitat del magistrat Jaime Conejo Heredia. Assenyala que havia tingut un perfil de Facebook on compartia continguts contra els independentistes, de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya, fet que podria ser "expressió d'un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats". També recorda que va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a Regió Militar, uns lligams amb l'exèrcit que, segons l'ANC, poden "afectar els criteris d'objectivitat i imparcialitat", ja que la causa pot implicar membres del CNI.
19:40
17:43
16:26	Catalunya rebrà 305 milions en ajudes per a rehabilitació d'habitatge i lloguer social Catalunya rebrà 305,3 milions d'euros en ajudes per a la rehabilitació i regeneració d'habitatges, barris i edificis residencials i per aixecar habitatges de lloguer social. Concretament, 224,5 MEUR seran per a la rehabilitació i es podran traspassar aquest 2022 i 80,8 MEUR per a lloguer social i es rebran a partir de 2023. El Consell de Ministres d'aquest dimarts ha aprovat el repartiment de 1.889 milions d'euros a les autonomies dels quals 1.389 MEUR en matèria de rehabilitació i 500 MEUR per a lloguer social.
16:23
15:56
15:55
15:02
14:59
14:58
14:25	Catalunya rebrà 305 milions per a rehabilitació residencial i construir habitatge social El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la distribució de 1.889 milions dels fons europeus per fomentar la rehabilitació d'habitatges i per construir-ne de lloguer social, segons ha anunciat la ministra de Transports, Raquel Sánchez. D'aquests, 305 milions arribaran a Catalunya, dels quals 224 seran per a rehabilitació i 81, per a pisos socials. En total, l'executiu central ha repartit ja 3.540 milions de fons europeus per a polítiques d'habitatge i una part d'aquests han de servir per construir 20.000 habitatges públics.
14:13	El govern espanyol rebutja allargar la vida de les nuclears com proposa el PP "Si les propostes del PP són tornar a les nuclears, no estan a finals del segle passat, sinó molt més enllà". Ho ha asseverat aquest dimarts la ministre de Política Territorial del govern espanyol, Isabel Rodríguez, que ha rebutjat allargar-ne la vida tal com proposa el PP com una de les contrapartides per votar el decret energètic de l'executiu aquest dijous. La també portaveu del govern espanyol ha recordat que aquest text recull una ajuda de 400 euros per a un milió d'estudiants des dels 16 anys, els abonaments gratuïts a Renfe i ajudes als transportistes, motiu pel qual ha reptat el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, a que "vagi a les estacions d'Atocha, Sants o València i li digui al treballador que es trobi que, si per ell fos, no tindria la gratuïtat de l'abonament".
14:00	La ministra de Sanitat no es planteja per ara retirar la mascareta del transport públic La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha evitat valorar una eventual retirada de les mascaretes al transport públic aquest dimarts, a preguntes dels periodistes després del consell de ministres. "Si hi ha canvis, serà quan ho diguin persones expertes", ha apuntat, deixant entendre que no és una opció que es trobi sobre la taula, i ha subratllat que aquestes han estat un "protector i barrera molt important". Darias ha comparegut per anunciar la creació del Centre Estatal de Salut Pública, organisme que encara no se sap on s'ubicarà i que treballarà en la "preparació, prevenció, detecció i resposta ràpida davant amenaces i riscos per a la salut de la població", com eventuals futures pandèmies.
13:55
13:52
13:05
11:57
11:29
11:16	Detingut un home a Badalona per vendre drogues armat amb una catana Els Mossos d’Esquadra han detingut un home a Badalona per tràfic de drogues. Els fets van passar al voltant de dos quarts de quatre de la matinada d’aquest dilluns passat. Els agents van acostar-se a un grup de persones que estaven consumint alcohol al carrer. En fer-ho, un d’ells va provar d’escapar-se en patinet, però la policia el va aconseguir interceptar a poca distància. En l’escorcoll li van trobar 15 embolcalls amb droga, 727 euros en efectiu, així com una catana de 50 centímetres.
11:07	Quatre retards i cap cancel·lació a l'aeroport del Prat fins a les nou del matí per la vaga de Ryanair La jornada de vaga dels tripulants de cabina de Ryanair ha començat aquest dimarts, fins a les nou del matí, amb quatre retards a l'aeroport del Prat, un en les sortides i tres en les arribades. Així mateix, segons ha informat el sindicat USO, a Girona, l'aturada ha provocat que un vol hagi sortit amb demora. Al conjunt de l'Estat, hi ha hagut retards en 18 vols des de l'inici de la jornada i fins a les nou del matí. La protesta dels treballadors de la companyia irlandesa no ha provocat, de moment, cap cancel·lació. Els sindicats USO i Sitcpla mantenen les vagues en els tripulants de cabina de Ryanair de dilluns a dijous, fins al 7 de gener de 2023, en reclam d'un nou conveni col·lectiu.
10:42	Els sindicats alerten d'una tardor amb mobilitzacions si no s'apuja el Salari Mínim Interprofessional CCOO i UGT han advertit que preparen "grans mobilitzacions" de cara als pròxims mesos si el govern no planteja mesures per revertir la inflació. "La classe treballadora no es resignarà a perdre poder adquisitiu com va passar en la crisi del 2008", ha dit el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, en què també hi ha participat el seu homòleg d'UGT, Camil Ros. Les organitzacions sindicals han insistit en la necessitat d'apujar els salaris i han admès "preocupació" per la posició de la patronal, amb qui asseguren que la negociació està "enrocada". Ros ha dit que "amb l'actitud que tenia la patronal el mes de juliol, el conflicte està assegurat".
10:21	Alejandro Fernández replica la "proposta àmplia" d'autodeterminació d'Aragonès per "seduir" els comuns: "No és cap novetat" El president del PP català, Alejandro Fernández, ha considerat que la "proposta àmplia" d'autodeterminació més enllà de l'independentisme que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol plantejar al debat de política general "no és cap novetat" i pretén "aconseguir la complicitat dels comuns". Entrevistat a Catalunya Ràdio aquest dimarts, el dirigent popular ha considerat que el plantejament "és el que fa temps que està traslladant" Aragonès i que la solució al conflicte polític ha d'ajustar-se a la Constitució. Per això, Fernàndez ha rebutjat un mecanisme com la taula de diàleg, que no apareix a la Carta Magna i que "al final és una presa de pèl", ha afirmat. "Ha donat algun resultat tangible aquesta taula de diàleg? La veritat és que no i no és que ho digui jo: ho diuen els mateixos participants, alguns amb uns termes d'una severitat extraordinària", ha argumentat.
08:46
08:02
07:40
07:22	Les portades Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.
21:24
20:59
20:15
19:47	Òmnium crida a "prendre consciència" del "poder" del "deep state" com a via per tornar al carrer a les portes de l'1-O Òmnium Cultural crida a "prendre consciència" del poder del "deep state" com a eina per recuperar la mobilització al carrer a les portes del cinquè aniversari de l'1-O. Durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (Conflent), el president de l'entitat, Xavier Antich, ha dit també que cal combatre'l utilitzant la denúncia per "erosionar-lo" tant a Catalunya com "internacionalment". "L'Estat ha deixat de ser el garant dels drets fonamentals per ser el principal responsable de la seva vulneració", ha afegit. La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, per la seva banda, ha apel·lat a "vèncer-lo" a través de la democràcia per "aconseguir les aspiracions nacionals".
19:46
19:30
18:29
17:51
Entrades anteriors »